Àguiles de panxa blanca alimentant-se a l’aeroport de Castelló. 06/08/2016

Perdi-aerop-dd-12-08-2016-IMembres del GER-EA en els diferents controls que fan als voltants de l’aeroport de Castelló i zones properes, es va fer el recompte de rapinyaires el dia 06/08/2016, des de les 15:45 a les 17 h.

Només a l’arribar vam tenir una gran sorpresa, 4 àguiles de panxa blanca joves (Aquila fasciata) (nascudes aquest any), intentant alimentar-se dins i fora de l’aeroport.

Perdi-aeeropo-6-08-2016-IMG Perdi-aeroopo-6-08-2016-IMG Perdicer-aero-19-08-2016-IM Perdi-aerop-12-08-2016-IMG_

El més sorprenent és que volaven a molt baixa altura, gairebé tocant el matoll, fins i tot es posaven en matolls i petits ametllers per a visualitzar la seva presa preferida, el conill, molt abundant en aquesta zona. Una altra dels aspectes que ens crida l’atenció és que sempre anaven dues juntes ¿germans ?, prospectant la mateixa zona, i cap estava anellada.

Al temps el vam observar:

Ft-aero-tendido-19-08-2016-Altres aus: abellerols: 25 ex. ; Capsigrany: 2 ad. + 4 jov. ;caderneres: 51 ex. Còlit gris: 1 ex .; Verderol: 2 ex., Tudó: 14 ex .; garses:2 ex .; bitxac: 6 ex. ; tallarol capnegre: 1 ex., carboner comú:2 ex .; puput: 1 ex. i altres petites aus no identificades.

Mamífers:

Va ser un espectacle increïble que ens va deixar moments inoblidables, esperis que romanguin diverses dies en aquest lloc per gaudir d’aquesta escassa rapinyaire.

Falco de la Reina. Activitat d’Educació Ambiental en Cabanes y La Pobla de Tornesa. 07 i 14 juliol 2016

Falco-7-07-2016-(3)El passat 7 i 14 de juliol, es va realitzar unes activitats d’Educació Ambiental, aquesta vegada dirigida a tot el públic (grans i nens).

L’activitat va ser realitzada en col·laboració amb el personal del Parc Natural del Desert de les Palmes, i va consistir en:

  • – Una xarrada sobre a biologia del Falcó de la reina (Falco eleonorae), realitzada al local públic de Cabanes.
  • – Una pràctica en el camp per observar falcons de la reina alimentant d’insectes en les pinedes de la Pobla de Tornesa.

En total hi van assistir unes 80 persones que van participar i van comentar aspectes de la vida dels falcons de la reina.

 IMG_6058 Fe-07-07-2016 FE-07-07-2016-IMG_6060 Fe-07-07-2016-a-IMG_6055

Poster-Falco--14-07-2016Posteriorment ens vam desplaçar a les pinedes de roig de la Pobla de Tornesa, on vam sopar de pa i porta, esperant que arribessin els falcons, però van trigar i la gent es posava nerviosa.

A partir de les 21h. gairebé fosquejant, comencem a veure els primers falcons, que a poc a poc es van anar unint més i més, fins a 32 falcons diferents vam poder veure. Aquests falcons entren a les pinedes per alimentar-se de insectes voladors (escarabat), molt abundant en aquesta època. A les 22h. els falcons comencen a desaparèixer per diverses direccions, no quedant cap a les 22:15h.

Era curiós veure com els falcons perseguien els insectes i els capturaven des d’un picat de baix a dalt. Tot un espectacle que només es pot veure aquests dies en aquesta localitat.

A causa de l’expectació que ha despertat aquesta activitat, la repetim el dia 14 de juliol, amb petites variacions. Estem molt contents per veure la gran resposta i curiositat de la gent sobre aquest desconegut falcó en la seva etapa a la península.

Fe-07-07-2016ss Fe-07-07-2016-IMG_6071 Falco-eleo-14-07-2016-IMG_6 Falco-eleo-b-14-07-2016-IMG Falco-eleon-a-12-07-2016-IM

CAL ACTUAR JA: LA POBLACIÓ DE L’AGUILA DE PANXA BLANCA DE LA S ª D’ESPADÀ PASSA PER ELS PITJORS MOMENTS DE LA SEVA HISTÒRIA.

