Comentarios desactivados en Aeroport de Castelló. Control d’aus rapinyaires 6/06/2012
Es realitza un nou control dels vertebrats de la zonda de l’aeroport de Castelló. L’objectiu ha estat doble, d’una banda la localització d’aus rapinyaires existents a la zona i que utilitza les instal.lacions de l’aeroport per aconseguir aliment. I d’altra a la localització i recompte de conill que entren i surten de les dependències de l’aeroport per sota de la tanca.
La metodologia segueix sent la mateixa que en altres visites, és a dir, desplaçaments amb cotxe a baixa velocitat, al voltant de 20 – 30 km / h. El recorregut és per la pista alfaltada que voreja la tanca de l’aeroport.
L’horari de 16 a 19 h.
Respecte al nombre de conills (Oryctolagus cuniculus) observats, s’ha elevat a 48 exemplars. Tambè destaca en aquest control el gran nombre de conills joves detectats. Es localitza un conill atropellats a la part nord de l’aeroport la auntigua carretera Vilanova- Torreblanca.
Esparver-cendrós-inmatur-aeroport–6-6-2012
Esparver cendrós-femella-aeroport–6-6-2012
Esparver cendrós mascle aeroport–6-6-2012
Esparver cendrós mascle amb pardal.6-6-2012
Resultats:
Respecte a les aus observades, destaquen:
Circus pygargus
7
Circus aeruginosus
1
Pica pica
4
Columba oenas
12
Carduelis carduelis
5
Oenanthe oenanthe
6
Falco tinnunculus
2
Lanius senator
5
Streptopelia turtur
2
Emberiza calandra
2
Galerida cristata
4
Sylvia melanocephala
3
Alectoris rufa
2
Circaetus gallicus
1
Serinus serinus
6
Columba palumbus
95
Columba livia
3
Merops apiaster
2
Circus pygargus
2
Lanius senator
1
Sylvia melanocephala
1
Streptopelia turtur
1
Aquila chrysaetos
2
Hieraaetus pennatus
1
Buteo buteo
2
Com podem veure a les taules les observacions han estat realment important, observant fins a 7 espècies de rapinyaires, detectant un gran ventall des de les gran àguiles, com el una parella d’àguila reial, fins al Xoriguer vulgar, tenint cabuda la parella de aligot, l’àguila calçada, les àguiles serpeteres, destacant les parelles d’esparver cendrós. Però el més sorprenent ha estat l’observació d’un arpella i el milà negre, localitzat el passat 3 de juny.
Reial y A. calçada-aeroport–6-6-2012
Aquesta quantitat i diversitat d’espècie rapinyaires, és causa de la gran quantitat d’espècie de vertebrats que són capturats per alimentarse, des dels petits fringíl · lids, fins a les perdius, coloms i sobretot la gran quantitat de conills localitzats a la zona, el que li dóna entitat a aquesta zona per a ser declarada com Refugi de Fauna.
A.serpetera-aeroport–6-6-2012
Aligot comú-femella-aeroport–6-6-2012
Aligot comú-mascle-aeroport–6-6-2012
Altres espècies localitzades han estat una serp verda (Malpolon monspessulanus) atropellada a la mateixa carretera de Vilanova – Torreblanca, així com la presència de dos llangardaixos ocellats (Lacerta lepida). En les petites basses artificials localitzades a la zona es detecta la presència de serp d’aigua (Natrix maura) i granotes comunes (Rana perezi).
Comentarios desactivados en Dia Mundial del Medi Ambient. 5/06/2012
Membres del GER-EA han aprofitat el dia mundial de medi ambient (05/06/2012) per realitzar un cens d’aus al Port de Borriana i a la platja i marjal de Nules – Moncofa. Aquest dia s’ha fet servir per reivindicar la pèrdua de zones humides a la Comunitat Valenciana, i especialment de la província de Castelló. Són moltes les zones humides naturals que des de fa dècades estan patint contínues dessecacions per interessos dels agricultors o dels polítics de torn. Però possiblement les més afectades són la Llacuna de Sant Mateu i la marjal de Nules-Moncofar.
