Àguila de panxa blanca. Augment de les morts d’adults i reposicions contínues en les parelles. Març 2017

En els controls que membres del GER-EA estan realitzant per al seguiment de les parelles nidificants d’àguila de panxa blanca a la província de Castelló, han pogut comptabilitzar diverses parelles en què algun membre de la parella territorial i en un cas els dos membres, han mort i han estat ocupat per una altra àguila de panxa blanca. Parelles que l’any passat estaven compostes per adults el que garantia la reproducció.

En principi, les parelles territorials on s’han detectat canvis han estat a la comarca de la Plana Baixa, L’Alcalatén, la Plana Alta i Alt Millars, encara que ens falten altres zones per prospectar.

Alhora aquestes reposicions corresponen a individus immadurs, tres d’ells porten anelles vermelles, procedents de Catalunya. 

Aquests recanvis s’estan detectant amb més assiduïtat des de fa uns cinc anys, recordant el que va ocórrer en la dècada dels anys noranta del segle passat. On moltes de les parelles estaven compostes per individus immadurs (uns 2 anys d’edat) i subadults (entre 2 i 3 anys d’edat). 

Les causes de les morts són molt variades, però destaca la mort per col·lisió i electrocució en torres elèctriques, ofegament en basses de reg, mort per tret d’escopeta i causes desconegudes ¿infecció?. El que fa que aquesta espècie catalogada com a “Vulnerable“, passe de nou, per un mal moment.

El més perillós i que ha de ENCENDRE TOTES LES ALARMES és que són àguiles adultes i territorials les que estan morint i en consegüent perilla el manteniment d’una la població viable. Localitzant alguns nius entapissats de verd i després no s’han reproduït.

Recordem que la població des de fa uns 30 anys ha disminuït més del 50% de les parelles territorials, quedant els territoris de cria abandonats, sent al cap de diversos anys ocupats per voltor comú (Gyps fulvus) i àguila real (Aquila chrysaetos), el que inposibilita la recuperació d’aquest territori per l’àguila de panxa blanca.

Continuarem amb els controls per anar identificant aquestes parelles amb algun membre reemplaçat, per determinar la dimensió del problema a la província de Castelló.

Seguiment i control d’àguila de panxa blanca i àguila real a Castelló, 2017.

Un any mes el Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), estan realitzant controls i seguiment de les parelles reproductores de rapinyaires a Castelló. El major esforç va dirigit al control i seguiment de l’àliga panxa blanca i àguila real, encara que també s’estan realitzant controls en aufrany i voltor comú.

Els primer controls, iniciats al mes de febrer, s’han localitzat parelles covant, en els mateixos nius o altres molt propers als que van criar l’any passat. Aquestes parelles són les que en els últims anys estan tenint un èxit reproductor important, compostes per exemplars adults.

No obstant això, apareixen altres territoris provincials que presenten molts problemes amb mort dels adults i amb presència d’exemplars immadurs i joves.

Els objectius i metodologia utilitzada la podeu veure a la pàgina d’Activitats d’aquest mateix blog.

En resum, el que realitzem en els controls és determinar si el territori esta ocupat, edat de la parella reproductiva, el niu on s’està covant i creixent els pollets, el nombre de pollets que arriben a volar i les agressions que es veuen a la zona i poden afectar negativament sobre la parella i la nidificació. Fins i tot fem servir aquests controls per determinar si les àguiles estan anellades i si podem determinar la seva procedència.

 

… US RECORDEM QUE TOTES LES OBSERVACIONS S’HAN DE FER A DISTÀNCIA ENTRE 300 i 500 m. PER EVITAR LES MOLÈSTIES A LES ÀGUILES.

Mortalitat per línies elèctriques de les aus rapinyaires a Castelló.

Són molts els problemes que afecten les aus rapinyaires, des de morts per falta d’aliment, morts per trets de furtius, per ofegaments en basses de regs, per enverinaments, per atropellaments .. però potser sigua la mort per electrocució i col·lisió en línies elèctriques , el que afecta més a aquest grup faunístic.

Si ens centrem en la problemàtica per línies elèctriques, trobem una gran repercussió sobre les aus planejadores com les cigonyes i sobretot sobre les aus rapinyaires. Sent centenars les aus que moren per aquesta causa tots els anys, afectant espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial (Aquila adalberti) i l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la peninsula ibérica, encara que l’espècie més afectada és Duc (Bubo bubo).

