Control de voltors comú en l’Alt Millars. 10/03/2012

          
Voltors comú. Pantà d’Arenos 10/03/2012

El dia 2012.03.10, es desplacen a la zona de l’Alt Millars membres del GER-EA, Sergi, Josep i Lidón. L’objectiu era controlar la reproducció del voltor comú en les diferents barrancs i tallats que envolten l’Embassament d’Arenós.

El desplaçament es realitza a primera hora del matí fins a meitat de la vespra.

Les dades obtingudes són:

Turdus merula 3
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Parus major 1
Garrulus glandarius 1
Turdus viscivorus 23
Turdus philomelos 2
Gyps fulvus 108
Corvus corax 2
Ptyonoprogne rupestris 2
Parus ater 8
Picus viridis 1
Hieraaetus fasciatus 1 sub.
Accipiter nisus 1
Phalacrocorax carbo 3
Dendrocopos major 2
Parus major 1
Sylvia atricapilla 2
Aegithalos caudatus 3
Turdus merula 1

 

 

    

Algunes zones i barrancs prospectats: Barranc de Maimona, pantà d’Arenós, barranc de Palos

Localitzem 5 colònies dins el terme de Montanejos i una al terme de Montán, encara que en aquest municipi la prostecció va ser molt ràpida i no busquem en tots els barrancs. De tota manera cal dedicar més esforços en laprospección d’aquests barrancs, ja que per qualsevol petit tallat podem trobar una parella solitària de voltor reproduint.

 En els últims 10 anys la població de voltor comú ha experimentat un gran augment a la zona central de la província i concretament en la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, augment que contrasta amb l’estabilitat i fins i tot disminució que s’observa en el nord provincial i en les colònies més antigues.
Aquest augment de les parelles reproductores ha estat provocant en els últims deu anys, que utilitzen els tallats i fins i tot els nius d’altres rapinyaires com nius de l’àguila de panxa blanca i l’àguila reial. Fins i tot en aquesta zona s’ha detectat la utilització d’un mateix tallat, fins i tot el mateix niu per les tres espècies, cas comprovat en els tallats del riu Millars al seu pas pel poble de Torrechiva. El niu va ser construït per una parella d’àguiles de panxa blanca, nidificant alguns anys fins que va desaparèixer, segons la gent de la zona per mort de les àguiles, posteriorment durant dos anys nidificar una parella d’àguila reial, quedant el niu i territori buit, al cap d’uns anys va tornar a nidificar una parella d’àguila de panxa blanca durant dos anys, per després nidificar una parella de voltor comú que segueix actualment, anidadndo en aquesta paret 10 parelles de voltor.

     
     
Nius utilitzat per les tres espècies de rapinyaires (àliga panxa blanca, àliga reial i voltor)

De la mateixa manera ha passat en el tallat del barranc de Pals, nidificant primerament una parella d’àliga cuabarrada durant anys, després va desaparèixer i es col · loco una parella d’àguila real, però construir un altre niu en pati interior del mateix tallat i finalment en el mateix niu s’ha instal · lat una parella de voltor comú, aquest any en el control es van localitzar 6 parelles en aquest tallat. De nou es repeteix en els tallats de la localitat de Ludiente, sent territori d’àliga cuabarrada que construeix 7 nius, desapareix de la zona i es intaura una parella d’àguila real, que construeix un nou niu i es reprodueix aris anys. Apareixen els voltor i dos anys nidifica juntament amb els voltors, el primer niu de la real en l’actualitat està ocupat per una parella de voltor i una desena crien al tallat.

      

Sant Vicente de Piedrahita . Explotació semiestabulada de bovi i menjador de voltors a Villahermosa.

Possiblement l’augment dels voltors ha estat lligat a l’augment del bestiar boino a la muntanya i en la presència de menjar fixa com la menjadora de voltors de Villahermosa, oa la zona de Terol. També ha pogut influir l’abandonament de la muntanya i la poca presència de persones o agressions cap a aquest tipus d’au, encara que en la part nord de la província (Morella), fa anys que se’ls ha acusat de matar les vaques i els vedells en època de parts, ens sembla poc estudiat i que hi ha molt de picaresca per part dels ramaders.

