Viatge al P.N. Serra d’Andujar, 25/03/2016

andujar-img_0968andu-sol-img_5108El passat cap de setmana, del 25-27 de març, membres del GER-EA, ens vam traslladar a la serra d’Andujar i voltants amb la intenció de veure dues espècies d’animals catalogats en perill d’extinció, l’àguila imperial i el linx.

En arribar ens vam traslladar al Centre d’Interpretació, on ens va atendre una simpàtica noia qui ens va explicar totes les zones del parc i preparc on podríem veure les espècies objecte del nostre viatge. El que més ens va sorprendre va ser el dir-nos que les observacions de linx són més comuns fora del parc que dins.

Immediatament ens vam posar rumb a la zona que ens van dir, camí a l’Embassament de Jándula. Abans d’arribar observem els primers ornitòlegs prismàtics i càmeres en mà i telescopi, mirant cap a un punt fix. Al moment Lidón ens avisa, hi ha un linx ibèric (Lynx pardinus) prop d’un cérvol mort. Vam muntar tots els atuells i Eureca, el nostre primer linx en llibertat. Vam poder gaudir durant un petit temps, donant-nos compte que portava un collaret, al moment desapareix.

cartell-img_4359 lince-andujar-25-03-2016-ds lince-andujar-c-25-03-2016 lince-andujar-b-25-03-2016

Amb l’emoció al cos seguim visitant diferents zones i rutes ornitològiques. Observant distintes aus xicoteles  com l’oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica), el capsot (Lanius senator), la garsa blava (Cyanopica cookii),Ferrerolet (Cyanistes caeruleus).

dauricaaaimg_4170 dauricaimg_4170 alcaudon-img_4617  rabilargo-img_4851 herrerillo-img_5159

Encara que el més cridaner ja al vespre va ser l’observació de diferents grups de cérvol (Cervus elaphus) i daina (Dama dama).

 cervol-img_4758 gamos-img_4945 cervol-img_5056 cervols-img_4962

A dia següent ens dediquem a localitzar aus rapinyaires, especialment buscàvem zones d’àguila imperial i de voltor negre. Parlant amb altres ornitòlegs, vam descobrir que era molt fàcil observar aquestes espècies, ja que prop havien nius d’àguila imperial. Un cop al lloc indicat vam poder gaudir no només de la presència de les àguiles sinó de vols territorials i la cridòria que fan, cosa que ens va cridar l’atenció.

imperial-limg_5407 voltor-negre-25-03-2016-img

Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant. 3/03/2012

El passat 3 de març es van traslladar ornitòlegs que organitzen i col · laboren en l’Anuari Ornotológics de la Comunitat Valenciana, del que forma part el GER-EA. Es van desplaçar al viatge anual des de les províncies de Castelló, València i Alacant.

A continuació es reprodueix el text de l’amic i ornitòleg castellonenc Miquel Tirado del Grup Au d’Anellament.

«Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant.

Hola a tots!

us envio aquesta nota per comentar-vos com va ser l’excursió a Alacant.

Primer de tot donar les gràcies a Julio Merayo i  Guille Major, que van resultar ser uns excel · lents guies i amfitrions. Tot va resultar perfecte.

La visita la varem començar al Fondo. Per als que no havíem estat mai en aquest paratge, l’àrea resulta espectacular. Comencem a la bassa de Ponent, una enorme bassa d’aigües succintes petadas de bestioles. Gavines vulgars a milers, ànecs per a avorrir (sorprenent quantitat de pots blancs) i alguns grups de limícoles. De tota manera havia poca aigua i les aus estaven massa lluny per poder fer una llista completa. Allà Jodri Miralles va descobrir una clanga posada en una illa menjant el que semblava una gavina vulgar. Encara era lluny, vam poder veure tranquil · lament amb els tastos. Semblava una au immadura amb les seves taques blanques, encara que no eren massa abundants … També ens va cridar l’antenció el munt de calçades que vam poder veure de totes les fases, calculo que unes 15 … alguns arpelles i passeriformes de marjal típics: teixidor, repicatalons, CETIA rossinyol i una abundància gairebé a nivell de plaga de mosquiter. Increible els milers d’exemplars que havien de pul · lular pels canyissars aprofitant l’abundància de mosquetes i mosquits diversos que formaven núvols bastant densos.

Després de l’èxit amb la clanga ens vam traslladar a l’altra gran bassa, on vam poder veure ja molt més a prop les malvasies en plomatge nupcial, xarxets comuns, silbones, frisos, pots blancs, culleres, siverts … no se si em deixo algun … i vam veure els primers ballesters de l’any (4 o 5 ex.) al costat d’un grupet de 12 o 13 falciots pàl · lids que volaven entre els núvols d’avions roquers, a més d’avions comuns i orenetes en pas. Quan estàvem tots escampats per la zona Juliol i Guille van veure passar dos bigotuts, encara que ningú més els va poder veure. Intentem relocalizarlos però no va poder ser …

Des d’allà ens vam anar a la reserva integral per intentar de nou el bigotut, i just quan havíem arribat a un dels observatoris, va saltar una parella a un parell de metres. Els bestioles es van tornar a amagar ràpidament i només van tornar a sortir breument per perdre entre els canyissos. L’observació no va ser la millor del món i hi va haver gent que ni tan sols va poder veure’ls, però alguns si que ens ratllem l’espècie. Alegria general!. Sortint de l’observatori escoltem un primerenc boscarla comú cantant.