En aquest Dia Mundial del Medi Ambient, que és un dia més en la pèrdua dels nostres ecosistemes i biodiversitat, molts polítics s’inflen manifestant que han fet això o allò o que la Comuniadad Valenciana tenen la major extensió de territori protegit de Espanya (veure les declaracions de la Consellera de Medi Ambient Sra Bonig d’avui) o les aus s’hagin protegides com l’aguilà de panxa blanca. Però tot molt lluny de la realitat, es pretén una vegada més, vulnerar la legislació vigent en temes de captura d’aus per mètodes massius i no selectius com el parany o l’enfilat, se segueixen facilitant desenes de permisos per a la captura de predadors silvestres amb l’excusa de la proliferació excessiva d’aquests animals (expecialmente guineus, garses, etc ..) o amplien el període de caça per a les batudes de porcs senglars i conills, sota el paraigua que són plaga.
La realitat és que, al nostre pareixer, els nostres polítics són les persones menys sensibilitzades en els temes mediambientals i protecció del medi natural, en cas contrari no s’entén les actuitudes, canvis de legislació, o actuacions que realitzen totes molt lluny de la Protecció, Conservació i Recuperació del medi natural i de la Biodiversitat. Considerem que mentre l’únic aspecte valorat sigui l’econòmic, poc podem fer i espècies animals i vegetals van a patir les decisions polítiques, els interessos dels caçadors i dels especuladors urbanístics.
Mentrestant els grups naturalistes i ecologistes, singuen fent coses en silenci i denunciant tot els aspectes que consideren està fora de la legislació vigent i són atemptats al medi natural. Per això hao Dia Mundial del Medi Ambient, membres del GER-EA ,hem seguit realitzant la nostra activitat habitual, hem denunciat la caça massiva del parany, així com s’han realitzat activitats de control d’espècies escasses com el corriol camanegre i s’han transladat a la marjal de Nules-Moncofa per denunciar l’absoluta dessecació de la mateixa romanent sense una gota d’aigua, ni tan sols la meterología està a favor d’aquests espais naturals. Només alguna sèquia utilitzada per desagüar la marjal manté una petita quantitat d’aigua.
A continuació s’exposen els resultats obtinguts del cens a aus a la zona de la Plana Baixa.
A continuació se documenten algunes observacions que al llarg del temps el grup GER-EA ha pogut constatar a la provincia de Castelló. Es realitzen quatre apartats, un respecte a rareses nacionals i locals a Castelló i un segon apartat sobre espècies poc observables, un tercer referent a espècies comuns amb variacions de plomatge destacables i un quart respecte a espècies escapades de captivitat poc comuns.
Cas curiós de la presència d’aquesta escassa rapinyaire a la Marjal d’Almenara i marjal de Xilxes durant tres hiverns consecutius. La primera cita es realitza el febrer del 2005 i l’última el gener del 2007.
El 22 de marçdel 2014,membres delGER–EA en els seusprospeccionsmensualsa la marjald’Almenaravan detectar lapresència d’un arpella pàl.lida russa, ciclejant per dalt de la zonade l’Estanya la marjald’Almenara. Al principipresentava unaactitudde migracióactivacap al N.
Segonsel nostrecompanyiamicManoloGarciadescriul’aua: «El bicho es claramente una hembra de 2º año, tiene las rectrices centrales mudadas. A mi me da mucho aire a macrourus. Sobre todo en la foto Aguilucho-dd-22-03-2014-IMG.jpg se ve un patrón cefálico que recuerda mucho a macrourus, con esa boa tan marcada. Algunas hembras de 2º año de pygargus desarrollan a veces algo de collar pero es más tenue diría yo. Otros rasgos buenos para mi que apuntan a macrourus serían:
– P1 claramente más corta que P5 (en pygargus es sólo un poquito más corta), de ahí que no se vea un ala tan puntiaguda como en pygargus.
– Apariencia de «aliancho» comparado con pygargus.
