*A MODE D'ENTRANT . . . . . . 3

* BREUS . . . . . . . 4

* EL VALOR DE LES IMATGES "concurs de fotografia a l'E.P.A.". . 6

* SENSE P.V.C " compra botellins d'aigua sense p.v.c" . . . 8

* CHIRAC " l'home camaleònic , pluridimensional o el rei dels petards" . 11

* CAMINANT PER LA SERRA " De la Vall a la Vall sense eixir d'Espadà. 15

* EROS, TANATOS Y... EL RADICALISMO . . . 17

* CRÒNICA DE LA VIII FIRA ALTERNATIVA. . . . 21

A mode d'Entrant:

Podríem començar amb unes tapes de "visita de consellera sense pena ni glòria", més bé sense substància, o amb unes broquetes de "ecos llunyans de 3ª bomba" i de somriures de mandataris en cimera "aux fines herbes", però com que açò, pot ser serà massa redundant, jo personalment, des d'aquesta humil atalaia que és l'editorial del butlletí preferesc canviar de to. I així el que faré serà felicitar-vos. Perquè, sigueu conscients o no, sou molt autèntics. Sou de les tant si a penes 300 persones a la nostra comarca que llegirà aquestes ratlles, que comprendran aquest problemes i que faran quelcom per solucionar-los. Sou d'eixes poques persones que s'allunyen de analfabetisme mental a que ens aboquen els mitjans tradicionals de comunicació, que sou crítics i busqueu nou camins. Que inclús en llegir aquestes ratlles ens donareu avís dels pasos falsos, que no ens fallareu mai.

És precisament per a vosaltres, amigues i amics, que està dedicat aquest butlletí.

Salut!

Itoiz:

la raó guanya una batalla, però no la guerra.

Fa no massa dies els mitjans de comunicació ens donaven la feliç notícia d'una sentència de l'Audiencia Nacional, que demanava la paralització de les obres del pantà d'Itoiz. Pantà faraònic i estúpid que el MOPTMA projectava a la Vall d'Irati a Navarra. Pantà estúpid com tots els grans pantans, que projecten polítiques de malgastament d'aigües, que no tracten els problemes globalment, que no busquen solucions per a canviar i a adaptar els conreus a les realitats hídriques de les zones on s'ubiquen. Pantà faraònic, perquè les coses grans sembla que donen més vots, semblen més bones. No serà que les grans obres donen més comissions? No serà que hi ha massa interessos creats?

Feliç i lleu notícia, ja que sembla que la sentència no ha estat tinguda en compte pel ministeri, que ni tant sols ha parat les obres.

Però la il·lusió és la darrera cosa que perdrem, i si cal fer mil acampades, mil acampades que farem: ITOIZETI EZ DIRA PASAKO.

L'Arquet: nou horari a la Ràdio

El Col.lectiu l'Arquet , continuarà la seua col.laboració amb la Cadena Ser, durant la temporada 95-96. Continuarem els programes d'informació i consells ecològics, intentant també obrir un espai de participació al públic, on puguen suggerir temes a tractar . El nou horari és tots els dimecres a les 13h30 en el 93.6 F.M .

NO US HO PERDEU!

Assajos Nuclears:

Concentracions Immediates

El passat divendres 27 d'octubre, el nostre "amic chirac "explosionava la tercera bomba atòmica en l´atoló de Mururoa . La Federació Ecologista de Castelló ha decidit d'organitzar cada dissabte després d'una prova nuclear, concentracions en la plaça Mª Agustina de castelló. La propera concentració per al dissabte 4 de novembre a les 12 h.. No deixeu d'acudir

Manifestació Antinuclear

Per tal de donar un toc de gràcia a la campanya contra les proves nuclears , el proper dissabte 16 de desembre s'està organitzant una manifestació "contra les proves nuclears".

NO ET QUEDES CALLAT. TU TENS MOLT A DIR

Eco-fòrums

Seguint el programa d'activitats del col.lectiu l'Arquet. Per al proper dia 24 de novembre reprenem eLS ECO-FÒRUM, tema: El fem que fém, on el fica l'Ajunta-fem?, els residus urbans i com eliminar-los. Ja sabeu, un Eco-Fòrum és una xerradeta amb tertúlia sobre els temes que tractem habitualment a l'Arquet: Medi-Ambient, Pacifisme,... i sempre comptant amb la presència d'algun company d'altres col·lectius o algun expert en el tema. Recordeu que el sopar és de pa-i-porta.

