Alt i Baix Maestrat i Els Ports. Algunes observacions

A continuació es relacionen els vertebrats, invertebrats i algunes plantes més destacades observades en l’entorn de diversos municipis de l’Alt, Baix i els Ports entre el 26 i 29 març 2012.

Observacions en l’entorn del municipi de Sant Mateu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Població de Sant Mateu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Taula 1. – Aus

Especie d’aus: data d’observació 26/03/2012
Alectoris rufa
Buteo buteo
Delichon urbica
Otus scops
Upupa epops
Vanellus vanellus

 

Perdiu

 

Taula 2. – Mamifers

Especie mamifers: data d’observació 26/03/2012
Oryctolagus cuniculus

Taula 3. – Invertebrats.

Especie: papallones. data d’observació 26/03/2012
Anthocharis euphenoides
Colias crocea
Lasiommata megera
Pararge aegeria
Pseudophilotes panoptes
Tomares ballus
Vanessa atalanta
Vanessa cardui cardui
Zerynthia rumina

 

      

Anthocharis euphenoides ; Lasiommata megera;                  Pararge aegeria;                          Tomares ballus

     

 Vanessa cardui cardui ;                                                         Zerynthia rumina

 

Taula 4.- Altres invertebrats:

Especie: data d’observació 26/03/2012
Porcellius silvestris
Buthus occitanus
Crioceris asparagi
Macroglossum stellatarum

   

Buthus occitanus (aliacra);          Porcellius silvestris (baconet);          Crioceris asparagi (insecte)

Taula 5.- Plantes i flors més interessants:

Especie de plantes:
Asphodelus fistulosus
Aphyllanthes monspeliensis
Brassica fruticulosa
Calendula arvensis
Diplotaxis erucoides
Erodium malacoides
Lamium amplexicaule
Linum narbonense
Lobularia maritima
Muscari neglectum
Narcissus assoanus
Ophrys fusca
Prunus dulcis
Prunus mahaleb
Thymelaea tinctoria
Veronica polita
Viola alba
Helianthemum vilaceum
Helianthemum marifolium
Pinus halepensis
Ulex parviflorus
Thymus vulgaris vulgaris
Crataegus monogyna
Rhamnus alaternus
Euphorbia serrata
Potentilla neumanniana
Astragalus monspessulanus gypsophilus
Prunus spinosa
Salix sp.
Quercus coccifera
Pistacia lentiscus
Genista scorpius
Narcissus dubius
Umbilicum rupestris

       

Asphodelus fistulosus ;            Muscari neglectum ;                 Narcissus assoanus;               Ophrys fusca
        
                       Prunus mahaleb ;                                        Viola alba;                                 Thymelaea tinctoria; 

      

Helianthemum vilaceum;                Euphorbia serrata;                   Prunus spinosa;                       Umbilicum rupestris

A continuació es relacionen diferents taules de vertebrats i invertebrats observats en l’entorn del municipi de Morella.

 

                                                Voltants de la Vallivana.                                                      El Moll

Taula 1. – Aus:

Especie d’aus: data d’observació 26/03/2012
Alectoris rufa
Garrulus glandarius
Aquila chrysaetos
Buteo buteo
Circaetus gallicus
Phoenicurus ochruros
Upupa epops
 
Cua-roja fumada

Taula 2. – Mamifers

Especie: data d’observació 26/03/2012
Capra pyrenaica
Oryctolagus cuniculus
Vulpes vulpes

 

                 cabra salvatge                                         rabosa

Taula 3. – Invertebrats.

Especie: papallones. data d’observació 26/03/2012
Vanessa atalanta
Callophrys rubi
Iphiclides podalirius
Erebia epistygne
Inachis io

  

 Vanessa atalanta ;                                Callophrys rubi ;                                Iphiclides podalirius; 

 

                     Erebia epistygne                                                        Inachis io

 

Observacions realitzades en el terme municipal de Vilafranca.

Fuente en término de Vilafranca.
Especie d’aus: dades d’observació del 27/03/2012
Milvus migrans
Neophron percnopterus
Pyrrhocorax pyrrhocorax
Emberiza cirlus

 

Especie de plantes:
Bellis perennis
Galanthus nivalis

 

                            Bellis perennis                                                                             Galanthus nivalis

 

Observacions d’aus al terme de Ares. Font de la Pinella.

Especie d’aus observades el 28/03/2012
Actitis hypoleucos
Alauda arvensis
Corvus corax
Corvus corone
Emberiza cirlus
Lanius meridionalis
Lullula arborea
Motacilla alba
Turdus viscivorus

Observacions al terme de Castellfort. Sellumbres. 28/03/2012

Rambla Sellumbres

Fringilla coelebs (au); Vulpes vulpes (mamifer);

Gonepteryx cleopatra Libythea celtis (papallones)

 

Gonepteryx cleopatra                                                                Libythea celtis

Berberis hispanica seroi (planta)

 

Observacions al terme de Sorita 29/03/2012

Especie: aus
Aquila chrysaetos
Accipiter nisus
Gyps fulvus

Voltor comú. 220 ex.