Al mateix temps s’ha constatat la presència d’altres espècies de vertebrats:
               
Ejemplars de Primavera i àliga de panxa blanca. Pantà d’Arenos 10/03/2012
 
Esquirol i restes de cabra salvatge. Pantà d’Arenos 10/03/2012

 Respecte a les altres espècies de vertebrats destaca la presència de la cabra salvatge, que pugerem observar a 3 exemplars, molt amenaçada per alguns caçadors de la zona i per la costrucció de tanques per protegir les repoblacions que realitza la Conselleria. Tanques que s’han col · locat de filferro espinós a la part superior, però gràcies a denúncies de persones particulars i del GER-EA, denunciant que podia ferir la cabra salvatge en saltar aquests tanques, la Conselleria no ha tingut més remei que retirar el filferro espinós i substituir-lo per filferro normal.

                           

Fotos, Leopoldo López (02/01/2011)  i Josep Bort (10/03/2012)
Vídeo de Leo Pérez

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

El GER segueix controlant territoris d’àguila de panxa-blanca. Març-2012.

 

Des de principi d’any diferents membres del GER-EA estan controlant els territoris d’àguiles de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de Castelló, com fa 30 anys.
Les zones que s’estan controlant en aquests moment amb més profunditat són les zones centrals de la província des de les Coves de Vinromà al nord i Segorb al sud, amplianse poc a poc a tota la provincia. Aquesta zona alberga la major població d’àligues, localitzant alguns territori buits, quan l’any passat estaven ocupats.
El nombre total de territoris controlats han estat 9, dels quals 6 eren ocupats per parelles adultes, una per un adult + un subadulto i dos no hem localitzat a les àguiles.

El que de moment sembla és que el 66% està nidificant, aspecte que pot variar al llarg dels controls. A més el trobar parelles incubant en aquests moments no significa que neixin pollets de tots els nius o aquests arriben a volar, ja que hi ha parelles que any rere any perden la posta o mor algun pollet dels nascuts.

La metodologia utilitzada pel GER-EA, és la realitzada durant aquests 30 anys, i està d’acord amb la metodologia d’altres institucions com la Societat Espanyola d’Ornitologia, el Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona, ​​i altres investigadors.

Com a primera premissa és fer l’observació i filmació de les aus des de la distància. Utilziando la tècnica del Digiscoping, Videoscoping, amb telescopis i càmeres de fotos i vídeos acoplats als telescopis, assegurant la NO interferència de la nostra presència amb l’activitat normal de les àguiles, sempre tinim present el conegut “código ético para observadores de aves“, de la Sociedad Española de Ornitología (SEO) .

De fet els nostres majors esforços se centren en parelles desconegudes, poc controlades per altres persones o organismes. Actuant en menor mesura en les parelles que solen mantenir unes reproduccions constants.

Alhora tenim present el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, en concret l’art. 4 d’aquest decret, per poder circular per les pistes forestals.

  
  Territoris de àligues prospectats pel GER

En el cas del cens àguila de panxa blanca, les visites es distribueixen de forma genèrica a:

Primeres visites: entre l’1 de gener i principi de març. Amb l’objectiu de la detecció de l’ocupació o no, dels territoris i les zones de cria.

Segones visites: Final de març i tot abril, per detectar la presència dels rapinyaires en actitud d’incubació o observació de petits pollets.

Terceres visites: Durant el mes de maig – juny. Per comptabilitzar el nombre de pollets grans al niu (pollets supervivents).

Quartes visites: Durant els mesos de juliol – agost. Per detectar presència de pollets o joves volanders que no hagin pogut ser detectats en les anteriors visites.

