Trencalòs al Pirineu aragones. El GER observa exemplars marcats. Sep-2015

Quebra-ad-verdes-3-09-15-IMEn el viatge de setembre on observem diferents exemplars de trencalós al Pirineu aragones, localitzem diversos aus amb marques alares de diferents colors.

Aquests exemplars intentem d’una banda identificar l’edat en el camp i en segon lloc veure l’edat real mitjançant la informació que ens proporcionaven les marques alares per a determinar el desfasament entre l’observació directa i la de l’anella.

La zona de localització de les aus es van realitzar en la “Garganta de Escuaín”, prop d’un menjador d’aus carronyeres.

A continuació relacionem les aus amb marques alares i la informació aconseguida per a cada exemplar proporcionada per la Fundació per la Conservació del Trencalòs (FCQ).

1.- Trencalòs, conegut amb el nom de Belisa, presenta marques alares de color blanc en ala dreta i verd en ala esquerra. Ambdues marques amb les número [01]. Marcat de pollastre en el niu al maig 2014, actualment té 1 any.

Quebranta-aa-jove-3-9-15-IMG

Quebranta-a-jove-3-9-15-IMG_9

 

2.- Trencalòs amb el nom de Marta, presenta les marques alares de color roig en ala dreta i marca verda en ala esquerra, amb els dígits [N1N]. Marcat al maig del 2013 amb menys d’un any d’edat. En l’actualitat té 2 anys de vidaQuebranta-a-Inmatu-2-09-201

Quebranta-a-jove-3-9-15-IMG

3.- Trencalòs, anomenat Maladeta presenta les marques alares de color verd en ala dreta i groga en ala esquerra, amb els dígits [N1A]. Marcat al maig del 2012 amb menys d’un any d’edat, presentant en l’actualitat 3 anys de vida.

Quebranta-lo-Inmatu-2-09-20

 

Quebranta-b-jove-2-9-15-IMG

 

 

 

 

4.- Trencalòs, amb nom Aínsa i amb marques verdes clar en ambdues ales. Marcat a l’octubre 2009, amb menys d’un any d’edat. En l’actualitat té 6 anys de vida.  Quebra-aaad-verdes-3-09-15-

 

 

 

Per a més informació de marques alars en trencalòs es pot consultar en les làmines següents: Gobern d’Aragó: Vius ; Morts ; Sense informació.

També en aquesta zona vam poder veure un voltor amb marca alar [MX1]. Quebra-adul-3-9-2015-IMG_54

Buitre-MX1-Pirine-3-09-2015

 

 

 

 

 

Trencalòs. Viatge als Pirineus del 1 al 6 septiembre 2015

Pirineus-4-9-15-IMG_9254Pirineus-1-09-2015-1La primera setmana de setembre 2015 ens desplacem al Pirineu Aragonès, per localitzar zones de tràfec del trencalòs (Gypaetus barbatus), el rapinyaire més gran d’Europa i l’única au osteòfag del món.Quebranta-d-2-9-15-IMG_9388

Després de buscar informació dels millors llocs per veure les aus, ens vam decidir per acampar a la població d’Ainsa (Huesca), camping Peña Montañesa.

Durant tota la setmana ens desplacem per diferents punts de la part més oriental del Parc d’Ordesa, tant dins com fora dels límits del parc, així com amb límit amb França.

El temps que ens va acompanyar va ser molt variant, des de dies assolellats amb nits molt plujoses, fins dies amb una boira que no deixava veure a 5 metres. Tot i així les nostres ganes eren tantes que en cap moment va ser un element que ens va limitar les sortides al camp. Pirineus-1-09-2015-IMG_5312 Pirineus-01-09-15-IMG_5160

El primer dia ens desplacem per la zona coneguda com El Cañón de Aisclo, la ruta anava per la vora del riu, on vam poder observar quantitat de faigs centenaris, algunes d’elles amb més de 300 anys. Veient l’ermita de sant Úrbez i la Vall de Vió. Realitzem diverses rutes per aquesta zona, gaudint de la quantitat d’aigua que porten els barrancs i les impressionants parets i boscos, gaudint del vol de diversos voltors (Gyps fulvus) i milopa (Neophron percnopterus), així com altres petites aus i un parell de corbs (Corvus corax). Voltor-a-01-09-2015-IMG_173Alimoche-b-1-9-2015-Pirineu

 Amb la frustració de no veure cap trencalòs, l’endemà ens diriguimos als coneguts Miradors de Revilla, passant prop de la població de Tella on es localitza la cova dels Óssos carvernicoles. Des alli vam arribar als miradors de Revilla, un passeig de 30 minuts des de l’aparcament fins al mirador. La presència de la gent en aquests miradors molt abundants intentant veure el trencalòs. Un cop allà i sobre les muntanyes properes comencem a veure, al lluny, un parell de trencalòs, uns puntets al cel, l’emoció increïble per fi veiem a la rapinyaire més gran d’Europa. Quebra-Revilla-2-9-2015-IMG