Altres observacions de vertebrats i invertebrats:

Sciurus vulgaris (mamifer); Callophrys rubi (papallona).

    

                        Esquirol                                                   Callophrys rubi

Algunes plantes com:

Hepatica nobilis   i   Petrocoptis pardoi.

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

 

 

 

Penyagolosa i el Riu Montlleó 24/03/2012

El dia 2012.03.24, membres del GER-EA, ens desplacem al Massís del Penyagolosa i al Riu Montlleó amb l’objectiu de controlar a les parelles d’àguila real i de voltor comú.
Aprofitem el dia per desplaçar-nos per diverses zones del Penyagolosa, del Pla de Vistabella i del Riu Montlleó (veure mapa). El que més ens va sorprendre en arribar, va ser la gran quantitat de neu que encara quedava acumulada en molts llocs de la zona, trobant en algun punt un meravellós paisatge hivern-primaveral.

Encara que la quantitat d’aus va ser escàs i al final no vam poder observar a les àguiles reals, gaudim d’altres espècies de la zona.

El la taula següent s’exposen les aus observades en els diferents punts de control.

Nom cientific Individuos
Corvus corax 3
Gyps fulvus 3
Phoenicurus ochruros 3
Corvus corone 28
Sylvia melanocephala 1
Parus ater 4
Picus viridis 1
Fringilla coelebs 24
Serinus serinus 2
Falco tinnunculus 1
Saxicola torquatus 9
Carduelis cannabina 4
Lanius meridionalis 1
Carduelis carduelis 4
Columba oenas 7
Turdus viscivorus 12
Circaetus gallicus 1
Emberiza cirlus 1
Buteo buteo 1

 

Pinsà mascle i femella                                      Xixella                               Cagamànecs

 

  

Corb                      Àguila serpera                                       Passerell

Al mateix temps que anavem intentant identificar el màxim nombre d’aus, contemplàvem l’extensíssima arquitectura rural, des de les cabanes o refugis de pedra, fins a les diferents tipus de masies o coberts. Una riquíssima arquitectura dels pobles confosos entre la natura, al costat dels seus i les gents d’aquests.

 

Unit a l’aprofitament forestala l’agricultura, ramaderia i altres. Que en aquesta zona detectem amplis cultius destinats a aquesta activitat.

   

La gran riquesa natural i humana que caracteríza aquesta zona, es resite a cedir terreny davant algunes agressions que es van produint a la zona, algunes potenciades per la pròpia Conselleria de Medi Ambient, com la tala d’arbres o pins vells, que són importants per la instal · lació de nius de rapinyaires forestals, l’eliminació de gran quantitat de pins amb l’objectiu d’eliminar el vesc, la lluita NO biològica contra la processionària, o la instal · lació de línies elèctriques sense les mesures o disseny necessaris per evitar la mort d’aus per electrocució o col · lisió o el filferro espinós per separar finques o perquè els animals domèstics desapareguen, sense oblidar la sobre caça o caça il · legal.

 

   

 

 

 

El Termet. Centre de Educació Ambiental. 21/03/2012

El passat 21/02/2012, ens reunim al Centre d’Educació Ambiental del Termet (CEA), a l’ermita de Vila-real, representants de diferents associacions de la localitat de Vila-real i Castelló. El motiu de la reunió era l’oferiment per part de l’Ajuntament de Vila-real de les instal · lacions del Termet, per desenvolupar les diferents activitats que realitzem els grups ecologistes / conservacionistes / d’educació ambiental / altres … (veure acta de la reunió).

   

Edifici del Termet. Ubicació del Centre d’Educació Ambiental. 11/03/2012

Des del GER-EA, es va comentar que la nostra associació s’incorporaria a aquesta proposta i col·laboraria, en la mesura del possible, amb propostes i activitats juns l’altres grups de forma recíproca.

Després de la reunió, Vicent Vicent i Josep Carda ens van ensenyar les instal·lacions que, al nostre entendre, són d’una gran qualitat i que satisfacen les necessitats del grup pel que fa a desenvolupar congressos, jornades, conferències, tallers a l’interior o en plena natura, reunions, exposicions tan de fotografia o d’un altre tipus, itineraris, rutes, caminates per la senda que voreja el riu Millars (ruta Botànic Calduch), cens d’aus i altres vertebrats en aquesta part del riu Millars, tant diürnes com nocturnes, inventari de vegetació i flora, mamifers voladors, etc.