Un aspecte important d’aquestes visites són el control de la parella que ocupa el territori, intentant identificar les rapinyaires i datar la seua edat. Amb això el que pretenem és saber si les àguiles que estem veient són les mateixes de l’any anterior o per contra han canviat, aspecte que ens indicaria la mort d’un ejemplar o de la parella i un recanvi dels individus mort.



Membres del GER-EA controlant una zona d’aguila de panxa blanca.

 

A la vegada aquestes visites ens permeten tenir un millor coneixement de la zona de nidificació, en la mesura de les nostres possibilitats, detectar possibles amenaces a les zones de cria, com les col · locació de piquetes i elements d’escalada en les proximitat dels nius, com les trobades a Montanejos (b º Maimona), Argelita (Font dels Ignacios), Ludiente (Salt del Cavall), Vilanova d’Alcolea, Artana, Montán, localització de rapinyaires electrocutades (Segorbe, Vilanova d’Alcolea), caça furtiva (Alfondeguilla), espolis (Xert), desaparició de pollets al niu, o molèsties per excursionistes o motos de trial als voltants dels nius (Benitandús), aspectes que es comuniquen a la Conselleria o agens mediambientals directament o indirectament.

 

 

Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

Marjal d’Almenara. Dia de cens 8/03/2012

El dia 7 i 8 de març hem realitzant un nou control de la marjal d’Almenara. Aquesta sèrie de controls es realitzen cada 15 dies durant tot l’any. La metodologia és molt simple, es realitzen desplaçaments amb cotxe a molt baixa velocitat amb diferents parades programades. Les zones transitades sempre són les mateixes i es realitzen en les mateixes condicions, per evitar en el possibles diferències molt acusades entre un itinerari i un altre. Entenem que si sempre fem l’observació en les mateixes condicions i pels mateixos llocs, els resultats pot ser comparables entre uns i altres. Per tant, no pretenem comptabilitzar tot el que hi ha a la marjal, que d’altra banda seria impossible, intentem tenir una visió clara de la zona en les diferents èpoques de l’any i gaudir de l’espectacle.

Els resultats han segut:

Phoenicopterus roseus 184
Bubulcus ibis 12
Motacilla alba 10
Buteo buteo 2
Emberiza schoeniclus 5
Anthus pratensis 28
Charadrius alexandrinus 7
Charadrius dubius 32
Vanellus vanellus 26
Alcedo atthis 1
Phylloscopus collybita 6
Ardea cinerea 12
Egretta garzetta 42
Carduelis carduelis 10
Serinus serinus 130
Anas platyrhynchos 3
Circus aeruginosus 7
Carduelis chloris 4
Ardeola ralloides 2
Anas acuta 2
Anas clypeata 5
Fulica atra 120
Himantopus himantopus 23
Tachybaptus ruficollis 12
Plegadis falcinellus 35
Turdus merula 3
Larus audouinii 2
Larus ridibundus 130
Parabuteo unicinctus 1
Hieraaetus pennatus 2
Phalacrocorax carbo 158
Falco tinnunculus 2

    

                               Flamenc                                          Cua de jonc                     Cullerot       

                         

Harri                                   Arpellot de marjal

El més destacat d’aquests dies han estat la presència de flamencs durant diversos dies. De fet el company Sergio Arlandis comenta en el fòrum que el dia 4 de març va veure al assagador de Quartell uns 50 Exemplars de flamnecs, el 5 de març Olga Alonso va veure 137 flamencs (membres del Grup Agró d’Ornitologia).

        

El 7 de març membres del grup GER-EA comptabilitzem 115 ex., el 8 de març comptabilitzem 184 i l’11 de març l’amic Juanvi Capella juntament amb Sijpko comptabilitza 196 flamencs. Aquesta progressió pot obeir a una incorporació progressiva d’exemplars o que els flamencs es dispersen per aquesta marjal i en moments determinats s’uneixen tots en un mateix punt.