El lloc serà el Bar "Espanya" l'hora com de costum: a les 21 h. SERÀ INTERESSANTÍSSIM!

Tots els pobles posseeixen unes imatges de les que participen la major part dels ciutadans. Són com les senyes d'identitat de la nostra localitat, com arquetipus que la defineixen en les seues diferents dimensions. Un concurs fotogràfic és una bona oportunitat per a que aquestes apareguen. La segona edició del Concurs Fotogràfic Ecologia i Salut organitzat entre L'Arquet i el Centre d'E.P.A. "Jordi de Sant Jordi" va permetre conèixer els referents que acudeixen a la memòria dels vallers quan tenim que caracteritzar la realitat mediambiental del nostre poble.

Els temes al Concurs Fotogràfic es repeteixen: l'abandó de "l'aqüeducte", les taques de quitrà del Paratge de Sant Josep, la desertització, la manca de jardins, els abocadors...

Malauradament, nosaltres convivim amb eixes i d'altres imatges i, acostumats a la seua existència, ja semblen

una cosa pròpia. No obstant això, pensem que tornant-les a veure, no oblidant-les, podrem imaginar que ha de ser d'altra manera, que hem de poder millorar-lo.

Algunes de les fotografies participants han estat exposades en aquesta VIIIa edició de la FIRA ALTERNATIVA. Esperem que ens conviden a tots a desitjar un medi ambient més bonic i saludable.
Gràcies als concursants per decidir que es celebrara aquest concurs i per dedicar-li part del seu temps.

Sempre tens, quan vas a algun bar, la possibilitat de demanar aigua per beure. Fa uns anys, tampoc no massa en la història de la humanitat, si demanaves aigua et miraven amb mala cara i te ficaven un got d'aigua de l'aixeta. Ara no és així. En tot lloc poden servir-te aigua embotellada. Sense voler entrar en aquest article en més qüestions sobre la bondat-maldat dels plàstics, sobre la qualitat de les aigües en general, ni tampoc de les aixetes d'arreu al món, sí parlarem de l'aigua que es compra en botelles o botellins.

La majoria de botellins d'aigua són de plàstic. Podem demanar que se'ns servesca en botellins de vidre retornables, ja que aquesta és l'opció més ecològica, però, malauradament les embotelladores i les distribuidores ho posen cada volta més difícil d'aconseguir.

Des de fa algun temps que estem buscant aigües embotellades lliures de PVC. No és fàcil la tasca. Fixeu-se bé: les begudes com la "llimonà" i tots els refrescos carbonatats, estan embotellats amb PET, un plàstic més recomanable, lliure de clor i més netament reciclable, però, en el cas de l'aigua, sembla que qualsevol cosa serveix per emmagatzemar-la, i precisament amb el supercontaminant PVC...

S'ha trobat de tota manera molt poques aigües envasades amb PET: fins el moment disposem a la Vall d'aigua mineral natural de Fuente Liviana San Benedetto, de Conca, i coneguem també altra de Toledo, aigua mineral natural Valtorre. No podem dir el mateix de les aigües de les serres próximes: quan embotellen amb plàstic, ho fan amb el PVC, exceptuant l'aigua d'Assuevar (litre i mig).

Un altre curiós cas, és el de l'aigua de Lanjaron: pareix que sí és, pareix que no és PVC, resulta que l'envàs gran de litre i mig és de Poli-etilé, mentre que la menudeta és de PVC, per què fa això aquesta empresa? ho ignorem completament.

Per finalitzar, només recomanar-vos que us Fixeu-vos ben bé: el PVC sol tenir un color blavenc i fàcilment fa "clac" en pressionar-lo, desconfieu sempre dels envasos que no ho indiquen entre altres coses, perquè les embotelladores amb PET ho especifiquen, mentre les de PVC s'ho callen.

Un altre consell per diferenciar-les:

Pel cul les coneixerem: el PET mostra sempre un xicotet rodolí blanquinós enmig, mentre el super-contaminant PVC fa una ratlla que finalitza amb un parèntesi.

L'HOME CAMALEÒNIC PLURIDIMENSIONAL O EL REI DELS PETARDS.