Quebrantahuesos-RevillaIMG_Quebranta-b-2-9-15-IMG_9388Quebranta-jov-5-9-15-IMG_93
Les persones alli present i de diferents parts d’Espanya a més d’anglesos i alemanys, tots bojos per aconseguir el millor lloc al mirador. Al moment es posa a ploure i la gent comença a anar-se’n, mentre nosaltres no renunciem a veure algú més a prop. Al moment Lidón s’observa un trencalòs que saltant del tallat, es dirigeix ​​cap a nosaltres, cicleando davant dels nostres prismàtics, ¡¡¡¡¡INCREIBLE¡¡¡, per fi veiem un trencalòs adult davant de nosaltres, l’emoció indescriptible, vam intentar fer-li un munt de fotos mentre es va elevant i es allunyant, cosa que vam poder aconseguir. Pirineus-5-9-15-IMG_5635Escuain-3-9-15-IMG_5419

 Després d’una nit plovent intensament, ens aixequem amb la il·lusió de veure altres quebrantahesos encara que el temps no ens acompanyés. Aquest cop i després d’informar-nos un ornitòleg de Bilbao, que trobem en els miradors de Revilla, ens diriguimos cap a la Garganta de Escuaín, pràcticament enfront d’on vam estar el dia anterior i vèiem alguns trencalòs volant a la llunyania.Quebranta-lk-5-09-2015I

Estant parlant amb un dels guardes del parc, ens va dir que a la zona alta hi havia un menjador de trencalòs, on havien col·locat menjar fa un parell de dies i segur que podíem veure algunes rapinyaires, fins i tot ens va dir que per la zona s’acostava un àguila real. Només un impediment, hi havia una ruta ascendent de 1:30 h. Pirineus-3-9-15-IMG_5502
Motxilla a l’esquena, telescopi, trípode, càmeres i cap amunt, sense mirar enrere. El camí es va fer llarg i pesat, només millorant pel magnífic paisatge, i altres aus de mida petita que anaven apareixent i desapareixent. En arribar gairebé a dalt, vam començar a veure trencalòs de diferents edats i per diferents banda, intentem localitzar el menjador però res, només al final i seguint als voltors localitzem el menjador que està al costat de la pista. Quebranta-3-9-15-IMG_9197Quebrantahueso-ad-jov-3-9-2Quebran-Alimo-3-9-15-IMG_92

Un cop localitzat el menjador ens dirigim a l’observatori, els guardes ens havien dit que no ens acostéssim al menjador per no molestar els rapinyaires, la pluja fa presència, refugiant-nos en l’observatori. Vam muntar el telescopi, ja que el menjador aquesta lluny i només es pot veure amb tele. Estant allà observem com van posant els trencalòs de diferents edats, agafen trossos de potes de xai traganseles sense cap problema. A més alguns després de empassar-se la pota agafen el vol amb una altra en les urpes i se’n van. Quebranta-jove-2-09-2015IMGQuebranta-imnafr-3-9-15-IMGQuebranta-3-9-15-IMG_9388

Estant alli altres rapinyaires vam poder observar des del falcó pelegrí (Falco peregrinus), un àguila real (Aquila chrysaetos), voltor comú, Milota, corbs, fins i tot petits mamífers carnívors com la guineu (Vulpes vulpes). Falco-3-9-15-IMG_0581

L’endemà la pluja es va fer torrencial, impossible tornar a cap lloc, aprofitant el dia per desplaçar-nos a França, tot i que la boira era impressionant, ens desplacem per diferents llogarets prenent un cafè en un bar petit però super acollidor, després a diferents pobles del Pirineu i tornar al càmping.

Ja amb tot just un parell de dies per davant, al matí següent apareix el sol i vam decidir tornar a la Garganta de Escuaín, pujar carregats com uns muls cap al menjador de trencalòs a veure si per fi no ens plovia i podíem disfrutar de les aus . Aquest cop durant la pujada vam gaudir de la quantitat de bolets, fongs, molses i líquens que apareixien pel bosc de pi negre, pi roig, matolls de boix grandíssims, ia la part més alta de la presència de cavalls i vaques.Caballs-c-03-09-2015-IMG_54Caballs-b-03-09-2015-IMG_54Pirineu-vaques-3-9-15--IMG_

Aquesta vegada el nombre de trencalòs havia disminuït enormement, algun exemplar volava sobre la menjadora i es deixava anar. Ens acostem al menjador, veient que no hi havia cap resta d’os ni potes de xai, el que feia que no haguessin rapinyaires necrófafas a la zona, de tant en tant alguns voltors volaven però a no aver res desapareixien.