Després de dinar ens acostem a les Salines de Santa Pola. Lloc espectacular. Algunes desenes de flamencs, camallongues, becassinetes, ànecs blancs de nou i altres ànecs, i bans de desenes de alenes volant i alimentant-se per totes les salines que ens van deixar bocabadats.

Ja amb els deures fets intentem la sort amb el piula grossa en una zona de dunes prop de Santa Pola, on hi havia bastant paseriforme migrant, un grup de titina pratenc, tarbillas comuns, cotxes fumades. Poc després d’arribar un ocell força gran i amb les rectrius externes blanques va sortir del bàndol de bistibas, gairebé el tenim … però per desgràcia va resultar una femella de gratapalles … Sense pas de marines a la zona, encara que les vistes de l’illa de Tabarca, i els tallats propers i un net mar blau creaven una estampa veritablement recomanable.

Després ens acostem al Clot de Galvany, com ens comentava Guille, un imant per a les rareses: recentment s’ha vist allà el tallarol sahariana i un coliazul cejiblanco … El lloc és sorprenentment petit, i no hi havia pràcticament aigua, amb el que havia pocs ocells, tot i així, vam veure xarxets comuns en plomatge nupcial, una becadell, diversos passeriformes i un parell de torlits. Allà Toni Zaragozí va fer la foto oficial i traspassem els Anuaris.

Finalment, i amb les ganes de veure el Richard, vam anar a una zona de dunes encara que no hi va haver sort. Només havia ¡cogullades montesinas costat del mar! i pas de gavines diverses …

En fi, un viatge perfecte en bona companyia.

Viatge a la Llacuna del Cañizar (Terol). 24/02/2012

Divendres passat alguns membres del GER-EA amb altres amics ornitòlegs, ens desplacem a la llacuna del Cañizar entre els pobles de Villarquemado i Cella a Terol.

   

Sortim des de Vila-real a les 5 h. recollint a diferents companys arribats des de València i Cortes de Arenoso. L’objectiu del viatge és doble, d’una banda gaudir dels grups de grues i d’altra localitzar espècies estepàries, menys lligades a la llacuna.
A les 7 h. ja som a la Llacuna on s’inicia l’alba. La temperatura fresqueta, l’indicador del cotxe marca els -7 º C, els petits canals d’aigua estan gelats i el gebre ens acompanya per tot els llocs.

   

Ja a aquesta hora observem algunes grues disperses pels camps de conreus que envolten la llacuna, encara que observem exemplars de grues que salten de la llacuna i es desplacen als voltants.
Intentem col · locar en un mirador, per apreciar les espècies sobre la llacuna. En aquesta recerca, ens crida l’atenció una petita aus col · locada en un xop, parem el cotxe baixem ràpidament i sí un esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), que salta d’un arbre a un altre allunyant de nosaltres. Una vegada a l’observatori (part sud de la llacuna), observem a un grup d’anàtids en una petita zona on l’aigua no està congelada. Identifiquem algunes espècies com sarset (Anas crecca), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot (Anas clypeata), que volen per la zona, quedant molt lluny del nostre lloc d’observació.

Mentre intentàvem identificar les espècies, altres ens observaven com el Busardo ratorero (Buteo buteo) apostat en un arbre i un arpellot de marjal femella (Circus aeruginosus), posat en un petit tronc entre les aigües gelades de la llacuna. Al moment observem a un altre arpella, aquest cop mascle que volava sobre els anàtids.

En no poder observar les aus adequadament, ens desplacem cap a un altre punt, però el resultat és el mateix, les escasses aus de la llacuna segueixen estant molt lluny.

Es decideix anar a prospectar les zones adequades per a les aus estepàries, properes als vessants. Durant aquesta prospecció localitzem grans concentracions de grues, que a les 12:00 salten i en grups es desplacen cap a la llacuna. És un moment emocionant observant grups de grues venint de totes direccions cap a la llacuna.

     

Seguim la nostra prosprección i localitzem a un petit grup de perdius comuna i molt a prop a una parella de Xurra (Pterocles orientalis), que no ens deixa acostar-nos saltant i allunyant de nosaltres i algú milà reial (Milvus milvus). Seguim per les pistes i ens apareicen altres petites aus, cogullades, terreroles i gran grup de passerells i caderneres.

Tornem a la llacuna, aquest cop per la part oest però no podem acostar-nos a l’aigua, només vam localitzar un agró blau (Ardea cinerea) morta amb la pota trencada. Tornem al mirador principal (part nort) i des de allí realitzem diverses panoràmiques i detectem al lluny la gran concentració de grues, centenars, milers.

   

Posteriorment ens anem a dinar a un petit bar al poble de Villarquemado i de tornada a casa. Com en altres ocasions, observem la zona amb petits incendis de zones de cultiu o als marges de finques i camins, provocant fins i tot la crema dels troncs dels xops, suposem que aquesta forma d’actuar dels llauradors ha estat el que li ha donat nom al poble.

Encara que el viatge va ser una passada, i vam poder estar amb els companys, ens vam quedar amb les ganes d’observar les aus més de prop i treure uns bonics plànols per al gaudi de tots.

           

Ultima foto: d’esquerra a dreta: Marcos Mata, Jose Vte. Andrés, Toni Castello, J.Lluis Bort, Josep Bort i Nando Ramia.