En les línies elèctriques poden aparèixer la mort per dos motius:
Per la col·lisió, que és el xoc d’una au amb un cable de la línia elèctrica, moltes d’elles queden ferides i tenen una mort lenta.

Per l’electrocució, es produeix quan una au al posar-se en una torreta elèctrica toca simultàniament un conductor i el suport metàl·lic o dos conductors, produint-los la mort per electrocució. Sent les torretes més perilloses les de component de metall i els cables passen per la part superior, així com les torres que troben transformadors com els de les fotos.

Així en un estudi en el País Valencià, que abastava des de 1996 fins a abril de 2013 es van registrar una total de 2.633 electrocucions d’almenys 67 espècies diferents d’aus, entre elles 74 àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata), 32 àguiles reals (Aquila chrysaetos) i 660 ducs ( Bubo bubo).

El GER-EA molt preocupat pel tema, va iniciar una recollida de dades d’aus mortes per electrocució i col·lisió d’aus rapinyaires al País Valencià i en concret a la província de Castelló, sent les dades preliminars:

Període 2010 – 2015: Total de morts rapinyaires 1.014 aus.

Afectant 24 espècies de rapinyaires, de elles 5 aus rapinyaires nocturnes.

Sent les més afectades: el duc (Bubo bubo) amb 327 morts, seguida per la muixeta (Falco tinnunculus) amb 332 morts, aligot (Buteo buteo) amb 96 morts i àguila calçada (Aquila pennata) amb 80 morts.

Altres rapinyaires amb xifres importants és l’àguila serpera (Circaetus gallicus) amb 41 morts i el voltor comú (Gyps fulvus) també amb 41 morts.

Del que es desprèn, que el duc representa el 32,24% de totes les rapinyaires mortes, però el 93,42% si només comptem els rapinyaires nocturnes.

En el cas de les rapinyaires diürnes, sorprenentment, és la muixeta la més afectada (32,74%), de totes les aus, però el 50% si comptem només les aus rapinyaires diürnes.

A més les morts per electrocució afecta espècies catalogades a la Comunitat Valenciana com “En perill d’extinció“, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb 2 ex., o com “Vulnerables“, cas de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), que s’han registrat 25 morts,  àguila pescadora (Pandion haliaetus), con 2 ex. , arpellot cendrós (Circus pygargus), amb 2 ex., falcó de la reina (Falco eleonorae) amb 1 ex., xoriguer petit (Falco naumanni), amb 1 ex. (Diari Oficial núm. 6996 de 04/04/2013) en aquest només cinc anys.

Si atenem a les morts per electrocució i col·lisió a la província de Castelló, trobem un total de 148 rapinyaires mortes. Afectant a 11 espècies de rapinyaires diürnes i 4 espècies de rapinyaires nocturnes.
A Castelló, l’espècie més afectada tambè es la muixeta amb 44 individus morts, seguit el voltor comú amb 23 ex., aligot 19 ex. i l’àguila serpera amb 13 ex. Trobant en aquest període, 4 individus morts d’àguila de panxa blanca.

Pel que fa a les rapinyaires nocturnes, és el duc el més afectat amb 25 individus morts, el que representa el 86,2% totes les rapinyaires nocturnes mortes.

 

Des del GER-EA, considerem que les administracions han de posar programes de seguiment de les línies elèctriques, per conèixer i quantificar la realitat dels fets, i exigir a les empreses elèctriques a rectificar les torres identificades com a perilloses i molt perilloses, per actuar preventivament .

No podem esperar-nos a que es electrocute una espècie en perill d’extinció per rectificar el pal, i menys si ja se sap la seva perillositat amb anterioritat, especialment en zones de reproducció d’espècies sensible com l’àguila de panxa blanca, zones humides on trobem l’arpellot de marjal, aligots i àguila pescadora i especialment les torretes que es troben entre les zones de cultiu i els bosquets on mengen i es refugien les aus.

De la mateixa manera s’hauria de posar salvaocells en tots els cables que es troben zones amb una abundància de rapinyaires important (zones de dispersió), on es concentra gran quantitat d’aliment com el conill. Així com en les zones de campeig de rapinyaires com l’àliga de panxa blanca.

De la mateixa manera s’hauria d’exigir a les empreses elèctriques que totes les torres de fabricació nova porten elements contra les electrocucions i col·lisions d’aus.

També s’hauria de millorar la legislació vigent, perquè les rectificacions de les antigues línies es realitzen en un breu termini i abans de la morts de rapinyaires, coneixent que la rectificació d’una línia disminueix fins a un 80% les morts d’aus abans i després de la rectificació.

