El GER-EA col·labora en el XI CURS D’INICIACIÓ A L’ORNITOLOGIA. 10-12 Febrer 2017

El passat cap de setmana del 10 al 12 de febrer s’ha celebrat un curs d’iniciació a l’ornitologia a la localitat de Vinaròs.

El curs ha estat organitzat pel grup APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs.

El curs s’ha celebrat al Saló d’actes de la Caixa de Vinaròs.

Amb els temes i activitats següents:

Divendres 10 de febrer:

  • «Conceptes bàsics i claus en la identificació de les aus«. A càrrec d’Enrique Luque (APNAL-EA).

Dissabte 11 de febrer:

Xarrades:

  • «El món de les gavines i claus per a la seva identificació«. A càrrec de Pepe Greño (SEO-Castelló).
  • «Espècies beneficioses. Caixes niu i menjadores d’aus«. A càrrec de Deborah Fandos (APNAL-EA).
  • «Identificació de les aus rapinyaires: Hivernants«. A càrrec de Josep Bort (GER-EA).
  • «Passeriformes hivernants i anellament científic d’aus«. A càrrec de Juan Antonio Muyas (Grup Au d’Anellament)

Activitats:

  • Observació de gavines a la platja S de Peníscola, platja del Fortí i port de Vinaròs.

Diumenge 12 de febrer

Activitats:

  • Anellament d’aus (Soterranyes Baixes, Vinaròs), a càrrec de Juan Antonio Muyas.
  • Observació d’aus al Delta de l’Ebre.

Comentari dels organitzadors:

Amb una acollida inesperada, donem per finalitzada la XI edició del curs d’iniciació a l’ornitologia de APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs, amb la col·laboració de GER-EA Vila-real i SEO-Grup Local Castelló.

Tres dies intensos en què els experts ens han posat al dia sobre les generalitats d’aus, identificació de gavines i rapinyaires i anellament científic. Gràcies a Jose Luis Greño, Josep Bort i Juan Antonio Muyas per això.

En les sessions de camp hem pogut posar en pràctica l’après en la teoria visitant llocs com les platges de Peníscola, Soterranyes Baixes o el Parc Natural del Delta de l’Ebre. En aquest últim lloc, en una sessió maratoniana, vam poder observar un total de 47 espècies d’aus (incloem algunes fotos).

Gràcies a tots per participar. Us esperem a la propera.

Sonia Monferrer Ventura, Tania Fandos Fernández, Alex Sebastià Moya, Felip Fredo Berto Gil Climent, José Luis Greño Ruíz, Josep Bort Cubero, Quique Luque Lopez.

Per a més informació: APNAL-EA ,

http://www.ecologistasenaccion.es/article33751.html

Pas de mascarells i baldrigues pel port de Borriana del 01 al 10 – Febrer-2017

Des de l’1 de febrer es va estar observant un gran pas de mascarells (Morus bassanus) amb direcció predominant cap al sud, sent més del 90% adults. Aquest pas, no ho havíem observat en cap dels controls que fem setmanal i mensual (cens RAM), des que vam iniciar aquesta activitat en el 2006.

El gran pas el detectem el 4 de febrer amb un mínim de 738 ex. (21 joves, 19 subadults, 698 adults). Aquest pas es seguir veient al dia següent (05/02/2017) a la platja de Nules, controlat per la biòloga Marta Ibañez.

Durant la setmana següent s’han anat fent per part del GER-EA altres controls des del port de Borriana, dies 6 i 8 de febrer en horari de 15:45 fins a 16:45h., coincidint amb l’entrada dels vaixells pesquers al port. S’observava com els mascarells seguien a les barques intentant aconseguir algun peix de forma fàcil.

Destaca que el dia 06/02/2017, el nombre de mascarells seguia sent molt important, observant més de 20 exemplars darrere de cada vaixell pesquer. A mesura que els vaixells s’acostaven al port els mascarells anaven quedant enrere, mentre les gavines entraven amb ells dins del port.

Aquest dia ens crida l’atenció la poca quantitat de baldriga balear (Puffinus mauretanicus) que seguien als vaixells, coincidint amb les poques observacions realitzades dissabte anterior al cens RAM.