De forma breu per al qual no coneguen el lloc es presenten diverses fotos de les instal·lacions i els voltants.

    
Edifici de la Comunitat de Regans. Riu Millars

 

Edifici de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. 11/03/2012

 ACTA REUNIÓ. 

PROJECTE AMBIENTAL EL TERMET. LLOC: CEA Termet.

DATA: 21 febrer 2012.  HORA: 17,30 h.

Participants:

• Josep Lluís Ruiz (AVEADS)
• Esther Sabio (AVEADS)
• Santi (Educador Ambiental)
•Tomás de la Vega (Kaiac Club Millars)
• Alberto (Kaiac Club Millars)
• Joan Castany (Grup AU)
• Josep Bort (Grup GER-EA)
• Abel Campos (Periodista Ambiental)
• Rogeli Santamaría (Inspector d’Educació)
• Josep Carda (CEA Termet)
• Vicent Vicent (CEA Termet)

Excusen:

• Rosario Royo (Regidora d’Educació de Vila-real)
•José Antonio Montes (Centre Excursionista de Vila-real)

Orde del dia:

  • Resum primera reunió desembre 2011.
  • Estat actual disseny projecte Termet.
  • Exposició activitats diferents grups.
  • Propostes de futur.

Assumptes tractats:

Des de 1986 el CEA Termet ha estat dedicat a promoure activitats mediambientals entre la población escolar; amb aquest nou projecte es pretén obrir el centre a tota la població. És necessita per tant, coordinar les diferents actuacions que s’estan duent a cap o es pretenen dur en un futur immediat al voltant del paratge del Termet, oferint les instal·lacions del CEA als grups interessats per tal d’arribar a constituir el paratge de l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia en un referent mediambiental per a tota la població.

Què s’oferix ?

L’Ajuntament de Vila-real oferix a tots els grups que treballen al voltant del medi ambient i l’educació ambiental, les seues instal·lacions del CEA “El Termet”, per tal de…

1. Formar part d’un projecte comú, on grups mediambientals, culturals, educatius, esportius … queden units per un objectiu compartit com és treballar pel medi ambient.

2. Ser el lloc d’encontre d’aquells grups o associacions que s’integren en la proposta, per poder celebrar les seues reunions.

3. Disposar d’unes instal·lacions on poder realitzar activitats dintre del marc general del projecte (xerrades, exposicions, activitats de camp, etc.).

Exposició activitats grups participants:

L’AVEADS, el grup AU i El CEA Termet, comenten quin és el tipus d’activitat que realitzen en l’actualitat o que proposen dur a terme en relació al projecte en qüestió. La resta queden emplaçats a enviar el mês aviat possible, el seu document.

Acords:

Tots els participants mostren el seu interés en formar part del projecte, sempre i quant quede ben explicitat el recolzament per part de l’Ajuntament de Vila-real i el seu compromís en canalitzar propostes, recolzar actuacions i servir de pont amb empreses, entitats o instituciones que puguen oferir alguna tipus de patrocini al projecte.

Queda entés que cada grup o associació tindrà la seua pròpia dinàmica i que el seu compromís amb el projecte, queda circumscrit a anunciar les activitats que a nivell intern promou i a col·laborar en la mesura de les seues possibilitats en la redacció i ejecució del pla anual que a partir de l’aprovació del projecte es realitzarà.

S’expresa la necessitat de disposar d’una plataforma digital per a donar a conèixer el projecte i totes les iniciatives que es vagen generant.

S’anuncia que la propera reunió es convocarà en la segona quinzena del mês d’abril, per tal de què abans de concloure el present curs escolar, estiga embastat el projecte definitiu.

Sense més qüestions s’alça la sessió a les 20 hores

Josep Carda i Vicent Vicent

Annexe a la reunió.

El dijous 22 a les 9,30 hores tinguerem Josep Carda i Vicent Vicent, una reunió de poc més de dues hores amb la regidora d’educació Rosario Royo, per tal de donar-li a conèixer el contingut de la reunió del dimarts. Accepta totalment la idea i els acords presos a la reunió i demana s’estudie la possibilitat de redactar un projecte de futur, amb la participació de tots els implicats i on s’assenayalen les possibles activitats a realizar durant l’any en curs.
Es compromet a recolzar institucionalment el projecte, indicant que sol·licitarà a altres regidors i el propi alcalde, puguen assistir a la següent reunió. Analitzarà la possibilitat d’oferir dintre de la página web de l’ajuntament, un link per al projecte.