Si ens digueren que existeix un personatge que mana mésque la humanitat sencera i que com és "xalao", ric i sabut -a banda d'eixir en la tele i de tenir una posició i prestigi social- si ens digueren que, per això, pot fer en certs aspectes el que li rote, nosaltres diríem o bé que ens trobem davant d'un personatge de novel·la de no se sap quin segle, o bé que ens trobem davant d'un maleducat (per això del rot)...

Senyores i senyors, amb el permís de tots vostés em dóna la impressió que hem localitzat aquest individu, i hauríem de dir que açò representa una ganga per al país que deixa en les seues mans unes responsabilitats tan enormes i que no fa res per evitar-ho.

Però, diguen-me vostés: és aquest el cas?

Sembla que no, sembla que "naranjas de la Polinèsia. Ja sabeu que els seus conciutadans francesos i una gran part de la HUMANITAT han posat el crit al cel, han demanat que s'acaben els focs artificials -que per cert, no els fa a sa casa- i el personatge ni s'ha immutat; sembla con si el personatge president estarà sord, com si la cera auditiva li hagués embossat les orelles del cap, és a dir, de la consciència.

Però quines coses estem dient: parlem de consciència. Però, qui parla avui en dia de la consciència ?

Això és literatura, com parlar de poesia intergalàctica, o de vacacions subaquàtiques, millor dit, això és parlar d'arquitectura fisiològica de la que només saben uns quants individus que suporten, de tant que els pesa, els seus caps amb rodes i neteja-vidres a les ulleres.

La qüestió, és aquesta: HAUREM DE CALLAR ELS DEMÉS?.

Estimat/da lector/a, dóna'm un ajut, una pista per tal de solucionar la inquietud que em provoquen aquestes actituds.

Què és el queda clar de tot aquest embolic ?

1/ Que tenim un veí simpatiquíssim, que va d'auto-suficient i, en això, el que demostra és la DEFICIèNCIA supina que hi habita al seu EGO.

2/ Que, a més a més, creu representar el sentir de tot el poble francès, i si no és el cas, com el poble no coneix sempre totes les possibles combinacions per guanyar la partida de baralla, ACí ESTIC JO, CHIRAC EL REI DELS PETARDS, PER A SOLUCIONAR-VOS ELS PROBLEMES DE LA VIDA QUOTIDIANA I GUANYAR LA PARTIDA.

Conclusió parcial: es representa a sí mateix, ja que la resta de francesos són tan curts - diria ell - que jo, el magnífic i magnànim CHIRAC he de pensar i actuar per tots vosaltres. Hem de dir per honor a la veritat, -una altra qüestió seria definir quina veritat o la veritat de qui- que alguns encara defenen la GRANDEUR FRANÇAISE, I CREUEN QUE AQUESTES MANIFESTACIONS NUKLEARS (AMB K DE KAKA) EN SÓN UNA MOSTRA.

I per si vos semblava poc, encara que el premi Nobel de la pau 1995 JOSEPH ROTBLAT diga el que diga contra totes les probes nuklears o el mateix comandant J. Cousteau insistesca, el nano de CHIRAC ES REAFIRMA EN LES SEUES TESIS:

-¿Qui sou vosaltres HUMANITAT per tal de dir-me què he de fer o cóm he de defensar el meu país?

(Serà el país seu i d'uns quants amiguets, dic jo). Com diríem en la preciosa llengua castellana: Al niño le importa un carajo... el que puga sentir o dir la immensa humanitat.

No ens podríem oblidar en aquest punt d'inflexió de la marrana actitud dels nostres dos xics de la pel.lícula nacional, - perdó - volia dir, de la política nacional: Al GONZÁLEZ I L'AZNAR, segons les declaracions fetes als diaris del nostre país i el president, a més a més, allà en la Patagònia - CIMERA DELS PAÏSOS IBERO-AMERICANS - els va molt - per dir-ho d'allò més pulcre i fi -això DE NEDAR I GUARDAR LA ROBA. Estem ben apanyats: ens haurem de mossegar la llengua, però no us priveu aquesta vegada i en aquest rengló, podeu dir o escriure el que vos parega:

Avui, 25 d'octubre de l'any 1995 el nostre REI DELS PETARDS ha declarat -no recorde en quina cimera o reunió-: "pense fer i, per tant, manaré esclatar les quatre bombes restants en els dos mesos que resten per a la fi del 1995. A l'any 1996 signaré la moratòria definitiva: ja no realitzarem més probes nuklears ". Que no s'enfaden els bons servidors del poble, però el fet és que la paraula d'alguns polítics no la creu ni la seua pròpia mare.

