Una agència autònoma s'encarregarà d'unificar i coordinar la gestió i promoció dels principals espais naturals de Catalunya, segons una moció aprovada pel Parlament, a instàncies del grup de CiU, després del darrer debat de política general. La futura Agència de Parcs Naturals de Catalunya es crearà per una llei del Parlament i, tot i disposar d'autonomia, quedarà adscrita al departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP).

La moció aprovada insta el govern de la Generalitat a "desenvolupar una llei de creació de l'agència de parcs naturals de Catalunya amb l'objectiu de promocionar la defensa i desenvolupament dels parcs i les comarques de muntanya".

El nou ens administratiu pretén també acabar amb la dispersió de competències sobre espais naturals existents a l'Administració catalana. Actualment, la gestió dels parcs i espais naturals protegits es reparteix entre el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el de Medi Ambient i el de Governació, la Diputació de Barcelona i els patronats de Collserola, Montserrat i Poblet.

De fet, la creació del departament de Medi Ambient, l'any 1991, no va incloure les competències sobre espais naturals i gestió de fauna i flora, apartats que van continuar gestionats pel DARP. La conselleria de Medi Ambient, no obstant, va assumir el Parc Natural de la Garrotxa i el paratge natural del Pedraforca (que es troba dins del parc Cadí-Moixeró, que gestiona el DARP), fins aleshores dependents del departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Crítiques

La falta de competències del departament de Medi Ambient en espais naturals ha estat criticada durant els últims anys per diferents grups ecologistes i cívics, fins i tot per algunes de les entitats de propietaris forestals.

L'Agència de Parcs Naturals, a més de coordinar i unificar competències, s'encarregarà de vetllar per la conservació d'aquests espais i de millorar la seva promoció turística, segons els esborranys de projecte de llei que estudia la Generalitat. Aquests objectius s'hauran de fer compatibles, a més, amb la promoció i desenvolupament de les comarques on es troben els parcs naturals, la major part d'elles en zones de muntanya poc desenvolupades.

L'agència de nova creació mantindrà l'autonomia financera i de gestió dels diferents espais i, especialment, s'adaptarà a l'estatut especial que regeix el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.

Autonomia financera

Paral·lelament a la llei de creació de la nova agència, la Generalitat posarà en marxa a partir del gener de 1998 l'acord del Consell Executiu sobre autonomia financera dels parcs naturals, una normativa que permetrà millorar la gestió econòmica d'aquests espais. Després d'aprovar-se el pla comptable dels parcs i posar en pràctica la normativa d'autonomia financera, els gestors d'aquests espais podran cobrar directament serveis i productes propis dels parcs i fer servir aquest diners per pagar les despeses de funcionament. Fins ara, qualsevol cobrament o despesa dels parcs havia de ser aprovada i intervinguda pel DARP o l'organisme gestor competent.

Cobrar l'entrada

Tot i que existeixen diferents projectes en estudi, un dels quals al Parc Nacional d'Aigüestortes, cap espai natural ha decidit de moment posar en pràctica el cobrament d'entrada als visitants, una de les possibilitats obertes pel sistema d'autonomia financera.

Els canvis en la gestió dels parcs coincideix en el temps amb la reincorporació del parc d'Aigüestortes a la xarxa estatal de parcs nacionals, d'acord amb una esmena legislativa negociada pel PP i CiU. L'entrada en vigor d'aquest acord farà possible que el parc nacional català es beneficiï dels ajuts econòmics estatals, cancel·lats unilateralment ara fa vuit anys pel govern central, i de la promoció turística exterior.

La nova consideració estatal del Parc d'Aigüestortes s'ha fet efectiva aquest mes d'octubre amb la incorporació al seu patronat dels representants de l'Administració central, tot i que la gestió i la representació majoritària segueix depenent de l'Administració catalana.