   

Alberg de la Mare de Deu de Gràcia, situat al voltant 11/03/2012

Creiem que és una oportunitat la que ens ofereix l’Ajuntament de Vila-real i els responsables del Centre d’educació ambiental El Termet, Vicent Vicent i Josep Carda, a ells el nostre agraïment.

 

Itinerari pel riu Millars. Senda del Botanic Calduch 13/03/2012

    
Inici de la senda des de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Una vegada més membres del GER-EA han realitzat un itinerari per la vora del riu Millars. Per a aquest itinerari s’ha eligida la ruta botànica denominada Botànic Calduch.

L’itinerari tenia com a objectiu recollir informació i imatges d’aquesta ruta per fer-les públiques al blog i identificar els vertebrats observats en el transecte.

L’itinerari va començar a les 16:30 i vam acabar a les 17:15 h.

Les dades obtingudes s’exposen en la taula següent:

                     Especies                                                                   Indivius

Parus major 3
Erithacus rubecula 1
Phylloscopus collybita 8
Pica pica 3
Phoenicurus ochruros 2
Fringilla coelebs 3
Ptyonoprogne rupestris 7
Phalacrocorax carbo 4
Motacilla alba 8
Motacilla cinerea 2
Carduelis carduelis 3
Falco tinnunculus 1
Tachybaptus ruficollis 1
Serinus serinus 5
Turdus merula 7
Passer domesticus 40
Sturnus unicolor 8
Columba livia 3
Psittacula krameri 1
Hirundo rustica 8

Iniciem l’itinerari des de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, baixant pel camí cap al mar per la part sud del riu Millars.

La senda o passeig del botànic Calduch ha estat descrita en multitud d’ocasions per professionals del medi ambient (biòlegs, farmacèutics) o per simpatitzants.

 

Un dels cartells situat a la part més al sud de la ruta ens defineix qui era el Botànic Calduch. Col · loquem la foto del cartell on s’informa de qui era Manuel Calduch Almela, protagonista del relat. Al mateix temps i durant tot el recorregut hi ha diferents cartells informatius tant de la vegetació que anem observant com de les construccions humanes.

     

   

 

 Observem la ruta des d’un punt de vista paisatgístic i basat en imatges de la mateixa, la natura.
Hi ha moltes més fotos interessants en aquest itinerari que per falta d’espai no podem exposar, el que ens porta a convidar la gent a gaudir d’aquest passeig com un component més de la natura, i concretament del riu Millars.

Des del punt de vista del GER-EA, destaquen gran quantitat de buits, coves i lleixes que són lloc de nidificacnón de rapinyaires diürnes com el Xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), com rapinyaires noturns, mussol comú, òliba, xot i podria ser el duc. Lo que dóna peu a proposar un nou itinerari nocturn, aquest cop aprofitant la ruta del Botanico Calduch.

La presència de mamífers terrestres com la rabossa, o voladors com els ratpenats, molt importants per la seva tasca ecològica, són altres espècies a tenir present en aquest lloc.

 

Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012

          
Voltors comú. Pantà d’Arenos 10/03/2012

El dia 2012.03.10, es desplacen a la zona de l’Alt Millars membres del GER-EA, Sergi, Josep i Lidón. L’objectiu era controlar la reproducció del voltor comú en les diferents barrancs i tallats que envolten l’Embassament d’Arenós.

El desplaçament es realitza a primera hora del matí fins a meitat de la vespra.

Les dades obtingudes són:

Turdus merula 3
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Turdus viscivorus 23
Turdus philomelos 2
Gyps fulvus 108
Corvus corax 2
Ptyonoprogne rupestris 2
Parus ater 8
Picus viridis 1
Hieraaetus fasciatus 1 sub.
Accipiter nisus 1
Phalacrocorax carbo 3
Dendrocopos major 2
Parus major 1
Sylvia atricapilla 2
Aegithalos caudatus 3
Turdus merula 1

 

 

    

Algunes zones i barrancs prospectats: Barranc de Maimona, pantà d’Arenós, barranc de Palos

Localitzem 5 colònies dins el terme de Montanejos i una al terme de Montán, encara que en aquest municipi la prostecció va ser molt ràpida i no busquem en tots els barrancs. De tota manera cal dedicar més esforços en laprospección d’aquests barrancs, ja que per qualsevol petit tallat podem trobar una parella solitària de voltor reproduint.