I després de tot açò, vosaltres, estimats/ades lectors/es podeu botar foc - dins del vostre cor - aquestes paraules que heu acabat de llegir ara mateix: això no pot fer mai cap mal, al costat del que estan fent el " " rei dels petards i la seua camarilla...

Afectuosament, com sempre Josep Lluís Abad i Bueno.

La Vilavella, matinada del 26 d'octubre de 1995.

Caminant per la Serra:

Ruta 1:

Aquesta ruta que ara us presentem es pot realitzar de moltes maneres, degut a que es tracta d'una pista i no d'una senda. És per això que es pot realitzar de diversos transports, entre els quals recomanem: en BTT, a cavall o a peu, pot ser la darrera és la més aconsellable. Altres mitjans de transport no serien tant ecològics, ja que provoquen un greu impacte sobre els ecosistemes.

Caminant per aquesta ruta ens trobem amb diverses fonts, tanmateix bona part d'elles donen poca aigua per culpa de la sequera (no oblideu doncs una bona cantimplora).

Una de les coses que sorprenen més d'aquesta ruta és el contrast dels paisatges: pujant per la part de la Vall els arbres són més bé escassos, i només passar al costat de Fondeguilla ens sorprèn una sureda* de gran bellesa.

També cal destacar les meravelloses torres de pedra i penya-segats esquarterats, dels quals el més significatiu és el de l'Arquet de Fondeguilla. Per aquesta part també trobarem un rierol que porta aigua per la part alta, mentre que per la baixa no.

Ja arribant al poble de Fondeguilla ens trobem amb una font on va molta gent a omplir aigua (La Font del Flare). És en aquest mateix punt on s'acaba la pista forestal i comença l'asfalt. Després passarem pel poble de fondeguilla i ja una volta arribats a la carretera deurem de prendre les mesures de seguretat adients, recordeu de circular per l'esquerra.

Per aquest recorregut podrem contemplar com passen pentinant-nos els simpàtics conductors en els seus veloços vehicles, i l'anomenada Penya de la Nòvia, que s'ubica a la façana nord de la muntanya de Pipa. Al voltant d'aquesta Penya podrem contempla encara els arbres que es cremaren en l'incendi de l'estiu passat, per gentilesa de l'empresa Cortafuegos de Levante i la fantàstica política de Silvicultura Preventiva de la Conselleria.

Posteriorment entrem a la Vall pel paratge de Sant Josep, on podeu contemplar l'ermita del mateix nom, així com pagant 800 ptes. a una empresa privada, podreu visitar les coves que es suposava que eren patrimoni del poble uixoní...

El recorregut total d'aquest trajecte és d'uns quinze quilòmetres, perfectament realitzable en un dia passejant en tranquil.litat, amb l'esmorzar i el dinar camperol. Quan feu aquesta ruta respecteu la natura i o deixeu el fem per on passeu. Durant el recorregut trobareu a més, molts petits indrets que us oferiran ombra i unes bones pedres per a reposar les cames.

Una manera molt sana d'aprofitant eixe diumenge... que d'altra manera haguera estat tant avorrit!

Nota *: Sureda: bosc mediterrani en el qual predominen les sureres (Quercus suber) o arbre del suro.

Eros: instinto de vida.

Tanatos: energía destructiva.

Principio de realidad: la suma de normas y valores que gobiernan la conducta normal en una sociedad.

Nuestra sociedad se caracteriza por el carácter destructivo en su miembros individuales y así se refleja también en las instituciones.

La dimensión interna de la sociedad se reproduce tanto en el consciente de los individuos como en su inconsciente.

Características destructivas institucionales, a saber : incremento constante del presupuesto militar a expensas del bienestar social, proliferación de las instalaciones nucleares, contaminación general de nuestro ambiente, subordinación de los derechos humanos a los requerimientos de una estrategia global...Esta destrucción institucionalizada es abierta y legítima.

El impulso primario de la destructividad, al igual que Eros reside en los mismos individuos, el equilibrio entre ambos también. Si uno aumenta lo hace a expensas del otro, cualquier incremento de la energía destructiva en el organismo, lleva mecánica y necesariamente, a un debilitamiento de Eros, a un debilitamiento del instinto de vida.

El principio de realidad predominante en la sociedad gobierna la manifestación incluso de los impulsos primarios individuales. Los individuos interiorizan los valores y objetivos que están incorporados en instituciones sociales, en la división social del trabajo, en la estructura de poder establecida, etc..

