Què fem / Campanyes

Logo-a-GER-EA_n

En aquest full es presenten les diferents actuacions, articles, treballs i informes, la revista, etc.. que  col · labora el GER-Ecologistes en Acció de Vila-real, juntament amb altres activitats relacionades amb Ecologistes en Acció de Castelló,  Ecologistes en Acció del País Valencià, EAPV i Ecologistes en Acció a nivell nacional.

Les xarxes socials: Facebook -Ecologistes en Acció, https://twitter.com/ecologistespvGER-Facebook, GER-EA.

Les nostres pàgines webs: GER http://www.internatura.org/GER-Ecologistes en Acció de Vila-real ; Ecologistes en Acció de Castelló ; Ecologistes en Acció del País Valencià ; Ecologistes en Acció a nivell nacional

Dins d’Ecologistes en acció, estem integrats en Ecologistes d’Acció Castelló formats per APNAL-EA de Vinaròs. GER-EA de Vila-real i l’Arquet de la Vall d’Uixó. Que formem part de la Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, que al seu torn forma part d’Ecologistes en Acció-CODA a nivell nacional.

.

La nostra revista i vídeos: Les revistes d’Ecologistes en Acció.  ; Videos GER- Internatura.

https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2019/06/banderas-negras-2019.pdf

Campanyes d’estudi, sensibilització i protecció de la natura:

1.- Control i seguiment de la reproducció d’aus rapinyaires a Castelló.

Un dels pilars bàsics de el grup GER és la investigació, dins d’ella les aus rapinyaires són on majorment actuem. El nostre treball de camp consisteix en la localització dels territoris de cria de grans rapinyaires com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus), així com altres espècies de rapinyaires forestals com aligot o àguila calçada, sent escassa la nostra activitat a les rapinyaires nocturnes, per la seva dificultat.

El treball es desenvolupa en diversos episodis:

1.- Període de gener- febrer, quan vam intentar localitzar els territoris ocupats per la presències de la parella d’àguiles i la construcció de el niu.
2.- Període de març-abril, dedicat a determinar que niu ha estat l’utilitzat per nidificar i quants polls han tingut.
3.- Període de maig-juny, quan comptabilitzem els polls que arriben a volar de el niu.
4.- Període juliol-agost, principalment dedicat a localitzar  joves volanders en els territoris que no hem localitzat el niu on s’han reproduït.

Dins dels rapinyaires forestals les que més mirem són les zones de bosc amb nius d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), aligot (Buteo buteo) i d’astors (Accipiter gentilis), espècies molt lligades unes amb les altres que de vegades es canvien el niu per treure els polls, fins i tot els astors preden sobre els polls d’àguila calçada, com està passant amb un niu dels Ports.

2.- Control de la migració d’aus a La Punta de la Vall d’Uixó.

Anualment es realitza un control de l’seguiment de les aus migratòries en el seu pas postnupcial cap al continent africa. La nostra estació de control es troba a una xicoteta muntanya a l’est del municipi de la Vall d’Uixó.
La forma d’actuar és la següent:
S’ha de realitzar un minímo de 10 controls de 3 h. durant el període de el 15 d’agost a l’1 de novembre.
Un cop instal·lats al lloc, vam comptabilitzar tant el nombre d’aus que passen i a l’espècie que estàn dins de les grans grups d’aus (rapinyaires, cigonyes, grues, oronetes i falcies, passeriformes, etc..).
Es realitzen recomptes en grups de mitja hora, similar al que vam realitzar amb les aus marines (RAM), identificant l’espècie, el nombre de cada espècie, si sabem l’edat i el sexe, així com l’altura de l’au, la direcció predominant i l’actitud (planatge, garbellament, vol actiu direccional, etc .).

L’horari és de 10 a 13h. els mesos d’agost i granparte de setembre i de 11 a 14 h. durant la resta de mes de setembre i octubre, franges horàries que s’han vist passen més aus.

Tota la informació s’anota en fitxes realitzades a tan efecte, en el bloc de camp o directament al mòbil, abocant tota la informció en l’Anuari Ornitològic de la Comunidd Valenciana (AOCV).

Aquest estudi forma part de la Xarxa d’Observació d’Aus Migratòries a la Comunitat Valenciana (veure mapa), on hi ha altres companys observant aus, distribuïts per totes les comarques en les tres províncies.

3.- Control de la població de Falco d’Eleonor en La Pobla de Tornesa.

Anualment fem el seguiment i recompte dels falcons de la reina (Falco eleonorae) que van a l’capvespre a terme de La Pobla de Tornesa per alimentar-se de insectes voladors.
Els controls es realitzen des de l’última setmana de juny a la primera setmana d’agost. Els recomptes, dependent de la gent que som, es realitzen de forma setmanal o quinzenal.
L’horari: de 20 a 22 h, des dels diferents llocs fixos que tenim, tots ells prop de pinedes de pi roig i en terme la Pobla de Tornesa.

A el mateix temps es realitzen una sèrie de xarrades col·laborant amb el P.N. de l’Desert de les Palmes, dirigit a tots els públics, informant i sensibilitzant sobre la biologia i importància d’aquesta espècie. Gaudint després d’un sopar de paiporta i sessió de camp, per observar-los en plena natura.

4.-Estudi de la hivernada de rapinyaires a Castelló.

Poster-Invernada-Dic-2015-E

El cens va dirigit fonamentalment a conèixer la distribució hivernal i densitats d’aus rapinyaires a la província de Castelló, de les espècies diürnes:

• Àliga calçada (Aquila pennata),
• Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus),
• Arpellot de marjal (Circus aeruginosus),
• Esmerla (Falco columbarius),
• Milà reial (Milvus milvus)
• Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

i nocturnes:

• Mussol marí (Asio flammeus),
• Duc petit (Asio otus)
• Xot europeu (Otus scops).

Metodologia a utilitzar segons tipus de control.

A.- Cens des de punts fixos, amb gran camp visual

B.- Cens des de vehicle, velocitat entre 20 i 40 km/h.

C.- Observacions esporàdiques de qualsevol rapinyaire.