 En els últims 10 anys la població de voltor comú ha experimentat un gran augment a la zona central de la província i concretament en la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, augment que contrasta amb l’estabilitat i fins i tot disminució que s’observa en el nord provincial i en les colònies més antigues.
Aquest augment de les parelles reproductores ha estat provocant en els últims deu anys, que utilitzen els tallats i fins i tot els nius d’altres rapinyaires com nius de l’àguila de panxa blanca i l’àguila reial. Fins i tot en aquesta zona s’ha detectat la utilització d’un mateix tallat, fins i tot el mateix niu per les tres espècies, cas comprovat en els tallats del riu Millars al seu pas pel poble de Torrechiva. El niu va ser construït per una parella d’àguiles de panxa blanca, nidificant alguns anys fins que va desaparèixer, segons la gent de la zona per mort de les àguiles, posteriorment durant dos anys nidificar una parella d’àguila reial, quedant el niu i territori buit, al cap d’uns anys va tornar a nidificar una parella d’àguila de panxa blanca durant dos anys, per després nidificar una parella de voltor comú que segueix actualment, anidadndo en aquesta paret 10 parelles de voltor.

     
     
Nius utilitzat per les tres espècies de rapinyaires (àliga panxa blanca, àliga reial i voltor)

De la mateixa manera ha passat en el tallat del barranc de Pals, nidificant primerament una parella d’àliga cuabarrada durant anys, després va desaparèixer i es col · loco una parella d’àguila real, però construir un altre niu en pati interior del mateix tallat i finalment en el mateix niu s’ha instal · lat una parella de voltor comú, aquest any en el control es van localitzar 6 parelles en aquest tallat. De nou es repeteix en els tallats de la localitat de Ludiente, sent territori d’àliga cuabarrada que construeix 7 nius, desapareix de la zona i es intaura una parella d’àguila real, que construeix un nou niu i es reprodueix aris anys. Apareixen els voltor i dos anys nidifica juntament amb els voltors, el primer niu de la real en l’actualitat està ocupat per una parella de voltor i una desena crien al tallat.

      

Sant Vicente de Piedrahita . Explotació semiestabulada de bovi i menjador de voltors a Villahermosa.

Possiblement l’augment dels voltors ha estat lligat a l’augment del bestiar boino a la muntanya i en la presència de menjar fixa com la menjadora de voltors de Villahermosa, oa la zona de Terol. També ha pogut influir l’abandonament de la muntanya i la poca presència de persones o agressions cap a aquest tipus d’au, encara que en la part nord de la província (Morella), fa anys que se’ls ha acusat de matar les vaques i els vedells en època de parts, ens sembla poc estudiat i que hi ha molt de picaresca per part dels ramaders.

Al mateix temps s’ha constatat la presència d’altres espècies de vertebrats:
               
Ejemplars de Primavera i àliga de panxa blanca. Pantà d’Arenos 10/03/2012
 
Esquirol i restes de cabra salvatge. Pantà d’Arenos 10/03/2012

 Respecte a les altres espècies de vertebrats destaca la presència de la cabra salvatge, que pugerem observar a 3 exemplars, molt amenaçada per alguns caçadors de la zona i per la costrucció de tanques per protegir les repoblacions que realitza la Conselleria. Tanques que s’han col · locat de filferro espinós a la part superior, però gràcies a denúncies de persones particulars i del GER-EA, denunciant que podia ferir la cabra salvatge en saltar aquests tanques, la Conselleria no ha tingut més remei que retirar el filferro espinós i substituir-lo per filferro normal.

                           

Fotos, Leopoldo López (02/01/2011)  i Josep Bort (10/03/2012)
Vídeo de Leo Pérez

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

El GER segueix controlant territoris d’àguila de panxa-blanca. Març-2012.

 

Des de principi d’any diferents membres del GER-EA estan controlant els territoris d’àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de Castelló, com fa 30 anys.
Les zones que s’estan controlant en aquests moment amb més profunditat són les zones centrals de la província des de les Coves de Vinromà al nord i Segorb al sud, amplianse poc a poc a tota la provincia. Aquesta zona alberga la major població d’àligues, localitzant alguns territori buits, quan l’any passat estaven ocupats.
El nombre total de territoris controlats han estat 9, dels quals 6 eren ocupats per parelles adultes, una per un adult + un subadulto i dos no hem localitzat a les àguiles.

El que de moment sembla és que el 66% està nidificant, aspecte que pot variar al llarg dels controls. A més el trobar parelles incubant en aquests moments no significa que neixin pollets de tots els nius o aquests arriben a volar, ja que hi ha parelles que any rere any perden la posta o mor algun pollet dels nascuts.

La metodologia utilitzada pel GER-EA, és la realitzada durant aquests 30 anys, i està d’acord amb la metodologia d’altres institucions com la Societat Espanyola d’Ornitologia, el Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona, ​​i altres investigadors.

Com a primera premissa és fer l’observació i filmació de les aus des de la distància. Utilziando la tècnica del Digiscoping, Videoscoping, amb telescopis i càmeres de fotos i vídeos acoplats als telescopis, assegurant la NO interferència de la nostra presència amb l’activitat normal de les àguiles, sempre tinim present el conegut “código ético para observadores de aves“, de la Sociedad Española de Ornitología (SEO) .