Pirineus-a-3-9-15-IMG_5502Pirineus-b-3-9-15-IMG_5502Zorro-b-3-9-15IMG_9056

Hongo-IMG_5650Rovello-IMG_5662L’últim dia ens dediquem a veure el poble d’Aínsa, la fira que hi havia i l’Eco Museu de fauna pirinenca, gestionat per la Fundació per la Conservació del Trencalòs (FCQ).
La monitora d’aquest centre ens va explicar les diferents estances del museu, ens va passar un vídeo sobre la vida als Pirineus i ens va explicar la diferència de les diferents rapinyaires, urpes, plomes, ensenyant diferents rapinyaires de Duc, Aligot aligots, milà negre, i àguiles marcenques, que per una o altra forma no han pogut ser rehabilitades per ser de nou retornades al medi natural, a causa de trets i col·lisions. Aquestes rapinyaires estan destinada a un programade cria en captivitat. Eco-Museo-IMG_5714

Un viatge molt enriquidor i meravellós, per fi vam poder gaudir de la rapinyaire més gran d’Europa.Eco-a-Museo-IMG_5714Eco-b-Museo-IMG_5714Eco-c-Museo-IMG_5714

Voltors amb marques alars a l’abocador de Terol 07-09 agost 2015

Voltor-groc-a-L01-Terol-8-8Voltor-a-Terol-8-8-15-IMG_7Durant el primer cap de setmana d’agost, ens desplacem a la localitat de Cedrillas i voltants de Terol.

Després d’estar per diferents zones, localitzem l’escombriaire de Terol, on observem desenes de milans negres, algun milà reial, desenes de corbs i uns dos-cents voltors comuns, alimentant-se de les restes humanes.

El més curiós va ser veure els voltors barallant per aconseguir atrapar alguna resta dins de les bosses d’escombraries, alguna cosa realment impactant ja que no havíem vist aquest fet amb tanta intensitat.

Voltor-groc-C7U--8-08-15-TeVoltor-groc-a-C8M--8-08-15-Però el que més ens va sorprendre va ser veure que molts dels voltors presentaven marques alars i anelles, totes de color groc.

Intentem des de lluny fotografiar els voltors marcats amb la tècnica del digiscopy (màquina de fotos acoblada al telescopi) per identificar la seva procedència.

Les lectures efectuades van ser:

Menjador de Cedrillas: latitud: 40º 25 ‘27.346 “N; longitud: 0º 51’ 17.892” W

Voltor-61P-a-09-08-15-TerolMarca alar groga: [JVJ]. (día 08/08/2015)

Abocador de Terol: latitud: 40º 22 ‘5.8764 “N; longitud: -1º 3’ 44.1612 W

Marques alar i anella que han perdut les marques: Totes grogues.

  • [L1M] (marca alar);
  • [HCM] (només anella);
  • [C8M] (alar);
  • [P6L] (alar);
  • [C7U] Voltor-groc-L01-Terol-8-8-1(alar);
  • [L01] (alar); día 08/08/2015;
  • [61P]; día 09/08/2015

 

 

Viatge a Cedrillas i Terol. Del 7 al 9 de agost-2015

Alimoche-Cedrillas-7-8-15-I

Aufrany

Voltor-b-groc-61P--9-08-15-

Voltor comú

Calça-7-08-15-Cedrillas-IMG

àguila calçada

Elanio-f-7-8-15-Cedrillas-I

Esparver d’espatlles negres

Cenizo-jove-a-7-8-15-Cedril

Arpellot cendrós jove

Voltor-groc-JVJ-7-8-15-CedrVoltor-arbre-8-8-15-IMG_733El cap de setmana del membres del GER-EA es va desplaçar a la població de Cedrillas per observar diverses rapinyaires carronyera. En concret, el viatge es programo per a l’observació d’aufrany (Neophron percnopterus).
A la zona vam estar des del 7 al 9 d’agost, segons indicacions del nostre amic Juanvi Capella arribem al menjador de voltors proper a la població de Cadrillas.

Amb mal temps, en arribar vam poder veure des de la carretera un aufrany adult amb un tros d’aliment al bec. Gràcies a aquesta au vam poder arribar fins al mateix menjador, però la sorpresa va ser que estava abandonat, només un parell d’ossos secs i poc més. Menjador-Cedrillas-8-8-15-IVoltor-arbre-b-8-8-15-IMG_7Tot i així en les mediacions del menjadores vam poder gaudir de diversos exemplars de voltor comú (Gyps fulvus), alguns posats a terra, però també en pins secs.
Des alli ens dirigim a altres ubicacions possibles de veure aufrany, però res de res. Si vam poder observar altres rapinyaires com muixeta (Falco tinnunculus), àguila calçada (Aquila pennata), aligot comú (Buteo buteo) i diversos Arpellot cendrós (Circus pygargus), destacant els joves que han nascut aquest any.

Elanio-ff-7-8-15-Cedrillas-

Esparver d’espatlles negres

Durant els tres dies vam tornar al menjador però en cap ocasió vam poder veure més aufranys, encara que en una ocasió vam poder gaudir d’una petita rapinyaire, el Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), un exemplar adult.

