III Cens Nacional d’hivernada de Milà reial (Milvus milvus) 2013-2014

Hola a tots el GER-EA participa en el cens nacional d’hivernada de milà reial. Organitzat per la SEO / BirdLife (Sociedad Española de Ornitología).

Podeu consultar les “dades de metodologia i fitxes de cens

Les quadrícules assignades al GER-EA són:

  • El Toro: XK92; XK91; XK82
  • Barraques: XK93;
  • Pina: YK03;
  • Viver: YK02;
  • Ayodar: YK23; YK22;
  • Tales: YK32; YK33
  • Almenara: YK30; YK40; YK41

A més podem recollir dades esporàdics en els desplaçaments realitzats a altres zones de la província de Castelló, dins de les dates i metodologia del cens.

Les dates de cens es centren entre el 20 de desembre 2013 i el 20 de gener 2014. Sent les dates preferides del 6 al 10 de gener 2014.

Us adjunte un mapa de les quadrícules UTM 10×10 i poblacions de Castelló.

Esperem la vostra col · laboració.

RAM, cens d’aus i mamífers marins. 10/11/2012

Valentin Tena i Lluis Bort

Un dissabte més realitzant el cens RAM des del Port de Borriana. 10/11/2012

Horari: Cens de 8:30 a 11:30 h.

Metero: Mar en calma, ennuvolat / assolellat. Vent nul l’inici  i fluix del SW al final. Visibilitat bona a molt bona.

Observadors: Lluís Bort, Valentin Tena i Josep Bort

Baldriga balerar  (Puffinus mauretanicus): 107 ex. al s. (només 2 al n.)

Mascarell (Morus bassanus): 41 ex. (jove 15 ex. sub 3 ex, ad: 22 ex. i 1 indeterm.).

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo): 361 ex. pràcticament tots al sud.
Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis): 1 ex. al N

Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus): 1 ex.
Paràsit gros (Stercorarius skua) : 2 ex.

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 104 ex.

G. argentat mediterrani (Larus michahellis): 176 ex.
G. fosc (Larus fuscus): 22 ex.
G. vulgar (Larus ridibundus): 67 ex.
G. capnegra (Larus melanocephalus): 80 ex.
G. corsa (Larus audouinii): 50 ex.
Anecs sp: 3 (possibles colls verds).
Alenes (Recurvirostra avosetta): 17 al s.
Blauet (Alcedo atthis): 2 ex.
Garseta blanca (Egretta garzetta) : 1 ex.
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus): 1 mascle a força distància de la costa cap al s.

Pas de cueta blanca (Motacilla alba): grups de 6-8 ex. molt prop de la costa al s. algunes entren al port.
Titeta (Anthus pratensis): 32 ex. posats sobre la vegetació de la sorra.
Cadernera (Carduelis carduelis): 13 ex.
Verderol (Carduelis chloris): 1 ex.

Cormoran-10-11-2012

Un bon dia amb la grata companyia de Valentin Tena, un bon amic i un expert en aus marines.

Per més informació del projecte RAM podeu consultar les següents enllaços:

Fitxa de recollida de dades a:
http://www.telefonica.net/web2/redavesmarinas/index_archivos/Page445.htm

RAMweb: http://www.telefonica.net/web2/redavesmarinas
RAM blog: http://redavesmarinas.blogspot.com/
RAM-Trektellen: http://www.trektellen.nl/default.asp?taal=5&land=6

Valentin i JuanluPardela-10-11-2012Pardela balear 10-11-2012

Observacions al Masiss del Penyagolosa i el Pla de Vistablella 18/08/2012

Un viatge ràpid al Penyagolosa, es descriuen les espècies observades a la zona:

Nom cientific Nº individuos
Garrulus glandarius 9
Erithacus rubecula 4
Parus major 1
Parus caeruleus 1
Parus ater 2
Merops apiaster 3
Saxicola torquatus 3
Turdus viscivorus 2
Oenanthe oenanthe 22
Carduelis cannabina 35
Circaetus gallicus 3
Hieraaetus pennatus 6
Columba palumbus 12
Turdus viscivorus 2
Falco tinnunculus 8
Carduelis carduelis 6
Phoenicurus ochruros 1
Pyrrhocorax pyrrhocorax 58
Lanius senator 1
Saxicola torquatus 2
Merops apiaster 1
Gyps fulvus 4
Corvus corone 17
Corvus corax 1

No s’observa cap moviment migratori en les aus observades, poden ser locals la majoria.

