Penyagolosa. Excursió dels grups ecologistes i naturalistes 30/01/2016.

Penyagolosa-2-05-2015-IMG_8Penyagolosa-b-30-01-2016-IMMapa-1Dissabte passat 30/01/2016, diferents membres de SEO-castelló, APNAL-Ecologistes en acció i GER-EA, ens desplacem al massis del Penyagolosa per fer una accensión fins al pic i desplaçar-nos per la base el massís. Al final ens vam ajuntar 22 persones disposades a pujar al pic.

Penyagolosa--30-01-2016-aIPenyagolosa-1a-30-01-2016-IPiquituerto-30-01-2016-IMG_L’excursió va ser guiada pel company Carlos Izquiedo, gran naturalista i coneixedor de la zona i expert en esport de risc.

Trepador-azul-IMG_2Deixem els cotxes a Sant Joan de Penyagolosa i ens desplacem pel meravellós barranc de la Pegunta cap a la zona alta. Durant aquest trajecte vam poder observar l’impressionant bosc de pi roig i negral, amb arbres i arbustos molt interessants, destacant els til·lers, aurons i grèvols. També vam gaudir de la presència i cant d’espècies d’aus com el Bec-tort (Loxia curvirostra), primavera (Periparus ater), Capellanet (Lophophanes cristatus), Raspinell comú ( Certhia brachydactyla), pica-soques blau (Sitta europaea), griva (Turdus viscivorus), picot (Picus viridis), etc ..

PenyagolosaIMG_3783Penyagolosa-3a-30-01-2016-IPenyagolosa-hf-30-01-2016-IPenyagolosa-4a-30-01-2016-IPenyagolosa-5aa-30-01-2016-Penyagolosa-8a-30-01-2016-IPenyagolosa-a-30-01-2016-IMPenyagolosa-16a-30-01-2016-En arribar al pla, vam agafar la senda de l’accés al pic. Uns pocs metres abans, ens vam desplaçar cap al coll de Portellàs i des d’alli per una grabera molt inclinada a buscar la base del massís, desplaçant-pel fins al centre on descansem i recuperem les forces, mentre observàvem la placa del centre excursioniste de Castelló de fa més de sesensa anys.Piquituerto-30-01-2016-bbIM Penyagolosa-hlf-30-01-2016- Xodos-IMG_3742Penyagolosa-hh-30-01-2016-I

Des d’aquest punt vam poder gaudir de la presència de diversos voltors comuns (Gyps vulvus), i d’unes vsitas i paisatges increïbles. Carlos Izquierdo ens anava comentant tots els aspectes més interessants de la ruta, així com de les característiques de les roques i les vies d’escalada que eren utilitzades pels escaladors. De la mateixa manera ens va explicar la pujada des del nostre punt fins al massís per la gran esquerda de la caldera. Un cop descansats vam seguir descendint per la gravera fins a altres punts d’interès de la base del massís. Des d’aquest punts vam poder observar a 5 cabres salvatges (Capra pyrenaica) pasturant sota dels pins. Penyagolosa-d-30-01-2016-IM Penyagolosa-c-30-01-2016-IMPenyagolosa-b-30-01-2016-IM Piquituerto-30-01-2016-b

La ruta dissenyada era per poder observar al massís el Pela-roques (Tichodroma muraria), au que ens visita a l’hivern molt cridanera pel seu color vermell a les ales. Va ser impossible veure-ho tot i que revisem tots els tallats de la zona.

Penya-voltor-IMG_3759Penya-a-voltor-IMG_3759Penyagolosa-e-30-01-2016-IMAmb les cames destrossades vam començar l’accés per la gravera fins al coll i des d’alli fins a Sant Joan del Penyagolosa, 6 hores de caminada, un trenca cames però vam poder gaudir de la duresa del Penyagolosa, i desplaçar-nos per rutes poc convencionals.

Mès informació:  Ascenso al portellas 2016Grupo Local SEO-Castellón

Penyagolosa-aa-30-01-2016-IMG_

Voltor comú, iniciem el control de nidificació i distribució 2016.