Mentrestant membres del GER-EA, seguim de forma altruista recorrent línies elèctriques i recollint informació d’elles per a informar a l’administració les torres més perilloses.

A més des del GER-EA, es realitzen campanyes de sensibilització i informació a la població en general, de les greus repercussions de les electrocucions sobre la població d’aus rapinyaires.

Per a més informació:

 

Projecte de recuperació de territoris abandonats de cria d’àguila de panxa blanca a Castelló. Desembre-2016

Des de final de novembre membres del GER-EA estem col·locant aliment en el menjador del projecte. Fins aquests moment encara no ha entrat cap àguila de panxa blanca a per l’aliment, compost de coloms, conills atropellats a la zona de l’aeroport i trossos de carn. Com vam comentar menjador està a 4 m. del cimbell, amb l’objectiu que només entren àguiles de panxa blanca a menjar i rebutgem a les altres espècies de rapinyaires i aus.

És molt curiós que hi ha una gran activitat en el menjador a la nit, sent visitat per un rata cellarda (Eliomys quercinus), en diverses nits diferents, un gat mesquer (Genetta genetta), i una fagina (Martes foina), aquestes últimes espècies només una nit.

Però el gran visitador és una parella de brúfols (Bubo bubo), que visita el menjador pràcticament cada nit, consumint l’aliment alli depositat. L’activitat d’aquesta parella s’inicia sobre les 6:30 h. de la vesprada i dura fins a les 7:00 h. del matí, estan tota la nit entrat al menjador i consumint trossos de l’aliment fins que el no quede res. En diverses ocasions l’aliment ha durat diversos dies, entrant el brúfol una nit després d’una altra. Fins i tot visita el menjador quan no hi ha menjar.

Per al projecte que estem realitzant, l’activitat de la parella de brúfols ens aquesta retardant l’entrada de rapinyaires diürnes al menjador, en deixar-nos sense menjar en les hores diürnes. Fins a final de desembre, han estat 2 corbs (Corvus corax), 3 astors joves (Accipiter gentilis) i un àguila real jove (Aquila chrysaetos) els que han entrat al menjador, fins i tot l’àguila real es va llançar sobre el cimbell “àguila de ciment”, movent-lo del lloc i deixant les marques a l’esquena, tot un espectacle .

Aquestes rapinyaires diürnes es limiten a intentar arrancar l’aliment del menjador i anar-se’n, a causa de la presència del cimbell, però al no aconseguir-lo, desisteixen ràpidament i s’allunya, i no tornent al menjador.

Durant el mes de gener seguim amb el projecte esperant tenir millors resultats.

Inici cens hivernada rapinyaires. Marjal d’Almenara – Estany Nules 17/12/2016

Marjal-ddd'Almenara-17-12-2Ahir dissabte, després de molts dubtes per sortir per la intensa quantitat de pluja que queia, em vaig anar a censar les marjals.

Data: 17/12/2016

Hora: de 10 a 12:30 h.

Lloc: Marjal d’Almenara- la Llosa

Morito-b-17-12-2016Observador: Josep Bort.

Cens des de vehicle a velocitat de 20-30 km/h.

Meteorologia: Nuvolós amb molta pluja, que cessava i tornava a ploure. Vent fort del nord, fred.Lagunero-a-17-12-2016Lagunero-17-12-2016-

Incidència: Durant el matí sentiu uns trets d’escopeta. No vaig poder entrar per tots els llocs que sòl censar per la gran quantitat d’aigua acumulada i per diverses pistes i carretera locals tallades, tenint que buscar altres zones.

Observacions

Hora: de 12:30 a 13:15 h.

Lloc: Marjal Xilxes

Observador: Josep Bort.

Cens des vehicle a velocitats 20 -30 km/h.

Muixeta-17-12-2016 Bisbita-17-12-2016- Morito-17-12-2016

Hora: de 13:30 a 14: 30 h.

Lloc: Marjal Nules, zona Pou. Estany Nules (Plovent fort)

Observador: Josep Bort.

Calça-17-12-2016Alcaudon-17-12-2016-Cens des vehicle a velocitats 20 -30 km/h.

Estany Nules:Estany-Nules-17-12-2016

Projecte àguila de panxa blanca. Col·locació del cimbell. 23/11/2016

Hf-niu-Marta-b-22-11-2016Seguint amb el projecte de “Recuperació dels territoris de cria abandonats d’àguila de panxa blanca a Castelló“, aquest cop ens desplacem a la zona per col·locar el cimbell “escultura d’àguila de ciment”, realitzada per la nostra companya Marta Ibáñez, tota una obra d’art.

