Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus) a la marjal d’Almenara (Castelló) 12-desembre-2014

Alcaudon-Isabel-b-13-12-201

Capsot pàl·lid 13/12/2014

 

Aquest matí  Juan Luis Bort i Josep Bort del GER-EA, hem estat donant una volta per la marjal d’Almenara, La Llosa, Xilxes, Moncofa Nules, gaudint de les espècies que ens ofereix aquest hivern poc fresc de moment. La sorpresa ha saltat quan hem observat un capsot de mida  xicoteta posat en la branca d’un arbre. En apropar-nos amb el cotxe ha saltat, cridant-nos l’atenció un colorit rogenc a la cua, similar al d’un Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros). Al moment ha tornat a posar-se en el mateix arbre.

Alcaudon-Isabel-c-12-12-14-

Capsot pàl·lid 12/12/2014

Des del cotxe hem fet les primeres fotos, després ens hem acostat a peu, sent impressionant la resistència de l’au davant la nostra presència, passant d’una branca a una altra, observant la zona de canyes de l’Estany d’Almenara possiblement per alimentar-se. Només ha tornat a saltar quan ha aparegut un home amb un gos.

Amb molt nerviosisme hem tornat al cotxe i passant ràpidament les fulles de les dues guies d’aus que portem, la sorpresa sembla que es confirma, possiblement és un Capsot pàl·lid (Lanius isabellinus), una espècie rara a la península ibèrica amb molt poques cites documentades. Per mitjà del mobil accedim a internet i les pàgines que parlen d’aquesta au i fotos.

Alcaudon_realDSCN8395

Botxí meridional (Lanius meridionalis) 12/12/2005

La sospita s’anava confirmant al veure les fotos que no havia confusió entre els altres capsots de la zona, i més en aquestes dates, desembre, en el qual només s’observa el botxí meridional (Lanius meridionalis)havent migrat ja el capsot (Lanius senator) i el capsot d’esquena roja (Lanius collurio), molt escàs i que nosaltres no hem vist.

Alcaudon-común-30-04-2007-1

Capsot (Lanius senator) 30/04/2007

Alcaudon-dorsirrojo-Miguel-

Capsot d’esquena roja autor (Lanius collurio): Miguel Vilar publicado en AOCV

Durant tot el trajecte a Vilareal, el comentari entre nosaltres era el colorit rogenc de la cua, a més del color clar (ataronjatcanyella) de l’au en general, sent més ataronjat el cap que el llom algo mès grisenc, un bec petit, una línia negra que li arribava poc més enllà de l’ull i la tonalitat uniforme en el plomatge de la part davantera. Un altre aspecte que ens va cridar l’atenció va ser el observar una espècie de taques blanques i petites en les ales quan volava i que quan estava posat no eren apreciable, tot això indicava que era un mascle adult.

Alcaudon-Isabel-b-12-12-14-

Capsot pàl·lid amb la cua roja. 12/12/2014

Alcaudon-Isabel-12-12-14-Ll

Capsot pàl·lid amb la cua roja. 12/12/2014

Alcaudon-Isabel-d-12-12-14-

Capsot pàl·lid, aspecte pàl·lid i uniforme de la part davantera 12/12/2014

 

 

 

 

 

 

Alcaudon-Isabel-aa12-12-14-

Capsot pàl·lid línea negra 12/12/2014

Alcaudon-Isabel-13-12-2014-

Taques blanques i petites en ales 13/12/20014

Alcaudon-Isabel-dd-12-12-14

Capsot pàl·lid contrast entre el color del cap, esquena i pit 12/12/2014

 

 

 

 

 

El dissabte 13/12/2014, després del cens d’aus marines (RAM) al port de Borriana, amb els nostres companys Marta i Jordi, mos desplacem a la marjal d’Almenara a veure si podíem trobar al capsot pàl.lid. Arribem cap a les 12: 30h., trobant a diversos ornitòlegs de València i Alacant, comentant que ells i altres ornitòlegs, dos d’ells procede de Madrid, han estat fotografiant i filmant l’au tot el matí. Ells han pogut observar com estava menjant un mosquiter enganxat en una canya i una libèl·lula. A més Jana Marco, la companya d’Alacant, li va realizar una filmació impressionant amb l’au cantant, cant molt semblan a una xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogonpel qual es podia localitzar amb rapidesa quan s’amagava entre les canyes de l’Estany.