Una de les cites, encara que no d’aus, més important del dia ha estat la troballa d’un cabirol femella mort a la ruta del b º de la Pegunta. Sembla que no fa molts dies ja que encara que fa un poc d’aulor, no detectem descomposició de la pell. Desconeixem la causa, però sembla que troba una petita lesió a l’abdomen i s’observa restes de sang a la boca. Informem a la guarderia mediambiental.

L’espècie que estava en molt pocs exemplars, des del 2011 el Consell autoritza la seva caça en els vedats que ho sol · licitin.

Aeroport de Castelló. Control d’aus rapinyaires 6/06/2012

Aeroport-6-6-2012

Es realitza un nou control dels vertebrats de la zonda de l’aeroport de Castelló. L’objectiu ha estat doble, d’una banda la localització d’aus rapinyaires existents a la zona i que utilitza les instal.lacions de l’aeroport per aconseguir aliment. I d’altra a la localització i recompte de conill que entren i surten de les dependències de l’aeroport per sota de la tanca.

 

La metodologia segueix sent la mateixa que en altres visites, és a dir, desplaçaments amb cotxe a baixa velocitat, al voltant de 20 – 30 km / h. El recorregut és per la pista alfaltada que voreja la tanca de l’aeroport.

 L’horari de 16 a 19 h.

Respecte al nombre de conills (Oryctolagus cuniculus) observats, s’ha elevat a 48 exemplars. Tambè destaca en aquest control el gran nombre de conills joves detectats. Es localitza un conill atropellats a la part nord de l’aeroport la auntigua carretera Vilanova- Torreblanca.

Esparver-cendrós-inmatur-aeroport–6-6-2012

Esparver cendrós-femella-aeroport–6-6-2012

Esparver cendrós mascle aeroport–6-6-2012

Esparver cendrós mascle amb pardal.6-6-2012

 

Resultats:

Respecte a les aus observades, destaquen:

Circus pygargus 7
Circus aeruginosus 1
Pica pica 4
Columba oenas 12
Carduelis carduelis 5
Oenanthe oenanthe 6
Falco tinnunculus 2
Lanius senator 5
Streptopelia turtur 2
Emberiza calandra 2
Galerida cristata 4
Sylvia melanocephala 3
Alectoris rufa 2
Circaetus gallicus 1
Serinus serinus 6
Columba palumbus 95
Columba livia 3
Merops apiaster 2
Circus pygargus 2
Lanius senator 1
Sylvia melanocephala 1
Streptopelia turtur 1
Aquila chrysaetos 2
Hieraaetus pennatus 1
Buteo buteo 2

Com podem veure a les taules les observacions han estat realment important, observant fins a 7 espècies de rapinyaires, detectant un gran ventall des de les gran àguiles, com el una parella d’àguila reial, fins al Xoriguer vulgar, tenint cabuda la parella de aligot, l’àguila calçada, les àguiles serpeteres, destacant les parelles d’esparver cendrós. Però el més sorprenent ha estat l’observació d’un arpella i el milà negre, localitzat el passat 3 de juny.

Reial y A. calçada-aeroport–6-6-2012

Aquesta quantitat i diversitat d’espècie rapinyaires, és causa de la gran quantitat d’espècie de vertebrats que són capturats per alimentarse, des dels petits fringíl · lids, fins a les perdius, coloms i sobretot la gran quantitat de conills localitzats a la zona, el que li dóna entitat a aquesta zona per a ser declarada com Refugi de Fauna.

A.serpetera-aeroport–6-6-2012

Aligot comú-femella-aeroport–6-6-2012

Aligot comú-mascle-aeroport–6-6-2012






Altres espècies localitzades han estat una serp verda (Malpolon monspessulanus)  atropellada a la mateixa carretera de Vilanova – Torreblanca, així com la presència de dos llangardaixos ocellats (Lacerta lepida). En les petites basses artificials localitzades a la zona es detecta la presència de serp d’aigua (Natrix maura) i granotes comunes (Rana perezi).

Cens de corriol camanegre. 5/06/2012

 

Aquesta vesprada des de les 16 a les 20h. s’han realitzat prospeccions per determinar la presència d’aus aquàtiques i constatar la nidificació del corriol camanegre. La zona a censar ha estat l’Estany de Nules, la platja de Nules i la marjal de Nules – Moncofa.

Els resultats han estat:

Espècie exemplars
Cisticola juncidis 6
Ardeola ralloides 1
Egretta garzetta 1
Larus audouinii 22
Larus michahellis 5
Merops apiaster 5
Saxicola torquatus 4
Falco tinnunculus 2
Sterna albifrons 2
Sterna hirundo 2
Sterna sandvicensis 3
Sterna sandvicensis 4
Streptopelia turtur 1
Sturnus unicolor 47
Pica pica 1
Galerida cristata 3
Considerem que la marjal i la línia de costa és tot una unitat on les espècies animals, tant les aus com altres vertebrats terrestres i invertebrats, s’interrelacionen entre si. Encara que les dades de la taula anterior no són espectaculars si que és molt important la localitzación de 2 parelles de corriol camanegre en aquest enclavament, molt humanitzat i deteriorat. Crida l’atenció que les aus comparteixen el territori entre els banyistes, pescadors i gossos de companyia, que poden ser una amenaça per als nius i xicotets pollets de corriol camanegre, ubicats a terra, on poden ser trepitjat per les persones o devorats pels gossos. Considerem que seria una bona mesura el que aquesta zona de xicotetes dunes es protegís i s’augmentara la vigilancia durant l’època de nidificació dels corriols. Seguidament posem algunes fotos d’avui, on es veuen els corriols camanegres, al costat dels xatracs comuns i becllargs intentant aconseguir aliment molt prop de la platja i altres aus.
    

Cens corriolets a la platja d’Almassora 2/06/2012

Després del cens d’aus marines al port de Borriana a les 11:00 h. iniciem un recompte de corriol camanegre a la platja d’Almassora.

Per a això com a metodologia va ser el recorregut a peu de tota la platja des de la refineria de Castelló fins a la desembocadura del riu Millars. Vam fer dos equips, un Belen Fortea i Pepe Greño que des de la part sud de la platja es van desplaçar cap a nord i altre equip Lluis Bort i Josep Bort que van iniciar el transecte des de la refineria cap al sud. Els dos equips ens trobem en el punt mig de la platja on desemboca una de les sèquies que ho fa al llarg de la platja.

Resultats:

Com a resultat general va ser l’absència total de corriol camanegre en tot el recorregut de la platja, que d’altra banda era previsible.

Encara vam poder gaudir d’altres espècies de vertebrats i invertebrats. Destacant en gran pas de gavina corsa cap al nord, 72 exemplars, possiblement procedents del port de Borriana, on podrien alimentar-se i desplaçant a les colònies de cria del port de Castelló, on comenta Pepe Greño que té comptabilitzades més de mil parelles. Es van comptabilitzar un mínim de 6 parelles de corriol petit, alguna vam poder veure fins als pollets intentant amagar de la nostra presència. I una quantitat important (13 ex.), gairebé vint exemplars de mongeta pescant a la vora de la platja.

Altres espècies localitzades a la llera de les petites sèquies que desemboquen a la mar va ser la serp d’aigua (Natrix maura), a part d’invertebrats com les libèl · lules de color vermell intens (Crocothemis erythraea),  que correspon als mascles sent les femelles de color marró o verdós. És una libèl · lula típica de tolles estancades com les observades a la platja d’Almassora.

Pla de Barraques. Desapareix la zona de cria de esparver cendrós.26/05/2012

Un any més membres del GER-EA, han censat les zones de cries d’esparver cendrós (Circus pygargus), al terme del Toro, al Pla de Barraques, zona occidental de Viver i zona sud de Pina de Montalgrado. Els resultats han estat tots negatius, és a dir, no s’ha observat cap esparver en gran part del matí i la vesprada.

L’única zona de cria d’aquesta rapinyaire se situava entre el terme de Viver i Barraques, amb una població entre 3 i 5 parelles. Els plans de la Generalitat Valenciana sobre energia eòlica, només ha tingut un objetiu, que ens sembla que, ha estat l’econòmic. Res a veure amb els fins i motius del moviments ecologistes pel que fa d’anar augmentant les energies netes per disminuir l’energia nuclear, arribant al punt en què tot tipus d’energies alternatives (eòlica, solar, biomassa, etc ..) suplissin en seva totalitat a l’energia nuclear, proveint a la població i la indústria amb la procedència d’energies netes.

La realitat ha estat tot el contrari, és a dir, les energies alternatives i especialment les eòliques, han estat un filó per a polític i empresaris, més que una alternativa. Els polítics de torns han donat permisos i més permisos 2005, 2006, 2007 acceptant estudis d’impacte (DIA) amb poques restriccions, amb el només fi d’aconseguir a curt termini el màxim nombre de beneficis econòmics, deixant de costat els impactes ambientals que propicien aquestes instal · lacions de forma masia i descontrolada. De fet centenars d’hectàrees de terreny han estat destrossades per màquines pesades per donar accés als immensos camions per transportar els tubs i elices dels aerogeneradors, milers de plantes i vegetació autòctona, escassa i protegida han desaparegut al pas d’aquests monstres mecànics i centenars d’aus i mamífers voladors morts en ser destrossats per les elices dels molins, però això no importa a ningú, fins i tot als tècnics de la Conselleria. El que ha portat a ser denunciat popr els grups i Coordinadores contra els abusos del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, havent de intervenir els jutges.

Però no només són centenars les espècies d’ocells que moren als parcs eòlics, sinó fins i tot en la zona de l’Alt Palància, han fet desaparèixer a l’única colònia de esparvers cendrosos de la comarca del sud-oest de la província, però no passa res, ningú de la Conselleria de Medi Ambient ha dit o ha fet res. S’han limitat a dir que hi ha molts esparver cendrosos a la zona interior de Castelló i que no estan en perill. Volem recordar que ja fa més de 10 anys van destrossar la millor colònia d’esparver cendrós de tot el País Valencià i Catalunya que albergava el 60% de parelles nidificants, per col · locar l’aeroport de Castelló. Dotze anys després l’aeroport segueix sense avions i sense esparver cendrosos, però estem convençuts que aquests tornaran a poc a poc.

A la visita del 26/05/2012 destaco la gran absència d’aus, especialment de l’esparver cendrós i de la còlit ros, nidificants a la zona.

Les observacions realitzades es posen a la taula següent:

Especies Nº ex.
Petronia petronia 5
Oenanthe oenanthe 14
Gyps fulvus 2
Corvus corone 6
Oriolus oriolus 1
Pica pica 1
Gyps fulvus 2
Falco tinnunculus 1
Anthus campestris 1
Upupa epops 5
Emberiza calandra 3
Corvus corax 1
Saxicola torquatus 1

CENS A LA MARJAL D’ALMENARA 21/05/2012

 

 

Membres del GER-EA realitzen un nou control a la Marjal d’Almenara.

 

 

Els resultats es posen a la taula següent:

 

 

 

 

Pernis apivorus 3
Charadrius dubius 6
Himantopus himantopus 92
Gallinula chloropus 20
Anas platyrhynchos 57
Tachybaptus ruficollis 5
Pernis apivorus 3
Egretta garzetta 13
Chlidonias hybrida 73
Ardea cinerea 34
Larus audouinii 37
Egretta alba 4
Sterna albifrons 42
Ardea purpurea 2
Fulica atra 15
Ardeola ralloides 7
Acrocephalus arundinaceus 5
Porphyrio porphyrio 2
Apus melba 1
Cisticola juncidis 3
Falco tinnunculus 2
Galerida cristata 2
Pica pica 1
Motacilla flava 18
Apus apus 3000
Motacilla alba 2
Upupa epops 2
Tringa glareola 3
Charadrius hiaticula 150
Calidris ferruginea 4
Calidris alpina 12
Emberiza calandra 1
Passer montanus 15
Tringa totanus 8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012

          
Voltors comú. Pantà d’Arenos 10/03/2012

El dia 2012.03.10, es desplacen a la zona de l’Alt Millars membres del GER-EA, Sergi, Josep i Lidón. L’objectiu era controlar la reproducció del voltor comú en les diferents barrancs i tallats que envolten l’Embassament d’Arenós.

El desplaçament es realitza a primera hora del matí fins a meitat de la vespra.

Les dades obtingudes són:

Turdus merula 3
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Turdus viscivorus 23
Turdus philomelos 2
Gyps fulvus 108
Corvus corax 2
Ptyonoprogne rupestris 2
Parus ater 8
Picus viridis 1
Hieraaetus fasciatus 1 sub.
Accipiter nisus 1
Phalacrocorax carbo 3
Dendrocopos major 2
Parus major 1
Sylvia atricapilla 2
Aegithalos caudatus 3
Turdus merula 1

 

 

    

Algunes zones i barrancs prospectats: Barranc de Maimona, pantà d’Arenós, barranc de Palos

Localitzem 5 colònies dins el terme de Montanejos i una al terme de Montán, encara que en aquest municipi la prostecció va ser molt ràpida i no busquem en tots els barrancs. De tota manera cal dedicar més esforços en laprospección d’aquests barrancs, ja que per qualsevol petit tallat podem trobar una parella solitària de voltor reproduint.

 En els últims 10 anys la població de voltor comú ha experimentat un gran augment a la zona central de la província i concretament en la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, augment que contrasta amb l’estabilitat i fins i tot disminució que s’observa en el nord provincial i en les colònies més antigues.
Aquest augment de les parelles reproductores ha estat provocant en els últims deu anys, que utilitzen els tallats i fins i tot els nius d’altres rapinyaires com nius de l’àguila de panxa blanca i l’àguila reial. Fins i tot en aquesta zona s’ha detectat la utilització d’un mateix tallat, fins i tot el mateix niu per les tres espècies, cas comprovat en els tallats del riu Millars al seu pas pel poble de Torrechiva. El niu va ser construït per una parella d’àguiles de panxa blanca, nidificant alguns anys fins que va desaparèixer, segons la gent de la zona per mort de les àguiles, posteriorment durant dos anys nidificar una parella d’àguila reial, quedant el niu i territori buit, al cap d’uns anys va tornar a nidificar una parella d’àguila de panxa blanca durant dos anys, per després nidificar una parella de voltor comú que segueix actualment, anidadndo en aquesta paret 10 parelles de voltor.

     
     
Nius utilitzat per les tres espècies de rapinyaires (àliga panxa blanca, àliga reial i voltor)

De la mateixa manera ha passat en el tallat del barranc de Pals, nidificant primerament una parella d’àliga cuabarrada durant anys, després va desaparèixer i es col · loco una parella d’àguila real, però construir un altre niu en pati interior del mateix tallat i finalment en el mateix niu s’ha instal · lat una parella de voltor comú, aquest any en el control es van localitzar 6 parelles en aquest tallat. De nou es repeteix en els tallats de la localitat de Ludiente, sent territori d’àliga cuabarrada que construeix 7 nius, desapareix de la zona i es intaura una parella d’àguila real, que construeix un nou niu i es reprodueix aris anys. Apareixen els voltor i dos anys nidifica juntament amb els voltors, el primer niu de la real en l’actualitat està ocupat per una parella de voltor i una desena crien al tallat.

      

Sant Vicente de Piedrahita . Explotació semiestabulada de bovi i menjador de voltors a Villahermosa.

Possiblement l’augment dels voltors ha estat lligat a l’augment del bestiar boino a la muntanya i en la presència de menjar fixa com la menjadora de voltors de Villahermosa, oa la zona de Terol. També ha pogut influir l’abandonament de la muntanya i la poca presència de persones o agressions cap a aquest tipus d’au, encara que en la part nord de la província (Morella), fa anys que se’ls ha acusat de matar les vaques i els vedells en època de parts, ens sembla poc estudiat i que hi ha molt de picaresca per part dels ramaders.

Al mateix temps s’ha constatat la presència d’altres espècies de vertebrats:
               
Ejemplars de Primavera i àliga de panxa blanca. Pantà d’Arenos 10/03/2012
 
Esquirol i restes de cabra salvatge. Pantà d’Arenos 10/03/2012

 Respecte a les altres espècies de vertebrats destaca la presència de la cabra salvatge, que pugerem observar a 3 exemplars, molt amenaçada per alguns caçadors de la zona i per la costrucció de tanques per protegir les repoblacions que realitza la Conselleria. Tanques que s’han col · locat de filferro espinós a la part superior, però gràcies a denúncies de persones particulars i del GER-EA, denunciant que podia ferir la cabra salvatge en saltar aquests tanques, la Conselleria no ha tingut més remei que retirar el filferro espinós i substituir-lo per filferro normal.

                           

Fotos, Leopoldo López (02/01/2011)  i Josep Bort (10/03/2012)
Vídeo de Leo Pérez

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

Marjal d’Almenara. Dia de cens 8/03/2012

El dia 7 i 8 de març hem realitzant un nou control de la marjal d’Almenara. Aquesta sèrie de controls es realitzen cada 15 dies durant tot l’any. La metodologia és molt simple, es realitzen desplaçaments amb cotxe a molt baixa velocitat amb diferents parades programades. Les zones transitades sempre són les mateixes i es realitzen en les mateixes condicions, per evitar en el possibles diferències molt acusades entre un itinerari i un altre. Entenem que si sempre fem l’observació en les mateixes condicions i pels mateixos llocs, els resultats pot ser comparables entre uns i altres. Per tant, no pretenem comptabilitzar tot el que hi ha a la marjal, que d’altra banda seria impossible, intentem tenir una visió clara de la zona en les diferents èpoques de l’any i gaudir de l’espectacle.

Els resultats han segut:

Phoenicopterus roseus 184
Bubulcus ibis 12
Motacilla alba 10
Buteo buteo 2
Emberiza schoeniclus 5
Anthus pratensis 28
Charadrius alexandrinus 7
Charadrius dubius 32
Vanellus vanellus 26
Alcedo atthis 1
Phylloscopus collybita 6
Ardea cinerea 12
Egretta garzetta 42
Carduelis carduelis 10
Serinus serinus 130
Anas platyrhynchos 3
Circus aeruginosus 7
Carduelis chloris 4
Ardeola ralloides 2
Anas acuta 2
Anas clypeata 5
Fulica atra 120
Himantopus himantopus 23
Tachybaptus ruficollis 12
Plegadis falcinellus 35
Turdus merula 3
Larus audouinii 2
Larus ridibundus 130
Parabuteo unicinctus 1
Hieraaetus pennatus 2
Phalacrocorax carbo 158
Falco tinnunculus 2

    

                               Flamenc                                          Cua de jonc                     Cullerot       

                         

Harri                                   Arpellot de marjal

El més destacat d’aquests dies han estat la presència de flamencs durant diversos dies. De fet el company Sergio Arlandis comenta en el fòrum que el dia 4 de març va veure al assagador de Quartell uns 50 Exemplars de flamnecs, el 5 de març Olga Alonso va veure 137 flamencs (membres del Grup Agró d’Ornitologia).

        

El 7 de març membres del grup GER-EA comptabilitzem 115 ex., el 8 de març comptabilitzem 184 i l’11 de març l’amic Juanvi Capella juntament amb Sijpko comptabilitza 196 flamencs. Aquesta progressió pot obeir a una incorporació progressiva d’exemplars o que els flamencs es dispersen per aquesta marjal i en moments determinats s’uneixen tots en un mateix punt.

Un dels objectius de control d’aquests flamencs era la lectura de les anelles per poder conèixer la procedència dels flamencs anellats i de la composició del grup. La lectura es va intentar el dia 7 de març però el nivell d’aigua estava molt alta i no podíem realziar cap lectura en condicions, esperàvem que caminessin i aixequessin la pota però la escena era molt ràpida, sense poder tenir res clar. El dia 8 de març repetim l’experiència i aquest dia si que vam poder realitzar lectures correctes, en total vam fer 10 lectures, trobant anelles del Delta d’Ebre, d’Andalucia, d’Algèria i França, una representació molt bona de les diferents colònies de flamencs .

         

Les lectures fetes han segut: AM[X/984]; AM[X/APN]; AM[1/SNZ] ;AM[FLTC]; AM [X/HVV] ; AM[A4/5Z] ; AM[FHAP]; AM[1/1NZ; B[X/JBA] ; B[BNBT];

                              L’amic Sijpko Wijk observan al grup de flamencs 8/03/2012
Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.