El dia anterior Marta ens va explicar detalladament com es va realitzar l’escultura i que materials va utilitzar.

Podeu llegir el procés en detall en aquesta pàgina:
Procés d’elaboració del “cimbell” d’àguila-azor perdiguera“.

Hf-niu-Marta-22-11-2016 Hf-niu-Marta-d-22-11-2016 Hf-niu-Marta-g-22-11-2016

HF-niu-ninot-d-23-11-2016-El dia 23/11/2016, sota una fina cortina de pluja ens vam traslladar al tallat del projecte, Juan Luis Bort, Juanvi Capella, Sergi Marzá i Josep Bort, l’objectiu era col·locar el cimbell, en una zona elevada perquè es veiés des de lluny.

L’objectiu del cimbell era doble: d’una banda que servís de atraient a individus de les mateixa espècie immadurs i subadults, i en segon lloc que fes de filtre perquè no entressin espècies diferents a l’àguila de panxa blanca a menjador i al niu.

 

HF-niu-ninot-a-23-11-2016- HF-niu-ninot-b-23-11-2016- HF-niu-ninot-23-11-2016- Hf-niu-colom-25-11-2016-

Un cop col·locat el cimbell només ens faltava col·locar el menjador, on pretenem col·locar coloms, conills localitzats atropellats i trossos de carn, com atraient de les àguiles de panxa blanca que es moguessin per la zona.

El menjador s’ha col·locat a una distancia de 4 metres del cimbell, perquè les rapinyaires, especialment àguiles de panxa blanca, puguen alimentar-se més o menys amb tranquil·litat, mentre que les altres espècies no ho feren.

Hf-niu-25-11-2016Hf-Sergio-19-11-2016-a-1Després de col·locar l’esquer, ens desplacem a la part baixa del tallat per veure com estava el niu artificial i si la posició del cimbell era prou cridanera des de lluny. Al final tot correcte i ens vam anar a casa amb la sensació que el projecte pot fer-se realitat després de tants mesos de treball.

 

Projecte àguila de panxa blanca. Col·locació del niu artificial al tallat 19/11/2016.

Hf-niu-19-11-2016-Hf-niu-sergio-19-11-2016-Per fi va arribar el dia, després de diversos mesos presentant escrits a les diferents administracions, en el que ens va concedir l’autorització de la Direcció Territorial de la Conselleria de Medi Ambient per desenvolupar el projecte i col·locar el niu artificial.

Fins a arribar a aquest punt, han estat molts els companys del GER-EA que hem estat treballant en silenci, primer per tenir tot el material divulgatiu i impartir les xarrades a les escoles dels pobles propers, i posteriorment per tenir el niu artificial i el cimbell, per col·locar-ho al tallat on criaven les àguiles i pretenem que es recupere per una nova parella.

Hf-19-11-2016-l Hf-niu-a-19-11-2016 Hf-Escala-18-11-2016-IMG_58 Hf-sergio-19-11-2016-lluis- Hf-19-11-2016-ll

Hf-sergio-niu-aaa-19-11-2016-lluis-.jpg

HF-19-11-2016-El dia anterior ens desplacem per col·locar les piquetes a la paret i així facilitar el treball el dia de col·locació del niu artificial.

Quedem a les 7 h. del matí a Vila-real i des d’allí ens vam desplaçar a la zona. En arribar a la part alta del tallat amb tot el material a utilitzar, Sergio Peña prepara el material d’escalada per poder baixar i instal·lar el niu artificial, una obra d’enginyeria.

Hf-rames-19-11-2016-Es va decidir col·locar el niu una mica més elevat del que tenien les àguiles i sota d’una lleixa perquè estigués protegit de les inclemències meterològiques (pluja, vent, etc.).

Uns de nosaltres ens dediquem a facilitar el material a Sergio, mentre altres companys filmaven tota l’activitat en punts arriscats enmig del tallat, utilitzant càmeres de vídeo i un dron.

Vam estar tot el matí per a la instal·lació del niu artificial, al final amb gran esforç per tots, acabem d’omplir-de material vegetal, i ens vam traslladar al poble de la Pobla de Tornesa a menjar un entrepà molt merescut. Mentre estàvem muntant el niu vam tenir la grata sorpresa de veure a 4 aligots i un àguila de panxa blanca al costat d’un corb, volant per dalt dels nostres caps, tot un espectacle.Hf-Inmatu-aa-19-11-2016

Tota una aventura però al final ho vam aconseguir, és el primer pas del projecte de “Recuperació d’un territori abandonat de cria d’àguila de panxa blanca a Castelló“.