Mila-bbb-negre-8-8-2015-IMG

Milà negre

Mila-real-8-08-2015-IMG_715

Milà reial

Voltor-corbs-8-8-15-IMG_817

Corbs i voltors

Mila-Te-8-8-15-IMG_4444

Milà negre

El que canvi els nostres plans i ens vam ficar de ple en localitzar altres zones amb rapinyaires.
Anant cap a Cedrillas des de Terol passem per l’abocador d’aquesta població. Des de la carretera vam poder veure diversos milans negres i voltors sobrevolant la carretera.
Localitzem l’abocador i ens dirigim cap ell, observant gran quantitat de milans negres (Milvus migrans), alguns milans reals (Milvus milvus), desenes de corbs i sobretot un gran grup de voltor comú, que es distribuïen or tota la zona.
Intentem apropar-nos a l’abocador però amb l’olor i amb que estaven treballant només vam poder fer-ho des d’una carretera propera, però suficient per muntar el telescopi i gaudir de les diverses rapinyaires.

El més destacat era veure com els voltors lleonats rebuscaven per les escombraries, trencant les borses per accedir al seu interior, mentre tant els milans negres i els corbs esperaven el seu tornAl mateix temps altres competidors van aparèixer a la zona tres gossos petits i dos grans que competien per les escombraries amb els voltors.

Voltor-c-Terol-8-8-15-IMG_7Voltor-Terol-8-8-15-IMG_786
Voltor-b-Terol-8-8-15-IMG_7Després d’alimentar entre les restes d’escombraries, els voltors agafen el vol i es posen en els monticles propers amb les alar obertes, realment un espectacle impressionant per a uns observadors i apassionats amants de les aus rapinyaires.

Voltor-gg-Terol-8-8-15-IMG_

Voltor-hh-Terol-8-8-15-IMG_

Voltor-ffff-Terol-8-8-15-IM

Falcó de la reina (Falco eleonorae). Agost 2015

Eleonor-e-01-08-2015-IMG_59Eleonor-01-08-2015-IMG_5939El 2 d’agost ens traslladem al terme de Cabanes i de la Pobla de Tornersa, amb la intenció d’observar els últim falcons de la reina (Falco eleonorae) que des de final de juny s’observen a la zona. Ens traslladem diversos membres del GER-EA amb el dubte de poder observar algun, ja que aquest any ens hem acostat molt tard.

Arribem a la zona a les 20 h., encara amb molta llum, buscant per diferents zones que sabem que es mouen però res, cap falcó per enlloc. Van passant els minuts i la moral es va baixant fins que comença a fer-se de nit, les 21 h. i sense veure res. Però a les 21:15 h. en una zona propera a la Pobla detectem a un falcó, al moment dos, tres, quatre, fins a sis junts. L’emoció es va apoderar de nosaltres i ens dirigim en cotxe fins a aquesta zona, aparcant al costat de la benzinera.
Eleonor-b-01-08-2015-IMG_59 Eleonor-aa-01-08-2015-IMG_5Allí estaven amb vol de captura d’insectes en vol, una vegada i una altra, tècnica de caça que ens recorda als falconets (Falco subbuteo) fins i tot a les muixetes (Falco tinnunculus) quan cacen en vol. Al moment van apareixent, ja gairebé de nit, i s’amplia l’àrea de campeig i caça.

On estem ja no n’hi ha cap, de nou vam pujar al cotxe ia buscar-los una mica més al nord, allà estaven, la zona de sempre, sobre les pinedes de pi maritim (Pinus pinaster) de la zona.

Eleonor-a-01-08-2015-IMG_59A les 21h. apareix el 1r falcó, al moment altres dos, tres, quatre, fins a sis junts, caçant el l’aire. A les 21: 15h. ja eren 12 els que comptem ia les 21:30, un grup de 9 al moment es van ajuntar fins a 13 en el mateix camp visual, i altres separats. No sabem els que havien en total però considerams que al voltant de 20 falcons. Entre les 21:30 i 21:45 h. van anar desapareixent tots cap al SE, quedant sol 3 que van aguantar fins a les 21:55 h., però a les 22:15 . A les 22: 30h. ens anem molt satisfets ja que pensaven no veure cap.Eleonor-aaa-01-08-2015-IMG_ Eleonor-bb-01-08-2015-IMG_5 Eleonor-bbb-01-08-2015-IMG_ Eleonor-dd-01-08-2015-IMG_5 Eleonor-f-01-08-2015-IMG_59

 Eleonor-ccc-01-08-2015-IMG_ Eleonor-f-01-08-2015-IMG_59

Últims controls de voltor comú a l’Alt Millars. Juliol-2015

Voltor-Turmell--8-01-201

Adult

Voltor-a-P8F-22-12-2014-gro

Voltorera

Durant el mes de juliol diferents membres del GER-EA ens desplacem a la comarca de l’Alt Millars, per fer els últims controls en algunes colònies de voltors per determinar l’abandó del niu pels polls nascuts aquest any.

En aquests controls trobem força polls, encara en el niu, esperant que els pares els portessin aliment.

Voltor-pollo-a-25-7-2015-IM

Adults donant de menjar a un polls al niu. 25/07/2015

Els polls estan totalment desenvolupats realitzant moviments de les ales contínuament, apropant a la vora del niu fins i tot desplaçant-se per lleixes properes als nius, que en ocasions pensàvem que anaven a llançar-se al buit i ser testimonis del primer vol, però no vam tenir sort.