Un dels objectius de control d’aquests flamencs era la lectura de les anelles per poder conèixer la procedència dels flamencs anellats i de la composició del grup. La lectura es va intentar el dia 7 de març però el nivell d’aigua estava molt alta i no podíem realziar cap lectura en condicions, esperàvem que caminessin i aixequessin la pota però la escena era molt ràpida, sense poder tenir res clar. El dia 8 de març repetim l’experiència i aquest dia si que vam poder realitzar lectures correctes, en total vam fer 10 lectures, trobant anelles del Delta d’Ebre, d’Andalucia, d’Algèria i França, una representació molt bona de les diferents colònies de flamencs .

         

Les lectures fetes han segut: AM[X/984]; AM[X/APN]; AM[1/SNZ] ;AM[FLTC]; AM [X/HVV] ; AM[A4/5Z] ; AM[FHAP]; AM[1/1NZ; B[X/JBA] ; B[BNBT];

                              L’amic Sijpko Wijk observan al grup de flamencs 8/03/2012
Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.

 

Caminant pel Penyagolosa 03/03/2012

   

El dissabte 3 de març anem Marc, Jorge i Sergí a fer la ruta dels masos de Xodos. Arribant a sant Joan de Penyagolosa vem 2 cabirols que es posen a correr en veure-nos, un mascle i una femella.
Deixem el cotxe aparcat i començem la ruta pujant pel barranc de la Pegunta  on encara queda neu de la darrera nevada i vem zorzals charlos. Arribem a la Banyadera on agafem un sender que ens porta al Mas de Benages i d’ací agafem un assegador que es canyada reial a Xodos en direcció al Mas de les Mallaes on parem a fer un mosset amb la panoràmica del Penyagolosa nevat i el barranc de Gargan allà baix.
Després seguim pel sender marcat com a PR baixant al Mas de Gargan on hi ha uns ginebres gegants (Juniperus oxcycedrus subs badia).
Continuem pel Mas deCaixó i camp a través arribem finalment al Mas de Vela on ens espera un gos que no para de lladrar.
Ara ja seguim el PR fins el Plà de la Creu i d’ací agafen un altre sender i pugem al Tossal del Marinet on hi ha un poblat ibèric i una vista espectacular. Finalment tornem pel camí dels pelegrins a sant Joan.

Seguidament exposem una sèrie de fotos que vam fer durant la ruta.

          

Conills, conills i més conills a l’aeroport peatonal de Castelló. 3/03/2012

El dia 3 de març, després d’un control dels territoris d’àguila de panxa blanca, que per cert va sortir fustrats per no poder localitzar cap territori ocupat per àguiles, i tornant cap a casa. En passar per la localitat de Vilanova d’Alcolea entrem per la pista asfaltada de l’aeroport de Castelló, amb l’objectiu de visualitzar alguns conills.

Només ens desplacem per la part oest de l’aeroport, a una velocitat de 20 -30 km / h. per tal de detectar el major nombre de conills a la zona. El recorregut es va fer desde les 18: 54 a 19:07 h., és a dir en menys d’un quart d’hora.

    

Zona amb major concentració de conills. Davant de la torre de control.

         Alguns conills fotografiat a l’aeroport de Castelló 3/03/2012

En total comptabilitzem 34 conills que entraven i sortien de la tanca de l’aeroport. La major concentració va ser a la part central i nord de la pista.

    

      

Alguns conills vius i morts de l’aeroport 3/03/2012

En el recorregut vam poder detectar la presència de diverses rapinyaires, 3 xoriguers i 2 busardo aligots.

  

Conill amb aligot volan bordejant la pista de l’aeroport 3/03/2012

 

La zona de l’aeroport s’ha transformat com una de les millors zones de la província de Castelló pel que fa a recursos tròfics per a les grans àguiles. En altres visites hem detectat la presència d’àguiles reials, àguiles de panxa blanca, que per cert van morir electrocutades l’any passat en una línia elèctrica propera, la presència d’àguiles calçades algunes de procedència llunyana (seguida per radiotransmissor), astors, els ja comentats aligots, i en breu s’uniran els esparvers cendrosos i les àguiles serpeteres. Tot un grup de rapinyaires, molt interessant algunes d’elles en perill. Suposem que aquestos rapinyaires diürnes s’uneixen les rapinyaires nocturnes present a la zona.
Considerem que la presència de conill i altres vertebrats, potencials espècies presa, són element principal per la presència de tan elevada varietat de rapinyaires.