Període des del 15 de desembre  al 15 gener.
Horari: des de les 8:00 fins a les 18:30 h, mínim 3 hores de cens.
Utilitzar les fitxes dissenyades per a la recollida de dades.

5.-Seguiment de les aus i mamífers marins al Port de Borriana.

Des de fa dotze anys cada primer dissabte de mes ens transladem a el Port de Borriana per fer el recompte de aus marines que realitzen els seus desplazaments (migració prenupcial i migració postnucial). Aquest estudi ho fem col·laborant amb la Xarxa de Seguiment d’Aus Marines de la península ibèrica, amb uns dies i metodologies comunes per a totes les zones, el que dóna molt més importància a les dades que vam aconseguir en els nostres controls, ja que poden ser comparats amb altres zones.

La metodologia consisteix en censar durant 3 h. (De 7:30 a 10:30 a l’estiu i de 8:30 a 11:30 h. A l’hivern), tots els primers dissabtes de mes, de gener a desembre. Es realitzen trams de mitja hora en què es van anotant tots els individus de les espècies que identifiquem.

A el mateix temps vam realitzar controls de gavines a les entrades dels vaixells de pesca, comptabilitzant les espècies i aus que vénen darrere dels vaixells de pesca, així se comptem les que es posen a l’esplanada del port, en aquesta ocasió aprofitem per llegir les anelles que porten algunes gavines i veure espècies de gavines molt rares com gavina de tres dits (Rissa tridactyla), gavina cendrosa (Larus canus) o la gavina delaware (Larus delawarensis).

6.- Lectura d’anelles i marques alars a Castelló

Com a complement a l’seguimient i recompte de les aus, vam realitzar lestures d’anelles i marques alars en les diferents aus que observem.
El major nombre de lectures es realitzen a gavines, i en contret a la gavina corsa (Larus audouinii), espècie massivament anillada en les colònies de cria. Una altra espècie amb major registres són els picaports (Plegadis falcinellus) localitzats en les zones humides o marques alars en els voltors comú (Gyps fulvus) principalment en menjadors i abocadors, més que en les colònies de cria.

Les lectures obtingudes s’envien amics perquè les tramiten o es manen a la ofinina d’anellament d’el Ministeri perquè ens faciliten l’historial de l’au anellada per conèixer els seus moviments, a el mateix temps les dades es col·loquen a la part de «Anelles» al anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana.

7.-Campanya de protecció d’aus rapinyaires.

No rompas el futuro de las rapaces, Protegelas!Tots els anys fem una campanya per a la protecció d’aus rapinyaires, ja que són molts els problemes que els afecta, des d’accions directes contra elles, trets, verí, ceps, com indirectes, electrocucions, ofegaments en bassa de reg i antiincendis, atropellaments, destrucció del seu hàbitat tant per tansformació com tales abusives d’arbres i pins vells, incendis, etc ..

Les campanyes sempre van dirigides a la informació i sensibilització de la població, tant infantil com adulta que és la que produeix el dany. A el mateix temps es realitzen una sèrie de denúncies i propostes a les administracions competents (Conselleria Medi Ambient, Diputacions, Ajuntaments) i empreses privades (elèctriques, constructores, ..).

Les campanyes porten diversos aspectes:

Informació a el públic en general, mitjançant fullets, tríptics, pòsters.
Educació a la població infantil, mitjançant xarrades, passi de vídeos, quadernets, fitxes de dibuix, etc ..
– Presentació als mitjans de comunicació, ràdio, premsa escrita i televisió.
Activitats al camp, mitjançant l’observació amb telescopis i la construcció i col·locació de caixes niu per a rapinyaires.

8.- Campanya de col.locació de nius artificials i caixes nius per a aus rapinyaires diurnes i nocturnes.

Foto Nido 3Consisteix en dos grups:

1.- la realització de nius artificials per a grans rapinyaires diürnes (àliga de panxa blanca, falconet,..) i nocturnes (duc petit,..).

2.- la construcció de caixes niu per a rapinyaires diürnes (xoriguer,..) i nocturnes (òliba, mussol comú i xot).

Es realitzar en diferents fases:

A.- Estudi de l’espècie i la zona, per determinar l’escassetat de l’espècie objecte d’el projecte.

B.- identificar les problemàtiques o riscos per a l’espècie.

C.- Contacte i col·laboració amb les diferents administracions (Conselleria de Medi Ambient, Diputació i Ajuntaments), per als permisos pertinents i ajudes.

D.- Contacte amb els centres escolars dels pobles on es desarroyen els projectes perquè l’alumnat col·labore, entre altres coses, amb la construcció i col·locació de les caixes niu, i la protecció i difusió de les espècies de rapinyaires i molt més.

http://www.internatura.org/estudios/CAJAS-NIDO-EN-AVES-RAPACES-DIURNAS-Y-NOCTURNAS.pdf

9.-Campanya de prevenció d’incendis forestals.

incendios

Es pretén donar la veu de ALARMA dels grans problemes que apareixen durant i després dels incendis forestals.
El nostre objectiu no és el apagar els incendis, sinó és que no es produeixi, mitjançant la informació i sensibilització de la gent en general, des dels propis propietaris de les finques, ramaders, treballs enmig de la muntanya en èpoques de molta calor i sobretot als excursionistes, senderistes, naturalistes, domingueros, o usuaris de la muntanya de forma competitiva (proves esportives) o festiva (menjars, graellades, etc ..), produint incendis per negligència.

Per a aquesta sensibilització s’han fet cartells i tríptics informant dels aspectes més importants en la prevenció d’incendis.