Voltor-pollo-25-7-2015-IMG_

Polls a punt de saltar del niu 25/07/2015

Aquests polls molt desenvolupats es poden diferenciar fàcilment dels voltors adults o immadurs, per les característiques del plomatge, molt més fosc en els polls i sobretot per la gorgera o collaret, sent en els polls i joves de color marró i estructura de plomes , mentre en els adults és blanc i plomes en forma de filaments.

Voltor-c-21-11-2014-Almenar

Jove volander collar marró

Dels polls observats al niu considerem que estan tots a punt d’abandonar el niu, calculem sobre uns 120 dies quan són capaços per aixecar el vol.

Buitre-b-29-12-2012IMG_4492

Adult amb collar blanc.

Recordem que en aquest tipus de controls de nidificació d’espècies protegides, hem d’extremar al màxim les actituds. Preferint mantenir distàncies llargues per no molestar les rapinyaires, de fet, aquests controls sempre es fan amb telescopis i les fotos amb la tècnica de digiscoping (acoblament d’una càmera de fotos al telescopi), la qualitat de les imatges no és òptima, però les molèsties a les aus són nul·les.

Voltor--tallat-25-7-2015-IM

Sempre cal estar lluny dels nius amb polls. Utilitzar telescopis.

Voltor-a-tallat-25-7-2015-I

Técnica digiscoping

Alhora, aquests controls de reproducció sempre han de realitzar-se quan els polls són grans, per evitar l’abandó dels mateixos pels pares.

Buitre-L01-groga26-05-2014-

Adul amb marca AM[LO1]-M 26/05/2014

Voltor-groc-a-L01-Terol-8-8-2015

Voltor alimentant-se en l’abocador de Teruel 08/08/2015

Alhora, aquests controls a les voltoreres, ens serveixen per identificar voltors amb marques alars. Identificant d’una banda, la procedència de l’individu, els moviments d’aquest, així com si s’ha establert com a reproductor a Castelló, lloc d’alimentació, entre d’altres aspectes.

Voltor-P6M-24-03-2014-IMG_3

Adult amb marca AM[P6M]-M

Alguns dels moviments d’aquests individus, es poden veure a la nostra pàgina d’anellament en l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana . Ex.  voltors amb marques: AM[LO1]-M ; AM[P6M]-M

Més informació:

Censo buitre leonado en España 2008.

Censo de buitre común en la Comunidad Valenciana 2011.

El buitre leonado en Castellón (vídeo)

Aeroport de Castelló. Reserva de Fauna. Abril-2015

Ae-collalba-19-04-2015-IMG_

Còlbit gris

Ae-milano-negro-a-19-04-201

Milà negre

El passat 19 d’abril membres del GER-EA ens desplacem a l’aeroport de Castelló a realitzar el recompte mensual que des de fa anys estem realitzant.

 

Aquests recomptes són realitzats durant tot l’any amb l’objecte d’identificar i comptabilitzar diferents espècies d’aus al llarg dels períodes: hivernada, migració prenupcial, nidificació i migració postnupcial.

Com metolodología apuntem:

Ae-Milano-real-19-04-2015-I

Milà reial

Aeroport-19-04-2015-IMG_711Els controls es realitzen amb desplaçaments amb cotxe a baixa velocitat (20 – 30 km.) Per la pista asfaltada que voreja tot l’aeroport intercalant petites parades d’uns 10 minuts. A més es fa un recorregut per les pistes no asfaltades que es desplacen pels voltants de l’aeroport (veure mapa). L’horari més utilitzat es troba entre les 8:00 i les 14:00 h.

L’objectiu principal, en aquesta ocasió, ha estat el comptabilitzar el nombre de esparvers cendrosos que utilitzen aquesta instal·lació.

Ae-Ratonero-a-19-04-2015-IM

Aligot

Ae-Ratonero-19-04-2015-IMG_

Aligot

Aeroport-castello-27-04-201Com ja hem comentat en diverses ocasions, l’aeroport segueix sense ser utilitzat comercialment, només en un parell d’ocasions ha estat utilitzat per l’equip de futbol de Vila-real. Aquesta manca d’activitat unit a la gran quantitat de conills present durant tot l’any pot influir en el gran nombre d’aus rapinyaires de diferents espècies que utilitzen aquesta instal·lació.

 

Ae-culebre-19-04-15-IMG_695

Àguila serpetera

Les espècies identificades han estat:

Ae-Ratonero-b-19-04-2015-IM

Aligot

Aguila serpera (Circaetus gallicus): 2 ex. 1 amb serp al bec.
Xoriguer vulgar (Falco tinnunculus): 2 ex.
Milà negre (Milvus migrans): 1 ex.
Milà reial (Milvus milvus): 1 ex.
Aligot comú (Buteo buteo): 4 ex.
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus): 1 ex. femella.

