El GER-EA col·labora en el XI CURS D’INICIACIÓ A L’ORNITOLOGIA. 10-12 Febrer 2017

El passat cap de setmana del 10 al 12 de febrer s’ha celebrat un curs d’iniciació a l’ornitologia a la localitat de Vinaròs.

El curs ha estat organitzat pel grup APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs.

El curs s’ha celebrat al Saló d’actes de la Caixa de Vinaròs.

Amb els temes i activitats següents:

Divendres 10 de febrer:

  • Conceptes bàsics i claus en la identificació de les aus“. A càrrec d’Enrique Luque (APNAL-EA).

Dissabte 11 de febrer:

Xarrades:

  • El món de les gavines i claus per a la seva identificació“. A càrrec de Pepe Greño (SEO-Castelló).
  • “Espècies beneficioses. Caixes niu i menjadores d’aus“. A càrrec de Deborah Fandos (APNAL-EA).
  • “Identificació de les aus rapinyaires: Hivernants“. A càrrec de Josep Bort (GER-EA).
  • Passeriformes hivernants i anellament científic d’aus“. A càrrec de Juan Antonio Muyas (Grup Au d’Anellament)

Activitats:

  • Observació de gavines a la platja S de Peníscola, platja del Fortí i port de Vinaròs.

    

Diumenge 12 de febrer

Activitats:

  • Anellament d’aus (Soterranyes Baixes, Vinaròs), a càrrec de Juan Antonio Muyas.
  • Observació d’aus al Delta de l’Ebre.

Comentari dels organitzadors:

Amb una acollida inesperada, donem per finalitzada la XI edició del curs d’iniciació a l’ornitologia de APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs, amb la col·laboració de GER-EA Vila-real i SEO-Grup Local Castelló.

Tres dies intensos en què els experts ens han posat al dia sobre les generalitats d’aus, identificació de gavines i rapinyaires i anellament científic. Gràcies a Jose Luis Greño, Josep Bort i Juan Antonio Muyas per això.

En les sessions de camp hem pogut posar en pràctica l’après en la teoria visitant llocs com les platges de Peníscola, Soterranyes Baixes o el Parc Natural del Delta de l’Ebre. En aquest últim lloc, en una sessió maratoniana, vam poder observar un total de 47 espècies d’aus (incloem algunes fotos).

Gràcies a tots per participar. Us esperem a la propera.

Sonia Monferrer Ventura, Tania Fandos Fernández, Alex Sebastià Moya, Felip Fredo Berto Gil Climent, José Luis Greño Ruíz, Josep Bort Cubero, Quique Luque Lopez.

Per a més informació: APNAL-EA ,

http://www.ecologistasenaccion.es/article33751.html

 

 

Dia mundial de les Zones Humides. Marjal La Llosa – Almenara. 02/02/2017

El dia 2 de febrer és el dia mundial de les zones humides, i com tots els anys el GER-EA intenta cridar l’atenció a la societat sobre la importància d’aquests enclavaments, que encara que molts estan declarats com protegits, però la veritat és que estan totalment abandonats per les administracions reponsables. A Castelló hi ha alguns que estan protegits totalment o parcialment, com el Prat de Torreblanca-Cabanes, marjal de Peníscola, marjal d’Almenara, desembocadura del Millars i últimament la Llacuna de Sant Mateu, però hi ha molts més abandonats, amb intents de dessecació com la marjal d’Orpesa, el Quadro de Santiago a Benicàssim, el Pou a Nules, la desembocadura del riu Belcaire en Moncofa o la marjal de Xilxes.

Zones totes elles amb un gran valor ecològic i abandonades al seu deteriorament, el principal perill és la contaminació, dessecació i urbanització dels mateixos.

Recordem que els valors de les zones humides, són ecològics, socials i econòmics, que van des de l’equilibri hídric, el manteniment d’una fauna única i en perill d’extinció, fins l’esplai i explotació sostenibles dels seus recursos naturals.

El passat 29 de gener, celebrarem el Dia Mundial de les Zones Humides, desplaçant-mos a la Marjal d’Almenara. Activitat organitzada per Castelló en Ruta i SEO-Birdlife i el GER-EA va fer de guia per la marjal, explicant als assistents la importància de l’aigua i la seva procedència i les espècies d’aus existents a la marjal.