CAP FOC A LA MUNTANYA

10.- Campanya contra les electrocucións d’aus i contra la MAT.

electrocucionesAmb aquesta campanya pretenem visualitzar un gran problema de mortalitat d’aus, especialment d’aus rapinyaires. A l’voltant de 50.000 rapinyaires moren cada any a Espanya, de les quals entre 900 i 1.000, moren a la Comunitat Valenciana, pràcticament abasta a gairebé totes les espècies de rapinyaires, 19 espècies diürnes i 6 nocturnes. Sent les més afectades les rapinyaires diürnes, com el aligot, xoriguer comú, voltor comú, àguila reial, àguila de panxa blanca, àguila calçada, …. , com rapinyaires diürnes, i el duc com el més afectats de les rapinyaires nocturnes,

D’elles hi ha que estan catalogades com en «Perill d’Extinció«, cas de l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i el milà real (Milvus milvus), i La majoria com a «Vulnerables«, com l’águila pescadora (Pandion haliaetus) o àguila de panxa blanca. En el cas de l’àguila de panxa blanca, les electrocucions és la causa més gran de morts d’aquest tipus d’àguila, gairebé el 60% de les morts.

Els responsables directes d’aquestes morts són les diferents empreses elèctriques, que han de complir l’extensa legislació que hi ha a l’respecte, i en segon lloc l’Administració (Conselleria de Medi Ambient), que mira cap a un altre costat, sense exigir a les empreses elèctriques la seva responsabilitat i que rectifiquen, de manera preventiva, les torres i cables de les línies elèctriques, especialment de baixa i mitja tensió.

CAP AU ELECTROCUTADA

Pel que fa a la MAT (Molt Alta Tensió), ens oposem a la instal·lació d’aquestes mostruosas torres amb 80 metres d’altes i cables que transporten 400 kw. Creuant tota la província des del municipiode Almassora a Morella – Todolella, sent la seva única finalitat transportar electricitat cap als països europeus, fent una autopista elèctrica des del Marroc a França, sent els castellonencs els únics que perdran tant en destrucció d’l’hàbitat, contaminació paisatgística, col·lisió d’aus i afectacción a les persones que viuen a prop de les línies, descrivint-encara tipus de càncer en nens i gent gran.

NO A LA MAT

11-.Campanya contra els atropellaments d’animals.

Aquesta campanya va dirigida a les administracions en general (Conselleria de Medi Ambient, Conselleria d’Obres Públiques, Diputacions, DGT,), totes elles són responsables d’una o altra forma de les comunicacions vials, des de carreteres secundàries fins autopistes.
El problema dels atropellaments d’animals a les carreteres fa anys que és denunciat pel nostre grups i altres moviments naturalistes / ecologistes, fent cas omís als responsables.
Tot i que els accidents de trànsit per animals, solen no provocar víctimes mortals a les persones, si als animals, se li agafa poc interès, només en el cas d’accidents contra cavalls, vaques, óssos, cérvols, cabirols, porcs senglars, són quan salten les alarmes, però quan el mort és un gos, llops, gat, guineu, linxs, eriçó o mussol, ningú repara en això.
Segons la DGT anualment es produeixen entre 350-400 accidents amb animals domèstics i salvatges, que van provocar a 2 persones mortes, 28 ferits hospitalitzats i 433 ferits no hospitalitzats (dades any 2017), augmentant en l’any 2018-600 accidents, amb 10 persones mortes .

Vist que els accidents produeixen víctimes humanes i milers d’animals, des del nostre grup hem proposat diferents mesures, com:
– Passos verds per als animals, tant subterranis com elevats.
– Desbrossar els límits de les carreteres, lloc on els animals s’amaguen i surten a la carretera sense donar temps afrenar.
– A les zones més conflictiva, es proposa tanques selectius o malles de tancament.
– Senyalitzar el pas d’animals en zones concretes i disminució de la velocitat a 30 km / h.
– Posar rails o guals en mig de la carretera per disminuir la velocitat.

-No caçar ni fer batudes de porcs senglars i altres herbívors, fora de l’època de caça, i properes de vies de comunicació importants, ja que poden espantar els animals i aquests creuar en grup i a gran velocitat les carreteres i autovies.

12.- Campaya contra els abocaments il.legals.

foto principal abocadorAquesta campanya ha estat motivada per veure i localitzar abocadors il·legals, en zones pròximes a les ciutats i en camins i carreteres. Una cosa que pensàvem que havia desaparegut a l’augmentar la sensibilitat ambiental en la població i s’havia augmentat el reciclatge de les restes que generem. Però la realitat és que seguim abocant tota mena d’objectes, mobles, electrodomèstics, rodes de cotxe, etc .. en qualsevol lloc, fins i tot a la porta dels Eco parcs.

Amb aquesta campanya pretenem d’una banda visualitzar aquest problema, denunciar el tema als ajuntament, molts dels quals miren cap a un altre costat, així com sensibilitzar la població d’aquesta greu problemàtica, que produeix contaminació atmosfèrica, contaminació de superfície fins i tot de corrents de aigua subterrànies, provocant greus problemes mediambientals i de salut humana.

FORA ABOCADORS IL·LEGALS

13.- Campanya contra la dessecació de zones humides i degradació de l`litoral.

Tot i encara que des de fa més de 70 anys del segle passat, es va realitzar el Conveni de Ramsar, que avui inclou a més de 2.000 aiguamolls d’importància internacional a tot el món, són molts els petits i mitjans aiguamolls que s’estan degradant i desapareixent, alguns d’ells a les comarques de castelló

Com a finals de segle XIX, principi de l’XX, hi ha persones i governants (alcaldes) que pensen que les zones humides són un lloc de proliferació de plagues d’insectes, mosquits, aigües contaminades i olors, de manera que pensen que cal dessecar de forma ràpida perquè no s’acumuli aigua, fins i tot interessa la seva dessecació per a la col·locació de cultius o més greus, d’urbanitzacions, el que ha donat peu a la dessecació i transformació de totes aquestes zones situades al litoral o zones interiors com la Llacuna de Sant Mateu o la Jana, amb el greu declivi de la biodiversitat.

Des del nostre grup el GER-EA, són moltes les activitats que desenvolupem al voltant de les zones humides, des de la denúncia d’agressions (dessecació, abocaments il·legals, caça il·legal, furtivisme, construccions, etc.), ja que som conscients de la importància de la recuperació d’aquestes escasses i amenaçades zones. Les zones humides amb un entramat molt complex en què tot està relacionat, ens proporcionen, a l’humà, diversos beneficis, l’ecològic, el social, el cultural i l’econòmic.

