La sort es va unir de nou als observadors d’aus

01/02/2012

                   Gavina Delaware                                             Gavina corsa

Fent el control setmanal d’aus marines al port de Borriana, ens col · loquem a la punta de l’escullera curta, on els vaixells pesquers entren envoltats de gavines, xatracs, corbs marins, etc. És un lloc i oportunitat única per poder fotografiar aus marines a molt poca distància, intentant a més fotografiar gavines anellades, especialment gavines corsa. Doncs com en anys anteriors en una d’aquestes, es creua una au, similar a les g. corsa en grandària i plomatge però amb una gran diferència en el color de les potes, el bec i l’ull. Salta l’alarma i vam començar a seguir a aquesta gavina, és sí, la Delaware. Un cop confirmada la cita per la visualització de les imatges, ens preguntem si és la mateixa que ens visita cada hivern, des del 2005. Benvinguda de nou Delaware (Larus delawarensis).
Fotos: Josep Bort

02/02/2012

Avetoro común

Bitó (Botaurus stellaris)

Després d’un matí frustrada pels caçadors i els seus gossos, no desistim a intentar observar algunes aus hivernants a la Marjal d’Almenara. Durant tot el matí els ocells volaven d’un lloc a un altre sense posar-se tranquil · lament, especialment els anàtics que es van passar el matí fugint dels trets. Va ser a última hora, tornant ja cap a casa, quan passant pel costat d’un caçador d’avançada edat que recollia la seva escopeta i trofeus, em vaig adonar de lluny que, una au de grans dimensions es movia per un lateral de la pista fregant la vegetació . Intento fer una foto des de l’interior del cotxe, però res el vidre em desenfoca tot, segueix imaginant que pot ser un faisà femella o un bitó. En acostar el cotxe observo que l’au s’ha parat entre la vegetació més propera, sense amagar-se, adoptant la postura típica d’una au increïble un ¡¡¡Bitó ¡¡¡. Sí, un bitó a escassos metres del cotxe i jo sense poder baixar per fer una bona foto. Al final intent acostar-me i desplaçar una mica el cotxe per agafar angle i treure una bona foto. El primer que em crida l’atenció és la gran grandària, em va semblar una au molt grossa (comparada amb les que ja havia vist) ia més un plomatge molt més clar. Intento fer diverses fotos traient la càmera per una finestra, per l’altra, però res no aconsegueixo fer la foto que vull. Intento apropar-me més però res, d’un salt s’eleva amb un vol pesat i amb les potes penjant desapareix a diversos metres entre el canyís i les canyes, esfumant-se. Al final va valer la pena sortir, tot i els caçadors i el fred.

 

Tagged , , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.