Fotografíes: Josep Bort desde dintre del cotxe.

Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant. 3/03/2012

El passat 3 de març es van traslladar ornitòlegs que organitzen i col · laboren en l’Anuari Ornotológics de la Comunitat Valenciana, del que forma part el GER-EA. Es van desplaçar al viatge anual des de les províncies de Castelló, València i Alacant.

A continuació es reprodueix el text de l’amic i ornitòleg castellonenc Miquel Tirado del Grup Au d’Anellament.

“Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant.

Hola a tots!

us envio aquesta nota per comentar-vos com va ser l’excursió a Alacant.

Primer de tot donar les gràcies a Julio Merayo i  Guille Major, que van resultar ser uns excel · lents guies i amfitrions. Tot va resultar perfecte.

La visita la varem començar al Fondo. Per als que no havíem estat mai en aquest paratge, l’àrea resulta espectacular. Comencem a la bassa de Ponent, una enorme bassa d’aigües succintes petadas de bestioles. Gavines vulgars a milers, ànecs per a avorrir (sorprenent quantitat de pots blancs) i alguns grups de limícoles. De tota manera havia poca aigua i les aus estaven massa lluny per poder fer una llista completa. Allà Jodri Miralles va descobrir una clanga posada en una illa menjant el que semblava una gavina vulgar. Encara era lluny, vam poder veure tranquil · lament amb els tastos. Semblava una au immadura amb les seves taques blanques, encara que no eren massa abundants … També ens va cridar l’antenció el munt de calçades que vam poder veure de totes les fases, calculo que unes 15 … alguns arpelles i passeriformes de marjal típics: teixidor, repicatalons, CETIA rossinyol i una abundància gairebé a nivell de plaga de mosquiter. Increible els milers d’exemplars que havien de pul · lular pels canyissars aprofitant l’abundància de mosquetes i mosquits diversos que formaven núvols bastant densos.

Després de l’èxit amb la clanga ens vam traslladar a l’altra gran bassa, on vam poder veure ja molt més a prop les malvasies en plomatge nupcial, xarxets comuns, silbones, frisos, pots blancs, culleres, siverts … no se si em deixo algun … i vam veure els primers ballesters de l’any (4 o 5 ex.) al costat d’un grupet de 12 o 13 falciots pàl · lids que volaven entre els núvols d’avions roquers, a més d’avions comuns i orenetes en pas. Quan estàvem tots escampats per la zona Juliol i Guille van veure passar dos bigotuts, encara que ningú més els va poder veure. Intentem relocalizarlos però no va poder ser …

Des d’allà ens vam anar a la reserva integral per intentar de nou el bigotut, i just quan havíem arribat a un dels observatoris, va saltar una parella a un parell de metres. Els bestioles es van tornar a amagar ràpidament i només van tornar a sortir breument per perdre entre els canyissos. L’observació no va ser la millor del món i hi va haver gent que ni tan sols va poder veure’ls, però alguns si que ens ratllem l’espècie. Alegria general!. Sortint de l’observatori escoltem un primerenc boscarla comú cantant.

Després de dinar ens acostem a les Salines de Santa Pola. Lloc espectacular. Algunes desenes de flamencs, camallongues, becassinetes, ànecs blancs de nou i altres ànecs, i bans de desenes de alenes volant i alimentant-se per totes les salines que ens van deixar bocabadats.