– Barrado fuerte e irregular en primarias (en pygargus es más tenue)
– Primarias claras hasta el final y con barrado hasta la punta (en pygargus jóvenes y de 2º año son más oscuras en la «mano», en la parte externa)
– Secundarias muy oscuras (aunque las hembras de 2º año de pygargus también lo pueden tener)«
El 16 de desembre 2014,fent elcensde rapinyaireshivernantsa la provínciade Castelló,organitzat pelGER–EA, es va detectarun arpellot totalmentgris clara la zonaconegudacomla marjal deNules–Moncofa. El que mésensva cridar l’atenció va ser lestaquesnegres enformade falcadelesplomesprimàries, a més d’unacoloraciógris moltpàl·lida, gairebé blancaperlespartsinferiorsi grisuna mica mésfosc enla partsuperiordel cosila partde collicap.
Un altreaspecteera quenoesdetectava uncarpóblanc moltdestacatcomen les altresespècies de arpellots. Finalments’observa lapresència de 4primàriesmoltdestacades, com l’arpellot cendrós, encara que aquests rapinyaire no estàdurant l’hiverna Castelló, i queel diferenciade l’arpella pàl.lida amb 5plomesprimàriesmoltdestacades, ambl’alaméspunxegudaque elpàl·lidambalesmesamplesipuntaarrodonida.
Joan Lluis Bort y Josep Bort, vam tornaralazonael passat18/12/2014, sense poderveure l’arpella pàl.lida russa . Des d’aquestazona enstraslladema observar al capsot pàl.lid a la marjald’Almenara al costat d’altresornitólecs.
Cigne observat en la marjal de la Llosa – Almenara a la zona coneguda com Finca de Peris. L’au aquesta tranquil · lament descansant i alimentant-se en els cultius inundats d’arròs. Es detecta que és un au no anellada. Encara que sembla tranquila al apropar-nos aixeca el vol contínuament tornant a posar-se a gran distància. Possible mateix exemplar que el dia anterior va ser detectat a la desembocadura del riu Millras per Gregorio Ros.
Rapinyaire localitzada a la Marjal d’Almenara, a primera hora del matí, sobre una branca d’un ecaliptus que serveix com dormidor dels centenars de corbs marins gran. Crida l’atenció que tenen una forma de posat diferent del de les àguiles reals observades a la província, amb una tonalitat molt més fosca i moviments continus. Al cap d’una estona aixeca el vol i es dirigeix cap al sud passant relativament a prop nostre.
Espècie localitzada a la platja de Borriana l’any 2005, que cada hivern ens visita desapareixent durant diversos mesos fins al hivern (veure AOCV). Alguns anys s’ha observat també en al port de Castelló, per Miguel Tirado i Pepe Greño. Considerem que sempre es tracta del mateix individu, en coincidir amb l’evolució tant del plomatge com de l’edat.
2005 2006 2007 2008 2012 2013
25/11/2014
Durant tots aquests anys aquest individu ha visitat el petit port de Borriana (Castelló), arribant al novembre i desapareixent a finals de març de cada any. Una cosa realment espectacular. Veure l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana On line 2017.
Espècie observada en molt poca ocasions no només a Castelló, sinó a la Comunitat Valenciana. A la província de Castelló hi ha dues observacions. La primera realitzada pel nostre company Juanvi Capella fotògraf de la naturalesa i membre del GER-EA, a la marjal d’Almenara el desembre del 2004 i ara una nova cita realitzada per Josep Bort el 9 de desembre passat 2013 a la marjal de la Llosa.
Aquesta última observació va ser realitzada des d’una carretera local, localitzant a l’au solitària alimentant en una zona amb vegetació molt baixa, molt confiada apropant a l’observador. Posteriorment va ser localitzada (possible mateix exemplar) per l’ornitòleg Miguel Tirado, membre del grup Au d’anellament, al costat de grassets comuns. En el mateix lloc va ser fotografiada per Josep Bort el 19 de desembre 2013, molt desconfiada que en intentar acostar s’allunyava desapareixent.