Així els avantatges de les zones humides les podem resumir en:
1.- Manteniment de la biodiversitat, gran quantitat d’espècies endemiques, afavorint la nidificació, alimentació i descans per a milers d’aus. A més de ser el biòtop per a peixos (fartet, samaruc, etc.), rèptils (tortugues, llangardaixos i serps), amfibis (granotes i gripaus), mamífers (gran diversitat d’ells, conills, musteles,  rabosses, etc.), fins i tot mol·luscs, caragols i petxines.
2.- Control de l’inundacions, acumulant aigua i evitant ensorraments de terra en les zones de l’entorn a l’aiguamoll.
3.- Descontaminació d’aigües, al revés del que es creeu, mitjançant el filtrat per la vegetació hidrófita, millorant la qualitat de l’aigua que pot ser utilitzada per l’home

4.- Aprofitament per a realitzar treballs dels científics, universitats, mitjançant biòlegs, ambientalistes, ornitòlegs, anellament científic, etc.
5.- Manteniment de la pesca sense mort i agricultura ecológica local i activitats artesanal.
6.- Activitats d’informació, conscienciació, sensibilització i educació ambiental, dirigit ala població infantil, però també a l’adulta.
7.- Aprofitament per al turisme sensibilitzat, respectuós i de poc impacte com els observadors d’aus, ecologistes, excursionistes, campistes,etc.

Tots aquests beneficis de les zones humides semblen que no tinguin importància i són ignorats pels alcades d’algunes poblacions, Nules, Sant Mateu, la Jana, i el que és més increïble pel govern de la Generalitat València i en concret per la Conselleria de agricultura, medi ambient, desenvolupament rural i transició ecològica, un nom molt llarg però que no fa reflex del que fan els seus dirigents. Ja que moltes d’elles, per no dir totes, estan declarades zones LIC (Lloc d’Interes Comunitari), ZEC (Zona d’Especial Conservació) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), formant part aquests llocs de la Xarxa Natura 2.000 europea. Aquestes declaracions es queden en això, el nom i propaganda, però no tenen les Normes i Plans d’Ús i Gestió de les mateixes, pel que es queda en paper mullat la protecció, conservació i restauració d’aquests aiguamolls. Poden degradar-les, alterar-les i fins i tot urbanitzar-les amb obres classificades menors.

Per tant la nostra campanya va dirigida principalment a evitar les dessecacions d’aquestes zones, principalment el de la marjal Pou de Nules, llacuna de Sant Mateu i llacuna de la Jana, avui o totalment seques o amb molt poca quantitat d’aigua.

Les nostres activitats se basen en:
1.- Estudi i cens sobre els vertebrats localitzats a la zona.
2.- Denúncia de les agressions.
3.- Educació ambiental a la població infantil i adulta.
4.- Propostes de millora a l’administració responsable.

NO A LA DESSECACIÓ DELS AIGUAMOLLS

SALVEN EL LITORAL. SALVEM LA RENEGA

14.- Campanya contra la sequera.

«La importància d’una insignificant gota»

sequias El GEREA en lluita permanent contra els abusos dels escassos recursos naturals, ha iniciat una nova campanya de sensibilització de la ciutadania, per evitar l’abús del consum d’aigua tant per a ús domèstic, industrial i agrícola.

L’objectiu de la campanya és, que el ciutadà vegi la necessitat de realitzar petites accions per evitar el consum excessiu de l’aigua dolça apta per al consum humà, avui dia molt escassa i d’irregular distribució.

Hem tornat a utilitzar el vídeo que el GEREA va realitzar fa uns quinze anys i va ser repartit per molts col · legis i instituts de la província de Castelló. Vídeo que encara que vell, els missatges són totalment actuals i fins i tot algunes recomanacions de llavors avui dia són acceptats per les persones i els fabricants com aspectes lògics i assumibles.

Amb aquesta campanya pretenem sensibilitzar de la «importància d’una insignificant gota» que pot canviar el panorama ambiental i humà. Per això les nostres accions i les dels nostres polítics han d’anar a la recerca de la sostenibilitat, l’alternança i el bon ús dels escassos recursos naturals.

15.-Campanya contra el furtivisme i la sobrecaça.

Furtivisme3-oct-2015(1)Una de les xacres per a la consevació de la biodiversitat el la mort a mans de l’home de forma legal o il·legal d’animals. Tenim molts exemples d’extinció d’espècies per la mort contínua d’aus i mamifer fins fer-les desaparèixer, a causa d’un mal ús de la caça i el permís de l’administració. Pocs avenços hem aconseguit en les reunions amb l’administració (Conselleria de Medi Ambient i les federació i associacions de caça), encara que sembla visualitzar-se un llauguer canvi respecte a caçar tot i en qualsevol moment.
Són moltes les dades que tenim sobre mort d’aus rapinyaires per trets, xarxes, ceps, lliga, verins, etc .. arribant a xifrar la mort entre 500 i 700 rapinyaires mortes cada any.

A el mateix temps sembla que en els últims anys la mortalitat de rapinyaires per trets i trampes (esta prohibit el parany i l’enfilat), ha disminuït però no obstant això ha augmentat la mort per verí.
Desconeixem les morts per tret, ja que aquestes aus es queden a la muntanya ferides o mortes desapareixent a l’poc temps, ja que des de fa molts anys la dissecació i exhibició de rapinyaires dissecades en bars i locals públics està prohibida.
La nostra campanya va dirigida als usuaris de la muntanya especialment als caçadors, columbaires, ramaders i persones adultes, que són les que estan provocant la mort de les espècies d’aus i mamífers, al·ludint que molts d’elles són plaga: garses, conills, porcs senglars, cabra salvatge, cabirol, i amb això aconseguir que l’administració els facilite els permisos oportuns per caçar durant tot l’any.

Objectius de la campanya:

1.- Implicació responsable de l’Administració en temes mediambientals.

2.- Sensibilització de la població adulta, especialment els caçadors.