Alcaudon-Isa-13-12-2014-DSC

Ornitòlegs observant al capsot. 13/12/2014

Alcaudon-a-Isa-13-12-2014-D

Ornitòlegs observant al capsot. 13/12/2014

 

 

 

 

 

Mès informació en aquet blog pàgina rareses Capsot pàl.lid

Des que vam tenir l’oportunitat de localitzar al primer Capsot pàl.lid a la província de Castelló, el passat dia 12 de desembre 2014, un reger d’ornitòlegs han anat passant per la marjal d’Almenara per observar a aquesta raresa nacional. Ornitòlegs de la resta de la Comunitat de ValènciaMadrid, Castella-la Manxa, Catalunya, Aragó, altres de Burgos, Valladolid, Galícia, Cadiz fins i tot almenys s’ha acostat un ornitoleg anglès i un altre francès. Membres del GEREA, ens hem unit en diverses ocasions a aquests grups d’ornitòlegs, observant diferents comportaments d’aquesta meravellosa au.

Molts d’aquests ornitòlegs han pujat la seva observació a la pàgina Reservoir Birds i Rare Birds in Spain on podem observar la seva evolució.

 

 

TOTES LES FOTOS I EL VIDEO HAN ESTAT REALITZADES PER JUAN LUIS BORT I JOSEP BORT

La cita ha estat publicada en diversos fòrums nacionals.

 

Mortaldat de gavina corsa entre la platja de Borriana i Nules juliol-agost 2014

Audouin-jove-31-7-2014-IMG_

Gavina corsa jove

Membres del grup GEREA porta des del 2005 fent controls i lectures d’anelles en les diferents espècies de gavines que utilitzen la platja i port de Borriana per alimentar-se i descansar.Audouin-jov-14-8-2014-IMG_5

Els controls tenen dues funcions:

1. Recomptes de les diferents espècies d’aus marines, setmanal i mensual (RAM) .

2. Lectures d’anelles de PVC i metàl · liques de les diferents gavines, per determinar els seus moviments i zones de distribució.

Durant els mesos de juliol i agost, s’ha detectat una mortalitat elevada de joves de gavina corsa que ens ha cridat molt l’atenció. Els primers exemplars van ser trobats a la platja de Nules per la biòloga Marta Ibañez a meitat del mes de juliol. Posteriorment Josep Bort ha anat localitzant exemplars joves morts i moribunds al port de Borriana.

Audouin-mort-joven-a-Burriana
Les causes de les morts no estan clares, parlant des episodis de deshidratació / desnutrició, intoxicacions, per empassar hams o llinyes, etc ..Audouin-mort-4-8-14-IMG_376

Marta va enviar al centre de recuperació a dos exemplars, desconeixent encara la causa de la mort.

Audouin-mort-jove-BurrianaAudouin-mort-4-08-14-IMG_37Pel que fa als exemplars trobats, les aus mortes s’han trobat des de mitjans de juliol a finals d’agost.  De tots només un jove presentava una anella metàl · lica (Ministeri Medi Ambient, amb registre nº 6.209.646). Jove gavina anellat pel biòleg Pepe Greño en la colonia de cría en el port de Castelló, anellada amb metàl · lica però també amb anella de PVC blanca BL42, anella que no estava quan va ser trobada.