El 24/12/2014,es detectala presència d’una Titeta de Richard (Anthus richardi) a la zonadelamarjalde Nules–Moncofa, alimentant-se enla zona d’herbassar. S’observaenaquestaocasiótotalmentsola, sensetrobar un altretipusdepiulaa la quals’uneixde vegadesperdesplaçar-se ialimentar-se.És la primeracitad’aquestaespècieper a aquestlloc. Enaquestasetmana s’hancomptabilitzatfins a tresgrassetsdericharda la marjald’Almenaraperornitòlegsde València.
El 10- gener- 2014: Observació d’un nou sisó comú (Tetrax tetrax) a la marjal de Nules – Moncofa (Castelló). Els observadors han estat Juan Luis Bort, Sergi Marzá i Josep Bort. S’ha localitzant fent un rutinari itinerari de zones humides de la província. S’ha localitzat en una part de la zona llaurada per a cultius, aixecant el vol al nostre pas i tornant a posar a la zona de joncs i canyissos.
Observació realitzada per Josep Carda, Lluís Bort i Josep Bort, en el cens RAM (cens aus marines) del 01/12/2012.
L’observació es va realitzar a les 10:00 h. detectant quatre ocells que venien del nord i passant per davant del punt d’observació, es van posar entre les roques, alimentant-se de petits invertebrats i pegellides entre les algues. De les quatre aus es van identificar tres remena-roc i un com territ fosc. Saltaven d’pedra en pedra mentre s’alimentaven, als pocs minuts es van anar volant cap al sud.
Consultades les guies () el territ fosc sol migren en època d’hivern al costat d’altres exemplars de la mateixa espècie i és freqüent l’incorporar-se a petits grups de remena-rocs (Arenaria interpres), el que ha passat aquesta vegada. La migració sol ser per la part de l’oceà atlàntic i costa cantàbrica. És la desena cita per a la Comunitat Valenciana. La majoria s’han donat al sud d’Alacant ia les Illes Columbretes a Castelló. Cita en http://reservoirbirds.com/
Nova cita de Territ fosc en la platja de Borriana. El passat 27/01/2014 membres del GER-EA en el seu control d’aus marines a la platja de Borriana s’ha pogut observar un Territ fosc (Calidris maritima) alimentant costat de Remena-rocs entre les roques. L’au adopta la mateixa actitud que els remena-rocs (Arenaria interpres) movent al costat d’ells a escassos centímetres i realitzant els mateixos moviments, volant i posant al costat d’ells quan es desplacen d’una roca a una altra.
En diverses ocasions ha estat vist a la mateixa zona de la platja de Borriana, veure resta de cites en l’anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana (Calidris maritima)
Territ fosc. Platja de Borriana 17-01-2015
Una de les últimes cites, gener 2015, es va poder gravar a poca distància, observant un fet interessant, mentre el territ fosc estava amb els remena es comportava més alerta que aquestes saltaven volant, ell s’anava amb això. Quan es trobava sol alimentant entre les roques, mantenia una conducta menys esquiva i es deixada veure a poca distància (veure vídeo).
Elpassat 12 i 13 de desembredel 2014,JuanLuisBorti JosepBort(GER–EA), van observar unCapsotpàl·lid(Lanius isabellinus), a la marjald’Almenaraa lazona de l’Estany. Elausestavaposada en un xicotet arbre, miranta terraamb actitud decaça.Aquestaaudestacava la sevacua rogenca, amb unentifaznegre quecreuava,anivellde l’ull,des delbec finsl’oïda. Ambun cap un poc aterongatque contrastava amb el llomd’un colormésgris. La partdavanteraera d’unatonalitatuniforme ipàl·lida. Ullstotalmentnegresibeci potesgris–negrós. Tambés’observenunes petitestaquesblanques a lesales alvolar, que es fan imperceptiblesquanaquestaposat.