El dia 8 de febrer, ens desplacem a la mateixa hora a l’entrada dels vaixells pesquers. La gran diferència respecte a l’última visita és que el nombre de mascarells havia disminuït d’una manera cridanera, però havia augmentat el nombre de baldrigues balear de forma important, aquestes aus anaven en direcció contrària als mascarells, és a dir cap al nord . Aquest cop vam poder veure algun mascarell immadur i un paràsit gros (Stercorarius skua). Al port vam poder tornar a gaudir de la gavina de Delaware  (Larus delawarensis) que estava posada al costat d’un grup de gavines corsa.

Cens d’aus i mamífers marins (RAM). Port de Borriana. 04/02/2017

Un mes més membres del GER-EA ens hem traslladat al port de Borriana a realitzar el cens d’aus  i mamífers marins (RAM) que es fa conjuntament amb la resta d’observadors a la península ibèrica.

A continuació us passem les dades observades:

Dia: 04/02/2017  i Hora: de 8:30 a 11: 30h.

Metero: assolellat / ennuvolat amb vent fort del SE, mar molt remoguda.

Observadors: Marta Ibañez, Juan Luis Bort i Josep Bort

Observacions:

Mai havíem observat un pas tan elevat de mascarells, calculant que el 90% adults.
Destaca l’observació de paga-ho gran.

A causa del mal temps vam estar sols al principi del cens, però al moment comencen a anar gent que gaudia del kitesurfing, a causa del gran pas de mascarells no vam poder disfrutar de les seves piruetes.

En sortir del port vam veure a una tortuga de’aigua (Emys orbicularis) que estava intentant creuar la carretera que va paral·lela a la platja. L’agafem i la traslladem al Clot de la Mare de Déu, on la alliberem.

Dia mundial de les Zones Humides. Marjal La Llosa – Almenara. 02/02/2017

El dia 2 de febrer és el dia mundial de les zones humides, i com tots els anys el GER-EA intenta cridar l’atenció a la societat sobre la importància d’aquests enclavaments, que encara que molts estan declarats com protegits, però la veritat és que estan totalment abandonats per les administracions reponsables. A Castelló hi ha alguns que estan protegits totalment o parcialment, com el Prat de Torreblanca-Cabanes, marjal de Peníscola, marjal d’Almenara, desembocadura del Millars i últimament la Llacuna de Sant Mateu, però hi ha molts més abandonats, amb intents de dessecació com la marjal d’Orpesa, el Quadro de Santiago a Benicàssim, el Pou a Nules, la desembocadura del riu Belcaire en Moncofa o la marjal de Xilxes.

Zones totes elles amb un gran valor ecològic i abandonades al seu deteriorament, el principal perill és la contaminació, dessecació i urbanització dels mateixos.

Recordem que els valors de les zones humides, són ecològics, socials i econòmics, que van des de l’equilibri hídric, el manteniment d’una fauna única i en perill d’extinció, fins l’esplai i explotació sostenibles dels seus recursos naturals.

El passat 29 de gener, celebrarem el Dia Mundial de les Zones Humides, desplaçant-mos a la Marjal d’Almenara. Activitat organitzada per Castelló en Ruta i SEO-Birdlife i el GER-EA va fer de guia per la marjal, explicant als assistents la importància de l’aigua i la seva procedència i les espècies d’aus existents a la marjal.

A les 10 h. ens trobem a la zona de l’aparcament de l’Estany, des d’alli vam iniciar la ruta pujant a sobre de la muntanyeta per tenir una gran perspectiva de tota la marjal, observant no solament la zona de l’Estany sinó totes les finques de cultiu inundades tant del municipi d’Almenara com de la Llosa.

Baixant de la muntanyeta, vam poder observar l’entrada d’aigua cristal·lina i dolça provinent de la Sª d’Espadà pel que es coneix com «Ullals», aportant l’aigua a la zona dels Estanys i part de la marjal.

Des alli anem per la senda ecològica que envolta el Estanyet, per cert ple de pescadors, cap a la zona de l’observatori d’aus. La gran sorpresa va ser veure l’observatori totalment cremat, cosa que ens impacte a tots els assistents, comentant que per més Educació ambiental que fem des fa anys, el resultat és el que tením davant dels ulls. En aquesta zona inundada vam poder observar alguna corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i coll verds (Anas platyrhynchos).