Audouin-22-7-14-mort-jove-b-marta-anilla-Nules

Foto Marta Ibañez

Audouin-22-7-14-mort-jove-c-marta-anilla-Nules

Foto Marta Ibañez

Audouin-23-7-14mort-jove--Marta--Nules

Foto Marta Ibañez

Encara que possiblement aquesta elevada mortalitat es consideri dins dels paràmetres «normals», només l’hem detectat en aquesta mesura, a partir de l’establiment de la colònia de cria al Port de Castelló amb més de tres mil cinc-centes parelles nidificants.

A part dels exemplars morts localitzats hem detectat joves amb mal aspecte, amb dificultat en desplaçar, amb ales penjant, amb embalums ¿traumatismes? a les potes i joves amb un aspecte de malalts comparades amb la resta de gavines que es trobaven al seu voltant.

Audouin-31-7-14-IMG_2554

 

 

Audouin-mala-18-08-2014-IMG

unnamed (1)

Audouin-1-09-2014-IMG_6170-

 

 

 

Audouin-a-1-9-14-IMG_6133-(

Audouin-17-07-2014-IMG_5996

Gavina corsa adulta

Des d’aquesta línies voldríem posar alerta o cridar l’atenció, sobre aquest assumpte a les autoritats de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana ia la resta de biòlegs, ornitòlegs i naturalistes, perquè s’investigui sobre aquesta mortalitat en aquesta gavina considerada com a espècie protegida amb la categoria de amb la categoria de vulnerable. Encara que el nombre de morts comptabilitzades asciente a 13 ex. (2 adults i 11 jovens) i estadísticament sembla no tenir ninuguna Audouin-mort-adulta-a-Burrianarepercussió sobre la viabilitat de l’espècie a Castelló, si volem compartir el observat amb la resta d’interessats en aquesta espècie.  

Fotos: Josep Bort (GER-EA) y Marta Ibañez

Gaudint dels falcons de la reina a la Pobla de Tornesa juliol-2014

falco-la-reina-11-07-201Falco-d-Reina-17-07-2014IMGDurant els dies 11 i 17 de juliol del 2014, membres del GEREA ens van transladar a zones properes a la poblacions de Cabanes i de la Pobla de Tornesa, amb la intenció d’observar els falcons de la reina (Falco eleonorae) que es desplacen des de les Illes Columbretes i Balears fins a la província de Castelló per a alimentar-se.

És tradicional l’observació de falcons de la reina en el terme municipal de la Pobla de Tornesa des de finals de juny fins a l’agost. És una oportunitat única de gaudir d’aquesta rapinyaire insular mentre s’alimenta d’insectes voladorsMapa-2-Untitled-2Falco-Reina-17-07-2014IMG_0

Mapa-1-Untitled-2

zona d’observació

Hi ha moltes discussions al respecte d’aquests desplaçaments, antigament considerats com ocasionals, encara que ens inclinem més cap a una manca d’observació que per una manca de presència de l’espècie a la penínsulaEn l’actualitat la procedència d’aquestes aus i segons els estudis del Dr Pascual López i altres investigadors, són aus de les mateixes Illes Columbretes, de les Illes Balears, però també s’observa alguns exemplars de les Illes Canàries (estudis per emissors per satèl·lits) i anellament. A més durant aquestes dates prenupcials s’observen aus en altres províncies com València, Terol, Huesca, Sòria, Albacete, Valladolid, Conca, etc .. on s’alimenten d’insectes (principalment d’escarabat sanjuanero), mentre que en l’època de nidificació a les illes la dieta és bàsicament a base de petites aus en migració.

Falco-Reina-a-11-07-2014IMG

Menjant escarabat en vol

Les zones utilitzades solen correspondre a bosquets de pi roig (Pinus pinaster) o mixtes unint el pi blanc (Pinus halipensis) i les sureres (Quercus subercom els trobats a la S ª d’Espadà, on també s’observen falcons en solitari o en petits grups . Falco-b-Reina-17-07-2014IMG La utilització d’aquestes pinedes està motivada per la presència d’insectes de grans dimensions com els escarabats , com el Melolontha melolonthaque solen ser atrapats i consumits en l’aire.