3.- Denúncia dels furtius i les seues tècniques de caça, per cada ciutadà.

4.- Educació ambiental en les escoles «Conèixer per a protegir i conservar«.

La campanya va des d’octubre  a març, periode que fem coincidir amb la temporada de caça.

Què denunciem?

Són vàries les tècniques de caça, legals i il·legals on es localitzen casos de furtivismes, sent les més importants, tant pel nombre de practicants com de mamífers i d’aus capturades i mortes, les següents:

El Parany, caça amb arbres impregnats de varetes amb substàncies adhesives (visc). Considerem que aquest tipus de caça és IL·LEGAL, MASSIVA i NO SELECTIVA, i que se segueix practicant il·legalment en la Comunitat València i en major mesura en la província de Castelló.

Volem recordar que la caça del parany està prohibida des de fa 12 anys a la Comunitat Valenciana, per diferents sentències judicials, tant autonòmiques, nacionals i europees.

Com tots els anys membres del GER-EA i altres ONG ambientals (APNAL-EA, GECEN, CABS, AGRO, GEPEC,..), fem els nostres seguiments. Enguany estem observant paranys arreglats i llests per a caçar en diferents municipis de la província de Castelló, com Vila-real, Moncofar, Onda, l’Alcora, Adzeneta, Benicarlo, Vinaròs, etc.. Parany que a mitjan octubre començaren a caçar.Parany-Moncofar-24-10-2015-

Aquestes observacions nostres van en la línia amb les declaracions del propi president d’APAVAL (associació de paranyers), que fa uns dies declare que hi ha molts furtius a Castelló que estan caçant al parany, per la qual cosa ens fa pensar que hi ha un gran nombre de caçadors de parany que enguany 2015, seguiran matant aus il·legalment. Parany-10432963_747008178685942_4633559834589860094_n

No tenim dades exactes del nombre de captures i aus mortes per aquest tipus de caça i la Consellería tan poc, però fa anys eren més d’1 milió, en l’actualitat seran centenars o milers les aus mortes il·legalment.

Xarxes abatibles, encara que és un tipus de caça legal en l’actualitat a la Comunitat Valenciana, per atorgar-se necessiten PERMISOS EXCEPCIONALS. Són centenars les aus que són capturades i mortes pels caçadors, en comptes de destinar-les als concursos de cant o soltar-les per al que s’han donat els permisos.

La Consellería en la seua Ordre de veda 18/2015, de 19 de juny, en el seu art. 6.4 permet la captura de forma excepcional i vives un total de 62.400 aus de cinc espècies de petites aus (cadernera, verderol, gafarró, passerell i pinsà) per a tota la temporada de caça.

Però el GER-EA creu que el volum de morts, encara que desconegut, ha de situar-se entre 300.000 i 500.000 aus en tota la Comunitat. Aquesta enorme mortandad suposem que és deguda a la falta de voluntat política (a cap polític li interessa la mort il·legal d’aus), i la falta de vigilància i control estricte pels agents mediambientals, com diu la normativa, ja que hi ha massa caçadors (3.600 per a enguany), especialment els caps de setmana, caçant alhora per a poder ser inspeccionats adequadament, destinant-les aus capturades i mortes a la gastronomia típica de les zones de caça.

Al mateix temps les captures i morts no es limiten a les espècies permeses sinó a una gran varietat d’espècies, des de cuetes, capxots, boxís, cogullades, busqueretes, .. fins a xicotetes rapinyaires com la muixeta (Falco tinnunculus) i els esparvers (Accipiter nisus).Enfilat-furtivo-22-10-2015-

A part de la mort de centenars d’aus, aquesta tècnica de caça és una escusa per a atrapar aus cantores i destinar-les al comerç il·legal, estant acostumats a veure notícies de denúncies a furtius amb centenars d’aquestes aus. JILGUERO-JAULA-003-RECT.-Le

Per les raons anteriors tornem a demanar a la Consellera de Medi Ambient una MORATÒRIA en aquest tipus de caça, ja que es practica amb permisos EXCEPCIONALS des de fa 70 anys ininterromputs. Per a passar a la CRIA en CAPTIVITAT les aus que es presentes als concursos de cant, evitant la mort directa o accidentes d’aquestes aus quan són capturades.

LA CAZA FURTIVA DE FRINGILIDOS , PRESERVAR Y VELAR POR ELLOS

Caça amb escopetes, encara que és la tècnica legalitzada i utilitzada per la majoria dels caçadors uns 40.000 a la Comunitat Valenciana (any 2015), d’ells a Castelló són 14.702 caçadors federats, sent la majoria els que accepten i respecten les normes (Llei de Caça 13/2004, de 27 desembre de la Comunitat Valenciana).

Però estem segurs que hi ha un gran nombre d’ells que maten espècies no autoritzades com a petites aus paseriformes, insectívores, fins i tot aus rapinyaires i mamifers.Corzo-18-08-2012-IMG_0671

Així les dades proporcionades pels Centres de Recuperació de Fauna de la Comunitat Valenciana, són extremadament alarmants, encara que escassos apunten entre 1 i 2% els ingressos per tret de tots els animals que entren, així tots els anys un centenar d’aus entrar tirotejades a aquests centres, així:

Coneixent que les entrades només representen el 10% de totes les morts d’espècies no cinegéticas que entren, sent deixades en la muntanya en el cas de les rapinyaires o mamífers no autoritzats (cabra montés, cabirol, etc..), estaríem davant una xifra de centenars d’aus protegides tirotejades.

Captura amb llaços i ceps, són tècniques il·legals, que s’utilitzen tot l’any (llaços) o majoritàriament a l’hivern (ceps), encara que en poca quantitat, es detecta aquest tipus de furtivisme en quasi tots els municipis de la Comunitat Valenciana.  Pit-roget-cep-a-15-12-2012-Cepets-DSCN0551

És impossible saber quantes petites aus insectívores com, les currucas o pitrojos o altres paseriformes (merles, zorzales, etc..), cauen en aquests paranys, però han de ser dotzenes d’aus i mamífers (conills, senglars, etc..)