Ja amb els deures fets intentem la sort amb el piula grossa en una zona de dunes prop de Santa Pola, on hi havia bastant paseriforme migrant, un grup de titina pratenc, tarbillas comuns, cotxes fumades. Poc després d’arribar un ocell força gran i amb les rectrius externes blanques va sortir del bàndol de bistibas, gairebé el tenim … però per desgràcia va resultar una femella de gratapalles … Sense pas de marines a la zona, encara que les vistes de l’illa de Tabarca, i els tallats propers i un net mar blau creaven una estampa veritablement recomanable.

Després ens acostem al Clot de Galvany, com ens comentava Guille, un imant per a les rareses: recentment s’ha vist allà el tallarol sahariana i un coliazul cejiblanco … El lloc és sorprenentment petit, i no hi havia pràcticament aigua, amb el que havia pocs ocells, tot i així, vam veure xarxets comuns en plomatge nupcial, una becadell, diversos passeriformes i un parell de torlits. Allà Toni Zaragozí va fer la foto oficial i traspassem els Anuaris.

Finalment, i amb les ganes de veure el Richard, vam anar a una zona de dunes encara que no hi va haver sort. Només havia ¡cogullades montesinas costat del mar! i pas de gavines diverses …

En fi, un viatge perfecte en bona companyia.

Observant gavines. Lectura d’anelles. 27-02-2012

El 27 de febrer-2012 es fa un nou recompte de les gavines del Port de Borriana. Es detecta el manteniment de les gavines capnegres i un lleuger augment de les gavines corsa.

A la taula següent podeu veure les observacions.

Larus melanocephalus 400
Larus audouinii 32
Larus michahellis 12
Larus ridibundus 250
Larus fuscus 8
Egretta garzetta 1
Sterna sandvicensis 5
Larus delawarensis 1
Falco tinnunculus 2
Phalacrocorax carbo 28

No sembla apreciar l’augment de les gavines corses, ni tampoc les altres espècies. Sembla una situació similar a la obserada durant tota la setmana.

S’aprecien com les gavines capnegres com les vulgars comencen amb plomatge nupcial.

També es detecta alguna gavina vulgar amb una lleugera tonalitat rosada a les plomes del pit i abdomen, aspecte que està relacionat per la ingesta de crustacis (foto).

Sembla que aquest color no és detectat en tots els exemplars que s’alimenten d’aquest crustaci, sembla que apareix quan la ingesta arriba a un punt molt elevat.

No sembla apreciar l’augment de les gavines corses, ni tampoc les altres espècies. Sembla una situació similar a la obserada durant tota la setmana.

S’aprecien com les gavines capnegres com les vulgars comencen amb plomatge nupcial.

   

            Gavina vulgar                  Gavina capnegre                    Distintas etapas de muda

Les anelles llegides només han correspost a les gavines audouins, cridant l’atenció la gavina delaware descansant entre elles.

Lectures: Anillas color blanco amb incripcions alfanumériques: AA4R; AFS6; AX44; BDM3; AX00; ALN1; AT6C.

Grup de gavines audouins, alguna anellada, al costat d’un exemplar de gavina delaware i g. capnegres. 27/02/2012

El mateix dia vam fer una vista al Clot de la Mare de Déu, al costat de la platja de Borriana. Observem diferents espècies d’aus com gafarrons, pit-rojos, pinsà, totestiu, busquereta capnegra, busquereta de casquet, etc .., destacant una parella de corbs marins grans, algunes anàtides domèstiques, fotja, gallineta, gavines vulgars, etc ..
Destaca la presència al riu d’uns 30 tortugues de Florida (Trachemys scripta) i un escurço (Natrix maura).

    

Diferents zones amb Corbs marins grans, Clot Mare de Déu i Port de Borriana

Diferents rèptils localitzats al Clot de la Mare de Déu. Serp d’aigua i tortugues

 

 

Viatge a la Llacuna del Cañizar (Terol). 24/02/2012

Divendres passat alguns membres del GER-EA amb altres amics ornitòlegs, ens desplacem a la llacuna del Cañizar entre els pobles de Villarquemado i Cella a Terol.