Hf-grup-19-11-2016-Els companys del GER-EA que ens desplacem van ser: Juan Luis Bort, Juanvi Capella, Sergi Marzá, Sergio Peña, Fernando Ramia, Marta Ibáñez, José Velez i Josep Bort.

Per a mès informació: https://www.youtube.com/watch?v=ud6dsW4_Qbk

Àguila de panxa blanca a l’aeroport de Castelló. Electrocució. 29/10/2016

Hf-aeroport-cccc-29-10-2016En un nou control d’aus rapinyaires a l’aeroport de Castelló i voltants, vam poder ser testimoni de la presència d’un àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) que estava en una torre elèctrica.

Hf-aeroporttt-29-10-2016Un cop muntat el telescopi vam poder identificar un individu inmaturo d’uns 2 anys d’edat, que presentada una ferida a la cuixa esquerra.

En moure l’àguila sobre la torre vam poder adonar-nos que presentava una anella de color roja a la cama esquerra en lletres blanca [KN].

El aus va estar molt temps a la torre en actitud de prospecció del terreny buscant aliment. En apropar-nos, l’àguila salta de la torre mantenint la pota ferida penjant, desapareixent cap la pista de l’aeroport.

Segons ens van comentar posteriorment era una àguila que va ser anellada de pollet a Catalunya, i ara es trobava en els seus moviments dispersius.

Desconeixem si aquesta àguila és la mateixa que l’observada el passat 21/07/2016 en el mateix lloc i que també presentava una anella vermella però no vam poder llegir-la.

Hf-aeroport-c-29-10-2016 Hf-aeroporrrtttt-29-10-2016 Hf-ae-c-21-07-2016-IMG_7803

 Posteriorment i continuant amb el recompte de rapinyaires, vam poder veure una altra àguila de panxa blanca volant entre l’aeroport i la zona del projecte de recuperació de territori abandonat, a Vilanova d’Alcolea. Al primer moment pensàvem que era la mateixa àguila però al veure-la amb telescopi, ens vam adonar que era una altra àguila més o menys de la mateixa edat però no anava anellada.

A més d’aquestes àguiles de panxa blanca vam poder observar a un milà reial (Milvus milvus) amb plomes trencades en una de les ales. Avui havien molt poques rapinyaires i aus en general , possiblement per que havien gran cantidas de caçadors i gossos a la zona.

Hf-aeroport-dd-29-10-2016 Mila-a-29-10-2016-aeroportI cazadores-29-10-2016 Mila-aaaa-29-10-2016-aeropo

Projecte de recuperació de territoris de cria d’àguila de panxa blanca a Castelló. Setembre 2016

A finals de juliol vam presentar un projecte per recuperar un territori abandonat de cria d’àguila de panxa blanca al terme de Vilanova d’Alcolea. Al final d’agost ens van comunicar que havia estat acceptat.

Hf-Vilanova-poll-23-04-2009 Hf-Vilanova-23-04-2009-ssIM Hf-Nius-Perdicera-Vilanova-

La presentació d’aquest projecte ha estat motivat per diferents aspectes importants:

  1. Per que la parella ha estat una de les millors de Castelló que ha tret 2 polls gairebé tots els anys des que es va instal·lar.
  2. Que el territori no s’ha abandonament espontàniament sinó per mort per electrocució dels dos membres de la parella.
  3. Que des del 2011 segueix abandonat sense trobar altres espècies de rapinyaires nidificant en el mateix.
  4. Per al principi disposa de gran quantitat de conills i perdius a la zona, de manera que l’aliment està assegurat.
  5. Que l’aeroport de Castelló està només a 5 km. on poden alimentar-se i sobretot on trobem àligues joves i subadults contínuament a la zona.
  6. Que la zona és molt tranquil · la, només alterada en època de caça i per treballs agrícoles.
  7. I sobretot que a principi d’aquest any ha caigut el niu que tenien per deteriorament del mateix.

Amb aquestes característiques, hem considerat que és l’oportunitat de fer alguna cosa en els territoris abandonats d’àguila de panxa blanca, ja que des de fa anys hi ha un degoteig continu que pot seguir i és una llàstima no fer res en aquests territoris. Igual no surt res però caldria fer algun esforç.

El projecte té dues parts molt importants:

1.- Actuació al Medi.