Voltor-bb-21-11-2014-AlmenaDurant el mes de gener s’ha iniciat l’activitat de control i seguiment de la nidificació del voltor comú (Gyps fulvus) a Castelló.

Membres del GER-EA han començat amb aquests controls aprofitant el cens de rapinyaires hivernants a la província durant aquest mes.

Fins ara, han estat visitades algunes de les voltoreres ubicades a les comarques de l’Alt Millars, Alt Palància, Alcalatén i Els Port de Morella, encara que ens falten les del Baix Maestrat, on es localitzen Buitre-serratella-31-12-15Idiverses molt importants.

Els controls s’han basat en comptabilitzar el nombre de nius o voltors incubant i el nombre de voltors posats en els tallats o volant. Com en altres ocasions hem considerat niu segur, la presència de l’au posada en actitud d’incubació, també quan hem observat un canvi entre els dos adults al niu. Al mateix temps hem considerat niu probable, la presència d’un o dos voltors (parella) posat de peu en lleixes o coves que l’any anterior havien tret polls, defensa de la lleixa, aportació de branques, i niu possible en lloc i data adequada amb actituds que poden fer pensar que hi ha un niu. Voltors-4-01-2016-IMG_8330Voltor-rama-28-02-2016-lkIMVoltor-niu-4-01-2016-IMG_84

També hem visitat el menjador de voltors a Villahermosa, per determinar quantes aus es localitzen en aquesta zona. En comptabilitzem entre 250 i 300 voltors posats en arbres i roques propers al menjador. En el qual només havien ossos i restes sense carn de cavalls, indicant que fa molt de temps que no porten menjar.Volto-29-01-2016-comedeIMG_Volto-a-29-01-2016-comedeIM

En aquests controls aprofitem per detectar aus anellades o amb marques alars, enviant les dades a la Conselleria de Medi Ambient, el Centre de recuperació o a l’Oficina d’Anellament, els que ens informen sobre que au es tracta, d’on procedeix, quan va ser anellada i la supervivència de la mateixa. Voltor-marca-29-01-2016-IMG

Fins ara hem localitzat un centenar de nius, encara que són dades provisionals que han de ser confirmats amb la presència dels polls nascuts. Hi ha errors al no comptabilitzar els nius que han fracassat, ous que no arriben a eclosionar o pollets molt petits morts. Fracàs que està infravalorat degut a la gran quantitat de parelles nidificants, la inaccessibilitat d’alguns nius que no es veuen de cap part, i la manca d’observadors durant l’època d’incubació i eclosió dels ous.

Seria interessant conèixer aquest aspecte, per determinar si la causa de la pèrdua de l’ou o del poll petit ha estat per mort natural (infertilitat, refredament, falta d’aliment, etc.), o per influència humana (escaladors, excursionistes, observadors , furtius, treballs al camp, etc.).

Voltors-29-01-2016-IMG_3265Fins al mes de juny seguirem amb els controls intentant localitzar noves àrees de cria, el nombre de nius i polls nascuts i el total de la població.

Recordem que tots els controls dels nius de rapinyaires i aus en general, s’han de realitzar amb material òptic adequat (prismàtics i telescopis) i des d’una distància que la nostra presència no interfereixca en la conducta normal de les aus.

En els seguiments intentem recollir no sol informació escrita a la llibreta de camp, sinó imatges, tant en foto com en vídeo, per poder ser aprofitada en l’Educació ambiental a les escoles o per mitjà de les xarxes socials (la nostra pàgina web, blog, facebook, o twitter), mitjans que utilitzem per a la sensibilització de la societat.

Voltors-25-1-2016-DSCN1462Voltor-29-01-2016-IMG_9666Esperem que els interessats es posin en contacte amb nosaltres per augmentar l’àrea d’estudi i els dies de control.