Se define a una estructura de carácter radical como una preponderancia en el individuo de la energía erótica, instinto de vida, sobre el impulso destructivo.

En el desarrollo de la civilización occidental la estructura de carácter afirmativo requerida socialmente, normalmente no tiene que ser impuesta brutalmente, en éstas la interiorización alcanza para mantener el sistema. En los países industrializados, la interiorización afirmativa y la consciencia conformista son más fáciles porque se apoya en bases racionales y tienen unos cimientos materiales. Me refiero a la existencia de un alto nivel de vida para la mayoría de la población privilegiada, y a una moral social y sexual considerablemente relajada. Estos hechos compensan en mucha medida la alineación intensificada en el trabajo y el ocio que caracteriza a esta sociedad, la consciencia conformista proporciona no sólo una compensación imaginaria, sino también una compensación real. Esto ayuda a que no haya un aumento de la estructura de carácter radical.

En un estado democrático, la afectividad y la extensión de la interiorización afirmativa se puede medir: resultados de las elecciones, en la ausencia de una oposición radical organizada....En las condiciones de la sociedad industrial avanzada, la satisfacción siempre va ligada al destrucción. La dominación de la naturaleza está ligada a su violación.

Y sin embargo, las fuerzas potenciales de cambio social están aquí. Estas fuerzas presentan el potencial de emergencia que una estructura de carácter en la que los impulsos emancipatorios ganan a los compensatorios. Estos fenómenos pueden ser la primera insinuación de una subversión de las bases instintivas de la civilización actual.

El concepto de destructividad está obscurecido y anestesiado por el hecho de que la misma destrucción está internamente unida con la producción y la productividad. Esta última, aunque consuma y destruya a los humanos y a los recursos naturales, también incrementa las satisfacciones materiales y culturales alcanzables para la mayoría de la gente. La destructividad actualmente pocas veces se manifiesta en su forma pura, sin la racionalización y la compensación adecuada.

Así pues, no es de extrañar que bajo estas circunstancias sea difícil desarrollar una consciencia no conformista, una estructura de carácter radical. Hoy la rebelión sólo es visible en pequeños grupos que están en más de una clase social : movimiento estudiantil, liberación de la mujer, iniciativas ciudadanas, ecologistas, colectivos, comunas...

El cambio supone una subversión gradual de las necesidades existentes, es decir, un cambio en los mismos individuos, de manera que , en los propios individuos, su interés por la satisfacción compensatoria cede ante las necesidades emancipatorias.

Necesidades emancipatorias:

1º.- Reducir drásticamente el trabajo alineado socialmente necesario y reemplazarlo por trabajo creativo.

2º.- Tiempo libre autónomo en lugar de un ocio dirigido.

3º.- la receptividad, la tranquilidad y la alegría abundante, en vez del constante ruido de "la producción".

La satisfacción de estas necesidades es incompatible con las sociedades establecidas de estados con modelos de sistemas capitalistas de producción y de consumo. Es incompatible con los sistemas sociales reproducidos a través del trabajo alineado a tiempo completo y de actuaciones interesadas tanto productivas como improductivos.

Se ha probado que una calidad alternativa de vida es posible, pero la gran mayoría de la población sigue rechazando la idea del cambio radical. Una parte de la razón de este rechazo es el poder arrollador y la fuerza compensatoria de la sociedad establecida. Pero la razón principal está en la estructura instintiva básica de los propios individuos.

El instinto de una vida sin "dolor", de pacificación de la existencia, podría alcanzar su plenitud en el cuidado protector de las cosa vivientes, en la restauración del entorno de nuestra vida, en la recuperación de la naturaleza, tanto externa como interna.

El movimiento ecologista se revela en el último análisis como un movimiento de liberación política y psicológica. Es político porque se enfrenta al poder concertado del gran capital, cuyos intereses vitales este movimiento amenaza. Y es psicológico porque la pacificación de la naturaleza externa, la protección del entorno de la vida, pueden pacificar a la naturaleza interna de los hombres y las mujeres.

Hoy, el ímpetu de la fuerza de Eros está reducido peligrosamente por la organización social de la energía destructiva, el instinto de vida se queda casi sin poder para estimular una revuelta contra el principio de realidad reinante. La fuerza de Eros sólo tiene fuerza para: llevar a un grupo de inconformistas, junto con otros grupos de ciudadanos que no permanecen en silencio, a una protesta muy diferente de las formas tradicionales de protesta radical, pero esta rebelión (si se puede llamar así) levanta muchas esperanzas.