    

 

A continuació i degut a l’alt nivell d’inundació dels camins per les passades pluges, canviem la ruta inicial i ens dirigim cap als arrossars de la Llosa. Durant el trajecte disfrutem de diferents espècies d’aus com garseta blanca (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), agró blau (Ardea cinerea), així com de petits ocells com el teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus),  el botxí meridional (Lanius meridionalis), el trist (Cisticola juncidis), gafarrons (Serinus serinus), mosquiteres (Phylloscopus collybita), pit-rojos (Erithacus rubecula), pinsans (Fringilla coelebs), verderol (Chloris chloris), cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), etc..

Continuant pel camí arribem als arrossars de la Llosa totalment inundats, trucant l’atenció tres grues (Grus grus) que estaven menjant a la zona seca del arrozar, a més una parella d’arpellot de marjal planejaven intentant aconseguir aliment. 
Ens desplacem per la pista fins arribar a la finca de Peris, arrozar també inundat i amb centenars d’aus alimentant-se. Les espècies identificades i més cridaneres 5 agróns blancs (Egretta alba), diversos centenars de picaport (Plegadis falcinellus), un grup d’uns 40 corba marina grossa. Grups molt grans de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), entre les quals apareixia alguna gavina corsa (Larus audouinii) i diverses desenes de gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb algunes gavinot fosc (Larus fuscus), menjant crancs americans. Altres espècies, com les merites (Vanellus vanellus) ens van fer gaudir del matí, i petites aus com la cueta blanca (Motacilla alba), i el pit blau (Luscinia svecica), y decenes de roquer (Ptyonoprogne rupestris),…

Fem una parada per a esmorzar, un parell de fruites i un glop d’aigua, i sobre les 12h. continuem per camins de la marjal, trucant l’atenció un grup d’unes 70 agró blaus totes alineades prenent el sol. Ja tornant cap als cotxes, un arpellot de marjal mascle ens va sorprendre amb les seves vol, realitzant picats contra un altre arpellot jove, al mateix temps una muixeta estava planegant sobre la zona de joncs.gaudint els assistents d’aquestes rapinyaires intentant plasmar una fotografia en vol.

 

A les 13:30 h. vam acabar després de donar un bon passeig (5,2 km. de distància), observant la bellesa de la zona humida de la marjal de la Llosa – Almenara.
El temps ens va acompanyar durant tota la ruta, fent molt agradable els comentaris i observacions dels assistents.

 

Per a més informació:

Mortalitat per línies elèctriques de les aus rapinyaires a Castelló.

Són molts els problemes que afecten les aus rapinyaires, des de morts per falta d’aliment, morts per trets de furtius, per ofegaments en basses de regs, per enverinaments, per atropellaments .. però potser sigua la mort per electrocució i col·lisió en línies elèctriques , el que afecta més a aquest grup faunístic.

Si ens centrem en la problemàtica per línies elèctriques, trobem una gran repercussió sobre les aus planejadores com les cigonyes i sobretot sobre les aus rapinyaires. Sent centenars les aus que moren per aquesta causa tots els anys, afectant espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial (Aquila adalberti) i l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la peninsula ibérica, encara que l’espècie més afectada és Duc (Bubo bubo).

En les línies elèctriques poden aparèixer la mort per dos motius:
Per la col·lisió, que és el xoc d’una au amb un cable de la línia elèctrica, moltes d’elles queden ferides i tenen una mort lenta.

Per l’electrocució, es produeix quan una au al posar-se en una torreta elèctrica toca simultàniament un conductor i el suport metàl·lic o dos conductors, produint-los la mort per electrocució. Sent les torretes més perilloses les de component de metall i els cables passen per la part superior, així com les torres que troben transformadors com els de les fotos.

Així en un estudi en el País Valencià, que abastava des de 1996 fins a abril de 2013 es van registrar una total de 2.633 electrocucions d’almenys 67 espècies diferents d’aus, entre elles 74 àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata), 32 àguiles reals (Aquila chrysaetos) i 660 ducs ( Bubo bubo).