Aus marines. Sortida amb barca des del Port de Castelló. 23/01/2016

Barca-c-23-01-2016-P1100032Barca-hh-23-01-2016-P110003Dissabte passat 23-01-2016, membres del Grup d’Estudi i Protecció dels rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA) i de SEO-castelló, vam realitzar un recorregut en barca des del port de Castelló fins a la piscifactoria de Borriana. Embarquem Marta Ibáñez, Jordi Miralles, Pepe Greño, Juanvi Capella, Juan Luis Bort, Josep Bort, Javi Quintana i el patró del vaixell Cristobal.

El dia va ser ideal, el mar en calma, vent nul, visibilitat regular a primera hora per la boira, però després molt bona.

L’objectiu del viatge va ser la identificació i fotografia d’aus i mamífers marins propers a la costa.

A les 8 h. vam sortir del port en direcció de la piscifactoria que hi ha davant de la costa de Borriana, ja que en aquesta zona es concentrava un petit grup de gavines i xatracs que aprofitaven el menjar que llançaven dins de les gàbies.

Barca-g-23-01-2016-P1100032Barca-23-01-2016-IMG_0655Des del primer moment vam començar Barca-f-23-01-2016-P1100032a llançar trossos de pa per la borda, per atraure les gavines del port i que aquestes cridessin l’atenció de les altres aus marines.

Al principi costa un poquet el atraure les gavines ja que hi havia molta boira que dificultava la visibilitat. A mesura que anàvem allunyant-nos de la costa s’anaven concentrant més i més gavines vulgars, capnegres, gavinots argentats mediterranis, foscos, fins que va aparèixer el primer mascarell, un adult, el qual ens passa per sobre de la barca en diverses ocasions, realitzant espectaculars picats davant de nosaltres, IMPRESSIONANT¡¡¡¡, penetren en l’aigua com fletxes.

Alcatraz-a-13-01-2016-IMG_9Port-castello07Barca-a-23-01-2016-IMG_0655A poc a poc el temps millorava i sortit el sol, facilitant l’observació i identificació de les aus, les primeres baldrigues balear van aparèixer, sent atretes cap a la barca per les altres gavines i el menjar que llançàvem.

Posteriorment tres mascarells més es van apropar, un subadulto i dos adults, buscant els peixos que llançàvem des de la barca. Realment va ser un espectacle veure com en ple aire canviaven el trajecte per posicionar-se i llançar-se en picat.

Port-castello04Port-castello20Alctraz-23-01-2016-IMG_1597Port-castello03

Port-castello06Pepe-barca_DSC1256Port-castello01Port-castello13Un cop de tornada al port més i més baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) s’apropaven a la barca, lluitant amb les gavines pels trossos de peix. Tot i que les baldrigues tenien avantatge a llançar-se sobre l’aigua i bussejar a la recerca del menjar, aspecte que no podien fer les gavines (escenes de persecució d’una gavina fosca a una baldriga desapareixen dintre d’aigua).

 

barca-1-IMG_0851barca-11-IMG_0851barca-1a1-IMG_0851Al moment apareix una altra au marina un autèntic predador, el Paràsit gros, que perseguint a les gavines que portaven menjar els feia tirar-lo, per a ell capturar-lo en vol o un cop caigut al mar. Una i altra vegada realitzava la mateixa tècnica perseguint les gavines en vol, arribant a llançar-se sobre o picar les ales i cossos, fins que la gavina deixava caure el menjar.

Pagalo-23-01-16-IMG_1240

Barc-Pagalo-23-01-2016-IMG_Págalo-23-01-2016-IMG_1072Mentrestant algunes gavines esperaven que sortissin les baldrigues del mar amb els peixos per fer el mateix que el parasit gros, esperant treure-li el menjar, la dita es pot aplicar “menjar o ser menjat” o “empassar o quedar-te sense aliment”. Tot un espectacle davant dels nostres ulls, intentant plasmar aquestes úniques escenes que des de la costa és impossible veure-les, amb les nostres càmeres de fotos.