Hf-Borriol-30-04-2015-IMG_8

Àguila panxa blanca adulta. Castelló

 

El Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), un any més està realitzant seguiment de les diferents poblacions de rapinyaires a la província de Castelló, sent les poblacions d’àguila de panxa blanca a la que més esforç s’inverteix .
L’àguila de panxa blanca és una de les rapinyaires més amenaçades d’Europa, catalogada com a “Vulnerable” (anex IV) i les actuacions d’intervenció han de ser prioritàries per als Estats i Comunitats Autònomes que alberguen a l’espècie.

Hf-Borriol-adul-bb-30-04-2015-IMG_8

Parella d’àguiles de panxa blanca 30-04-2015. Castelló

Real-Santes-H-20-06-2015IMG

Membres del GER-EA controlant un territori d’águila de panxa blanca. 20-06-2015

Pràcticament finalitzada la temporada de nidificació d’aquestes espècies, membres del GER-EA i i altres ornitòlegs han detectat que la població d’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) existent a la Sª d’Espadà i voltants ha fracassat en la seva totalitat.
Cap de les parelles territorials ha pogut acabar la nidificació amb èxit, algunes parelles han perdut els pollets, altres han fracassat en la incubació i altres més ni tan sols s’han aventurat a criar.
És la primera vegada, des que el GER va iniciar els estudis el 1982, que cap de les parelles que mantenen els seus territoris de cria dins del Parc Natural de la Sª d’Espadà i voltants ha arribat a treure cap pollet i algunes parelles han deixat de veure en els territoris de cria .

Des d’antic, la població d’àguila de panxa blanca de la Sª d’Espadà ha estat la millor zona de tota la província de Castelló, mantenint territoris i reproduccions contínues de dos polls anuals per parella. Això feia que la totalitat de les àguiles de panxa blanca de Castelló es mantinguessin en xifres d’èxit reproductor i taxa de vol importants. Però des de l’any 2006 s’ha anat observant com, les diferents parelles encara que mantenint territoris, tenen molts problemes per reproduir-se.

La S ª d’Espadà i voltants hi ha un total de unes 8 parelles, cinc d’elles nidifiando dins dels límits del Parc Natural i la resta utilitzen el parc per desplacés o alimentar-se.

Els motius d’ALARMA, que el GER-EA detecta des de fa alguns anys i els ha posat en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient els podem resumir en:

Hf-Borriol-sud-31-03-15-fem

Adulta anellada aCatalunya, criant a Castelló març 2015

Disminució del nombre de polls nascuts i que aconsegueixen volar, el que ens pot indicar probablement una manca d’alimentació suficient per a l’èxit de la nidificació.
Recanvi continu d’exemplars adults que formen les parelles, el que ens indica una elevada mortalitat d’adults en aquests territoris i per tant, la inestabilitat de les parelles.
Canvis continus dels llocs de cria, realitzant nius alternatius cada vegada en llocs més degradats i nius més accessibles tant per predadors naturals com per a l’home. Aquesta conducta ens pot indicar les elevades molèsties a les zones de cria o els seus voltants (vies d’escalada, rutes excursionistes, treballs forestals, observadors, etc.).

Real-Santes-Hhh-20-06-2015I
Reproduccions esporàdiques o nul·les en parelles que mantenen territori, indicant les dificultats que estan passant algunes parelles, unint-se diversos problemes al mateix temps.
– En els últims anys, una degradació total dels territoris des de moviments de terra, pistes forestals, incendis, abandonament de camps de cultius, etc.

Hf-Plan-Accio-2012

Pla d’acció directa de protecció del aguila de panxa blanca. GER-EA 2012 a Castelló.

El GER-EA, al llarg dels anys ha anat informant anualment a la Conselleria de Medi Ambient fins i tot en alguna ocasió a la Direcció del Parc Natural de la Sª d’Espadà, de la situació que estàvem observant. Els nostres escrits han caigut en sac foradat. Es contesten de forma evasiva i sense concretar accions a realitzar. Fins i tot van deixar al calaix les suggerències incloses en el “Pla d’Acció de l’Aguila de panxa blanca a Castelló 2012” que va presentar el GER-EA a la Conselleria en l’any 2012, quan ja eren evidents els grans problemes de les parelles d’àguila de panxa blanca, especialment a la Sª d’Espadà i voltants, però no es va fer ni cas.

