La nit de 19/07/2016 vam realitzar una nova activitat d’Educació Ambiental adreçada a la població en general. Aquesta vegada amb un itinerari nocturn per sentir mussols, ratpenats, amfibis i diversos insectes.
L’activitat va consistir en desplaçar-nos des de l’Aula de la Natura «El Termet» en l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real. L’itinerari transcorria per la pineda de l’ermita, baixant cap al riu Millars, recorrent les seves riberes fins a la presa «els maxos».
Al final es van ajuntar entre 60 i 70 persones, tot un èxit al nostre entendre, gaudint majors i sobretot els xiquets.
Iniciem l’itinerari a les 22 h. fent diferents parades d’uns 10 minuts per escoltar xots (Otus scops) i altres mussols, i captar les freqüència de diferents ratpenats, acabant cap a les 12 de la nit.
Anterior al recorregut es va presentar la xarrada sobre el mosquit tigre (Aedes albopictus) impartida pel biòleg Vicente Sancho de la Conselleria, gaudint de la companyia d’Abel Campos, Vicent Vicent i Josep Carda.
Després Vicente Sancho, va realitzar una activitat d’identificació de ratpenats, mitjançant un aparell de freqüències que distingeix cada espècie, realitzant diverses parades d’escolta.
diverses explicacions durant l’itinerari, sobre la fauna amb activitat nocturna, mentre membres del GER (Lidón Badenes, Juan Lluis Bort, Sergi Marzà i Josep Bort), van ser els responsables de les explicacions de les rapinyaires nocturnes.
La primera parada, molt a prop del punt de trobada, va ser en una petita lloma des de la qual vam tenir vistes de tot el conjunt, molt ben descrit per Josep. De fet, des d’aquí vam poder veure ja gairebé totes les espècies d’aus «grans» de la jornada, encara que moltes estaven llunyanes, com un arpellot de marjal ocult entre el canyís.
Des d’aquí marxem als observatoris dels estanys, on no vam poder fer moltes observacions. Tot just havia unes poques parelles de Ànec collverd, fotges comuns i algun que un altre esquiu gall de canyar. Això sí, els avions roquers ens van oferir un preciós espectacle posats en un arbret proper mentre els rossinyols bords no paraven de cantar.
No obstant això, els reis del paisatge eren els petits passeriformes com multitud de cuetes blanques, titetes pratencs, escrivans palustres i cogullades comuns, al costat d’alguna alosa comuna i pic blau.