Falco-11-7-2014-IMG_0141

Els insectes solen aparèixer al final del dia pel que els falcons de la reina són crepusculars. De fet, en tots els casos les observacions dels primers falcons solen ser detectats entre les 20 i 21 h., venen del nord (Cabanes), en solitari i es van concentrant-se en les rodalies de la població de la Pobla de Tornesa, fins i tot alguns es posen sobre els pins. A partir d’aquesta concentracions  (comptant un àxim de 23 aus juntes) es van desplaçant d’un lloc a un altre capturant i consumint els insectes en vol, formant de vegades petits grups de 8-14 ex., les dues vegades hem estimat un total de 35 ex. ja que es molt dificil fer un recompte exacte. La presència d’aquestes rapinyaires es perllonguen fins a les 22 h. quan desapareixen, sense saber on passen la nit ¿tornen a les Illes Columbretes a dormir o es queden a terres endins ?, aspecte que ens fa dubtar ja que hi ha poques observacions en ple dia, i concretament al matí, i generalment són aus solitàries. Entre les 22 y 22:30 h. desapareixen, sent realment dificultós poder observarles, a causa de la poca llum existen i pràcticament impossible fotografiarles, sent pràcticament tots siluetes negres que van de un lloc a un altres.

falco-de-la-reina-b-11-07-2

falco-de-la-reina-11-07-201

Falco de la reina de morfo oscur

Ens ha resultat impossible detectar les proporcions entre falcons de morfo fosc i clar, tot i que és sabut que els exemplars foscos són molt escassosFalco-c-Reina-17-07-2014IMG

Mes informació:

 

 

 

 

Seguiment de la reproducció de les rapinyaires rupícules diurnes: Àguila real i Àguila de panxa blanca, 2014

Lluis-DSCN8596
Com en les temporades anteriors des del GER-EA estem realitzant el seguiment de les zones de reproducció i del procés de nidificació de les parelles territorials d’àguila real (Aquila chrysaetus) i àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de Castelló. Alhora es continua amb el control d’altres espècies rupícoles com el voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron pernopterus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i muixeta (Falco tinnunculus).

La metodologia emprada en què el GER està realitzant des de fa trenta anys i és recomentada per SEO/birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) amb algunes variacions pròpies a les zones estudiades.

Metodologia utilitzada per l’àguila real i àguila de panxa blanca. Consisteix en: 

La realització d’una sèrie de visites distribuïdes des del mes de gener fins a l’agost, amb un mínim de tres visites i un màxim de cinc. Recomanem que la primera visita es realitze entre el mes de gener-febrer-març, per detectar la presència de la parella, edat de la mateixa i la localització del niu actiu. La segona visita es realitza durant els mesos d’abril i maig, per detectar el nombre de pollets nascuts i la tercera visita durant els mesos de juny-juliol i agost per veure el nombre de cries que han arribat a volar i l’abandonament del territori dels mateixos.
Hf-Turmell-anella-14-09-201    Real-jov-IMG_1538

Entre aquestes visites es poden realitzar alguna altra, en el cas de dificultat d’observació de la parella, del niu en el qual es reprodueixen (niu principal o alternatiu) o qualsevol altre aspecte o dubte que cal confirmar.

Utilitzem més, les tres possibilitats que marca SEO (probable, possible i segura) per portar el control dels territoris de cria.

A part d’aquesta metodologia dirigida als dos tipus d’àguiles, en les visites als barrancs per detectar noves parelles , són utilitzades per fer un recompte d’altres rapinyaires rupícoles, especialment l’aufrany comú que és de gran interès per a nosaltres, i la ubicació de les noves parelles nidificants de voltor comú.