Port-castello15Barca-h-23-01-2016-P1100032Pagalo-23-01-2015-IMG_1113Bac-pagaol-23-01-2016--IMG_

Barca-e-23-01-2016-P1100032 Pepe-barca_DSC1208Pepe-barca-_DSC1178Pepe-barca-_DSC1119

En entrar al port, vam poder gaudir d’un parell de cauets comuns que vam veure a la llunyania quan sortim, les dues estaven tranquil·lament descansant sobre l’aigua, donant-nos l’oportunitat de gaudir i fotografiar amb tota tranquil·litat, gràcies a la maniobra que va fer Cristobal amb la barca.

Alca-23-01-201-IMG_1826Barco-alca-23-01-2016-IMG_0Port-castello21Les espècies identificades van ser per una banda les gavines usuals en aquesta època com, gavinot fosc (Larus fuscus), gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), gavina capnegra (Larus melanocephalus) i gavina corsa (Larus audouinii), a més de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis). El més interessant que observem ser les aus marines que no s’acosten a la costa com, els mascarells atlàntics (Morus bassanus), les baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), les cauets comuns (Alca torda) i el paràsit gros (Stercorarius skua), encara que ens vam quedar amb les ganes de veure dofins.

Barca-d-23-01-2016-P1100032Barca-23-01-2016-P1100032

Una activitat molt interessant i que pensem repetir en breu si les negociacions i les condicions i els companys dels diferents grups naturalistes així ho manifesten.

Fotos: Juanvi Capella, Pepe Greño i Josep Bort

Més fotos ací:  https://goo.gl/photos/FsoPNdsngssGmDrm6

El Mussol marí a Castelló. Desembre 2015-gener-2016

Mussol-Mari-05-01-2016-NuleMussol-Mari-a-05-01-2016-NuEl mussol marí és un rapinyaire nocturn escassa com a reproductora a la península ibèrica. Fins a la dècada dels noranta només es coneixia una reproducció segura al Delta de l’Ebre i una altra a Mallorca. Però a partir de 1993, es troba una població reproductora important en les zona de l’altiplà nord (Castella i Lleó), i altres més petites a la Rioja i Catalunya, relacionades amb grans poblacions de talp camperol (Microtus arvalis). A la Comunitat Valenciana no es posseeixen dades com reproductor però si com hivernant. Tots els anys aquest mussol provinent del nord d’europa passa els mesos hivernals a diferents zones de la província de Castelló.

Aquest any la nostra companya Marta Ibañez ha pogut constatar la presència de diversos exemplars en els termes de Nules, Moncofa i Xilxes, localitzant uns 4 exemplars.

Mussol-mari-egagropil

egagropila MIA

Mussol-Mari-c-05-01-2016-NuMussol-mari-MartaMussol-Mari-e-05-01-2016-NuL’hàbitat utilitzat, encara que prop del mar, se situa en zona de herbassar, pasturatge i zones descobertes entre conreus de tarongers.  Fins ara, la Marta ens comenta que durant el dia romanen en els seus posadors, molt a prop de terra, on s’ha pogut localitzar alguna egragópila (restes d’aliment).
És a partir del vespre, cap a les 18 h, quan els mussols són molt actius desplaçant a baixa altura per les zones descobertes en actitud d’aconseguir aliment, algun ratolí, talp, musaranya, etc ..
En aquest moment es deixen caure sobre ell intentant capturar-ho, cosa realment difícil pel observat per nosaltres. En ocasions s’ha observat sobre un petit turó, mirant cap a tots costats escoltant els sorolls de possibles ratolins.
Amb Marta hem gaudit d’algunes jornades d’observació explicant les seves observacions.

Mussol-mari-5-1-16-IMG_8626Nocturna-a-24-11-15-IMG_022Alcaraban-05-01-2016-IMG_86Els perills que poden tenir aquests mussols a la zona, práticamente es limita a la caça, a causa que poden ser atrapades pel dia o l’alba i capvespre pels gossos de caça o mortes per tret per algun caçador desaprensiu. De la mateixa manera s’han trobat algun mussol atropellat.

Des d’aquestes línies volem agraïr la seva amabilitat i explicacions sobre aquesta escassíssim mussol campestre. Esperant passar moltes més jornades d’observació.
Fotos Marta Ibañez i Josep Bort