   

Sortim des de Vila-real a les 5 h. recollint a diferents companys arribats des de València i Cortes de Arenoso. L’objectiu del viatge és doble, d’una banda gaudir dels grups de grues i d’altra localitzar espècies estepàries, menys lligades a la llacuna.
A les 7 h. ja som a la Llacuna on s’inicia l’alba. La temperatura fresqueta, l’indicador del cotxe marca els -7 º C, els petits canals d’aigua estan gelats i el gebre ens acompanya per tot els llocs.

   

Ja a aquesta hora observem algunes grues disperses pels camps de conreus que envolten la llacuna, encara que observem exemplars de grues que salten de la llacuna i es desplacen als voltants.
Intentem col · locar en un mirador, per apreciar les espècies sobre la llacuna. En aquesta recerca, ens crida l’atenció una petita aus col · locada en un xop, parem el cotxe baixem ràpidament i sí un esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), que salta d’un arbre a un altre allunyant de nosaltres. Una vegada a l’observatori (part sud de la llacuna), observem a un grup d’anàtids en una petita zona on l’aigua no està congelada. Identifiquem algunes espècies com sarset (Anas crecca), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot (Anas clypeata), que volen per la zona, quedant molt lluny del nostre lloc d’observació.

Mentre intentàvem identificar les espècies, altres ens observaven com el Busardo ratorero (Buteo buteo) apostat en un arbre i un arpellot de marjal femella (Circus aeruginosus), posat en un petit tronc entre les aigües gelades de la llacuna. Al moment observem a un altre arpella, aquest cop mascle que volava sobre els anàtids.

En no poder observar les aus adequadament, ens desplacem cap a un altre punt, però el resultat és el mateix, les escasses aus de la llacuna segueixen estant molt lluny.

Es decideix anar a prospectar les zones adequades per a les aus estepàries, properes als vessants. Durant aquesta prospecció localitzem grans concentracions de grues, que a les 12:00 salten i en grups es desplacen cap a la llacuna. És un moment emocionant observant grups de grues venint de totes direccions cap a la llacuna.

     

Seguim la nostra prosprección i localitzem a un petit grup de perdius comuna i molt a prop a una parella de Xurra (Pterocles orientalis), que no ens deixa acostar-nos saltant i allunyant de nosaltres i algú milà reial (Milvus milvus). Seguim per les pistes i ens apareicen altres petites aus, cogullades, terreroles i gran grup de passerells i caderneres.

Tornem a la llacuna, aquest cop per la part oest però no podem acostar-nos a l’aigua, només vam localitzar un agró blau (Ardea cinerea) morta amb la pota trencada. Tornem al mirador principal (part nort) i des de allí realitzem diverses panoràmiques i detectem al lluny la gran concentració de grues, centenars, milers.

   

Posteriorment ens anem a dinar a un petit bar al poble de Villarquemado i de tornada a casa. Com en altres ocasions, observem la zona amb petits incendis de zones de cultiu o als marges de finques i camins, provocant fins i tot la crema dels troncs dels xops, suposem que aquesta forma d’actuar dels llauradors ha estat el que li ha donat nom al poble.

Encara que el viatge va ser una passada, i vam poder estar amb els companys, ens vam quedar amb les ganes d’observar les aus més de prop i treure uns bonics plànols per al gaudi de tots.

           

Ultima foto: d’esquerra a dreta: Marcos Mata, Jose Vte. Andrés, Toni Castello, J.Lluis Bort, Josep Bort i Nando Ramia.

Mirant per la zona de Navajas: Salt de la Novia – Pantà del Regajo. 18/02/2012

Es realitza un xicotet desplaçament a la zona coneguda com Salt de la Novia al terme de Navajas. És una zona condicionada per al gaudi del diumenger en els mesos d’estiu. Una petita zona s’ha tranformat en zona de bany, amb la col · locació de gespa, taules i passarel · les. Durant l’hivern aquest tros del riu només és visitada en els caps de setmana com a zona de passeig.