De fet els nostres majors esforços se centren en parelles desconegudes, poc controlades per altres persones o organismes. Actuant en menor mesura en les parelles que solen mantenir unes reproduccions constants.

Alhora tenim present el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, en concret l’art. 4 d’aquest decret, per poder circular per les pistes forestals.

  
  Territoris de àligues prospectats pel GER

En el cas del cens àguila de panxa blanca, les visites es distribueixen de forma genèrica a:

Primeres visites: entre l’1 de gener i principi de març. Amb l’objectiu de la detecció de l’ocupació o no, dels territoris i les zones de cria.

Segones visites: Final de març i tot abril, per detectar la presència dels rapinyaires en actitud d’incubació o observació de petits pollets.

Terceres visites: Durant el mes de maig – juny. Per comptabilitzar el nombre de pollets grans al niu (pollets supervivents).

Quartes visites: Durant els mesos de juliol – agost. Per detectar presència de pollets o joves volanders que no hagin pogut ser detectats en les anteriors visites.

Un aspecte important d’aquestes visites són el control de la parella que ocupa el territori, intentant identificar les rapinyaires i datar la seua edat. Amb això el que pretenem és saber si les àguiles que estem veient són les mateixes de l’any anterior o per contra han canviat, aspecte que ens indicaria la mort d’un ejemplar o de la parella i un recanvi dels individus mort.



Membres del GER-EA controlant una zona d’aguila de panxa blanca.

 

A la vegada aquestes visites ens permeten tenir un millor coneixement de la zona de nidificació, en la mesura de les nostres possibilitats, detectar possibles amenaces a les zones de cria, com les col · locació de piquetes i elements d’escalada en les proximitat dels nius, com les trobades a Montanejos (b º Maimona), Argelita (Font dels Ignacios), Ludiente (Salt del Cavall), Vilanova d’Alcolea, Artana, Montán, localització de rapinyaires electrocutades (Segorbe, Vilanova d’Alcolea), caça furtiva (Alfondeguilla), espolis (Xert), desaparició de pollets al niu, o molèsties per excursionistes o motos de trial als voltants dels nius (Benitandús), aspectes que es comuniquen a la Conselleria o agens mediambientals directament o indirectament.

 

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

Marjal d’Almenara. Dia de cens 8/03/2012

El dia 7 i 8 de març hem realitzant un nou control de la marjal d’Almenara. Aquesta sèrie de controls es realitzen cada 15 dies durant tot l’any. La metodologia és molt simple, es realitzen desplaçaments amb cotxe a molt baixa velocitat amb diferents parades programades. Les zones transitades sempre són les mateixes i es realitzen en les mateixes condicions, per evitar en el possibles diferències molt acusades entre un itinerari i un altre. Entenem que si sempre fem l’observació en les mateixes condicions i pels mateixos llocs, els resultats pot ser comparables entre uns i altres. Per tant, no pretenem comptabilitzar tot el que hi ha a la marjal, que d’altra banda seria impossible, intentem tenir una visió clara de la zona en les diferents èpoques de l’any i gaudir de l’espectacle.

Els resultats han segut:

Phoenicopterus roseus 184
Bubulcus ibis 12
Motacilla alba 10
Buteo buteo 2
Emberiza schoeniclus 5
Anthus pratensis 28
Charadrius alexandrinus 7
Charadrius dubius 32
Vanellus vanellus 26
Alcedo atthis 1
Phylloscopus collybita 6
Ardea cinerea 12
Egretta garzetta 42
Carduelis carduelis 10
Serinus serinus 130
Anas platyrhynchos 3
Circus aeruginosus 7
Carduelis chloris 4
Ardeola ralloides 2
Anas acuta 2
Anas clypeata 5
Fulica atra 120
Himantopus himantopus 23
Tachybaptus ruficollis 12
Plegadis falcinellus 35
Turdus merula 3
Larus audouinii 2
Larus ridibundus 130
Parabuteo unicinctus 1
Hieraaetus pennatus 2
Phalacrocorax carbo 158
Falco tinnunculus 2

    

                               Flamenc                                          Cua de jonc                     Cullerot       

                         

Harri                                   Arpellot de marjal

El més destacat d’aquests dies han estat la presència de flamencs durant diversos dies. De fet el company Sergio Arlandis comenta en el fòrum que el dia 4 de març va veure al assagador de Quartell uns 50 Exemplars de flamnecs, el 5 de març Olga Alonso va veure 137 flamencs (membres del Grup Agró d’Ornitologia).