Hf-e-Millars-14-04-2014-IMG
Jove d’àguila de panxa blanca. 2014
Buho-real-a-electro-24-8-13

Rapinyaire electrocutada. Zona al voltant Sª d’Espadà 24-08-2013

Tant els diferents Consellers de la Conselleria de Medi Ambient, com la Direcció General del Medi Natural mai ens han fet cas o han investigat les nostres denúncies, simplement, s’han limitat a realitzar accions de vigilància dels nius i poc més. I el més important, mai no han realitzat cap actuació preventiva per evitar les morts de les àguiles o l’elevat fracàs reproductor.

El GER-EA creu que:

  • No podem tenir una línia elèctrica perillosà en un territori d’àliga de panxa blanca i esperar que es electrocute una àguila per rectificar-lo.
  • No podem esperar que les àguiles no criïn o que els pollets es morin al niu per falta d’aliment, sense realitzar un pla de recuperació dels preses naturals de les que s’alimenten les àguiles.
  • No podem esperar que matin sistemàticament les àguiles en un territori o municipi sense parlar amb les associacions de caçadors o federació de caça, per atrapar els furtius.
  • No podem esperar que fracassi una reproducció o s’abandoni una zona de cria a causa de la realització d’activitats d’escalada, sense parlar amb les associacions de muntanyisme, escalada i excursionistes.
  • No podem esperar que els territoris es vagin abandonant i no actuar per a la seva recuperació, encara que no hagin àguiles en aquest moment.
  • No podem esperar que la població local no estigui informada de la importància de la joia que tenen en els seus termes municipals, a la qual ells han de gaudir i protegir.
  • No podem esperar que desapareguin les àguiles per redactar un Pla d’Acció i Recuperació de la població d’àguila de panxa blanca a Castelló i Comunitat Valenciana.
Llebra-26-12-2013-IMG_1853

Alimentació suplementària en una parella d’àguiles amb problemes de preses silvestres. Llebra atropellada 26-12-2013

Conills-11-05-2015-DSCN8949

Conills, presa important per a les àguiles 11-05-2015. Castelló

El GER-EA considera que és absurd seguir en aquesta situació. El tema de l’àguila de panxa blanca hauria de ser ja prioritari per a l’Administració i emprendre accions de baix cost a curt i mig termini per disminuir la mortalitat d’àguiles adultes i el fracàs reproductor.

Considerem que és molt important i que s’hauria de fer un Pla d’Acció individualitzat per a cada territori i parella reproductora, identificant problemes de falta d’aliment, persecucions, morts directes, morts de línies elèctriques o basses de reg o molèsties de qualsevol tipus, ja que no totes les parelles i els seus territoris són iguals. Així com emprendre accions preventives de cost baix per evitar la degradació dels territoris de cria, disminuir la mortalitat, augmentar l’alimentació per a les àguiles, rectificar les torretes elèctriques a les zones de cria i alimentació, prohibir l’escalada en les penyes amb nius, informar la població local de la importància de les àguiles i la seva delicada situació, etc ..

Al maig del 2012 es va presentar davant la consellera de Medi Ambient el Pla d’acció de l’àguila de panxa blanca a Castelló, a causa dels grans problemes que estava passant la població d’àguiles. En no fer cap cas l’Administració, el juliol del 2015 es torna a presentar a la nova Consellera de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
ÉS URGENT ACTUAR JA

Pla d’Acció de l’Aguila de panxa blanca a Castelló


Informació d’interès:

Control de la reproducció d’àguila de panxa blanca i àguila real a Castelló. Maig-Juny 2015.

Hf-Coves-2polls-c-4-05-15-D

Àguila de panxa blanca adulta. Castelló 4-05-2015

Hf-Irta-e-20-04-15--IMG_

Membres del GER-EA controlant un territori d’águila de panxa blanca. 20-04-2015

Hf-Borriol-sur-14-05-2015-D

Niu abandonat de àguila de panxa blanca. Castelló.