Capsot pàl.lid 13/12/2014
Capsot pàl.lid 13/12/2014
Capsot pàl.lid 12/12/2014
Més informació:
«Reprodueixa Àsia, des de l’Irani laregiódel Caspifins al sudde Mongòliaiel nord-oestde la Xina. De lesdiversessubespèciesambquè compta, phoenicuroidesésla de distribuciómés occidental. Estractad’una espèciemigradora, ambàreesd’hivernadarepartidesentre Àfrica(des del nord de Nigèriafins a Somàliai Kenya) i elsud-oestd’Àsia(des del sud de la PenínsulaAràbigafins al nordde l’Índia)«. http://www.seo.org/ave/alcaudon-isabel/
«Ave divagante raro de las estepas del S. de Siberia y Asia central (ssp. phoenicuroides) o de las mesetas del O. de China (isabellinus), se ve principalmente en otoño en hábitats del Dorsirrojo. (Guía de Aves de España y Europa. K. Mullarney, Lars Svensson, et al. 2001)
Des quevam tenirl’oportunitatde localitzaral primer Capsot pàl.lid a la provínciade Castelló, elpassatdia 12de desembre 2014, unregerd’ornitòlegshananatpassantperlamarjald’Almenara per observaraaquestararesanacional. Ornitòlegsde la restade la Comunitatde València, Madrid, Castella-la Manxa,Catalunya, Aragó, altres de Burgos, Valladolid, Galíciafins i totalmenyss’haacostat unaornitoólogoanglès i un altrefrancès. Membres delGER–EA, enshemuniten diverses ocasionsaaquests grupsd’ornitòlegs, observantdiferentscomportamentsd’aquestameravellosaau.
Molts d’aquestsornitòlegshan pujatla sevaobservació alapàgina Reservoir Birds, onpodemobservar la sevaevolució.
Capsot pàl.lid 18/12/2014
Es del passat12 de desembre lazona haestatvisitadadiàriamentperornitòlegsde tot l’estatespanyol, fins i tot unparelld’ornitòlegsanglesosi unfrancès,arribanta reunirfins a quinzeornitòlegs al mateix moment. Pràcticamenttotselsdies elLanius isabellinuss’hadeixatveurei fotografiar, encara que en elsúltimsdies hacanviatde zona, possiblement perlespossiblesmolèsties, sent molt mésesquiuqueenelsprimersdies. Membres delGER–EA han pogut tornaraveure-hoelpassat26/12/2014, capturantialimentant d unsaltamonte.
26-12-2014
26-12-2014
26-12-2014-
Són molts els ornitòlegs que han passat per la marjal d’Almenara per veure aquest petit Capsot pàl·lid, Lanius isabellinus, (http://www.reservoirbirds.com/SightingsAdvanced.asp). Ha estat poc més d’un mes la presència d’aquesta au al mateix lloc, alimentant-se de petites aus (mosquiteres) i insectes (llagostes, libèl·lules, vespes, etc ..), destacant la permissibilitat i resistència del au a la presència massiva d’ornitòlegs, mantenint distància entre 3 – 5 m. l’observador, delectant amb persecucions a les petites aus i cantant.
Capsot pàl·lid 08-01-2015
Capsot pàl·lid 10-01-2015
Capsot pàl·lid 10-01-2015
Capsot al costat de quatre mosquiteres 31-12-2014
Al mateix temps un altre aspecte interessant observat és que, quan es posa en un arbre, altres petites aus, especialment mosquiters comuns i cua-roja fumada, van a l’arbre o cable elèctric on d’alla el capsot pàl.lid, apropant-se molt, conducta molt arriscada en ser un potencial aliment per a aquesta petita au asiàtica. De fet el capsot adopta una postura ajupida i estirada, realitzant salts molt ràpids perseguint a aquests petits mosquiteres, que es troben a prop seu. En altres ocasions ho hem vist ergid mirant cap a tots costats mentre està cantant, sembla que el cant és més com un reclam, imitant altres aus perquè s’acosti ¿possibles preses?
El 5 de febrer 2015, va ser vist per Valentin Tena (ornitòleg), 1 Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant i posat sobre unes canyes, també l’observa sobre uns cables de telèfon al costat carretera de la mar de Xilxes.
El 21 de febrer, de nou el nostre company ens comenta que l’ha tornat a veure a la mateixa zona i el 28 de febrer, a la ens comenta que un altre company ornitòleg, Jordi Miralles i també la nostra companya Marta Ibañez, l’han fotografiat.
