Caminant pel Penyagolosa 03/03/2012

   

El dissabte 3 de març anem Marc, Jorge i Sergí a fer la ruta dels masos de Xodos. Arribant a sant Joan de Penyagolosa vem 2 cabirols que es posen a correr en veure-nos, un mascle i una femella.
Deixem el cotxe aparcat i començem la ruta pujant pel barranc de la Pegunta  on encara queda neu de la darrera nevada i vem zorzals charlos. Arribem a la Banyadera on agafem un sender que ens porta al Mas de Benages i d’ací agafem un assegador que es canyada reial a Xodos en direcció al Mas de les Mallaes on parem a fer un mosset amb la panoràmica del Penyagolosa nevat i el barranc de Gargan allà baix.
Després seguim pel sender marcat com a PR baixant al Mas de Gargan on hi ha uns ginebres gegants (Juniperus oxcycedrus subs badia).
Continuem pel Mas deCaixó i camp a través arribem finalment al Mas de Vela on ens espera un gos que no para de lladrar.
Ara ja seguim el PR fins el Plà de la Creu i d’ací agafen un altre sender i pugem al Tossal del Marinet on hi ha un poblat ibèric i una vista espectacular. Finalment tornem pel camí dels pelegrins a sant Joan.

Seguidament exposem una sèrie de fotos que vam fer durant la ruta.

          

Conills, conills i més conills a l’aeroport peatonal de Castelló. 3/03/2012

El dia 3 de març, després d’un control dels territoris d’àguila de panxa blanca, que per cert va sortir fustrats per no poder localitzar cap territori ocupat per àguiles, i tornant cap a casa. En passar per la localitat de Vilanova d’Alcolea entrem per la pista asfaltada de l’aeroport de Castelló, amb l’objectiu de visualitzar alguns conills.

Només ens desplacem per la part oest de l’aeroport, a una velocitat de 20 -30 km / h. per tal de detectar el major nombre de conills a la zona. El recorregut es va fer desde les 18: 54 a 19:07 h., és a dir en menys d’un quart d’hora.

    

Zona amb major concentració de conills. Davant de la torre de control.

         Alguns conills fotografiat a l’aeroport de Castelló 3/03/2012

En total comptabilitzem 34 conills que entraven i sortien de la tanca de l’aeroport. La major concentració va ser a la part central i nord de la pista.

    

      

Alguns conills vius i morts de l’aeroport 3/03/2012

En el recorregut vam poder detectar la presència de diverses rapinyaires, 3 xoriguers i 2 busardo aligots.

  

Conill amb aligot volan bordejant la pista de l’aeroport 3/03/2012

 

La zona de l’aeroport s’ha transformat com una de les millors zones de la província de Castelló pel que fa a recursos tròfics per a les grans àguiles. En altres visites hem detectat la presència d’àguiles reials, àguiles de panxa blanca, que per cert van morir electrocutades l’any passat en una línia elèctrica propera, la presència d’àguiles calçades algunes de procedència llunyana (seguida per radiotransmissor), astors, els ja comentats aligots, i en breu s’uniran els esparvers cendrosos i les àguiles serpeteres. Tot un grup de rapinyaires, molt interessant algunes d’elles en perill. Suposem que aquestos rapinyaires diürnes s’uneixen les rapinyaires nocturnes present a la zona.
Considerem que la presència de conill i altres vertebrats, potencials espècies presa, són element principal per la presència de tan elevada varietat de rapinyaires.

Fotografíes: Josep Bort desde dintre del cotxe.

Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant. 3/03/2012

El passat 3 de març es van traslladar ornitòlegs que organitzen i col · laboren en l’Anuari Ornotológics de la Comunitat Valenciana, del que forma part el GER-EA. Es van desplaçar al viatge anual des de les províncies de Castelló, València i Alacant.

A continuació es reprodueix el text de l’amic i ornitòleg castellonenc Miquel Tirado del Grup Au d’Anellament.

“Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant.

Hola a tots!

us envio aquesta nota per comentar-vos com va ser l’excursió a Alacant.

Primer de tot donar les gràcies a Julio Merayo i  Guille Major, que van resultar ser uns excel · lents guies i amfitrions. Tot va resultar perfecte.

La visita la varem començar al Fondo. Per als que no havíem estat mai en aquest paratge, l’àrea resulta espectacular. Comencem a la bassa de Ponent, una enorme bassa d’aigües succintes petadas de bestioles. Gavines vulgars a milers, ànecs per a avorrir (sorprenent quantitat de pots blancs) i alguns grups de limícoles. De tota manera havia poca aigua i les aus estaven massa lluny per poder fer una llista completa. Allà Jodri Miralles va descobrir una clanga posada en una illa menjant el que semblava una gavina vulgar. Encara era lluny, vam poder veure tranquil · lament amb els tastos. Semblava una au immadura amb les seves taques blanques, encara que no eren massa abundants … També ens va cridar l’antenció el munt de calçades que vam poder veure de totes les fases, calculo que unes 15 … alguns arpelles i passeriformes de marjal típics: teixidor, repicatalons, CETIA rossinyol i una abundància gairebé a nivell de plaga de mosquiter. Increible els milers d’exemplars que havien de pul · lular pels canyissars aprofitant l’abundància de mosquetes i mosquits diversos que formaven núvols bastant densos.

Després de l’èxit amb la clanga ens vam traslladar a l’altra gran bassa, on vam poder veure ja molt més a prop les malvasies en plomatge nupcial, xarxets comuns, silbones, frisos, pots blancs, culleres, siverts … no se si em deixo algun … i vam veure els primers ballesters de l’any (4 o 5 ex.) al costat d’un grupet de 12 o 13 falciots pàl · lids que volaven entre els núvols d’avions roquers, a més d’avions comuns i orenetes en pas. Quan estàvem tots escampats per la zona Juliol i Guille van veure passar dos bigotuts, encara que ningú més els va poder veure. Intentem relocalizarlos però no va poder ser …

Des d’allà ens vam anar a la reserva integral per intentar de nou el bigotut, i just quan havíem arribat a un dels observatoris, va saltar una parella a un parell de metres. Els bestioles es van tornar a amagar ràpidament i només van tornar a sortir breument per perdre entre els canyissos. L’observació no va ser la millor del món i hi va haver gent que ni tan sols va poder veure’ls, però alguns si que ens ratllem l’espècie. Alegria general!. Sortint de l’observatori escoltem un primerenc boscarla comú cantant.

Després de dinar ens acostem a les Salines de Santa Pola. Lloc espectacular. Algunes desenes de flamencs, camallongues, becassinetes, ànecs blancs de nou i altres ànecs, i bans de desenes de alenes volant i alimentant-se per totes les salines que ens van deixar bocabadats.

Ja amb els deures fets intentem la sort amb el piula grossa en una zona de dunes prop de Santa Pola, on hi havia bastant paseriforme migrant, un grup de titina pratenc, tarbillas comuns, cotxes fumades. Poc després d’arribar un ocell força gran i amb les rectrius externes blanques va sortir del bàndol de bistibas, gairebé el tenim … però per desgràcia va resultar una femella de gratapalles … Sense pas de marines a la zona, encara que les vistes de l’illa de Tabarca, i els tallats propers i un net mar blau creaven una estampa veritablement recomanable.

Després ens acostem al Clot de Galvany, com ens comentava Guille, un imant per a les rareses: recentment s’ha vist allà el tallarol sahariana i un coliazul cejiblanco … El lloc és sorprenentment petit, i no hi havia pràcticament aigua, amb el que havia pocs ocells, tot i així, vam veure xarxets comuns en plomatge nupcial, una becadell, diversos passeriformes i un parell de torlits. Allà Toni Zaragozí va fer la foto oficial i traspassem els Anuaris.

Finalment, i amb les ganes de veure el Richard, vam anar a una zona de dunes encara que no hi va haver sort. Només havia ¡cogullades montesinas costat del mar! i pas de gavines diverses …

En fi, un viatge perfecte en bona companyia.