Varetas de cola (visc) en petites basses, un altre tipus de caça il·legal és la col·locació de varetas impregnades amb cola (visc), al voltant de petites basses on van a beure les aus. Vics-varetes-2004-DSCN1878Vizco-Collado-2

Amb aquest tipus de tècnica (les mateixes varetas que s’utilitzen en el Parany), són tot tipus d’aus les que poden ser capturades, especialment aus insectívores (currucas, pit-rojos, carboners, etc..) i paseriformes (merles, zorzales, pinsans, caderneres, verderones, etc..), que es veuen exposades i cauen, morint algunes per ahogamiento.

Altres tipus de tècniques furtives, hi ha alguns tipus de caça il·legals que es donen de major o menor grau al llarg de la Comunitat Valenciana i especialment a Castelló, les xarxes verticals, l’ancesa (captura de paseriformes a la nit), el sevall (col·locació de menjar en un punt fix i, en acostumar-se, atrapar-les amb xarxes), etc.

Red-a-japonesa-IMG_1269

Al final el que pretenem és que les morts il·legals i entrades en els Centres de Recuperació es reduïsquen en un important percentage (30 – 50%) i que tant l’Administració com els propis caçadors siguen responsables dels seus actes i complisquen la legislació vigent.

Per a més informació: GER-Caça il·legal Comunitat Valenciana

Des d’aquesta pàgina és important que qualsevol ciutadà denuncie els casos de furtius en la Comunitat Valenciana, les poblacions d’aus i altres animals no poden suportar aquest nivell de mortalitat de forma il·legal.

Denúncia als furtius o posa’t en contacte amb nosaltres. 

correu: contact@internatura.org

o crida al 112

 http://www.ecologistasenaccion.org/article31281.html

16.- Campanya d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental

L’educació ambiental, és un dels pilars bàsics de la feina de el grup.
L’educació ambiental la endendemos com el respecte als ecoistemas existents i tot el que alberguen i el respecte a les persones, d’aquesta manera es podran establir línies de participació i comunicació efectives, on els nostres missatges siguin entesos pels altres.

Escola-Vilanova-15-12-2016L’educació ambienten va dirigida a les edats infantils-adolescents (3-20 anys), on és el xiquet el protagonista del tema i s’introdueix poc a poc en la història que li estem explicant. Història que mai ha de ser irreal i tova, cal ensenyar-los el dificultosa que és la vida, i en la naturalesa que deu existir un gran equilibri on tots lluites per la supervivència i la continuïtat de l’espècie.
Aquestes xerrades i tallers són recolzades per vídeos, quadernets, tríptics, dibuixos i altres tipus de material didàctic, a més ens basem en el suport de l’professorat, eina imprescindible en aquests temes.

Pel que fa a les edats adultes, no es pretén educar, sinó més aviat informar i sensibilitzar, ja que cada un dels presents té formada la seva pròpia idea del que és la biodiversitat, conservació d’espècies i els problemes que els afecten. En aquests casos simplement el nostre objectiu és fer veure aspectes de les espècies, principalment rapinyaires i els hàbitats que ocupen, que desconeixen o no han posat prou interès o són contrari als nostres plantejaments.
Tot aquest programa d’Informació, Sensibilització i Educació Ambiental, es referma amb sortides a camp per veure el realment espectacular que és la naturalesa i el difícil d’observar a les aus i altres animals. 

Les nostres activitats es desenvolupen en les diferents escoles, Instituts i locals dels municipis de Castelló. Sent tots importants, els que més ens il·lusionen són els desenvolupats al Mas de Noguera (Caudiel) i al programa de «l’Estiu a Termet» que realitza en ajuntament de Vila-real. On es desenvolupen programes de conservació de l’medi ambient.

Colonies-Mas Noguera-2014_n

17.-Campanya de protecció del mar Mediterrani. NO A LES PROSPECCIONS PETROLIFERES

Campanya contra les prospeccions protroliferes 2014

Campanya contra les prospeccions protroliferes 2014

Al costat dels diferents grups d’Ecologistes en Acció del País València, s’ha iniciat una sèrie d’actuacions sota el lema «Mediterrani: NO a les Prospeccions»

El nostre lema és «Illes Columbretes per sempre netes» Petroli-a-20-02-2014-IMG_10Petroli-20-02-2014-IMG_1005

Platja d’Almassora – Castelló 19-02-2014

Triptic-petroleo-20-02-2014 Triptic-a-petroleo-20-02-20

Triptic utilitzat en la campanya contra les prospeccions petrolíferes: «Enverinant nostre futur. Explotacions petrolíferes marines«

Illes Columbretes. http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/informe_prospecciones.pdf Vídeo «El planeta Terra eres tú»: http://www.youtube.com/watch?v=kbuBsUda4ik

18.- Campanya contra les Incineradores en el País Valencià.

Incineradores-Untitled-1

19.- Campanya Antinuclear. FUKUSHIMA

FUKUSHIMA   «Fukushima: el accidente y sus secuelas en el tercer aniversario»

Agost-2015

Campanya contra els incendis forestals.

Nova campanya contra els incendis forestals 2015. Aquest any amb la problemàtica sorgida per la modificació de la «Llei de Montes«, on s’ha anul·lat l’article que feia referència a la protecció del sòl després d’un incendi forestals. S’obri la possibilitat de requalificar els terrenys incendiats immediatament després d’incendi.

Aspecte que considerem ens fa retrocedir 30 anys enrere, quan els incendis forestals estaven sota l‘amenaça de la requalificació dels terrenys passant d’un forestals a urbanístics o per les empreses de la fusta, TOT UN NEGOCI que vam poder aturar les Associacions Ecologistes. Ara de nou torna l‘amenaça de les requalificacions dels terrenys després d’incendi.

Esperem que la muntanya resisteixi aquest nou atemptat.