        

El 7 de març membres del grup GER-EA comptabilitzem 115 ex., el 8 de març comptabilitzem 184 i l’11 de març l’amic Juanvi Capella juntament amb Sijpko comptabilitza 196 flamencs. Aquesta progressió pot obeir a una incorporació progressiva d’exemplars o que els flamencs es dispersen per aquesta marjal i en moments determinats s’uneixen tots en un mateix punt.

Un dels objectius de control d’aquests flamencs era la lectura de les anelles per poder conèixer la procedència dels flamencs anellats i de la composició del grup. La lectura es va intentar el dia 7 de març però el nivell d’aigua estava molt alta i no podíem realziar cap lectura en condicions, esperàvem que caminessin i aixequessin la pota però la escena era molt ràpida, sense poder tenir res clar. El dia 8 de març repetim l’experiència i aquest dia si que vam poder realitzar lectures correctes, en total vam fer 10 lectures, trobant anelles del Delta d’Ebre, d’Andalucia, d’Algèria i França, una representació molt bona de les diferents colònies de flamencs .

         

Les lectures fetes han segut: AM[X/984]; AM[X/APN]; AM[1/SNZ] ;AM[FLTC]; AM [X/HVV] ; AM[A4/5Z] ; AM[FHAP]; AM[1/1NZ; B[X/JBA] ; B[BNBT];

                              L’amic Sijpko Wijk observan al grup de flamencs 8/03/2012
Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

 

Caminant pel Penyagolosa 03/03/2012

   

El dissabte 3 de març anem Marc, Jorge i Sergí a fer la ruta dels masos de Xodos. Arribant a sant Joan de Penyagolosa vem 2 cabirols que es posen a correr en veure-nos, un mascle i una femella.
Deixem el cotxe aparcat i començem la ruta pujant pel barranc de la Pegunta  on encara queda neu de la darrera nevada i vem zorzals charlos. Arribem a la Banyadera on agafem un sender que ens porta al Mas de Benages i d’ací agafem un assegador que es canyada reial a Xodos en direcció al Mas de les Mallaes on parem a fer un mosset amb la panoràmica del Penyagolosa nevat i el barranc de Gargan allà baix.
Després seguim pel sender marcat com a PR baixant al Mas de Gargan on hi ha uns ginebres gegants (Juniperus oxcycedrus subs badia).
Continuem pel Mas deCaixó i camp a través arribem finalment al Mas de Vela on ens espera un gos que no para de lladrar.
Ara ja seguim el PR fins el Plà de la Creu i d’ací agafen un altre sender i pugem al Tossal del Marinet on hi ha un poblat ibèric i una vista espectacular. Finalment tornem pel camí dels pelegrins a sant Joan.

Seguidament exposem una sèrie de fotos que vam fer durant la ruta.

          

Conills, conills i més conills a l’aeroport peatonal de Castelló. 3/03/2012

El dia 3 de març, després d’un control dels territoris d’àguila de panxa blanca, que per cert va sortir fustrats per no poder localitzar cap territori ocupat per àguiles, i tornant cap a casa. En passar per la localitat de Vilanova d’Alcolea entrem per la pista asfaltada de l’aeroport de Castelló, amb l’objectiu de visualitzar alguns conills.

Només ens desplacem per la part oest de l’aeroport, a una velocitat de 20 -30 km / h. per tal de detectar el major nombre de conills a la zona. El recorregut es va fer desde les 18: 54 a 19:07 h., és a dir en menys d’un quart d’hora.

    

Zona amb major concentració de conills. Davant de la torre de control.

         Alguns conills fotografiat a l’aeroport de Castelló 3/03/2012

En total comptabilitzem 34 conills que entraven i sortien de la tanca de l’aeroport. La major concentració va ser a la part central i nord de la pista.

    

      

Alguns conills vius i morts de l’aeroport 3/03/2012

En el recorregut vam poder detectar la presència de diverses rapinyaires, 3 xoriguers i 2 busardo aligots.

  

Conill amb aligot volan bordejant la pista de l’aeroport 3/03/2012

 

La zona de l’aeroport s’ha transformat com una de les millors zones de la província de Castelló pel que fa a recursos tròfics per a les grans àguiles. En altres visites hem detectat la presència d’àguiles reials, àguiles de panxa blanca, que per cert van morir electrocutades l’any passat en una línia elèctrica propera, la presència d’àguiles calçades algunes de procedència llunyana (seguida per radiotransmissor), astors, els ja comentats aligots, i en breu s’uniran els esparvers cendrosos i les àguiles serpeteres. Tot un grup de rapinyaires, molt interessant algunes d’elles en perill. Suposem que aquestos rapinyaires diürnes s’uneixen les rapinyaires nocturnes present a la zona.
Considerem que la presència de conill i altres vertebrats, potencials espècies presa, són element principal per la presència de tan elevada varietat de rapinyaires.