Garsa (Pica pica): 6 ex.
Cagamànecs (Saxicola rubicola): 3 ex.
Cruixidell (Emberiza calandra): 3 ex.
Abellerol (Merops apiaster): 7 ex.
Cadernera (Carduelis carduelis): 6 ex.
Gafarró (Serinus serinus): 8 ex.
Còlit gris (Oenanthe oenanthe): 1 ex.
Corbs (Corvus corax): 12 ex.
Oreneta comú (Hirundo rustica): 23 ex.
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica): 2 ex.
Falcia (Apus apus): 20 ex.
Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum): 2 ex.

Ae-Triguero-19-04-15-IMG_72
Cruixidell
Ae-abellerol-19-04-2015-IMG
Abellerol

Ae-conills-19-04-15-IMG_716Mamífers:

Al final no hem observat cap esparver cendrós, però hem comptabilitzat diferents espècies de rapinyaires i aus molt interessants.

 Ae-conills-a-19-04-15-IMG_7Comentar que el 27/04/2015 els ornitòlegs Pepe Greño i Jordi Miralles de SEO-castelló, van observar un grup de 8 milans negres, uns 50 voltors (Gyps fulvus), 3 àguiles serpeteres, 2 aligots i 1 àguila calçada (Aquila pennata).

aeroport-conill-19-4-15-DSCEl que fa d’aquest lloc un refugi de fauna especialment per a les aus rapinyaires. Sense cap dubte aquesta quantitat i diversitat de rapinyaires està relacionada amb l’aliment disponible especialment el conill, que és capturat o consumit quan és atropellat.

 De fet és tan elevat el nombre de conills atropellats que el passat 20 d’abril més de cinquanta conills atropellats a l’autovia entre els pobles de Cabanes i Torreblanca.

Aguila de panxa blanca. Controls realitzats en la reproducció. Març- abril 2015

Hf-dd-Borriol-nord-29-3-15-

Âguila de panxa blanca adulta

Hf-Altura-13-3-2015--IMG_02

Niu d’àguila abandonat

Des de mitjans del mes de febrer diferents membres del GER-EA estem realitzant controls continus a les zones de cria d’àguila de panxa blanca i àguila real. L’objectiu inicial d’aquests controls són dos, el primer és comprovar l’ocupació dels territoris per les parelles d’àguiles. El segon és determinar en què niu estan realitzant la incubació i posterior desenvolupament dels polls.
En aquests moments, les parelles estan ocupant els territoris de l’any anterior i totes estan en el procés d’entapissat del niu i incubació dels ous.
Destaca els canvis de nius que s’han produït en algunes parelles, aspecte que demostra la inestabilitat dels territoris i la possiblement les molèsties que s’estan produint en les zones de cria, especialment per excursionistes o observadors.

Hf-Borriol-sud-31-03-15-mas

Àguila de panxa blanca adulta

Podem alegrar-nos que aquest any dos parella de la Sª d’Espadà han tornat a incubar en territori molt inestable amb reproduccions molt discontínues, no criant l’any passat i amb canvi de niu, esperem que el procés reproductiu acabi amb èxit en ambdues parelles.

Les-Santes-21-03-2015IMG_00

Observació d’àguiles a distància per disminuir les molèsties

La resta de parelles de la província de Castelló estan totes en el mateix període d’incubació, ocupant gairebé totes les zones actives conegudes.

Respecte a l’àguila reial sembla que aquest any a la part mitjana i sud de la província també està anant bé, amb la majoria dels territori ocupats i les àguiles incubant, detectant que les parelles estan compostes per àguiles adultes.

Durant el mes d’abril hem començat a controlar els polls nascuts, que en aquests moments són molt petits, recompte que després ens serveix per comprovar els polls nascuts i els polls que arriben a volar i determinar la taxa de morts al niu.

Hf-17-03-2015-d-BorriolDSCN

Àguila de panxa blanca adulta

El control dels nius de rapinyaires sempre els realitzem a distància per evitar en tot el possible les molèsties a les àguiles, cosa que tots els observadofes d’aus han de tenir present.

Al mateix temps no hem divulgar la ubicació dels nius a les persones que no tenen interès per aquestes aus, ja que poden d’una banda augmentar el nombre d’observadors inespertos i de l’altra, ser objecte de mort per furtius.

Altura-2-03-2015-DSCN6263

Prospectant territoris d’àguiles

Hf-Borriol-sud-31-03-15-fem

àguila amb anella. 31-03-2015

Un dels problemes que estem valorant és la repercussió en el resultat de la nidificació de la gran quantitat d’aigua caiguda amb les pluges de final de març. Aspecte que ens preocupa ja que alguns nius de les àguiles estan molt exposats.

Esperem que les àguiles segueixin realitzant el procés de reproducció a les màximes garanties.

Duc petit nidificant a la Marjal d’Almenara – Quartell 11/03/2015

Buho-chico-g-11-3-2015-IMG_

Duc petit 11/03/2015

Buho-chico-aaa-11-3-2015-IMEl passat 11 de març del 2015, fent el control normal d’aus a la marjal d’Almenara i zona limítrofa amb la província de València, uns amics ornitòlegs que estaven anellant, ens comenten que s’ha localitzat un niu de Duc petit (Asio otus) amb dues pollets en una zona d’eucaliptus molt propera al mar.