Vist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març 2015 quan el localitzem per primera vegada.
Des d’aquest dia és observat i fotografiat en actitud de captura d’aliment i de descans en les puntes dels diferents arbres.
L’última vegada observat pels membres del GER-EA ha estat el 10/03/2015 posteriorment s’ha anat a la zona en diverses ocasions sense poder localitzar-lo.
En principi es tracta d’una exemplar adult, que ha estat en la mateixa zona durant dos mesos per posteriorment desaparèixer. No havent cites d’aquesta petita rapinyaire en els dies pròxims a cap zona de la província de Castelló. (vídeo)
Espècie que hem observat en quatre ocasions, una a la desembocadura del riu Millars, una altra a la marjal de la Llosa i les dues últimes a la part sud de la marjal d’Almenara. Au molt difícil de veure, silenciosa, amb moviments molt lents, amb plomatge críptic. L’horari d’observació ha estat, tres vegades entre les 14:00 i les 16:00 i una a les 18:00. És un au que en totes les ocasions ens ha deixat acostar-nos a una distància relativament curta, fet que ens ha impressionat en ser una au de grans dimensions. La conducta ha estat sempre la mateixa, en apropar-nos amb cotxe realitza un desplaçament molt lent mantenint una distància superior als 5 m., Per aturar al costat de la vegetació i col · locar en posició ergida amb el bec dirigit cap al cel, confiant en el camuflatge que proporciona el seu plomatge barreado. En estar un moment en aquesta posició i nosaltres sense moure’ns, torna a fer petits desplaçaments, molt lents allunyant poc a poc. Si la vegetació és baixa (cultiu d’arròs tallat) adopta una postura ajupida, formant una espècie de bola, que ho dissimula. Al final si ens acostem més, salta amb un vol pesat i molt sorollós amb les potes penjant, als pocs metres es torna a posar entre la vegetació més espessa.
Espècie amb diverses reintroduccions a les llacunes de la marjal d’Almenara (l’Estanyent). Totes les aus amollades anaven proveïdes d’una collaret de color blanc amb lletres i números de color negre. Hem observat diferents exemplars sense collarets però, totes les que hem pogut veure sobre la vegetació, presentaven anelles de metall en les potes, el que indica que per causes desconegudes algunes aus perden els collarets. Alhora comentar que en alguna ocasió s’ha detectat, en aquesta zona i llacunes properes, pollastres joves el que demostra la nidificació d’aquesta espècie a la zona.
Au localitzada entre les restes de vegetació dels cultius d’arròs a la marjal de la Llosa – Almenara. Presenta un colorit totalment fosc amb una lleugera tonalitat més clara a la part posterior del cap. S’observa comiento una espècie de rosegador. En apropar-nos aixeca el vol dirigint cap al sud.
Diferents són els aligots amb variació del colorit del plomatge. Es presenten els casos amb plomatges més extrems i blanquinosos dels observats a la província de Castelló. Exemplars que es consideren joves o inmaturos procedents de la part central o nord d’Europa. El primer va ser localitzat entre els horts de Vila-real, sent els altres amb diferents localitzacions, zona costanera de Borriana, corredors centrals de Sant Mateu – Tírig o a Morella.
Rapinyaire localitzada durant l’hivern del 2005, es detecta per primera vegada per Fernando Ramia, presentant una pihuela a la pota. Des d’aquesta data a totes les visites realitzades a la zona, s’ha detectat pels mateixos llocs, tenint diferents posadors però principalment en una branca d’un arbre a meitat de la zona de cultius inundada i al sostre d’una caseta d’eines. Destaca sobretot a l’hivern, la seva agressivitat en atacar els arpelles que passen l’hivern en aquesta zona, amb actitud territorial. En l’actualitat ha perdut la pihuela, mantenint una anella metàl · lica i localitzant a la mateixa zona de marjal.