Poster-Incendi-valenc-2015[

 

NO MES FOC

Juliol-2014

Campanya contra els incendis forestals.

incendio     iNCENDI-COSTUR-13-9-2007-IM

«Ara toca dir NO als incendis«

La importància dels incendis forestals no ha de caure en l’oblit per part dels ciutadans. Són molts els interessos de les nostres muntanyes per als usuaris, agricultors, recol · lectors, ramaders, empresaris i industrials, excursionistes, etc Però cada vegada més les nostres muntanyes adquireixen més importància, com productors d’aliments i refugi a molts éssers vius (humans i animals), llocs d’espècies vegetals úniques, així com la seva funció en el manteniment dels aqüífers, barrera davant riuades i inundacions i la disminució de l’efecte hivernacle.

Incendi-24-8-2012-IMG_1378

Per tot això el GEREA torna a treure la mateixa campanya de l’any 2013, ja que és de vital importància mantenir una sèrie de conductes i activitats a la muntanya per evitar la seva degradació i desaparició, incloent la pèrdua d’habitatges i vides humanes que viuen o treballen.

Juliol del 15 al 29 en el Termet. Conscienciació ciutadana.

Programación Estiu al Termet 2014

 22-juliol. Les aus rapinyaires al riu Millars.

Xarrada realitzada per membres del GER-EA sobre les aus rapinyaires localitzades al riu Millars dels la Pobla d’Arenós a la desembocadura al mar Mediterràni entre Almassora i Borriana. Després farem un itinerari nocturn pel paratge del Termet, gaudint dels sons de la nit identificant tant vertebrats com invertebras per el seu só tant a la pineda com al llit del riu Millars. Termet-2014programa-  Termet-2014-a-programa-

Programació de la activitat 2014.

Resum activitat 2013.

Campanya de protecció de l’àguila reial i àguila de panxa blanca 2014

POSTER-Real--Perdiguera-201

 

El GER – EA , llança una nova campanya de protecció de l’àguila de panxa blanca i àguila real en la província de Castelló , a causa del gran augment de morts de àguiles per l’home en forma de trets i trampes. Així mateix i especialment l’àguila de panxa blanca, es veu molt afectada per estructures verticals com les línies i torres elèctriques.

A aquestes morts s’uneix la gran destrucció dels hàbitats adequats per rompudes per a cultius , construcció de pistes per les rodalies dels nius , treballs forestals en època de cria , així com l’augment d’esports de muntanya com les rutes exursionistas o senderisme , escalada, rutes a motor , bicicletes , etc a èpoques claus com la Setmana Santa i molt a prop o en els mateixos tallats dels nius , així com la presència contínua d’observadors.

A més un dels factors gairebé determinant és la mala qualitat dels territoris de cria i la manca d’aliment .

Problemes que venim denunciant des de fa més de dues dècades però sembla que la Conselleria de Medi Ambient fa orelles sordes a les nostres recomanacions .

Considerem de vital importància alguns aspectes :

1 . – Continuar amb els treballs de seguiment de les zones de cria (investigació) .

2 . – Declaració de les zones com a espais protegits .

3 . – Actuar i perseguir els infractors ( furtius ) .

4 . – Eliminació o rectificació de totes les línies elèctriques propers a les zones de cria i de aliment, per a disminuir la mortaldat de l’espècie .

5 . – Augment de les espècies presa, per afavorir el manteniment dels territoris i assegurar la reproducció .

6 . – Disminució de les molèsties humanes, prohibint de gener a agost qualsevol activitat en la proximitat dels nius.

7. – Sensibilització tant a la població adulta com els joves, explicant la importància del manteniment de les àguiles. Fins i tot a la pròpia Conselleria de Medi Ambient, poc sensible amb els aspectes de protecció d’aus i més sensibles en tema de caça il · legal com el parany.

El bosque protector – Fauna amenazada: Águila perdicera – RTVE.es

Campanyes de protecció de la natura 2013:

[Informe] La caza ilegal, masiva y no selectiva en la Comunidad Valenciana

Campanya contra la mort il-legal de rapinyaires:

Novembre – Decembre 2013

POSTER-NO-MATES-RAPACES Una nova campanya del GER-EA per evitar la mort il · legal d’aus rapinyaires. «Per què? NO més morts«. A la província de Castelló es maten de forma il·legal entre 200 i 250 aus rapinyaires, moltes d’elles queden ferides a la muntanya, altres són dissecades i exhibides en cases particulars o bars. En un gran nombre arriben als centres de recuperació de Castelló, València o Alacant. És un absurd seguir matant rapinyaires il · legalment al segle XXI. Lidon-aguilucho-DSCN6166

Esparver cendrós ferit a Tirig. Juliol 2000

Perdiguera-diseca-24-8-2013

Àguila de panxa blanca (jove). Fondeguilla Agost-2013

Caça il · legal amb parany a la Comunitat Valenciana – Castelló

Octubre-2013

Un any més, i van deu, la caça il · legal del parany segueix practicant a la Comunitat Valenciana i amb gran intensitat a la província de Castelló, sent presumptament recolzada i de forma indirecta per la Conselleria de Medi Ambient de la Genralitat Valenciana. No fent cas de l’últim sentència del Tribunal Costitucional, afirmant que aquest tipus de caça, el parany i la lliga, són mètodes no selectius i massius, estant tipificat com a delicte contra la fauna al Codi Penal en l’art. 336    

Incendis forestals, que no s’escapin.

Juny-2013

La Comunitat Valenciana és un dels territoris més amenaçats i propens a la instauració d’incendis forestals, processos erosius i desertització. Qualsevol incendi no només destrueix árbres i arbusts, sinó tot un sistema de vida vegetal, animal i fins i tot vides humanes. Tot esforç és important i necessari per PREVINDRE els incendis forestals.

Caça il·legal amb ceps a la Comunitat Valenciana – Castelló

Gener-2013

És costum en diferents zones de Castelló, la utilització de ceps i ballestes per a la captura de petites aus fringil.lides com tords i merles comuns, així com altres aus insectivores com els pit-rojos i tallarols. Es col · loquen entre els horts de tarongers a la zona costanera i entre oliveres a la part interior de la província. Aquestes aus mortes tenen la destinació de la gastronomia i consumides tant a nivell familiar com venudes de forma il·legal a bars i restaurants de la zona.

http://www.internatura.org/estudios/informes/Informe_sobre_caza_ilegal_2013.pdf

Les nostres pàgines webs:

 La nostra revista:   Les revistes d’Ecologistes en Acció.       Per a més informació del nostre grup pots consultar els enllaços següents:

     

internaturavideos

Videos GER- Internatura

En aquesta pàgina trobaràs

1.- Educació ambiental.  