Després de fer el cens d’aus ens acostem a la zona, on trobem a un altre ornitòleg observant el niu. Ens comenta que el niu va ser localitzat per operaris que estaven fent una poda d’un grup d’eucaliptus en una urbanització.

Buho-chico-a-11-3-2015-IMG_

Niu de garsa amb pollet de Duc petit 11-03-2015

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_

Niu amb dos pollet i la femella 11-03-2015

Buho-chico-lluis-11-3-2015-

Membre del GER-EA observant el niu.

Buho-chico-b-11-3-2015-IMG_El observem com el niu pertany a una garsa (Pica pica), s’observa la presència de dos pollets encara amb plomissol i la    femella adulta al costat del niu. Estan els tres immòbils, obrint molt poc els ulls per observar els nostres moviment. Amb molta prudència i des de la carretera, mirem amb el telescopi i fem fotos i videoescoping, de les aus.

La localització d’aquest niu ens ha fet pensar que en altres zones on ha augmentat la població de garses, poden haver instal·lats altres parelles de Duc petit, en concret es pensa en la zona d’eucaliptus de la marjal d’Almenara al costat de la carretera, a la zona de la marjal de Nules – Borriana o les zones d’arbres amb nius de garses a la desembocadura del riu Millars.

A la setmana de veure el niu amb els pollets vam tornar a la zona i no vam veure cap exemplar revisant tots els eucaliptus trobant diversos nius més de garsa i colom o tortola. El darrera dia que vam anar a prospectar la zona va ser el 22 de març, sense veure tampoc cap exemplar, encara que portàvem un parell de dies amb mal temps i pluges intenses, considerem que això no va fer desaparèixer als Ducs.

Buho-chico-e-11-3-2015-IMG_El Duc petit ha estat una espècie poc estudiada a la província de Castelló, especialment a causa del desconeixement de l’espècie, a l’escassetat de parelles nidificants, els seus hàbits nocturns, la seva mimetisme durant les hores del dia i per la manca d’investigadors d’aus nocturnes, això ha fet pensar que el nombre de Duc petit està limitat per l’escassetat de nius disponibles d’altres espècies com els còrvid.

En aquest sentit des del GER-EA, fa un parell de dècades, vam realitzar un petit estudi dirigit a augmentar la disponibilitat de nius artificials en una zona de l’Alt Maestrat, en col·laboració amb el grup ecologista de Vilafranca (GEV). A causa de la manca de persones destinades a controlar tots els nius no es va poder fer un seguiment durant diverses temporades de cria, pel que no es va poder treure cap conclusió (veure estudi).

Buho-chico-f-11-3-2015-IMG_Buho-chico-d-11-3-2015-IMG_Buho-chico-c-11-3-2015-IMG_Buho-chico-11-3-2015-IMG_00

Urraca-Millars-24-3-2015IMG

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-a-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Urraca-Millars-b-24-3-2015I

Niu de garsa Desembocadura Millars 24-03-2015

Com el Duc petit no construeixen nius, solen utilitzar els d’altres espècies com la gralla (Corvus corone) o garsa. La nidificació del Duc petit a la costa valenciana pot ser més primerenca (febrer-març), que la de la garsa (març-abril), el que els nius de garsa poden ser utilitzats pels Ducs, abans que les garses iniciïn el procés reproductiu. Aquesta reproducció primerenca ens ha fet mirar alguns nius de garsa de la zona de la desembocadura del Millars, però de moment no hem localitzat cap cria del Duc petit.

És interessant comentar que una de les millors zones de cria en el litoral de la Comunitat Valenciana està en El Saler (València), població controlada pels ornitolegs de la zona.

Articles d’interès:

 

Esparver d’espatlles negres a la marjal de Xilxes. Febrer-març 2015

Elanio-aaa-8-03-2015-xilxes

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 8-03-2015

Elanio-05-03-2016-XilxesDSC

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 5-03-2015

El passat 5 de febrer, el nostre amic ornitòlec Valentin Tena ens comenta que ha observat un Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant, posat en unes canyes i en el cable de telèfon al costat de la carretera de la mar de Xilxes. Pensant que era una observació esporàdica i que l’au havia utilitzat aquesta zona com descans per seguir els seus moviments. Encara així, ens acostem a la zona en diverses ocasions observant la marjal i els cables de la carretera, però sols podem veure xoriguers vulgars, pensant que l’esparver d’espatlles negres havia abandonat la zona.

Elanio-Marta-6-03-2015IMG_0

Esparver d’espatlles negres. Marta Ibañez 06-03-2015

El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la xarrada realitzada per Arantza Leal de SEO al Centre del Termet de Vila-real, ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.

Elanio-a-8-03-2015-xilxes-DElanio-bbb-8-03-2015-xilxesVist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març quan el localitzem per primera vegada. Eren les 8:00h. del matí quan el vam poder veure posat en unes canyes, al costat d’una camí. Intentem parar a una distància prudencial, però un altre cotxe se’ns ve per darrera i comença a donar-li al claxon, fent saltar l’esparver d’espatlles negres, el qual es posa a la punta d’una figuera propera al camí, romanent uns segons per tornar a saltar i desplaçar-se cap al SO, desapareixent de la nostra vista. Esperem una estona i al no tornar ens anem.

Elanio-02-03-2015-Xilxes-IMElanio-10-03-2015-XilxesIMGA les 17:00h. tornem a la zona observant-lo volant i posat en diferents canyes i puntes d’arbres, gaudint d’aquesta petit rapinyaire, destacant la seva tonalitat blanca amb les puntes de les ales negres per baix, gris per la part superior de cos i les taques negres a les espatlles, identificat com a adult.

Quan es posa destaca el moviment de dalt a baix de la cua, fent molt visible a distància, aspecte que contrasta quan esta d’esquena que és gairebé invisible, sinó és perquè és delatat per les garses (Pica pica) que no deixaven de instigar i delatar la seva presència.

Elanio-a-10-03-2015-XilxesIElanio-h-8-03-2015-xilxesIMA més, un altre aspecte crida la nostra atenció. Va ser la forma de planar, diferent a la forma del xoriguer.

És curiós que l’au es desplaça mirant a terra d’un costat a un altre, a una alçada relativament baixa. Quan es disposa a planar fa un moviment de baix a dalt, i deixa les cames penjant amb les urpes de vegades obertes, dóna uns moviments d’ales que duren escasos segons i vola amb un vol de prospecció, al moment el mateix moviment indicatiu que va a planar, dues o tres moviment d’ales amb les potes penjant, i segueix la prospecció. De vegades es posa a la punta de diverses canyes o punta d’arbres on prospecta tot el territori.

Elanio-f-02-03-2015-Xilxes-

Esparver d’espatlles negres. Marjal Xilxes 2-03-2015

Elanio-e-02-03-2015-Xilxes-La forma de caça és un lleuger picat cap a terra amb les urpes obertes i les ales cap enrere, típica de les rapinyaires, però en la gran majoria dels intents són fracassos per aconseguir l’alimentació. Només en una ocasió hem pogut observar com atrapava una petita au, desplaçant a un pal al costat de la carretera per menjar-se’l. També, en aquesta ocasió, els cotxes feien que el rapinyaire es desplacés d’un pal a un altre intentant alimentar-se però era impossible.

Elanio-10-03-15-XilxesIMG_9Elanio-b-8-03-2015-xilxesIMElanio-c-8-03-2015-xilxes-DElanio-b-10-03-15-XilxesIMGElanio-a-10-03-15-XilxesIMG

Elanio-cc-8-03-2015-xilxes-

 

A partir d’aquest dia, ens hem traslladat en diverses ocasions del mes de març observant-lo a distància, ja que no deixa acostar-se. És curiós com manté una distància important entre l’observador i l’au, fins i tot quan l’observació es realitza des del cotxe. No hem pogut apropar-nos a una distància curta per observar-lo amb deteniment, la càmera de fotos o de vídeo acoplada al telescopi ha estat la forma de poder fotografiar i filmar aquesta bellíssima au i rara per a la nostra província.

Elanio-a-8-03-2015-IMG_9298Elanio-8-03-2015-IMG_9298La zona on es localitza és de reduïdes dimensions, caracteritzada per ser zones de cultiu de regadiu, especialment dedicat al cultiu de melons, tomàquets, pebrots, unint petites zones de cultiu d’olivera, granades i en la part nord, tarongers. Trobem a més, zones de cultiu abandonat sent un herbassar i zones de marjal i petites sèquies de terra que proporcionen aigua als cultius.

EMuixetaDSCN6034

Xoriguer alimentant d’una au.

Marjal-Xilxes-18-3-15-DSCN7

Marjal-Xilxes-a-18-3-15-DSCMarjal-Xilxes-b-18-3-15-DSCEn els dos últims anys, la zona de canyissar ha estat transformada per cultiu de caqui. Tota aquesta diversitat d’habitat dóna cabuda a una gran quantitat i diversitat de petites aus i micromamífers com ratolins i talpons. Aquesta zona és utilitzada per diverses parelles de xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), individus hivernants de àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo) i arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i arpellot pàl·lid (Circus cyaneus), a més, és la mateixa zona que durant diversos hiverns es va localitzar un Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus).

A la província de Castelló no tenim constància de cria d’aquest petit rapinyaire, encara que hi ha diferents observacions tots els anys i una possible reproducció en l’any 2008 a la zona de Vilanova d’Alcolea, però sense confirmar (veure anuari 2008). A la província de València hi ha diferents parelles nidificants, sent la primera reproducció en l’any 2006 a la comarca Requena – Utiel, mentre que a la província d’Alacant la primera reproducció és citada en l’any 2010. Esperem que en breu s’uneixca la nostra província a parelles reproductores.

Articles d’interès: