Llúdriga: buscant al Baix Maestrat

Paisatge-3-01-2015-DSCN4457Durant tota la jornada no es va veure cap individu possiblement perquè estaven caçant per les zones d’olivar i la ribera dels petits rierols, no només els trets sinó la presència de diversos gossos de caça feien que les diferents animals salvatges estiguessin d’un costat cap a un altre, sense poder aturar-se a descansar o alimentar-se.Paisatge-b-3-01-2015-DSCN44

En diferents trams d’un dels rius detectem presència per mitjà d’empremtes i excrements, algunes d’elles semblaven recents o dipositades en la nit anterior, altres estaven congelades a causa de les baixes temperatures de la zona per la nit.

Paisatge-c-3-01-2015-DSCN44Ens va resultar una mica difícil l’arribar a determinar la zona amb major freqüentació, fins que trobem en un espai d’uns cent metres, un munt d’excrements col·locades sobre de petites pedres. Totes elles estaven situades a escassos centímetres de l’aigua. Compostes fonamentalment per restes de crostes de cranc americà

Es van recollir una sèrie de dades i es va fer una reportatge fotogràfic de la zona.

En la situació actual podem dir que les localitzacions de llúdriga estan demostrant la seva major presència a la província de Castelló, passant de conca a conca, i sent les poblacions del riu Bergantes (al nord-oest de la província) les més estables, tot i que s’ha observat poblacions al centre provjncial i en la part alta del riu Millars i Palància.

Aquest augment no està exempt de problemes, un dels més importants són els Régimes dels rius, amb canvi en la quantitat d’aigua molt variant a llarg de l’any, afectant més que a la qualitat de l’aigua, a la quantitat i diversitat d’espècies de peixos (aliment principal de la llúdriga), sent molt poc l’afectació per la caça furtiva d’aquest gran mamífer i els ocasionals atropellaments, encara que una gran amenaça és la destrucció d’hàbitat on s’elimina la vegetació de ribera i es canalitzen els cursos del riu.

Resultados-del-III-Sondeo-2

Distribució llúdriga al País Valencià 2012. Consellería Medi Ambient

Tot i això sembla existir una tendència a l’alça (veure mapa), segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient 2012, encara que l’espècie segueix catalogada com a espècie en perill d’extinció en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades (Decret 32/004, de febrer 27 Consell Generalitat Valenciana).

Paisatge-a-3-01-2015-DSCN44Heces-c-3-01-2015-DSCN44

Heces-d-3-01-2015-DSCN44Heces-a-3-01-2015-DSCN44Heces-f-3-01-2015-DSCN44

Paisatge-h-3-01-2015-DSCN44

Conills, conills i més conills a l’aeroport peatonal de Castelló. 3/03/2012

El dia 3 de març, després d’un control dels territoris d’àguila de panxa blanca, que per cert va sortir fustrats per no poder localitzar cap territori ocupat per àguiles, i tornant cap a casa. En passar per la localitat de Vilanova d’Alcolea entrem per la pista asfaltada de l’aeroport de Castelló, amb l’objectiu de visualitzar alguns conills.

Només ens desplacem per la part oest de l’aeroport, a una velocitat de 20 -30 km / h. per tal de detectar el major nombre de conills a la zona. El recorregut es va fer desde les 18: 54 a 19:07 h., és a dir en menys d’un quart d’hora.

    

Zona amb major concentració de conills. Davant de la torre de control.

         Alguns conills fotografiat a l’aeroport de Castelló 3/03/2012

En total comptabilitzem 34 conills que entraven i sortien de la tanca de l’aeroport. La major concentració va ser a la part central i nord de la pista.

    

      

Alguns conills vius i morts de l’aeroport 3/03/2012

En el recorregut vam poder detectar la presència de diverses rapinyaires, 3 xoriguers i 2 busardo aligots.

  

Conill amb aligot volan bordejant la pista de l’aeroport 3/03/2012

 

La zona de l’aeroport s’ha transformat com una de les millors zones de la província de Castelló pel que fa a recursos tròfics per a les grans àguiles. En altres visites hem detectat la presència d’àguiles reials, àguiles de panxa blanca, que per cert van morir electrocutades l’any passat en una línia elèctrica propera, la presència d’àguiles calçades algunes de procedència llunyana (seguida per radiotransmissor), astors, els ja comentats aligots, i en breu s’uniran els esparvers cendrosos i les àguiles serpeteres. Tot un grup de rapinyaires, molt interessant algunes d’elles en perill. Suposem que aquestos rapinyaires diürnes s’uneixen les rapinyaires nocturnes present a la zona.
Considerem que la presència de conill i altres vertebrats, potencials espècies presa, són element principal per la presència de tan elevada varietat de rapinyaires.

Fotografíes: Josep Bort desde dintre del cotxe.

Mirant per la zona de Navajas: Salt de la Novia – Pantà del Regajo. 18/02/2012

Es realitza un xicotet desplaçament a la zona coneguda com Salt de la Novia al terme de Navajas. És una zona condicionada per al gaudi del diumenger en els mesos d’estiu. Una petita zona s’ha tranformat en zona de bany, amb la col · locació de gespa, taules i passarel · les. Durant l’hivern aquest tros del riu només és visitada en els caps de setmana com a zona de passeig.

    

Algunes imatges del Salt de la Novia. 18/02/2012

Les espècies observades han estat: Salt de la Novia.

Sylvia atricapilla 8
Turdus philomelos 2
Monticola solitarius 2
Turdus merula 1
Carduelis carduelis 2
Motacilla cinerea 2
Motacilla alba 1
Pica pica 1
Buteo buteo 1
Phoenicurus ochruros 2
Parus major 1
Erithacus rubecula 3
Serinus serinus 3
Sylvia melanocephala 2
Fringilla coelebs 13
Cettia cetti 2

                    

              Busquereta de casquet femella i mascle                                                                   Pit-roig

 

              

            Cueta torrentera                                                Rossinyol bord

 

  Rossinyol bord

En el gràfic següent s’exposen les obseraciones registrades de    Rossinyol bord en l’Anuari Ornitològic de Castelló / CV. Nombre d’observacions: N = 723 ex. Període des del 2003 al 2012.

Les espècies observades han estat: Pantà del Regajo.

    

Algunes imatges del Pantà del Regajo. 18/02/2012

 

 

 

Phalacrocorax carbo 6
Carduelis carduelis 2
Parus ater 3
Podiceps cristatus 1
Picus viridis 1
Erithacus rubecula 2
Anas platyrhynchos 26
Motacilla cinerea 1
Motacilla alba 1
Buteo buteo 1 (molt oscur)
Fringilla coelebs 6
Pica pica 3

 

 

 Corba marina grossa                           Cabrellot                                    Coll-verd                                    Carpa

 

 

Prospecció de la costa a la recerca d’aus mortes.9/02/2012

 9/02/2012

A causa de les notícies que han sortit a la premsa local sobre les aus trobades mortes a la vora de la platja de Borriana. Segons sembla les espècies afectades han estat corbs marins grans i baldriga balear. Segons les últimes notícies la mort de les baldrigues han estat per ofegament i alguns traumatismes.

El grup GECEN ha denunciat davant la fiscalia la mortalitat d’aquestes aus a l’estar catalogada la baldriga balear com especie en perill crític.

Tot esperant que aquesta situació s’estigui repetint en altres zones de la costes, ens desplacem el 9/02/2012 a la platja de Nules, recorrent un total de 2 km. de costa coincidint amb la zona on hi ha cases a primera línia, infringint la Llei de Costes actual.

Després del recorregut, no es troba cap au morta, només algunes zones amb peixos «Llises» mortes.

                 

Prospecció de la platja per un membre del GER-EA (Lidón Badenes). Peixos «lises» localitzades mortes. 9/02/2012

Recompte d’aus en posadors. Les Goles del Millars.

31/01/2012

Continuant amb el recompte d’aus en posadors, membres del GER-EA van fer un recompte d’aus en els seus posaderos a les goles del riu Millars. Es inici a les 17 h. amb la intenció d’acabar de nit, encara que vam haver de deixar a les 18,30 h.
En principi es van comptabilitzar tres espècies principalment. Dormidor de garses, esplugabous i de cormorans.

 

Corbs marins 31/01/2012. Goles del Millars

Les dades són:

Pica pica 329
Phalacrocorax carbo 233
Bubulcus ibis 385
Circus aeruginosus 1
Larus michahellis 17
Larus audouinii 6
Phoenicurus ochruros 2
Fringilla coelebs 10
Sylvia melanocephala 1
Fulica atra 18
Ardea cinerea 5
Gallinago gallinago 1

 Observem que les primeres aus d’entrar, 17,15 h. als dormidors són les garses, reunint en arbres i arbustos prop del riu per posteriorment entrar al dormidor dins del riu i sobre canyes. Posteriorment ho fan els corbs marins, sobre les 18 h., Encara que ja havien aus posades alguns en els arbres. Al final de tot arribaven les esplugabous a partir de les 18 h.

 

   

Dormidor de garses i esplugabous. Goles del riu Millars 31/01/2012