El GER-EA molt preocupat pel tema, va iniciar una recollida de dades d’aus mortes per electrocució i col·lisió d’aus rapinyaires al País Valencià i en concret a la província de Castelló, sent les dades preliminars:

Període 2010 – 2015: Total de morts rapinyaires 1.014 aus.

Afectant 24 espècies de rapinyaires, de elles 5 aus rapinyaires nocturnes.

Sent les més afectades: el duc (Bubo bubo) amb 327 morts, seguida per la muixeta (Falco tinnunculus) amb 332 morts, aligot (Buteo buteo) amb 96 morts i àguila calçada (Aquila pennata) amb 80 morts.

Altres rapinyaires amb xifres importants és l’àguila serpera (Circaetus gallicus) amb 41 morts i el voltor comú (Gyps fulvus) també amb 41 morts.

Del que es desprèn, que el duc representa el 32,24% de totes les rapinyaires mortes, però el 93,42% si només comptem els rapinyaires nocturnes.

En el cas de les rapinyaires diürnes, sorprenentment, és la muixeta la més afectada (32,74%), de totes les aus, però el 50% si comptem només les aus rapinyaires diürnes.

A més les morts per electrocució afecta espècies catalogades a la Comunitat Valenciana com «En perill d’extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb 2 ex., o com «Vulnerables«, cas de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), que s’han registrat 25 morts,  àguila pescadora (Pandion haliaetus), con 2 ex. , arpellot cendrós (Circus pygargus), amb 2 ex., falcó de la reina (Falco eleonorae) amb 1 ex., xoriguer petit (Falco naumanni), amb 1 ex. (Diari Oficial núm. 6996 de 04/04/2013) en aquest només cinc anys.

Si atenem a les morts per electrocució i col·lisió a la província de Castelló, trobem un total de 148 rapinyaires mortes. Afectant a 11 espècies de rapinyaires diürnes i 4 espècies de rapinyaires nocturnes.
A Castelló, l’espècie més afectada tambè es la muixeta amb 44 individus morts, seguit el voltor comú amb 23 ex., aligot 19 ex. i l’àguila serpera amb 13 ex. Trobant en aquest període, 4 individus morts d’àguila de panxa blanca.

Pel que fa a les rapinyaires nocturnes, és el duc el més afectat amb 25 individus morts, el que representa el 86,2% totes les rapinyaires nocturnes mortes.

 

Des del GER-EA, considerem que les administracions han de posar programes de seguiment de les línies elèctriques, per conèixer i quantificar la realitat dels fets, i exigir a les empreses elèctriques a rectificar les torres identificades com a perilloses i molt perilloses, per actuar preventivament .

No podem esperar-nos a que es electrocute una espècie en perill d’extinció per rectificar el pal, i menys si ja se sap la seva perillositat amb anterioritat, especialment en zones de reproducció d’espècies sensible com l’àguila de panxa blanca, zones humides on trobem l’arpellot de marjal, aligots i àguila pescadora i especialment les torretes que es troben entre les zones de cultiu i els bosquets on mengen i es refugien les aus.

De la mateixa manera s’hauria de posar salvaocells en tots els cables que es troben zones amb una abundància de rapinyaires important (zones de dispersió), on es concentra gran quantitat d’aliment com el conill. Així com en les zones de campeig de rapinyaires com l’àliga de panxa blanca.

De la mateixa manera s’hauria d’exigir a les empreses elèctriques que totes les torres de fabricació nova porten elements contra les electrocucions i col·lisions d’aus.

També s’hauria de millorar la legislació vigent, perquè les rectificacions de les antigues línies es realitzen en un breu termini i abans de la morts de rapinyaires, coneixent que la rectificació d’una línia disminueix fins a un 80% les morts d’aus abans i després de la rectificació.

Mentrestant membres del GER-EA, seguim de forma altruista recorrent línies elèctriques i recollint informació d’elles per a informar a l’administració les torres més perilloses.

A més des del GER-EA, es realitzen campanyes de sensibilització i informació a la població en general, de les greus repercussions de les electrocucions sobre la població d’aus rapinyaires.

Per a més informació: