Viatge a la Llacuna del Cañizar (Terol). 24/02/2012

Divendres passat alguns membres del GER-EA amb altres amics ornitòlegs, ens desplacem a la llacuna del Cañizar entre els pobles de Villarquemado i Cella a Terol.

   

Sortim des de Vila-real a les 5 h. recollint a diferents companys arribats des de València i Cortes de Arenoso. L’objectiu del viatge és doble, d’una banda gaudir dels grups de grues i d’altra localitzar espècies estepàries, menys lligades a la llacuna.
A les 7 h. ja som a la Llacuna on s’inicia l’alba. La temperatura fresqueta, l’indicador del cotxe marca els -7 º C, els petits canals d’aigua estan gelats i el gebre ens acompanya per tot els llocs.

   

Ja a aquesta hora observem algunes grues disperses pels camps de conreus que envolten la llacuna, encara que observem exemplars de grues que salten de la llacuna i es desplacen als voltants.
Intentem col · locar en un mirador, per apreciar les espècies sobre la llacuna. En aquesta recerca, ens crida l’atenció una petita aus col · locada en un xop, parem el cotxe baixem ràpidament i sí un esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), que salta d’un arbre a un altre allunyant de nosaltres. Una vegada a l’observatori (part sud de la llacuna), observem a un grup d’anàtids en una petita zona on l’aigua no està congelada. Identifiquem algunes espècies com sarset (Anas crecca), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot (Anas clypeata), que volen per la zona, quedant molt lluny del nostre lloc d’observació.

Mentre intentàvem identificar les espècies, altres ens observaven com el Busardo ratorero (Buteo buteo) apostat en un arbre i un arpellot de marjal femella (Circus aeruginosus), posat en un petit tronc entre les aigües gelades de la llacuna. Al moment observem a un altre arpella, aquest cop mascle que volava sobre els anàtids.

En no poder observar les aus adequadament, ens desplacem cap a un altre punt, però el resultat és el mateix, les escasses aus de la llacuna segueixen estant molt lluny.

Es decideix anar a prospectar les zones adequades per a les aus estepàries, properes als vessants. Durant aquesta prospecció localitzem grans concentracions de grues, que a les 12:00 salten i en grups es desplacen cap a la llacuna. És un moment emocionant observant grups de grues venint de totes direccions cap a la llacuna.

     

Seguim la nostra prosprección i localitzem a un petit grup de perdius comuna i molt a prop a una parella de Xurra (Pterocles orientalis), que no ens deixa acostar-nos saltant i allunyant de nosaltres i algú milà reial (Milvus milvus). Seguim per les pistes i ens apareicen altres petites aus, cogullades, terreroles i gran grup de passerells i caderneres.

Tornem a la llacuna, aquest cop per la part oest però no podem acostar-nos a l’aigua, només vam localitzar un agró blau (Ardea cinerea) morta amb la pota trencada. Tornem al mirador principal (part nort) i des de allí realitzem diverses panoràmiques i detectem al lluny la gran concentració de grues, centenars, milers.

   

Posteriorment ens anem a dinar a un petit bar al poble de Villarquemado i de tornada a casa. Com en altres ocasions, observem la zona amb petits incendis de zones de cultiu o als marges de finques i camins, provocant fins i tot la crema dels troncs dels xops, suposem que aquesta forma d’actuar dels llauradors ha estat el que li ha donat nom al poble.

Encara que el viatge va ser una passada, i vam poder estar amb els companys, ens vam quedar amb les ganes d’observar les aus més de prop i treure uns bonics plànols per al gaudi de tots.

           

Ultima foto: d’esquerra a dreta: Marcos Mata, Jose Vte. Andrés, Toni Castello, J.Lluis Bort, Josep Bort i Nando Ramia.

Tagged . Bookmark the permalink.

Comments are closed.