Así pues, la protesta radical puede parecer condenada a una significación marginal al compararse con la efectividad de las organizaciones de masa. Sin embargo esta falta de poder siempre ha sido la cualidad inicial de grupos e individuos que apoyan los derechos y los objetivos humanos por encima de los llamados objetivos realistas. La debilidad de estos movimientos es quizá una señal de su autenticidad. Su aislamiento es quizá una señal de la necesidad de esfuerzos desesperados para escapar del sistema de dominación que lo abarca todo.

La vuelta que los movimientos radicales modernos han dado, su vuelta al dominio del instinto de vida, su retorno a la imagen de la utopía concreta, puede ayudar a redefinir los objetivos humanos de cambio radical. El objetivo del cambio radical hoy es el surgimiento de seres humanos que sean físicamente y mentalmente incapaces de inventar otro Auschwitz (Herbert Marcuse ).

Por encima del nivel animal, los seres humanos son maleables en cuerpo y mente, hasta su propia estructura instintiva. Los hombres y las mujeres pueden ser computarizados como robots?, sí, pero también pueden negarse a ello.

La Vall d`Uixó octubre de 1995.

NOTA. Artículo escrito a partir de trabajos publicados de Herbert Marcuse, Andrew Feeberg, Joel Korel, Douglas Kellner y C Fred. Alford en la revista Ecología Política.

Després de la difícil tasca d'organització que suposa la Fira Alternativa, contactar amb els firaires, la publicitat, articles de premsa, reunions en els col.laboradors, distribució de cartells, organització d'activitats, per fi, arriba el moment del muntatge de la fira; el Col.lectiu l'Arquet i els seus simpatitzants es tenen que mobilitzar "a tope", per a muntar la decoració de la fira, les exposicions, la caseta d'informació, els butlletins, la senyalització de les sales de l'Institut i moltes mes coses que van sortint durant els tres dies de la Fira Alternativa.

En la VIII FIRA ALTERNATIVA, que va començar el divendres 22 de setembre també va suposar un gran esforç el muntatge i organització, com els altres anys. Divendres 22 començava de ple la fira; ja a les 13,30 h del matí una comissió d'organització amb un artesà firaire, visitaven la Cadena Ser de Ràdio Vall d'Uixó, per a explicar els oients les tasques de preparació de la Fira, el programa previst i la visió dels artesans sobre les fires alternatives.

Divendres vesprada, la fira ja estava muntada, començaven les frenètiques activitats i els tallers de totes les fires alternatives. La gent començava a fluir per la fira com un xicotet brollador, pegant la primera guaità als articles que els artesans els ofereixen. Es realitzà la primera xerrada prevista al programa, sobre la situació ecològica al país Valencià.

Dissabte 23 a les 11 h aproximadament s'obri al públic la fira alternativa i s'acaben d'ultimar les exposicions situades en el templet de la Plaça del Parc. Per a aquesta edició de la Fira hem comptat amb tres exposicions: "ECOLOGIA I CONSUM" preparada pel Col.lectiu L'Arquet, "Ecologia i Salut" pel centre d'EPA de la Vall d'Uixó, i també les obres presentades al concurs de RECICLART, que van ser exposades en una de les aules de l'Institut. El dissabte també es van instal.lar en el recinte de la fira les parades de GREENPEACE, SMARA -Col.lectiu d'Ajuda al Poble Saharià- i la Federació Ecologista de Castelló. En aquestes parades la gent visitant de la fira, podia informar-se de les distintes campanyes dels grups ecologistes i també signar "contra les proves nuclears en Mururoa".

A les 14 h els firers i organització podien gaudir del dinar vegetarià, al menjador de l'Institut.

Dissabte vesprada a les 18,30 h, es realitzava en la biblioteca Municipal la xerrada de GREENPEACE; per a començar es van projectar diversos àudio-visuals sobre les actuacions de Greenpeace, i després dos membres de GREENPEACE de València, ens van explicar el funcionament de la seua organització, la importància de les actuacions "espectaculars" i les campanyes més importants d'aquest moment; també va fer un poc d'història de l'organització. Per finalitzar el públic va tindre ocasió d'aclarir dubtes sobre GREENPEACE.

Mentre tant en el recinte de la Fira Alternativa, el Grup d'Animació XAUXA, ficava en marxa als xavalets i xavaletes de la fira, fent-los participar en jocs, tallers, cançons... Més de 40 xiquets van participar amb els 12 monitors de Xauxa, en el joc "vine a la fira".

Dissabte vesprada també es va realitzar la xerrada del grup d'ajuda al Poble saharià, en la sala d'àudio-visuals de l'Institut, on més de 30 persones van veure el vídeo de la caravana d'ajuda al poble saharià que va sortir de Castelló en Nadal de l'any 94. En aquesta fira es van retrobar varies famílies que durant l'estiu '95 han acollit a xiquets i xiquetes saharians en les seues cases. També van poder informar-se de les condicions de vida extremes que pateix aquest poble.

A les 23 h aproximadament es tancava la Fira amb un balanç de molt de públic visitat; el diumenge continuarà...

Diumenge 24 a les 11 h.. del matí s'obria al públic la Fira Alternativa, a les 12 h començava el Grup d'Animació Xauxa a fer participar als xiquets i xiquetes de l'encant de la Fira Alternativa. Mes tard començava el grup de Jazz "Los del Atajo"

que van estar ambientant la Fira, amb la seua música suau i suggestiva, durant tot el matí.

Després del dinar vegetarià, firaires i organització es reunien en el recinte de la fira, per a parlar de l'organització de les fires, i per fer una valoració de la VIII FIRA ALTERNATIVA A LA VALL D'UIXÓ.

Diumenge vesprada la fira es va omplir de visitants que compraven i preguntaven als firaires pels seus productes. A les 18,30 començava en una aula de l'Institut la xerrada "L'agricultura ecològica i les seues eixides comercials", per l'empresa comercialitzadora de València "BIOSPAN", on llauradors i interessats del nostre poble van poder informar-se dels avantatges de l'agricultura ecològica o biològica, i comentar amb persones documentades com es podia convertir les terres a l'agricultura biològica, i quines eixides comercials tenen aquest tipus de cultius.

A les 20 h el Grup de Jazz "Los del Atajo" començaven la darrera actuació a la fira Alternativa. Un poc més tard es realitzaria l'actuació de los "PIROMANTICOS": foc, malabarisme i llum per als visitants de la Fira Alternativa.

A petició dels nombrosos visitants de la Fira el diumenge a les 19h GREENPEACE va projectar a la sala d'audiovisuals de l'Institut, vídeos comentats, sobre les campanyes i actuacions d'aquesta organització.

Finalment a les 23 h de la nit es desmuntava la VIII fira Alternativa.

El Col.lectiu Eco-Pacifista l'Arquet, considera acomplits els objectius marcats per a aquesta edició de la Fira Alternativa, de donar-li un marcat caràcter ecologista i antinuclear; i ens sentim satisfets pel gran número de visitats i l'alta participació en les activitats organitzades. En aquesta edició el col.lectiu a repartit nombrosa informació sobre les proves nuclears en Mururoa i uns 400 exemplars del 14é Butlletí Eco-Pacifista.

Cal destacar l'èxit de la parada de GREENPEACE, que en tot moment va estar ben sortida de públic.

Respecte a les activitats de la fira s'han acomplit totes les xerrades previstes en programa, i també tots els tallers previstos. També cal destacar el nombrós públic que va visitar les dos exposicions situades al recinte de la Fira Alternativa i, per últim, la bona difusió que va tenir als mitjans de comunicació, a la ràdio, articles de premsa i també a Canal 9.

A pesar de la disminució d'alguna de les subvencions rebudes per a l'organització de la Fira Alternativa, el que ens ha fet reduir el pressupost de les activitats musicals i d'animació de la fira, pensem que les Fires Alternatives són el fòrum més adequat per a la conscienciació del públic en general, i que el Col.lectiu L'Arquet deu de seguir fent esforços per a la difusió d'activitats com les fires Alternatives.

També hem d'agrair a tots els col.laboradors la seua aportació a la VIII FIRA ALTERNATIVA.

• Ajuntament de la Vall d'Uixó.
• Diputació Provincial de Castelló
• Conselleria de Medi Ambient
• Caixa Rural Sant Vicent
• Col.lectiu d'Animació XAUXA
• Oficina d'Informació Juvenil de la Vall d'Uixó.