Hf-niu-pastora-03-12-2016-Hf-Vilanova-23-09-2016-On es van a analitzar les característiques del territori (hàbitat, aprofitament agrícola i ramader, etc.).
Detecció de possibles problemes i plantejar possibles solucions (estructures humanes com línies elèctriques, basses de reg, activitats cinegètiques, escalada, etc.).
Col·locació d’un niu artificial a la zona on hi havia el niu original.
Col·locació d’un esquer “figura d’àguila de panxa blanca de ciment”, amb dos objectius:

  • Fer de filtre per a altres aus rapinyaires diferents a l’àguila de panxa blanca. Evitant que entren al menjador i al niu.
  • Que serveixi com atraient per individus de la mateixa espècie, especialment immadurs i subadults que formen part de la població flotant.

Construcció d’un menjador on col·locarem coloms i conills atropellats en la zona i trossos de carn, per atraure les rapinyaires de la zona i especialment l’àguila de panxa blanca.

Esperem tenir en breu tots els elements que ens fan falta per iniciar el projecte com més aviat possible. L’objectiu general del projecte és que, en el termini de 2 anys, una parella d’àguila de panxa blanca recupere aquesta zona de cria. Territori amb bones qualitats de tranquil·litat i abundant recursos tròfics. Territori amb reproduccions de 2 pollets cada anys des del 2003, fins que a finals del 2010 i principi del 2011, les àguiles es van electrocutar en una mateixa torre elèctrica, propera al tallat amb el niu.

2.- Educació, sensibilització i informació ambiental a la població de les zones d’influència.

Escola-bb-La-Pobla-03-11-20Escola-11-10-2016-IMG_9338Dins d’aquest gran apartat del projecte, hem estat en contacte amb els diferents centres educatius dels pobles del voltant de la zona del projecte.
S’han impartit diferents xarrades i s’ha projectant vídeos sobre l’àguila de panxa blanca, als alumnes que van des dels 3 als 10 anys, explicant que són les aus rapinyaires i el projecte que estem realitzant.

Es van dissenyar diferents materials gràfics, quadernets, tríptics, pòster, adhesius, samarretes, xapes, etc … distribuint-lo en els diferents centres escolars.
Hf-Escola-h-Vilanova-15-12-Alhora en aquests centres escolars de Vilanova d’Alcolea, Benlloc, i La Pobla de Tornesa, vam realitzar una sèrie de tallers de construcció de caixes niu per a passeriformes, fent partícip als xiquets en la seva construcció i es van penjar en els arbres del pati de cada centre escolar.

Per a més informació: veure projecte.

 

Segueixen les 4 àguiles de panxa blanca a l’aeroport de Castelló. 12/08/2016

Perdi-aerop-cc-12-08-2016-IEl 12 d’agost passat vam tornar a l’aeroport de Castelló per observar si seguien les quatre àguiles de panxa blanca joves, (Aquila fasciata) vistes a principi de mes.

En arribar observem a dos joves àguiles volant juntes sobre el matoll i a un altre exemplar jove posat en ú ametller. Més tard vam observar a dues juntes, considerant que encara estan les 4 àguiles de panxa blanca joves a la zona.

A més vam poder veure 1 àguila calçada morf clar (Aquila pennata), diversos muixetes (Falco tinnunculus), 13 voltors comuns (Gyps fulvus), 8 corbs (Corvus corax) i poc més.

Es impressionant, que ens va deixar amb la boca oberta, va ser veure com dos àguiles realitzaven picats una sobre l’altra fins agafar-se de les urpes i caient cap a terra, recordant els vols nupcials de les àguiles americanes. Aquests picats els van realitzar en diverses ocasions, després es van anar en direcció cap a les altres dos àguiles juntes.

 Perdi-aerop-dddd-12-08-2016 Perdi-aerop-ddd-12-08-2016- Perdi-aerop-ddddd-12-08-201 Perdi-12-08-2016-2

És la primera vegada que veiem aquestes acrobàcies en àguiles de panxa blanca, esperem que romanguin diversos dies en aquesta zona.

També un altre aspecte que ens va cridar l’atenció és que cap estava anellada.

Un dels grans perills que corren aquestes àguiles és la col·lisió o electrocució amb línies elèctriques, de manera que es deberíen posar en marxa Protocols d’identificació de de torres i línies elèctriques perilloses, per posar les mesures correctores  que calguin.

Perdi-aerop-b-12-08-2016-IM Perdi-aerop-bb-12-08-2016-I