Hf-Oropesa-17-05-2015-DSCN9

Membres del GER-EA controlant un territori d’águila de panxa blanca. 17-05-2015

Diferents membres del GER-EA i persones individuals, des del mes de febrer s’estan realitzant prospeccions pels diferents barrancs i muntanyes de les comaques de Castelló amb la finalitat de localitzar territoris de cria d’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) i àguila real (Aquila chrysaetos), entre altres rapinyaires.

Aquesta prospecció s’ha anat realitzant amb intensitat en els primers mesos per a posteriorment invertir tot l’esforç en les zones localitzades amb parelles d’àguiles nidificants.

L’esforç ha estat irregular però molt intens en gairebé tota la província on es localitzen les parelles nidificants d’àliga de panxa blanca i en menor mesura en la zona nord-occidental on es localitzen la majoria de les àguiles reals.

Els objectius plantejats pel GER-EA per a aquest any han estat diversos:

1.- localització de noves parelles territorials o abandonament de zones de cria.

2.- identificar l’edat dels adults (inmaturs, subadults i adults) que formen la parella territorial, per identificar els recanvis en la composició de la parella i per tant, mort d’algun membre de la mateixa.

3.- seguir el desenvolupament dels polls en edats avançades.

4.- controlar les zones amb polls per identificar i evitar possible problemes, avisant i informant als agents mediambientals, en tal cas.

És important recordar que la nostra actuació es realitza sobre espècies d’aus molt sensible i catalogades com a vulnerables el que porta implícit una sèrie de comportaments en el control i seguiment. Aquests comportaments han estat els recomanats per SEO-birdlife, però sobretot mantenir una distància important entre l’observador i les zones amb nius, minimitzant en tot moment les possible molèsties que com a observadors podríem produir a la parella d’àguiles.

I no difonent les zones de nidificació a gent no sensible o amb escàs interès o coneixement en la conservació de les rapinyaires, ja que poden ser, de manera directa o indirecta, els que poden fer públic la ubicació dels nius a col·lectius poc respectuosos amb el medi ambient.

Si parlem de l’àguila de panxa blanca podem dir que la majoria dels terriorios han estat ocupats per parelles nidificants, sent molt poques les parelles que han fracassat en la part centre nord provincial , traient un nombre de polls volanders important.

No obstant això, aquestes bones xifres s’han trencat en les parelles d’àguila cuabarrada localitzades al Parc Natural de la Sª d’Espadà, i voltants, on totes les parelles han fracassat. Per primera vegada que el GER-EA realitza controls en aquesta població, des de 1982, fa més de trenta anys, mai la totalitat de les parelles de la Sª d’Espadà havien fracassat. De fet fa anys aquesta població d’àguiles era una de les més sanes de la Comunitat Valenciana amb cries contínues de 2 polls, és a partir del 2006 quan aquesta important població inicia el seu descens.

El fracàs en la nidificació enguany, ha consistit en la pèrdua d’ous al no eclosionar, fins i tot algunes parelles no s’han arriscat a construir o reparar el niu per criar, i el més alarmant que algunes parelles no les hem vist en els territoris de cria.

Hf-Coves--ad-04-05-2015-IMG_

Àguila de panxa blanca adulta. Castelló 04-05-2015

Hf-Tales-d-10-05-2015-IMG_9

Membres del GER-EA controlant un territori d’águila de panxa blanca. 10-05-2015

Considerem que moltes de les advertència que ha fet el GER-EA durant anys a la Adminstració i han caigut en sac foradat, ara han pres forma i ja no hi ha temps per esperar més.

CAL ACTUAR JA¡¡¡¡

 En resum hem controlat un total de 22 territoris ocupats i 4 abandonats, dels quals en 17 s’ha iniciat la nidificació (ous i polls), sent el nombre total de polls que han arribat a volar de 18. El que ens indica uns paràmetres reproductors de: Productivitat = 0.81 p/p/a; Èxit reproductor =1.05 p/p/a; Taxa de vol = 1.5 pv/p/a. Xifres que es mantenen dins la tònica general, encara que només 6 parelles han arribat a criar dos polls.

Esparver d’espatlles negres a la marjal de Xilxes. Febrer-març 2015

Elanio-aaa-8-03-2015-xilxes

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 8-03-2015

Elanio-05-03-2016-XilxesDSC

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 5-03-2015

El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.

Elanio-Marta-6-03-2015IMG_0

Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015

El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.

Elanio-a-8-03-2015-xilxes-DElanio-bbb-8-03-2015-xilxesVist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.

Elanio-02-03-2015-Xilxes-IMElanio-10-03-2015-XilxesIMGA les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.

Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.

Elanio-a-10-03-2015-XilxesIElanio-h-8-03-2015-xilxesIMA més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.

És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.

Elanio-f-02-03-2015-Xilxes-

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 2-03-2015

Elanio-e-02-03-2015-Xilxes-La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.

Elanio-10-03-15-XilxesIMG_9Elanio-b-8-03-2015-xilxesIMElanio-c-8-03-2015-xilxes-DElanio-b-10-03-15-XilxesIMGElanio-a-10-03-15-XilxesIMG

Elanio-cc-8-03-2015-xilxes-

 

A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.

Elanio-a-8-03-2015-IMG_9298Elanio-8-03-2015-IMG_9298La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.

EMuixetaDSCN6034

Xoriguer alimentant d’una au.

Marjal-Xilxes-18-3-15-DSCN7

Marjal-Xilxes-a-18-3-15-DSCMarjal-Xilxes-b-18-3-15-DSCEn els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).

A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.

Articles d’interès:

 

El GER-EA inicia el control reproductiu de l’àguila de panxa blanca i reial. Febrer-2012

Un any més membres del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires inicien el control reproductiu anual d’àguila de panxa blanca i real. El cens es fa a tota la província de Castelló, concentrant els esforços principalment en els territoris ocupats en els últims cinc anys. Respecte a les dades de l’any passat, en alguns territori amb bones reproduccions, es van observar fracassos tant en àguila real com en àguila de panxa blanca, igual com van vore territoris on no es va poder detectar la reproducció en cap niu conegut. Aquest fet fa que no baixem la guàrdia davant aquests moviments i davant possibles espolis com els ocorreguts al Baix Maestrat l’any passat.       

Adults volan i posats a un lloc de descans d’àguila de panxa blanca. Sª d’Espadà. Fotos Josep Bort

Per part del GER-EA, anem a enviar un escrit a la Direcció Territorial de la Conselleria de Medi Ambient, com altres anys, informant-los que anem a iniciar l control de les rapinyaires, on col · loquem nom i DNI de les persones que realitzarem el cens.

Per al control dels territoris i en el cas del cens d’àguila reial i àguila de panxa blanca, les visites es distribueixen de forma genèrica a:

Primeres visites: entre l’1 de gener i principi de març. Amb l’objectiu de la detecció de l’ocupació o no, dels territoris i les zones de cria.

Segones visites: Final de març i tot abril, per detectar la presència dels rapinyaires en actitud d’incubació o observació de petits polls.

Terceres visites: Durant el mes de maig – juny. Per comptabilitzar el nombre de polls grans al niu (polls supervivents).

Quartes visites: Durant els mesos de juliol – agost. Per detectar presència de joves volanders que no hagin pogut ser detectats en les anteriors visites.

La observació i filmació de les aus, amb telescopis ia gran distància, deu assegurant la NO interferència de la nostra presència amb l’activitat normal de les àguiles. De fet els nostres majors esforços se centren en parelles desconegudes o poc controlades per altres persones o organismes.

A la vegada aquestes visites ens permeten tenir un coneixement millor de la zona i poden detectar possibles amenaces a les zones de cria, com les col · locació de piquetes i elements d’escalada en les proximitat dels nius, com les trobades a Montanejos (b º Maimona), Argelita (Font dels Ignacios), Ludiente (Salt del Cavall), Vilanova d’Alcolea, localització de rapinyaires electrocutades (Segorbe, Vilanova d’Alcolea), caça furtiva, espolis (Xert), desaparició de pollets en el niu, o molèsties per excursionistes o motos de trial a les voltants dels nius (Benitandús), aspectes que es comuniquen a la Conselleria directament o indirectament.

 

  Control d’una zona d’àguila de panxa blanca. La distància element fonamental per evitar molèsties.