2.-El Bosc:

  • Incendis forestals. Campanyes.
  • El bosc i matoll.
  • Tales forestals abusives.

3.-Memòries de la Fiscalia General de l’Estat. 4.- Memòries del Defensor del Poble. 5.- Contaminació:

  • Petroli – gas. perforacions.

Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló

territorien xarxa   http://www.paisrural.es/index.php/noticies/163-declaracio-observatori-prospeccionsdhidrocarburs  Vídeo reunión julio-2013 https://www.youtube.com/watch?v=yElr4uhyiyo Vídeo:    

Próximas actividades: Fracking: Diciembre-2012:

Día 1/12/2012:

 Xarrada sobre el fracking i presentació del llibre «Agrietando el futuro» a Benicarló (CS). Organitza Associació Cultural Alambor, Ecologistes en Acció i Plataforma Antifracking: Rodrigo Iruzun (àrea d’energia d’Ecologistes en Acció).

Xarrada sobre fracking a Càlig (CS). Organitza el Ajuntament de Càlig i Plataforma antifracking. Ponent: Assemblea contra el fracking de Cantàbria.

Xarrada sobre fracking a Vilafranca (CS). Organitza el Aj de Vilafranca. Ponent: Jose Luis Simón (catedràtic de geologia de la Universitat de Saragossa) i Ingacio Morell (Catedràtic i Geòleg de la Universitat Jaume I de Castelló)

Día 5/12/2012:

Xarrada sobre fracking a Vinaròs (CS). Organitza: Plataforma Antifracking. Ponent: Maite Guardiola (Màster i Doctora en Hidrogeologia).

  • Atmosférica.
  • Acústica.
  • Nuclears.

Plataforma Tanquem Cofrents

6.- Línies d’Alta Tensió.

No a la construcció el Plataforma NO MAT per Vilafamés.

7.- La mar i l’abús en la pesca.

8.- Aliments sans. No al seu manipulació genètica.

Actes a Vila-real del 16 al 19 novembre 2012. Program

V Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena.

Actes a  les  19:30h, a la Fundació Caixa Rural Vila-real. http://www.periferies.org/ca/noticies/convocatories/details/74 9.- L’aigua un bé escàs i necessari. NO al abús.

  • Sobre explotació d’aqüífers.
  • Contaminació d’aigües continentals.

10.- Caça NO selectiva i furtiva.

  • El Parany.
  • L’enfilat.
  • Altres mètodes de captura d’aus.
  • Verí
  • Captura de mamífers.

http://www.internatura.org/estudios/informes/Informe_sobre_caza_ilegal_2013.pdf

http://www.internatura.org/estudios/informes/Informe_sobre_caza_ilegal_2013.pdf

Agenda d’activitats:

 EDUCACIÓ AMBIENTAL

Gaudint la terra
Colònies d’estiu d’Ecologistes en Acció al Mas de Noguera
Del 8 al 14 de juliol
Aquest estiu Ecologistes en Acció del País Valencià col·labora amb el Mas de Noguera en l’organització de les Colònies d’estiu “gaudint la terra”.
Aquesta experiència de contacte compartit amb la natura proporcionarà als nostres xiquets i xiquetes diversió, amistat, aprenentatge i noves mirades al món.
A les colònies recuperem sabers camperols, alhora que aprenem a cuidar-nos tenint cura del nostre entorn: cultivant, recol·lectant, transformant i conservant aliments, atenent els animals de la granja, coneixent les herbes…
Del 8 al 14 de Juliol al Mas de Noguera. Caudiel. Castelló.
70 places, per a xiquets i xiquetes de 6 a 14 anys.
Inscripcions fins al 7 de juny
Informació: 964144074
Preu: 278 € (260 € per a socis d’Ecologistes en Acció)

EL BOSC: INCENDIS FORESTALS.

Campanyes: 2011: «Volem Tallafocs Vius». Per prevenir els incendis forestals aposta pels tallafocs vius. 2012: «No facis foc a la muntanya»   MEMÒRIES DE LA FISCALIA GENERAL DE L’ESTAT. Fiscal especialista: Medi Ambient. Memories:

Conclusions de les reunions de la Xarxa de Fiscals de Medi Ambient:

MEMÒRIES DEL DEFENSOR DEL PUEBLO.

NO A LA CONTAMINACIÓ:

LA MAR. CONTAMINACIÓ I ABÚS EN LA PESCA.

ALIMENTS SANS. NO AL SEU MANIPULACIÓ GENÈTICA

L’AIGUA UN BÉ ESCÀS I NECESSARI. NO AL ABÚS

CAÇA NO SELECTIVA I FURTIVA. 

1.- El Parany. Image Detail  Image Detail Artículos de prensa:

Vídeos:

Parany III. Canal 9. Televisió Valenciana

Parany II. Canal 9

Parany I. Canal 9

Parany. Medi Ambient. Canal 9 Declaracions membres d’APAVAL contra el proces anticostitucional.

A FRANÇA NO EXISTEIXEN ELS PARANYS NI LES BARRAQUES Captura de tords a França (similar a la caça del «arbolillo» no del parany)

Preparació per a la caça amb «arbolillo» 17/10/2010

Captura d’aus amb el «método del arbolillo» 3/11/2010

Vídeos grabados en pleno campo

CAÇA AMB XARXES

Vídeos grabados en pleno campo

ALTRES MÈTODES DE CAPTURA D’AUS

VENENO

CAPTURES DE MAMIFERS

Zorro-cria- Millars.19-04-2007 Zorro-ad-Almedijar-19-04-2011 Zorra-Onda-10-07-2007

Comentarios cerrados.