A les 10 h. ens trobem a la zona de l’aparcament de l’Estany, des d’alli vam iniciar la ruta pujant a sobre de la muntanyeta per tenir una gran perspectiva de tota la marjal, observant no solament la zona de l’Estany sinó totes les finques de cultiu inundades tant del municipi d’Almenara com de la Llosa.

Baixant de la muntanyeta, vam poder observar l’entrada d’aigua cristal·lina i dolça provinent de la Sª d’Espadà pel que es coneix com “Ullals”, aportant l’aigua a la zona dels Estanys i part de la marjal.

Des alli anem per la senda ecològica que envolta el Estanyet, per cert ple de pescadors, cap a la zona de l’observatori d’aus. La gran sorpresa va ser veure l’observatori totalment cremat, cosa que ens impacte a tots els assistents, comentant que per més Educació ambiental que fem des fa anys, el resultat és el que tením davant dels ulls. En aquesta zona inundada vam poder observar alguna corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i coll verds (Anas platyrhynchos).

    

 

A continuació i degut a l’alt nivell d’inundació dels camins per les passades pluges, canviem la ruta inicial i ens dirigim cap als arrossars de la Llosa. Durant el trajecte disfrutem de diferents espècies d’aus com garseta blanca (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), agró blau (Ardea cinerea), així com de petits ocells com el teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus),  el botxí meridional (Lanius meridionalis), el trist (Cisticola juncidis), gafarrons (Serinus serinus), mosquiteres (Phylloscopus collybita), pit-rojos (Erithacus rubecula), pinsans (Fringilla coelebs), verderol (Chloris chloris), cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), etc..

Continuant pel camí arribem als arrossars de la Llosa totalment inundats, trucant l’atenció tres grues (Grus grus) que estaven menjant a la zona seca del arrozar, a més una parella d’arpellot de marjal planejaven intentant aconseguir aliment. 
Ens desplacem per la pista fins arribar a la finca de Peris, arrozar també inundat i amb centenars d’aus alimentant-se. Les espècies identificades i més cridaneres 5 agróns blancs (Egretta alba), diversos centenars de picaport (Plegadis falcinellus), un grup d’uns 40 corba marina grossa. Grups molt grans de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), entre les quals apareixia alguna gavina corsa (Larus audouinii) i diverses desenes de gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb algunes gavinot fosc (Larus fuscus), menjant crancs americans. Altres espècies, com les merites (Vanellus vanellus) ens van fer gaudir del matí, i petites aus com la cueta blanca (Motacilla alba), i el pit blau (Luscinia svecica), y decenes de roquer (Ptyonoprogne rupestris),…

Fem una parada per a esmorzar, un parell de fruites i un glop d’aigua, i sobre les 12h. continuem per camins de la marjal, trucant l’atenció un grup d’unes 70 agró blaus totes alineades prenent el sol. Ja tornant cap als cotxes, un arpellot de marjal mascle ens va sorprendre amb les seves vol, realitzant picats contra un altre arpellot jove, al mateix temps una muixeta estava planegant sobre la zona de joncs.gaudint els assistents d’aquestes rapinyaires intentant plasmar una fotografia en vol.

 

A les 13:30 h. vam acabar després de donar un bon passeig (5,2 km. de distància), observant la bellesa de la zona humida de la marjal de la Llosa – Almenara.
El temps ens va acompanyar durant tota la ruta, fent molt agradable els comentaris i observacions dels assistents.

 

Per a més informació:

Projecte de recuperació de territoris abandonats de cria d’àguila de panxa blanca a Castelló. Desembre-2016

Des de final de novembre membres del GER-EA estem col·locant aliment en el menjador del projecte. Fins aquests moment encara no ha entrat cap àguila de panxa blanca a per l’aliment, compost de coloms, conills atropellats a la zona de l’aeroport i trossos de carn. Com vam comentar menjador està a 4 m. del cimbell, amb l’objectiu que només entren àguiles de panxa blanca a menjar i rebutgem a les altres espècies de rapinyaires i aus.

És molt curiós que hi ha una gran activitat en el menjador a la nit, sent visitat per un rata cellarda (Eliomys quercinus), en diverses nits diferents, un gat mesquer (Genetta genetta), i una fagina (Martes foina), aquestes últimes espècies només una nit.

Però el gran visitador és una parella de brúfols (Bubo bubo), que visita el menjador pràcticament cada nit, consumint l’aliment alli depositat. L’activitat d’aquesta parella s’inicia sobre les 6:30 h. de la vesprada i dura fins a les 7:00 h. del matí, estan tota la nit entrat al menjador i consumint trossos de l’aliment fins que el no quede res. En diverses ocasions l’aliment ha durat diversos dies, entrant el brúfol una nit després d’una altra. Fins i tot visita el menjador quan no hi ha menjar.

Per al projecte que estem realitzant, l’activitat de la parella de brúfols ens aquesta retardant l’entrada de rapinyaires diürnes al menjador, en deixar-nos sense menjar en les hores diürnes. Fins a final de desembre, han estat 2 corbs (Corvus corax), 3 astors joves (Accipiter gentilis) i un àguila real jove (Aquila chrysaetos) els que han entrat al menjador, fins i tot l’àguila real es va llançar sobre el cimbell “àguila de ciment”, movent-lo del lloc i deixant les marques a l’esquena, tot un espectacle .

Aquestes rapinyaires diürnes es limiten a intentar arrancar l’aliment del menjador i anar-se’n, a causa de la presència del cimbell, però al no aconseguir-lo, desisteixen ràpidament i s’allunya, i no tornent al menjador.

Durant el mes de gener seguim amb el projecte esperant tenir millors resultats.

Dia mundial de les aus 1 i 2 octubre 2016.

Poster-dia-mudial-aus-octubEl passat 1 i 2 d’octubre del 2016, membres del GER-EA hem estat celebrant el Dia Mundial de les aus.

Les activitats van ser:

Dia 1 d’octubre. Observació d’aus marines.

Durant tot el matí vam realitzar un recompte i identificació d’aus marines en el far del port de Borriana.

Vuelvepiedras-01-10-2016Les observacions:

Dia 2 d’octubre. Observació d’aus rapinyaires i planejadores en els seus desplaçaments migratoris al continent Africà. En aquest cas ens desplacem a la muntanya de La Punta a la població de Vall d’Uixó.

Dia-Aus-c-02-10-2016--3 Xiquets-aa-02-10-2016  Dia-Aus-a-02-10-2016--3

Les observacions:

Aquests dies vam aprofitar per ensenyar als més joves a coneixer la importància del medi ambient i la seva conservació, i ensenyar-los a identificar espècies d’aus poc comuns.

En acabar van ser unes jornades molt interessants on vam gaudir de tots els companys i de les observacions d’aus.

Abejero-aa-04-10-2016- Cernícalo-04-10-2016- Calçca-FO-04-10-2016

Projecte de recuperació de territoris de cria d’àguila de panxa blanca a Castelló. Setembre 2016

A finals de juliol vam presentar un projecte per recuperar un territori abandonat de cria d’àguila de panxa blanca al terme de Vilanova d’Alcolea. Al final d’agost ens van comunicar que havia estat acceptat.

Hf-Vilanova-poll-23-04-2009 Hf-Vilanova-23-04-2009-ssIM Hf-Nius-Perdicera-Vilanova-

La presentació d’aquest projecte ha estat motivat per diferents aspectes importants:

  1. Per que la parella ha estat una de les millors de Castelló que ha tret 2 polls gairebé tots els anys des que es va instal·lar.
  2. Que el territori no s’ha abandonament espontàniament sinó per mort per electrocució dels dos membres de la parella.
  3. Que des del 2011 segueix abandonat sense trobar altres espècies de rapinyaires nidificant en el mateix.
  4. Per al principi disposa de gran quantitat de conills i perdius a la zona, de manera que l’aliment està assegurat.
  5. Que l’aeroport de Castelló està només a 5 km. on poden alimentar-se i sobretot on trobem àligues joves i subadults contínuament a la zona.
  6. Que la zona és molt tranquil · la, només alterada en època de caça i per treballs agrícoles.
  7. I sobretot que a principi d’aquest any ha caigut el niu que tenien per deteriorament del mateix.

Amb aquestes característiques, hem considerat que és l’oportunitat de fer alguna cosa en els territoris abandonats d’àguila de panxa blanca, ja que des de fa anys hi ha un degoteig continu que pot seguir i és una llàstima no fer res en aquests territoris. Igual no surt res però caldria fer algun esforç.

El projecte té dues parts molt importants:

1.- Actuació al Medi.

Hf-niu-pastora-03-12-2016-Hf-Vilanova-23-09-2016-On es van a analitzar les característiques del territori (hàbitat, aprofitament agrícola i ramader, etc.).
Detecció de possibles problemes i plantejar possibles solucions (estructures humanes com línies elèctriques, basses de reg, activitats cinegètiques, escalada, etc.).
Col·locació d’un niu artificial a la zona on hi havia el niu original.
Col·locació d’un esquer “figura d’àguila de panxa blanca de ciment”, amb dos objectius:

  • Fer de filtre per a altres aus rapinyaires diferents a l’àguila de panxa blanca. Evitant que entren al menjador i al niu.
  • Que serveixi com atraient per individus de la mateixa espècie, especialment immadurs i subadults que formen part de la població flotant.

Construcció d’un menjador on col·locarem coloms i conills atropellats en la zona i trossos de carn, per atraure les rapinyaires de la zona i especialment l’àguila de panxa blanca.

Esperem tenir en breu tots els elements que ens fan falta per iniciar el projecte com més aviat possible. L’objectiu general del projecte és que, en el termini de 2 anys, una parella d’àguila de panxa blanca recupere aquesta zona de cria. Territori amb bones qualitats de tranquil·litat i abundant recursos tròfics. Territori amb reproduccions de 2 pollets cada anys des del 2003, fins que a finals del 2010 i principi del 2011, les àguiles es van electrocutar en una mateixa torre elèctrica, propera al tallat amb el niu.

2.- Educació, sensibilització i informació ambiental a la població de les zones d’influència.

Escola-bb-La-Pobla-03-11-20Escola-11-10-2016-IMG_9338Dins d’aquest gran apartat del projecte, hem estat en contacte amb els diferents centres educatius dels pobles del voltant de la zona del projecte.
S’han impartit diferents xarrades i s’ha projectant vídeos sobre l’àguila de panxa blanca, als alumnes que van des dels 3 als 10 anys, explicant que són les aus rapinyaires i el projecte que estem realitzant.

Es van dissenyar diferents materials gràfics, quadernets, tríptics, pòster, adhesius, samarretes, xapes, etc … distribuint-lo en els diferents centres escolars.
Hf-Escola-h-Vilanova-15-12-Alhora en aquests centres escolars de Vilanova d’Alcolea, Benlloc, i La Pobla de Tornesa, vam realitzar una sèrie de tallers de construcció de caixes niu per a passeriformes, fent partícip als xiquets en la seva construcció i es van penjar en els arbres del pati de cada centre escolar.

Per a més informació: veure projecte.

 

Activitat de Educació Ambiental del GER-EA a l’Ermitori de Vila-real. 19/07/2016

IMG_4063La nit de 19/07/2016 vam realitzar una nova activitat d’Educació Ambiental adreçada a la població en general. Aquesta vegada amb un itinerari nocturn per sentir mussols, ratpenats, amfibis i diversos insectes.

L’activitat va consistir en desplaçar-nos des de l’Aula de la Natura “El Termet” en l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real. L’itinerari transcorria per la pineda de l’ermita, baixant cap al riu Millars, recorrent les seves riberes fins a la presa “els maxos”.

Al final es van ajuntar entre 60 i 70 persones, tot un èxit al nostre entendre, gaudint majors i sobretot els xiquets.

Iniciem l’itinerari a les 22 h. fent diferents parades d’uns 10 minuts per escoltar xots (Otus scops) i altres mussols, i captar les freqüència de diferents ratpenats, acabant cap a les 12 de la nit.

IMG_4125 IMG_4102 IMG_4136 IMG_4192

Anterior al recorregut es va presentar la xarrada sobre el mosquit tigre (Aedes albopictus)  impartida pel biòleg Vicente Sancho de la Conselleria, gaudint de la companyia d’Abel Campos, Vicent Vicent i Josep Carda.

Després Vicente Sancho, va realitzar una activitat d’identificació de ratpenats, mitjançant un aparell de freqüències que distingeix cada espècie, realitzant diverses parades d’escolta.

IMG_4159IMG_4115

Falco de la Reina. Activitat d’Educació Ambiental en Cabanes y La Pobla de Tornesa. 07 i 14 juliol 2016

Falco-7-07-2016-(3)El passat 7 i 14 de juliol, es va realitzar unes activitats d’Educació Ambiental, aquesta vegada dirigida a tot el públic (grans i nens).

L’activitat va ser realitzada en col·laboració amb el personal del Parc Natural del Desert de les Palmes, i va consistir en:

  • – Una xarrada sobre a biologia del Falcó de la reina (Falco eleonorae), realitzada al local públic de Cabanes.
  • – Una pràctica en el camp per observar falcons de la reina alimentant d’insectes en les pinedes de la Pobla de Tornesa.

En total hi van assistir unes 80 persones que van participar i van comentar aspectes de la vida dels falcons de la reina.

 IMG_6058 Fe-07-07-2016 FE-07-07-2016-IMG_6060 Fe-07-07-2016-a-IMG_6055

Poster-Falco--14-07-2016Posteriorment ens vam desplaçar a les pinedes de roig de la Pobla de Tornesa, on vam sopar de pa i porta, esperant que arribessin els falcons, però van trigar i la gent es posava nerviosa.

A partir de les 21h. gairebé fosquejant, comencem a veure els primers falcons, que a poc a poc es van anar unint més i més, fins a 32 falcons diferents vam poder veure. Aquests falcons entren a les pinedes per alimentar-se de insectes voladors (escarabat), molt abundant en aquesta època. A les 22h. els falcons comencen a desaparèixer per diverses direccions, no quedant cap a les 22:15h.

Era curiós veure com els falcons perseguien els insectes i els capturaven des d’un picat de baix a dalt. Tot un espectacle que només es pot veure aquests dies en aquesta localitat.

A causa de l’expectació que ha despertat aquesta activitat, la repetim el dia 14 de juliol, amb petites variacions. Estem molt contents per veure la gran resposta i curiositat de la gent sobre aquest desconegut falcó en la seva etapa a la península.

Fe-07-07-2016ss Fe-07-07-2016-IMG_6071 Falco-eleo-14-07-2016-IMG_6 Falco-eleo-b-14-07-2016-IMG Falco-eleon-a-12-07-2016-IM

Llacuna de Gallocanta. 20-21 febrer 2016. Excursió dels grups naturalistes i ecologistes de la província de Castelló.

Lidon-20-02-16-IMG_0167Calamocha-20-02-2016-IMG_01El passat 20 de febrer amb eixida a les 4 del matí, membres del GER-EA ens dirigim a veure les concentracions de les grues a la llacuna de Gallocanta. A les 7 del matí vam arribar a Calamocha, amb un fred increïble ni més ni menys que a -6ºC, encara que era un fred que no molestava. Després d’un cafè amb llet molt calent, ens vam dirigir al poble de Tornos. Ja prop del poble vam començar a veure les primeres grues (Grus grus) però encara no havia sortit el sol.

Gallocanta-Mapa- gallocanta-aa-IMG_8221 Grulles-21-3-2016-IMG_8405 Grulles-b-21-3-2016-IMG_840 Grullas-20-02-16-IMG_7377

Grulla-IMG_7587 Grulles-aba21-02-2016-dfIMGGrulla-20-02-2016-lñIMG_743Petits grups de grues venien de la Llacuna de Gallocanta en direcció SE, passant per damunt del poble i posant-se als camps gelats, per alimentar-se.

Continuem cap al poble i al Centre d’Interpretació on havíem quedat amb la gent de APNAL-Ecologistes en Acció i SEO-Castelló, que s’allotjaven al poble de Cuerlas.

Grulla-b-20-02-2016-IMG_885Grullas-IMG_7458Grulla-d-20-02-2016-IMG_885Ens desplacem en primer lloc a veure la llacuna de Gallocanta per la part oest, observant un gran pas de grups de grues desplaçant-se cap al nord, ja clarament migrant, gaudint de la presència d’un esparver pàl·lid mascle (Circus cyaneus), caçant pels voltants

Grulla-IMG_7609 Grulla-20-02-2016-IMG_8859Grulla-c-20-02-2016-IMG_885El nostre punt d’observació el situem a l’ermita de la Llacuna de Gallocanta on s’observa gran extensió de la llacuna, presentant un nivell d’aigua molt baix. Des d’aquest punt vam poder veure algunes anàtides que es concentraven en un petit acumulació d’aigua destacant els Ànecs blancs (Tadorna tadorna), fotja (Fulica atra), i alguns limícoles que per la distància no vam poder identificar, observant com seguien els grups de grues migrant. Posteriorment vam visitar alguns observatoris, des dels quals tampoc vam poder veure gran cosa ja que quedaven molt lluny de les escasses làmines d’aigua.  Gallocanta-IMG_0213Gallocanta-a-20-02-2016-IMG

A la vesprada ens desplacem a altres llacunes, algunes totalment seques com la Llacuna de la Zaida en el municipi de les Cuerlas, que només queda el cartell i mirador, i una altra al mig de les zones de cultius anomenada Llacuna Guialguerrero, al municipi de Cubel, un oasi enmig als cultius, on vam poder observar espècies gran quantitat de afegeix blau, cua de jonc (Anas acuta), cullerot (Anas clypeata), fotges, cabrellot (Podiceps cristatus), agró blau (Ardea cinerea), corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un parell de moixetes (Falco tinnunculus), un falcó peregrí (Falco peregrinus) una parella d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i un mussol (Athene noctua).

Laguna-Zaida-IMG_0233 Laguna-Guialguerrero-IMG_02 Anecs-IMG_8005 Gallocanta-20-02-2016-IMG_0 Lagunero-20-02-16-IMG_8051

A última hora de la vesprada (18 – 20h.) tornem a la llacuna de Gallocanta amb la intenció de veure l’entrada de les grues. La nostra sorpresa va ser el no poder veure cap bàndol entrant, el que ens confirmava la gran migració de les grues cap al nord durant tot el dia.

Després ens dirigim cap a Castejón de Tornos, observant el canvi d’hàbitat apareixent grans extensions de pins, per pistes arribem al poble de Val de San Martín i Sandet, on observem espècies com perdius (Alectoris rufa), caderneres (Carduelis carduelis), passerells (Carduelis cannabina), calàndria comú (Melanocorypha calandra), conjugades vulgars (Galerida cristata), cruixidell (Emberiza calandra), corbs (Corvus corax). Com rapinyaires àguila calçada (Aquila pennata), aligot (Buteo buteo), muixeta, milà reial (Milvus milvus) i una parella d’àguiles reals (Aquila chrysaetos) ia prop de la població d’Used.

 Trigero-21-02-2016-IMG_893 Pardillo-21-02-2016-IMG_876 Milano-real-a-21-02-16-IMG_ calandria-IMG_8179

Real-g-21-02-2016-IMG_8796Real-21-02-2016-jjj-IMG_879L’espectacle de la parella d’àguiles reals va ser impressionant, en un primer moment vam observar com un adult perseguia un corb entre les zones de cultius, però no va poder atrapar. Al moment la parella d’àligues torna a elevar-se i en un picat increïble es llança sobre un grup de perdius, podent atrapar a una, desapareixent amb l’aliment a una zona fora de l’abast de la nostra vista, on els dos adults es van posar a terra i al moment van desaparèixer.

 Real-j-21-02-2016-IMG_8796 Real-i-21-02-2016-IMG_8796 Real-d-21-02-2016-IMG_8796 Real-a-21-02-2016-IMG_8796 Real-k-21-02-2016-IMG_8796

Tornem al poble de Gallocanta on vam gaudir d’un dinar amb tots els companys a l’Alberg Allucan. A la tarda vam visitar el centre d’Interpretació on tenen una col·lecció de rapinyaires dissecades, anàtides, limícoles i altres aus de la zona. I la nostra companya Gemma Quevedo ens va ensenyar alguns secrets dels costums de les grues i altres aus.

Un viatge molt interessant on vam poder gaudir de la companyia dels companys d’altres grups naturalistes i ecologistes, amb idees i projectes nous.

També vam poder observar alguns mamífers, com cérvols (Cervus elaphus), senglars (Sus scrofa) i rabosses (Vulpes vulpes), rondant per la zona de la llacuna de Gallocanta.

Gallocanta-IMG_0436 Gemma-Cabedo-IMG_0422 Galloccanta-a-IMG_0436 Gallocanta-a-IMG_0436

Per a més informació: http://www.internatura.org/docs/Gallocanta-2016.pdf
Fins a la pròxima.

Penyagolosa. Excursió dels grups ecologistes i naturalistes 30/01/2016.

Penyagolosa-2-05-2015-IMG_8Penyagolosa-b-30-01-2016-IMMapa-1Dissabte passat 30/01/2016, diferents membres de SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en acció i GER-EA, ens desplacem al massis del Penyagolosa per fer una accensión fins al pic i desplaçar-nos per la base el massís. Al final ens vam ajuntar 22 persones disposades a pujar al pic.

Penyagolosa--30-01-2016-aIPenyagolosa-1a-30-01-2016-IPiquituerto-30-01-2016-IMG_L’excursió va ser guiada pel company Carlos Izquiedo, gran naturalista i coneixedor de la zona i expert en esport de risc.

Trepador-azul-IMG_2Deixem els cotxes a Sant Joan de Penyagolosa i ens desplacem pel meravellós barranc de la Pegunta cap a la zona alta. Durant aquest trajecte vam poder observar l’impressionant bosc de pi roig i negral, amb arbres i arbustos molt interessants, destacant els til·lers, aurons i grèvols. També vam gaudir de la presència i cant d’espècies d’aus com el Bec-tort (Loxia curvirostra), primavera (Periparus ater), Capellanet (Lophophanes cristatus), Raspinell comú ( Certhia brachydactyla), pica-soques blau (Sitta europaea), griva (Turdus viscivorus), picot (Picus viridis), etc ..

PenyagolosaIMG_3783Penyagolosa-3a-30-01-2016-IPenyagolosa-hf-30-01-2016-IPenyagolosa-4a-30-01-2016-IPenyagolosa-5aa-30-01-2016-Penyagolosa-8a-30-01-2016-IPenyagolosa-a-30-01-2016-IMPenyagolosa-16a-30-01-2016-En arribar al pla, vam agafar la senda de l’accés al pic. Uns pocs metres abans, ens vam desplaçar cap al coll de Portellàs i des d’alli per una grabera molt inclinada a buscar la base del massís, desplaçant-pel fins al centre on descansem i recuperem les forces, mentre observàvem la placa del centre excursioniste de Castelló de fa més de sesensa anys.Piquituerto-30-01-2016-bbIM Penyagolosa-hlf-30-01-2016- Xodos-IMG_3742Penyagolosa-hh-30-01-2016-I

Des d’aquest punt vam poder gaudir de la presència de diversos voltors comuns (Gyps vulvus), i d’unes vsitas i paisatges increïbles. Carlos Izquierdo ens anava comentant tots els aspectes més interessants de la ruta, així com de les característiques de les roques i les vies d’escalada que eren utilitzades pels escaladors. De la mateixa manera ens va explicar la pujada des del nostre punt fins al massís per la gran esquerda de la caldera. Un cop descansats vam seguir descendint per la gravera fins a altres punts d’interès de la base del massís. Des d’aquest punts vam poder observar a 5 cabres salvatges (Capra pyrenaica) pasturant sota dels pins. Penyagolosa-d-30-01-2016-IM Penyagolosa-c-30-01-2016-IMPenyagolosa-b-30-01-2016-IM Piquituerto-30-01-2016-b

La ruta dissenyada era per poder observar al massís el Pela-roques (Tichodroma muraria), au que ens visita a l’hivern molt cridanera pel seu color vermell a les ales. Va ser impossible veure-ho tot i que revisem tots els tallats de la zona.

Penya-voltor-IMG_3759Penya-a-voltor-IMG_3759Penyagolosa-e-30-01-2016-IMAmb les cames destrossades vam començar l’accés per la gravera fins al coll i des d’alli fins a Sant Joan del Penyagolosa, 6 hores de caminada, un trenca cames però vam poder gaudir de la duresa del Penyagolosa, i desplaçar-nos per rutes poc convencionals.

Mès informació:  Ascenso al portellas 2016Grupo Local SEO-Castellón

Penyagolosa-aa-30-01-2016-IMG_

Aus marines. Sortida amb barca des del Port de Castelló. 23/01/2016

Barca-c-23-01-2016-P1100032Barca-hh-23-01-2016-P110003Dissabte passat 23-01-2016, membres del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA) i de SEO-castelló, vam realitzar un recorregut en barca des del port de Castelló fins a la piscifactoria de Borriana. Embarquem Marta Ibáñez, Jordi Miralles, Pepe Greño, Juanvi Capella, Juan Luis Bort, Josep Bort, Javi Quintana i el patró del vaixell Cristobal.

El dia va ser ideal, el mar en calma, vent nul, visibilitat regular a primera hora per la boira, però després molt bona.

L’objectiu del viatge va ser la identificació i fotografia d’aus i mamífers marins propers a la costa.

A les 8 h. vam sortir del port en direcció de la piscifactoria que hi ha davant de la costa de Borriana, ja que en aquesta zona es concentrava un petit grup de gavines i xatracs que aprofitaven el menjar que llançaven dins de les gàbies.

Barca-g-23-01-2016-P1100032Barca-23-01-2016-IMG_0655Des del primer moment vam començar Barca-f-23-01-2016-P1100032a llançar trossos de pa per la borda, per atraure les gavines del port i que aquestes cridessin l’atenció de les altres aus marines.

Al principi costa un poquet el atraure les gavines ja que hi havia molta boira que dificultava la visibilitat. A mesura que anàvem allunyant-nos de la costa s’anaven concentrant més i més gavines vulgars, capnegres, gavinots argentats mediterranis, foscos, fins que va aparèixer el primer mascarell, un adult, el qual ens passa per sobre de la barca en diverses ocasions, realitzant espectaculars picats davant de nosaltres, IMPRESSIONANT¡¡¡¡, penetren en l’aigua com fletxes.

Alcatraz-a-13-01-2016-IMG_9Port-castello07Barca-a-23-01-2016-IMG_0655A poc a poc el temps millorava i sortit el sol, facilitant l’observació i identificació de les aus, les primeres baldrigues balear van aparèixer, sent atretes cap a la barca per les altres gavines i el menjar que llançàvem.

Posteriorment tres mascarells més es van apropar, un subadulto i dos adults, buscant els peixos que llançàvem des de la barca. Realment va ser un espectacle veure com en ple aire canviaven el trajecte per posicionar-se i llançar-se en picat.

Port-castello04Port-castello20Alctraz-23-01-2016-IMG_1597Port-castello03

Port-castello06Pepe-barca_DSC1256Port-castello01Port-castello13Un cop de tornada al port més i més baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) s’apropaven a la barca, lluitant amb les gavines pels trossos de peix. Tot i que les baldrigues tenien avantatge a llançar-se sobre l’aigua i bussejar a la recerca del menjar, aspecte que no podien fer les gavines (escenes de persecució d’una gavina fosca a una baldriga desapareixen dintre d’aigua).

 

barca-1-IMG_0851barca-11-IMG_0851barca-1a1-IMG_0851Al moment apareix una altra au marina un autèntic predador, el Paràsit gros, que perseguint a les gavines que portaven menjar els feia tirar-lo, per a ell capturar-lo en vol o un cop caigut al mar. Una i altra vegada realitzava la mateixa tècnica perseguint les gavines en vol, arribant a llançar-se sobre o picar les ales i cossos, fins que la gavina deixava caure el menjar.

Pagalo-23-01-16-IMG_1240

Barc-Pagalo-23-01-2016-IMG_Págalo-23-01-2016-IMG_1072Mentrestant algunes gavines esperaven que sortissin les baldrigues del mar amb els peixos per fer el mateix que el parasit gros, esperant treure-li el menjar, la dita es pot aplicar “menjar o ser menjat” o “empassar o quedar-te sense aliment”. Tot un espectacle davant dels nostres ulls, intentant plasmar aquestes úniques escenes que des de la costa és impossible veure-les, amb les nostres càmeres de fotos.

Port-castello15Barca-h-23-01-2016-P1100032Pagalo-23-01-2015-IMG_1113Bac-pagaol-23-01-2016--IMG_

Barca-e-23-01-2016-P1100032 Pepe-barca_DSC1208Pepe-barca-_DSC1178Pepe-barca-_DSC1119

En entrar al port, vam poder gaudir d’un parell de cauets comuns que vam veure a la llunyania quan sortim, les dues estaven tranquil·lament descansant sobre l’aigua, donant-nos l’oportunitat de gaudir i fotografiar amb tota tranquil·litat, gràcies a la maniobra que va fer Cristobal amb la barca.

Alca-23-01-201-IMG_1826Barco-alca-23-01-2016-IMG_0Port-castello21Les espècies identificades van ser per una banda les gavines usuals en aquesta època com, gavinot fosc (Larus fuscus), gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), gavina capnegra (Larus melanocephalus) i gavina corsa (Larus audouinii), a més de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis). El més interessant que observem ser les aus marines que no s’acosten a la costa com, els mascarells atlàntics (Morus bassanus), les baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), les cauets comuns (Alca torda) i el paràsit gros (Stercorarius skua), encara que ens vam quedar amb les ganes de veure dofins.

Barca-d-23-01-2016-P1100032Barca-23-01-2016-P1100032

Una activitat molt interessant i que pensem repetir en breu si les negociacions i les condicions i els companys dels diferents grups naturalistes així ho manifesten.

Fotos: Juanvi Capella, Pepe Greño i Josep Bort

Més fotos ací:  https://goo.gl/photos/FsoPNdsngssGmDrm6