Rapinyaire escapada i utilitzada comunament en la falconeria, podent veure-la en totes les Fires medievals molt proliferes a les ciutats de Castelló. En llibertat ocupa gran part d’Amèrica del nord (EEUU) i Amèrica del sud (Perú, Uruguai, Xile, Argentina).
Escapada de captivitat, possiblement del Bioparc de València. Originària del continent americà on es distribueix des del sud dels Estats Units fins al centre de Xile i Argentina. Va ser fotografiada i filmada pels nostres companys Juan Luis Bort i Juanvi Capella, en zona de cultiu inundada al sud de la marjal d’Almenara el 21/04/2008. La sorpresa va ser enorme al veure prop d’un grup de famencos, objecte de la nostra visita.
Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.
Membre del GER-EA mirant cap endavant, el futur del grup.
El Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA) porta 30 anys estudiant les aus rapinyaires a la província de Castelló, encara que algú ja va participar anys abans (des del Primer Cens Nacional de Voltor Comú a Espanya, 1979). Des de que el grup va iniciar la seva marxa, ha observat, controlat, estudiat i denunciat múltitut d’agressions a les aus i al patrimoni natural de les nostres comarques. Basem les nostres actuacions en l’observació directa i en la presa d’imatges dels fets.
Trenta anys després volem agrair a tots els que, al seu dia, van formar part en algun moment del grup, especialment a Quique Errando Mariscal, Miguel Agueras Moreno i Josep Bort Cubero, fundadors, i a la resta com Sergi Marza, Xavier Arenos, Fernado Ramia, Juan Lluis Bort, Lidón Badenes, Martí Surroca, José V. Martí, Miguel Tirado, Pascual Bort, Quique Luque, Vicent Pardo, Amparo Adrian, Miguel E. Vilar, Leopoldo Pérez, així com membres d’altres grups que han estat col · laborant contínuament en els censos i estudis dels rapinyaires a la província i en la protecció del medi natural i cultural com Nicolas Fernandez, Xavi del Señor, Valentin Tena (Grup LARUS de Castelló), Ramon Prades i José V. Ortiz (Colla Ecologista de Castelló), Óscar Tena, Sergi Monfort i Pérez Sorribes (Grup Ecologista de Vilafranca – GEV), Quique Luque, Juan J. Palomo (Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina de Vinaròs – APNAL), Bengamín Pérez, Joaquin Mollar i Victor Hernández (Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals-GECEN a la Vall d’Almonacid), Pepe de la Rubia (Col.ectiu Ecopacifista l’Arquet de la Vall d’Uixó), el Grupo ecologista de Montanejos, el Grup ecologista de Borriol, entre molts altres, alguns d’ells desapareguts en l’actualitat.
La majoria de nosaltres seguim amb la lluita per conservar el nostre entorn natural. Fem dons, aquest blog, on pretenem seguir compartint les diferents activitats, observacions, aventures i imatges amb tots els amants de la natura.
Si vols conèixer i el que hem anat realitzant al llarg dels últims treinta anys pots consultar l’apartat d’activitats i algunes de les fotografies de diferents èpoques:
Els textos i les fotografies són propietat dels seus autors i del GER-EA, no està permesa la seva reproducció total o parcial sense el consentiment exprés d’aquestos i del grup.
Comentarios desactivados en Observacions d’aus en les marjal litorals. 8/02/2012
Un dia assolellat però fred, ens disposem a censar les zones des del Port de Borriana a la Marjal d’Almenara en un control rutinari. A causa d’un problema personal se’ns retarda la sortida, plantejant la seva anul · lació, però al final es realitza. El període de control des de les 12 h. fins a les 17 h. Molt mala hora per a l’observació d’aus, però ….. l’important era sortir.
El 5 de febrer 2015, va ser vist per Valentin Tena (ornitòleg), 1 Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal de Xilxes, volant i posat sobre unes canyes, també l’observa sobre uns cables de telèfon al costat carretera de la mar de Xilxes.
Vist que l’exemplar roman a la zona, membres del GER-EA ens traslladem per intentar observar-lo, no sent fins al dia 2 de març 2015 quan el localitzem per primera vegada.
