Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant. 3/03/2012

El passat 3 de març es van traslladar ornitòlegs que organitzen i col · laboren en l’Anuari Ornotológics de la Comunitat Valenciana, del que forma part el GER-EA. Es van desplaçar al viatge anual des de les províncies de Castelló, València i Alacant.

A continuació es reprodueix el text de l’amic i ornitòleg castellonenc Miquel Tirado del Grup Au d’Anellament.

“Viatge dels ornitòlegs de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana al Sud d’Alacant.

Hola a tots!

us envio aquesta nota per comentar-vos com va ser l’excursió a Alacant.

Primer de tot donar les gràcies a Julio Merayo i  Guille Major, que van resultar ser uns excel · lents guies i amfitrions. Tot va resultar perfecte.

La visita la varem començar al Fondo. Per als que no havíem estat mai en aquest paratge, l’àrea resulta espectacular. Comencem a la bassa de Ponent, una enorme bassa d’aigües succintes petadas de bestioles. Gavines vulgars a milers, ànecs per a avorrir (sorprenent quantitat de pots blancs) i alguns grups de limícoles. De tota manera havia poca aigua i les aus estaven massa lluny per poder fer una llista completa. Allà Jodri Miralles va descobrir una clanga posada en una illa menjant el que semblava una gavina vulgar. Encara era lluny, vam poder veure tranquil · lament amb els tastos. Semblava una au immadura amb les seves taques blanques, encara que no eren massa abundants … També ens va cridar l’antenció el munt de calçades que vam poder veure de totes les fases, calculo que unes 15 … alguns arpelles i passeriformes de marjal típics: teixidor, repicatalons, CETIA rossinyol i una abundància gairebé a nivell de plaga de mosquiter. Increible els milers d’exemplars que havien de pul · lular pels canyissars aprofitant l’abundància de mosquetes i mosquits diversos que formaven núvols bastant densos.

Després de l’èxit amb la clanga ens vam traslladar a l’altra gran bassa, on vam poder veure ja molt més a prop les malvasies en plomatge nupcial, xarxets comuns, silbones, frisos, pots blancs, culleres, siverts … no se si em deixo algun … i vam veure els primers ballesters de l’any (4 o 5 ex.) al costat d’un grupet de 12 o 13 falciots pàl · lids que volaven entre els núvols d’avions roquers, a més d’avions comuns i orenetes en pas. Quan estàvem tots escampats per la zona Juliol i Guille van veure passar dos bigotuts, encara que ningú més els va poder veure. Intentem relocalizarlos però no va poder ser …

Des d’allà ens vam anar a la reserva integral per intentar de nou el bigotut, i just quan havíem arribat a un dels observatoris, va saltar una parella a un parell de metres. Els bestioles es van tornar a amagar ràpidament i només van tornar a sortir breument per perdre entre els canyissos. L’observació no va ser la millor del món i hi va haver gent que ni tan sols va poder veure’ls, però alguns si que ens ratllem l’espècie. Alegria general!. Sortint de l’observatori escoltem un primerenc boscarla comú cantant.

Després de dinar ens acostem a les Salines de Santa Pola. Lloc espectacular. Algunes desenes de flamencs, camallongues, becassinetes, ànecs blancs de nou i altres ànecs, i bans de desenes de alenes volant i alimentant-se per totes les salines que ens van deixar bocabadats.

Ja amb els deures fets intentem la sort amb el piula grossa en una zona de dunes prop de Santa Pola, on hi havia bastant paseriforme migrant, un grup de titina pratenc, tarbillas comuns, cotxes fumades. Poc després d’arribar un ocell força gran i amb les rectrius externes blanques va sortir del bàndol de bistibas, gairebé el tenim … però per desgràcia va resultar una femella de gratapalles … Sense pas de marines a la zona, encara que les vistes de l’illa de Tabarca, i els tallats propers i un net mar blau creaven una estampa veritablement recomanable.

Després ens acostem al Clot de Galvany, com ens comentava Guille, un imant per a les rareses: recentment s’ha vist allà el tallarol sahariana i un coliazul cejiblanco … El lloc és sorprenentment petit, i no hi havia pràcticament aigua, amb el que havia pocs ocells, tot i així, vam veure xarxets comuns en plomatge nupcial, una becadell, diversos passeriformes i un parell de torlits. Allà Toni Zaragozí va fer la foto oficial i traspassem els Anuaris.

Finalment, i amb les ganes de veure el Richard, vam anar a una zona de dunes encara que no hi va haver sort. Només havia ¡cogullades montesinas costat del mar! i pas de gavines diverses …

En fi, un viatge perfecte en bona companyia.