Fotografíes: Josep Bort desde dintre del cotxe.

Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant. 3/03/2012

El passat 3 de març es van traslladar ornitòlegs que organitzen i col · laboren en l’Anuari Ornotológics de la Comunitat Valenciana, del que forma part el GER-EA. Es van desplaçar al viatge anual des de les províncies de Castelló, València i Alacant.

A continuació es reprodueix el text de l’amic i ornitòleg castellonenc Miquel Tirado del Grup Au d’Anellament.

“Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant.

Hola a tots!

us envio aquesta nota per comentar-vos com va ser l’excursió a Alacant.

Primer de tot donar les gràcies a Julio Merayo i  Guille Major, que van resultar ser uns excel · lents guies i amfitrions. Tot va resultar perfecte.

La visita la varem començar al Fondo. Per als que no havíem estat mai en aquest paratge, l’àrea resulta espectacular. Comencem a la bassa de Ponent, una enorme bassa d’aigües succintes petadas de bestioles. Gavines vulgars a milers, ànecs per a avorrir (sorprenent quantitat de pots blancs) i alguns grups de limícoles. De tota manera havia poca aigua i les aus estaven massa lluny per poder fer una llista completa. Allà Jodri Miralles va descobrir una clanga posada en una illa menjant el que semblava una gavina vulgar. Encara era lluny, vam poder veure tranquil · lament amb els tastos. Semblava una au immadura amb les seves taques blanques, encara que no eren massa abundants … També ens va cridar l’antenció el munt de calçades que vam poder veure de totes les fases, calculo que unes 15 … alguns arpelles i passeriformes de marjal típics: teixidor, repicatalons, CETIA rossinyol i una abundància gairebé a nivell de plaga de mosquiter. Increible els milers d’exemplars que havien de pul · lular pels canyissars aprofitant l’abundància de mosquetes i mosquits diversos que formaven núvols bastant densos.

Després de l’èxit amb la clanga ens vam traslladar a l’altra gran bassa, on vam poder veure ja molt més a prop les malvasies en plomatge nupcial, xarxets comuns, silbones, frisos, pots blancs, culleres, siverts … no se si em deixo algun … i vam veure els primers ballesters de l’any (4 o 5 ex.) al costat d’un grupet de 12 o 13 falciots pàl · lids que volaven entre els núvols d’avions roquers, a més d’avions comuns i orenetes en pas. Quan estàvem tots escampats per la zona Juliol i Guille van veure passar dos bigotuts, encara que ningú més els va poder veure. Intentem relocalizarlos però no va poder ser …

Des d’allà ens vam anar a la reserva integral per intentar de nou el bigotut, i just quan havíem arribat a un dels observatoris, va saltar una parella a un parell de metres. Els bestioles es van tornar a amagar ràpidament i només van tornar a sortir breument per perdre entre els canyissos. L’observació no va ser la millor del món i hi va haver gent que ni tan sols va poder veure’ls, però alguns si que ens ratllem l’espècie. Alegria general!. Sortint de l’observatori escoltem un primerenc boscarla comú cantant.

Després de dinar ens acostem a les Salines de Santa Pola. Lloc espectacular. Algunes desenes de flamencs, camallongues, becassinetes, ànecs blancs de nou i altres ànecs, i bans de desenes de alenes volant i alimentant-se per totes les salines que ens van deixar bocabadats.

Ja amb els deures fets intentem la sort amb el piula grossa en una zona de dunes prop de Santa Pola, on hi havia bastant paseriforme migrant, un grup de titina pratenc, tarbillas comuns, cotxes fumades. Poc després d’arribar un ocell força gran i amb les rectrius externes blanques va sortir del bàndol de bistibas, gairebé el tenim … però per desgràcia va resultar una femella de gratapalles … Sense pas de marines a la zona, encara que les vistes de l’illa de Tabarca, i els tallats propers i un net mar blau creaven una estampa veritablement recomanable.

Després ens acostem al Clot de Galvany, com ens comentava Guille, un imant per a les rareses: recentment s’ha vist allà el tallarol sahariana i un coliazul cejiblanco … El lloc és sorprenentment petit, i no hi havia pràcticament aigua, amb el que havia pocs ocells, tot i així, vam veure xarxets comuns en plomatge nupcial, una becadell, diversos passeriformes i un parell de torlits. Allà Toni Zaragozí va fer la foto oficial i traspassem els Anuaris.

Finalment, i amb les ganes de veure el Richard, vam anar a una zona de dunes encara que no hi va haver sort. Només havia ¡cogullades montesinas costat del mar! i pas de gavines diverses …

En fi, un viatge perfecte en bona companyia.