Alimoche-16-03-2014-SoritaI   Alimoche-d-16-03-2014-   Voltor-Monta-a-24-02-2014-I

Pel que fa al falcó pelegrí, sol estar associat a les zones de grans o mitjans penya-segats, prou aprop dels altres rapinyaires, mentre que el xoriguer vulgar és molt més divers les àrees de cria, des de tallats, buits d’arbres, fins edificacions humanes.

Falco--a-16-03-2014-I  Cernicalo-femella-30-09-08-

Com és lògic en les nostres visites són recollits altres dades d’espècies diferents de rapinyaires com corb, gralla piquiroja i moltes altres de mida petita .

Tenir present que aquestes espècies solen nidificar en penya-segats, però hi ha una parella d’àguila de panxa blanca que nidifica en pi des de la dècada dels vuitanta del segle passat i que una o dues parelles d’àguila real també ho fan sobre pins, excepcions que hem de tenir present, en realitzar les prospeccions de control de nius.

Recollida de les dades :

Sergi-7-1-2014-Pina-DSCN717

La recollida de dades que es realitza en una petita fitxes, no es limita al nombre de polls nascuts o territoris ocupats, sinó que es recullen una sèrie de característiques del habitat i possibles problemàtiques (construcció de pistes, rompudes, escalada, treballs forestals, caça, línies elèctriques, etc.).

Les dades obtingudes seran analitzats per realitzar petits informes i publicacions de la situació trobada i les recomanacions de millora que des del GER-EA considerem importants i són remesos a la Conselleria de Medi Ambient.

Hf-1-Untitled-1

Encara que ja se sap, us recordem, que hem de tenir present que les observacions d’aquestes rapinyaires sempre han de ser a distància 300 – 500 m. i utilitzar telescopis de llarg abast per evitar qualsevol molèstia a les rapinyaires.

Recordem que ès molt important el control d’aquests territoris de cria per evitar noves amenaces a les parelles reproductores, ja que en els últims anys han augmentat les agressions directes, com la mort per trets i ceps de les parelles territorials i jovens àguiles, i indirectes com les escalades, rutes excursionistes, sobretot en època de Setmana Santa, quan els pollets són molt petits i poden morir si estan moltes hores sense la protecció dels pares.

Perdiguera-diseca-24-8-2013  Perdiguera-mor4MG_1511  Perdiguera-mort5MG_1511

Aquests controls que fem han de ser coneguts tant per la Conselleria de Medi Ambient com pels agents mediambientals de la zona, per potenciar el resultat de protecció de les aus objectiu del GER-EA.

Observacions al Masiss del Penyagolosa i el Pla de Vistablella 18/08/2012

Un viatge ràpid al Penyagolosa, es descriuen les espècies observades a la zona:

Nom cientific Nº individuos
Garrulus glandarius 9
Erithacus rubecula 4
Parus major 1
Parus caeruleus 1
Parus ater 2
Merops apiaster 3
Saxicola torquatus 3
Turdus viscivorus 2
Oenanthe oenanthe 22
Carduelis cannabina 35
Circaetus gallicus 3
Hieraaetus pennatus 6
Columba palumbus 12
Turdus viscivorus 2
Falco tinnunculus 8
Carduelis carduelis 6
Phoenicurus ochruros 1
Pyrrhocorax pyrrhocorax 58
Lanius senator 1
Saxicola torquatus 2
Merops apiaster 1
Gyps fulvus 4
Corvus corone 17
Corvus corax 1

No s’observa cap moviment migratori en les aus observades, poden ser locals la majoria.

Una de les cites, encara que no d’aus, més important del dia ha estat la troballa d’un cabirol femella mort a la ruta del b º de la Pegunta. Sembla que no fa molts dies ja que encara que fa un poc d’aulor, no detectem descomposició de la pell. Desconeixem la causa, però sembla que troba una petita lesió a l’abdomen i s’observa restes de sang a la boca. Informem a la guarderia mediambiental.

L’espècie que estava en molt pocs exemplars, des del 2011 el Consell autoritza la seva caça en els vedats que ho sol · licitin.