    

Algunes imatges del Salt de la Novia. 18/02/2012

Les espècies observades han estat: Salt de la Novia.

Sylvia atricapilla 8
Turdus philomelos 2
Monticola solitarius 2
Turdus merula 1
Carduelis carduelis 2
Motacilla cinerea 2
Motacilla alba 1
Pica pica 1
Buteo buteo 1
Phoenicurus ochruros 2
Parus major 1
Erithacus rubecula 3
Serinus serinus 3
Sylvia melanocephala 2
Fringilla coelebs 13
Cettia cetti 2

                    

              Busquereta de casquet femella i mascle                                                                   Pit-roig

 

              

            Cueta torrentera                                                Rossinyol bord

 

  Rossinyol bord

En el gràfic següent s’exposen les obseraciones registrades de    Rossinyol bord en l’Anuari Ornitològic de Castelló / CV. Nombre d’observacions: N = 723 ex. Període des del 2003 al 2012.

Les espècies observades han estat: Pantà del Regajo.

    

Algunes imatges del Pantà del Regajo. 18/02/2012

 

 

 

Phalacrocorax carbo 6
Carduelis carduelis 2
Parus ater 3
Podiceps cristatus 1
Picus viridis 1
Erithacus rubecula 2
Anas platyrhynchos 26
Motacilla cinerea 1
Motacilla alba 1
Buteo buteo 1 (molt oscur)
Fringilla coelebs 6
Pica pica 3

 

 

 Corba marina grossa                           Cabrellot                                    Coll-verd                                    Carpa

 

 

Observacions al barranc del Castell de Castro. 17/02/2012

S’ha aprofitat el matí per realitzar un petit passeig pel barranc del Castell de Castro a Alfondeguilla. Aquest barranc es un dels millors de l’Sª d’Espadà, on podem observar les enormes sureres, present en les vessants, troban alguns punts amb pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinaster (Pinus pinaster).

         

    

Algunes panoràmiques del barranc, amb el castell de Castro al fons. Destaquen els boscos de sureres, la vegetació mediterrània, cultius abandonats i algunes construccions humanes.


Un dia assolellat amb gran quantitat de petites aus per tot arreu, cultius, punts d’aigua, bosc i matoll.

Les observacions registrades han estat:

Turdus philomelos 17
Phoenicurus ochruros 3
Fringilla coelebs 18
Parus major 1
Erithacus rubecula 13
Serinus serinus 20
Columba palumbus 2
Accipiter nisus 1
Corvus corax 2
Turdus merula 4
Alectoris rufa 4
Garrulus glandarius 1
Picus viridis 2
Aegithalos caudatus 6
Sylvia melanocephala 3
Sylvia atricapilla 4
Carduelis chloris 1
Hieraaetus fasciatus
Prunella modularis 1

Ens ha sorprès la gran quantitat de tords, sobretot al principi del barranc on es localitzen els conreus i els punts d’aigua. Al mateix temps gran quantitat dels preciosos pit-rojos i busqueretes de casquet.

    

         Rossarda                                                      Cua-roja                               Gafarró

 

     

                                                                   Busquereta de casquet                 Perdiu comuna                               Senyoreta

 

  Pararge aegeria                                          Cepell                                                 Pit-roig

Les principals agressions al medi que ens criden l’atenció són diverses, però potser la construcció permanent de pistes forestals amb l’eliminació de sureres, pot ser la principal, ja que facilita l’entrada als racons més interiors del barranc. La sobrecaza, especialment de senglar, pràctica que es realitza durant totes les èpoques de l’any, provocant la mort d’espècies en perill com les rapinyaires. Fins i tot la construcció de vies d’escalada i les sendes per a excursionistes, poden comprometre a espècies animals realment escasses. Finalment el furtivisme, com la caça amb ceps, xarxes, lliga, etc .. afecten directament a les petites aus.