Aeroport de Castelló. Refugi de fauna. 3/06/2012

Membres del GER-EA, s’han desplaçat a l’aeroport de Castelló per fer el control bimensual sobre la fauna alli localitzada. Com ja vam comentar en altres visites l’elevat nombre d’espècies presa (conill, perdius, coloms, …), afavoreixen la presència d’aus rapinyaires a la zona. Aquesta densitat d’espècies cinegètiques gairebé és única a la província per la qual cosa des del GER considerem que l’aeroport hauria de declarar com Refugi de Fauna, ja que no té cap activitat.

L’objectiu del cens és detectar la presència d’aus rapinyaires, especialment l’esparver cendrós i comptabilitzar el nombre de conills que apareixen a l’aeroport i al voltant.

El recompte de conills es realitza des de l’interior del cotxe, comptabilitzant aquells conills que creuen la carretera des de l’interior de la tanca de l’aeroport fins als cultius de secà a l’altre extrem de la carretera o viceversa. També es comptabilitzen els conills que es desplacen per l’interior de la tanca dins del recinte de l’aeroport.

S’han censat durant dos dies (3 i 6 de juny) les espècies de vertebrats al voltant de l’aeroport. El transecte sempre és el mateix, desplaçament a molt baixa velocitat 20-30 km/h, per la pista asfaltada que envolta l’aeroport. L’horari de segut de 9 a 11 h.

Resultats:

Respecte al nombre de conills observats, s’ha elevat a 62 exemplars, normalment en dos o tres individus. Trobant un màxim de conills visializados al mateix lloc i moment de 8 exemplars. Destaca en aquest control el gran nombre de conills joves detectats, normalment prop d’algun conill adult.

Respecte a les aus observades:

Lanius senator 2
Circus pygargus 2
Streptopelia turtur 6
Merops apiaster 2
Carduelis carduelis 7
Emberiza calandra 5
Sylvia melanocephala 2
Muscicapa striata 2
Columba palumbus 4
Streptopelia decaocto 7
Oenanthe oenanthe 5
Upupa epops 2
Galerida cristata 5
Sylvia melanocephala 2
Falco tinnunculus 1
Alectoris rufa 2
Serinus serinus 12
Saxicola torquatus 6
Circaetus gallicus 1
Clamator glandarius 1
Hirundo daurica 1
Athene noctua 1
Milvus migrans 1

Viatge en vaixell per la costa de Tarragona 12-05-2012

Diversos companys van sortir en vaixell per les costes de Tarragona. El viatge estava organitzat pel grup ecologista GEPEC de Catalunya, i tenia com a objectiu l’observació d’aus marines.

A continuació el nostre company Juanvi Capella ens ha enviat unes fotos d’aquest viatge.

Pagalo grande 12-05-2012  Pardela balear 12-05-2012 

                  Stercorarius skua                                                                       Puffinus mauretanicus

Trajecte de Forcall a Sorita, pel riu Bergantes 04/05/2012

Es descriuen les diferents espècies de vertebrats i de flora que durant aquest trajecte membres del GER-EA han pogut identificar.

Aus:

Espècie Nº individus
Corvus corone 2
Gallinula chloropus 2
Merops apiaster 23
Picus viridis 1
Ptyonoprogne rupestris 17
Turdus merula 1

Merops_apiaster_4/5/2012La sorpresa va venir per la trobada furtuito d’un cabirol, ja entrant al terme de Morella

Capreolus_capreolus-04/05/2012-Morella

 

 

 

Altres espècies de vertebrats i invertebrats localitzats:

Rana perezi (amfibi); Procambarus clarkii (crustaci); insectes com : Callophrys rubi; Erynnis tages; Pseudophilotes panoptes; Sympecma fusca.

Sympecma_fusca_R-Bergantes 4/05/2012

Respecte a la flora identificada durant el trajecte, la exposem a la taula següent:

Flora
Ajuga chamaepitys Glaucium flavum Reseda undata undata
Alyssum alissoides Helianthemum apenninum Rhamnus oleoides
Alyssum simplex Helianthemum marifolium Rosmarinus officinalis
Anacyclus clavatus Helianthemum salicifolium Rubia peregrina peregrina
Arabis planisiliqua Helleborus foetidus Rubus ulmifolius
Arctostaphylos uva-ursi Hepatica nobilis Salix atrocinerea
Astragalus incanus Hypecoum pendulum Salvia verbenaca
Barbarea vulgaris Juniperus oxycedrus Salix eleagnos
Calendula arvensis Linaria aeruginea Sisymbrella aspera
Celtis australis Linaria simplex Symphytum tuberosum
Centranthus calcitrapae Malcolmia africana Salix purpurea
Clypeola jonthlaspi Muscari neglectum Taraxacum vulgare
Convolvulus arvensis Papaver argemone Teline patens
Dorycnium pentaphyllum Pinus nigra Thymelaea tinctoria
Erinacea anthyllis Populus nigra Thymus vulgaris
Galium corniculatum Quercus coccifera
Genista scorpius Quercus ilex

Glaucium_corniculatum_R-Bergantes-4/05/2012    Glaucium_flavum_R-Bergantes-4/05/2012   Clypeola_jonthlaspi_R-Bergantes-4/05/2012  Ranunculus_peltatus-R.Bergantes-4/5/2012

Linaria_aeruginea_R-Bergantes-4/5/2012 Rhamnus_oleoides-R.Bergantes-4/05/2012 Symphytum_tuberosum-R.Bergantes-4/05/2012

 

Control de rapinyaires a la Sª d’Irta. 13/04/2012

 

Membres del GER-EA, per segona vegada aquest any es desplacen per la S ª d’Irta per controlar les aus rapinyaires i altres vertebrats. En control se centra en aquesta ocasió, a la part del terme d ‘Alcalà de Xisvert, degut principalment a la falta de temps, per poder desplzarnos per tota la serra. Ens traslladem per diferents pistes forestals, arribant al castell d ‘Alcalà on es pot observar tot el territorri.

Especiès Nº individus
Serinus serinus 10
Emberiza calandra 1
Galerida cristata 5
Columba palumbus 6
Accipiter nisus 2
Carduelis carduelis 12
Upupa epops 1
Fringilla coelebs 14
Circaetus gallicus 3
Hieraaetus fasciatus 2
Merops apiaster 2
Hirundo daurica 2
Columba palumbus 2

Alt i Baix Maestrat i Els Ports. Algunes observacions

A continuació es relacionen els vertebrats, invertebrats i algunes plantes més destacades observades en l’entorn de diversos municipis de l’Alt, Baix i els Ports entre el 26 i 29 març 2012.

Observacions en l’entorn del municipi de Sant Mateu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Població de Sant Mateu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Taula 1. – Aus

Especie d’aus: data d’observació 26/03/2012
Alectoris rufa
Buteo buteo
Delichon urbica
Otus scops
Upupa epops
Vanellus vanellus

 

Perdiu

 

Taula 2. – Mamifers

Especie mamifers: data d’observació 26/03/2012
Oryctolagus cuniculus

Taula 3. – Invertebrats.

Especie: papallones. data d’observació 26/03/2012
Anthocharis euphenoides
Colias crocea
Lasiommata megera
Pararge aegeria
Pseudophilotes panoptes
Tomares ballus
Vanessa atalanta
Vanessa cardui cardui
Zerynthia rumina

 

      

Anthocharis euphenoides ; Lasiommata megera;                  Pararge aegeria;                          Tomares ballus

     

 Vanessa cardui cardui ;                                                         Zerynthia rumina

 

Taula 4.- Altres invertebrats:

Especie: data d’observació 26/03/2012
Porcellius silvestris
Buthus occitanus
Crioceris asparagi
Macroglossum stellatarum

   

Buthus occitanus (aliacra);          Porcellius silvestris (baconet);          Crioceris asparagi (insecte)

Taula 5.- Plantes i flors més interessants:

Especie de plantes:
Asphodelus fistulosus
Aphyllanthes monspeliensis
Brassica fruticulosa
Calendula arvensis
Diplotaxis erucoides
Erodium malacoides
Lamium amplexicaule
Linum narbonense
Lobularia maritima
Muscari neglectum
Narcissus assoanus
Ophrys fusca
Prunus dulcis
Prunus mahaleb
Thymelaea tinctoria
Veronica polita
Viola alba
Helianthemum vilaceum
Helianthemum marifolium
Pinus halepensis
Ulex parviflorus
Thymus vulgaris vulgaris
Crataegus monogyna
Rhamnus alaternus
Euphorbia serrata
Potentilla neumanniana
Astragalus monspessulanus gypsophilus
Prunus spinosa
Salix sp.
Quercus coccifera
Pistacia lentiscus
Genista scorpius
Narcissus dubius
Umbilicum rupestris

       

Asphodelus fistulosus ;            Muscari neglectum ;                 Narcissus assoanus;               Ophrys fusca
        
                       Prunus mahaleb ;                                        Viola alba;                                 Thymelaea tinctoria; 

      

Helianthemum vilaceum;                Euphorbia serrata;                   Prunus spinosa;                       Umbilicum rupestris

A continuació es relacionen diferents taules de vertebrats i invertebrats observats en l’entorn del municipi de Morella.

 

                                                Voltants de la Vallivana.                                                      El Moll

Taula 1. – Aus:

Especie d’aus: data d’observació 26/03/2012
Alectoris rufa
Garrulus glandarius
Aquila chrysaetos
Buteo buteo
Circaetus gallicus
Phoenicurus ochruros
Upupa epops
 
Cua-roja fumada

Taula 2. – Mamifers

Especie: data d’observació 26/03/2012
Capra pyrenaica
Oryctolagus cuniculus
Vulpes vulpes

 

                 cabra salvatge                                         rabosa

Taula 3. – Invertebrats.

Especie: papallones. data d’observació 26/03/2012
Vanessa atalanta
Callophrys rubi
Iphiclides podalirius
Erebia epistygne
Inachis io

  

 Vanessa atalanta ;                                Callophrys rubi ;                                Iphiclides podalirius; 

 

                     Erebia epistygne                                                        Inachis io

 

Observacions realitzades en el terme municipal de Vilafranca.

Fuente en término de Vilafranca.
Especie d’aus: dades d’observació del 27/03/2012
Milvus migrans
Neophron percnopterus
Pyrrhocorax pyrrhocorax
Emberiza cirlus

 

Especie de plantes:
Bellis perennis
Galanthus nivalis

 

                            Bellis perennis                                                                             Galanthus nivalis

 

Observacions d’aus al terme de Ares. Font de la Pinella.

Especie d’aus observades el 28/03/2012
Actitis hypoleucos
Alauda arvensis
Corvus corax
Corvus corone
Emberiza cirlus
Lanius meridionalis
Lullula arborea
Motacilla alba
Turdus viscivorus

Observacions al terme de Castellfort. Sellumbres. 28/03/2012

Rambla Sellumbres

Fringilla coelebs (au); Vulpes vulpes (mamifer);

Gonepteryx cleopatra Libythea celtis (papallones)

 

Gonepteryx cleopatra                                                                Libythea celtis

Berberis hispanica seroi (planta)

 

Observacions al terme de Sorita 29/03/2012

Especie: aus
Aquila chrysaetos
Accipiter nisus
Gyps fulvus

Voltor comú. 220 ex.

Altres observacions de vertebrats i invertebrats:

Sciurus vulgaris (mamifer); Callophrys rubi (papallona).

    

                        Esquirol                                                   Callophrys rubi

Algunes plantes com:

Hepatica nobilis   i   Petrocoptis pardoi.

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.